miniatura|Franz Beckenbauer amb la . miniatura|Samarreta del 1977 del Cosmos. miniatura|Franz Beckenbauer el 1990. fou un futbolista i entrenador de futbol alemany. En la seva carrera com a jugador va rebre el sobrenom de Der Kaiser ("L'emperador") a causa del seu estil elegant, domini i lideratge sobre el terreny, i també perquè el seu primer nom "Franz" recorda els emperadors austríacs. És considerat un dels millors futbolistes de la història de l'esport. Beckenbauer va ser un jugador versàtil que va començar com a migcampista, però va fer el seu nom com a defensa lliure. Sovint se li atribueix haver inventat aquest rol al terreny de joc.
Dues vegades nomenat futbolista europeu de l'any (1972 i 1976), Beckenbauer va ser convocat 103 vegades amb la selecció d'Alemanya i va jugar tres copes del món de la FIFA i dos campionats europeus. Va ser un dels tres homes, juntament amb el brasiler Mário Zagallo i el francès Didier Deschamps, en guanyar la Copa del Món com a jugadors i com a entrenadors; va aixecar el trofeu de la Copa del Món com a capità el 1974, i va repetir la gesta com a entrenador el 1990. Va ser el primer capità que va aixecar la Copa del Món i el Campionat d'Europa en l'àmbit internacional i la Copa d'Europa a escala de clubs. Va ser nomenat membre de l'equip mundial del segle XX el 1998, el Dream Team de la Copa Mundial de la FIFA el 2002, el Ballon d'Or Dream Team el 2020, i el 2004 va figurar a la FIFA 100 dels millors jugadors vius del món.
En l'àmbit de clubs, amb el FC Bayern de Múnic, Beckenbauer va guanyar la Recopa d'Europa el 1967 i tres copes d'Europa consecutives del 1974 al 1976. Aquesta última gesta el va convertir en el primer jugador que va guanyar tres Copes d'Europa com a capità del seu club. Es va convertir en entrenador de l'equip i més tard president del Bayern de Múnic. Després de dos períodes amb el New York Cosmos va passar a formar part del Saló de la Fama del Futbol Nacional dels Estats Units.
Beckenbauer va liderar la reeixida candidatura d'Alemanya per organitzar la Copa del Món de la FIFA 2006 i va presidir-ne el comitè organitzador. Va treballar com a expert a Sky Germany i durant 34 anys com a columnista del tabloide Bild, en tots dos hi va estar fins al 2016.
L'agost del 2016, es va anunciar que Beckenbauer estava sent investigat per frau i blanqueig de diners en el marc del Mundial del 2006. La investigació es va tancar el 2021, quan va expirar el termini de prescripció.
Primers anys Franz Anton Beckenbauer va néixer l'11 de setembre de 1945 en una clínica del districte de Maxvorstadt de Munic, el segon fill del treballador de correus Franz Beckenbauer Sr. i la seva dona Antonie (de soltera Hupfauf). Era el més petit de dos fills, el seu germà gran Walter havia nascut el 1941, i va créixer al barri obrer de Giesing. Beckenbauer va ser criat com a catòlic i va ser escolà a la parròquia de Munic-Obergiesing. Malgrat l'escepticisme del seu pare sobre el joc, Beckenbauer va començar a jugar a futbol als nou anys amb l'equip juvenil del SC Munich '06 el 1954.
Originalment davanter centre, Beckenbauer idolatrava el guanyador de la Copa del Món de la FIFA de 1954, Fritz Walter, i donava suport a l'equip local 1860 Munic, aleshores l'equip preeminent de la ciutat, malgrat el seu descens de la màxima lliga, lOberliga Süd, a la dècada de 1950. "Sempre va ser el meu somni jugar per a ells", confirmaria més tard. Que s'unís a l'equip juvenil del FC Bayern de Múnic el 1959, en lloc del 1860 Munic, el seu favorit, va ser el resultat d'un polèmic torneig juvenil sub-14 a la propera Neubiberg. Beckenbauer i els seus companys d'equip eren conscients que el seu club SC Munic'06 no tenia els fons per continuar gestionant els seus equips juvenils, i havien decidit unir-se al 1860 Munic com a grup un cop conclòs el torneig. La fortuna va decretar que l'SC Munic i el 1860 es trobessin a la final i una sèrie de problemes durant el partit finalment van resultar en un enfrontament físic entre Beckenbauer i el central contrari. El malestar que això va generar va tenir un fort efecte sobre Beckenbauer i els seus companys d'equip, que van decidir unir-se a les categories inferiors del Bayern en lloc de l'equip amb el qual s'havien enfrontat recentment.
El 1963, als 18 anys, Beckenbauer va ser immergit en la controvèrsia quan es va revelar que la seva xicota estava embarassada i que no tenia cap intenció de casar-s'hi; va ser vetat de la selecció juvenil de l'Alemanya Occidental per l'DFB i només va ser readmès després de la intervenció de l'entrenador de l'equip, Dettmar Cramer.
Carrera de club miniatura|Beckenbauer (esquerra) després del triomf de la Recopa del Bayern de Múnic el 1967 Beckenbauer va debutar amb el Bayern en un partit de play-off d'ascens a la Bundesliga a l'ala esquerra contra el FC St. Pauli el 6 de juny de 1964. En la seva primera temporada a la Regionalliga Süd ("Lliga Regional Sud", aleshores el segon nivell a Alemanya), 1964–65, l'equip va guanyar la lliga i finalment va ascendir a la Bundesliga.
El Bayern aviat va esdevenir una força a la nova lliga alemanya, guanyant la Copa d'Alemanya la temporada 1966–67 i aconseguint l'èxit europeu a la Recopa d'Europa el 1967. Beckenbauer va esdevenir capità de l'equip durant la temporada 1968–69 i va portar el seu club al seu primer títol de lliga. Va començar a experimentar amb el rol de lliure per aquesta època, refinant el rol en una nova forma i convertint-se potser en el màxim exponent de la posició.
Durant el mandat de Beckenbauer al Bayern de Múnic, el club va guanyar tres campionats de lliga seguits, del 1972 al 1974, i també un triplet en la Copa d'Europa (1974-76) que va valer al club l'honor de conservar el trofeu permanentment.
Va disputar com a titular els dos partits de la final de la Copa d'Europa de 1974, única de la història que s'ha repetit. Els dos partits es van disputar a l'Estadi de Heysel de Brussel·les, i el Bayern va aconseguir el triomf final després d'empatar a zero el primer i guanyar 4-0 el segon. Fou titular també a la polèmica final de la Copa d'Europa de 1975, entre el Bayern i el Leeds United FC, disputada al Parc dels Prínceps de París el 28 de maig de 1975, la qual el Bayern va guanyar per 2-0. Fou el segon títol consecutiu de Campions d'Europa per al Bayern. Fou titular també a la final de la Copa d'Europa de 1976, entre el Bayern i l'AS Saint Etienne, disputada a Hampden Park, a Glasgow, el 12 de maig de 1976, la qual el Bayern va guanyar per 1-0 i assolí la tercera Copa d'Europa consecutiva.
esquerra|miniatura|Beckenbauer amb Diego Maradona durant un partit amistós del New York Cosmos a l'Argentina, novembre de 1978 A partir de 1968, Beckenbauer es va anomenar "" () pels aficionats i els mitjans de comunicació. La següent anècdota és explicada (fins i tot durant la seva vida pel mateix Beckenbauer) per explicar-ne l'origen: Amb motiu d'un partit amistós del Bayern de Múnic a Viena, Àustria, Beckenbauer va posar per a una sessió de fotos just al costat d'un bust de l'exemperador austríac Francesc Josep I. Els mitjans de comunicació l'anomenaren () després, i aviat va ser anomenat simplement . Segons un informe del diari alemany , aquesta explicació és falsa, tot i que és molt popular. Segons l'informe, Beckenbauer va cometre falta contra el seu homòleg, Reinhard Libuda del Schalke 04, a la final de copa del 14 de juny de 1969. Sense tenir en compte els crits dels aficionats, Beckenbauer va portar la pilota a la part contrària del camp, on va equilibrar la pilota davant dels aficionats molestos durant mig minut. Libuda era comunament anomenat (), així que la premsa va buscar un sobrenom encara més exaltat i va inventar .
El 1977, Beckenbauer va acceptar un contracte lucratiu per jugar a la North American Soccer League (NASL) amb els New York Cosmos, jugant al costat de Pelé en la seva temporada de debut. Va jugar amb els Cosmos durant quatre temporades fins al 1980, i l'equip va guanyar la Soccer Bowl en tres ocasions (1977, 1978, 1980).
Beckenbauer es va retirar després d'una etapa de dos anys amb l'Hamburger SV a Alemanya (1980–82) amb la victòria del títol de la Bundesliga aquell any i una última temporada amb el New York Cosmos el 1983.
Carrera internacional Beckenbauer va ser 103 vegades internacional i va marcar 14 gols amb la selecció alemanya. Va debutar en un partit de classificació per a la Copa del Món contra Suècia a Estocolm el 26 de setembre de 1965, amb una victòria de l'Alemanya Occidental per 2-1. Beckenbauer va marcar els seus primers gols amb la selecció alemanya contra els Països Baixos el 23 de març de 1966 a l'Estadi De Kuip, Rotterdam; va marcar dos gols i va guanyar l'Alemanya Occidental per 4-2. Va ser membre de les seleccions de la Copa del Món que van acabar subcampiona el 1966, tercera el 1970 i campiona el 1974, i també va ser nomenat a l'equip d'estrelles del torneig en les tres edicions. També va guanyar el Campionat d'Europa de Futbol de 1972 i va acabar subcampió a l'edició de 1976. Beckenbauer va esdevenir el jugador amb més internacionalitats amb la selecció alemanya el 1973, va superar el rècord d'Uwe Seeler de 72 partits i va ser superat per Lothar Matthäus el 1993.
Copa del Món de 1966 Beckenbauer va aparèixer en el seu primer Mundial el 1966, jugant tots els partits. En el seu primer partit del Mundial, contra Suïssa, va marcar dos gols en una victòria per 5-0. L'Alemanya Occidental va guanyar el seu grup i després va derrotar l'Uruguai per 4-0 als quarts de final, amb Beckenbauer marcant el segon gol al minut 70.
A les semifinals, els alemanys es van enfrontar a l'URSS; Helmut Haller va obrir el marcador, mentre que Beckenbauer va marcar el segon gol del partit, el seu quart gol del torneig, contribuint així a una victòria per 2-1 i ajudant l'Alemanya Occidental a avançar a la final de l'estadi de Wembley contra l'amfitriona, Anglaterra.
Els seus respectius entrenadors van ordenar a ell i a Bobby Charlton que es marquessin mútuament, anul·lant així el joc de l'altre. Anglaterra va guanyar la final i el Trofeu Jules Rimet a la pròrroga. Tot i això, Beckenbauer va ser nominat Millor Jugador Jove del torneig, i també va rebre la Bota de Bronze, juntament amb Ferenc Bene, Geoff Hurst i Valeriy Porkujan. miniatura|Beckenbauer com a capità de l'Alemanya Occidental contra l'Alemanya Oriental a la Copa del Món de la FIFA de 1974
Copa del Món de 1970 L'Alemanya Occidental va guanyar els seus tres primers partits abans d'enfrontar-se a Anglaterra a la segona ronda en una revenja de la final de 1966. Els anglesos anaven per davant per 2-0 a la segona part, però un gol espectacular de Beckenbauer al minut 69 va ajudar els alemanys a recuperar-se i empatar abans del final del temps reglamentari i guanyar el partit a la pròrroga. L'Alemanya Occidental va avançar a les semifinals per enfrontar-se a Itàlia, en un partit que es coneixeria com el Partit del Segle. Es va dislocar l'espatlla després de rebre una falta, però no es va deixar intimidar i va continuar el partit, ja que el seu equip ja havia utilitzat les dues substitucions permeses. Va romandre al camp amb el braç dislocat en un cabestrell. El resultat d'aquest partit va ser de 4-3 (després de la pròrroga) a favor dels italians. Alemanya va derrotar l'Uruguai per 1-0 per la tercera posició.
Campionat d'Europa de 1972 Beckenbauer va esdevenir capità de la selecció nacional el 1971. El 1972, l'Alemanya Occidental va guanyar el Campionat d'Europa, derrotant la Unió Soviètica per 3-0 a la final.
Copa del Món de 1974 La Copa del Món de 1974 va ser organitzada per Alemanya Occidental i Beckenbauer va liderar el seu equip a la victòria, inclosa una molt disputada victòria per 2-1 contra l'equip holandès, molt afavorit per Johan Cruyff. Beckenbauer i els seus companys defenses van marcar tan bé Cruyff que els holandesos mai van ser capaços de posar al màxim el seu " Futbol Total ".