Una lècana o lècane (en ) era un tipus de plat de la ceràmica de l'antiga Grècia, amb nanses amples, horitzontals i enfrontades, i proveït d'una tapadora rematada per un anell gruixut que serveix de subjecció. Guillermo Fatás Cabeza i Gonzalo Borrás el defineixen com a «variant de la píxide grega», i morfològicament hom la compara amb les cubetes. El seu ús, indistintament en els manuals de lèxic i arqueologia, se situa a la cuina, com bol o plat per cuinar (Antonio Caro Bellido ho relaciona amb una sopera), o bé, igual que la píxide i la lecànide, com a joier.
El termes lècana o lekane apareix sovint barrejat amb lekanis i lekánide (diminutius) per descriure diversos tipus de recipients (plats o bols) emprats per a diferents propòsits pels grecs. Encara que alguns catàlegs museístics i repertoris lèxics presenten la lècana com a peça primerenca a la ceràmica de l'Àtica i el període geomètric, és més característica a partir de la segona meitat del entre els aixovars de la ceràmica de figures vermelles i la ceràmica de figures negres de finals del . Sovint apareixien en gerros del període de figures vermelles «com a regals de casaments en escenes de festejos nupcials». Fotios Malleros anota que «els antics anomenaven lekane a un podanipter (bany de peus), diferenciant-ho així dels lekanion i lekanis amb nanses, usats a la cuina o el tocador», i cita el costum que «l'endemà del casament, els pares enviessin regals a les núvies: joies en caixes i joguines de nenes en lekanides».
Referències
Bibliografia
Categoria:Formes de ceràmica de l'antiga Grècia