La batalla de l'Escalda a la Segona Guerra Mundial va ser una sèrie d'operacions militars dirigides pel Primer Exèrcit canadenc, amb unitats canadenques, poloneses i britàniques adjuntes, per obrir la ruta marítima cap a Anvers perquè el seu port pogués servir per proveir els Aliats al nord-oest d'Europa. Sota el comandament en funcions del tinent general Guy Simonds, la batalla va tenir lloc al nord de Bèlgica i al sud-oest dels Països Baixos del 2 d'octubre al 8 de novembre de 1944.
Els defensors ben establerts de la Wehrmacht van organitzar una eficaç acció de retard, durant la qual els alemanys van inundar zones terrestres a l'estuari de l'Escalda, frenant l'avanç aliat. Després de cinc setmanes de difícils combats, el Primer Exèrcit canadenc, amb un cost de 12.873 baixes aliades (la meitat d'elles canadenques), va tenir èxit a netejar l'Escalda després de nombrosos assalts amfibis, travesses d'obstacles i assalts costosos a terra oberta.
Quan els defensors alemanys ja no eren una amenaça, van trigar tres setmanes més a desminar els ports; el primer comboi que transportava subministraments aliats no va poder descarregar a Anvers fins al 29 de novembre de 1944.
Rerefons Després de l'esclat aliat després de l'èxit a la batalla de Normandia, van començar una sèrie de ràpids avenços cap els Països Baixos, lluny de les seves vies inicials de subministrament al llarg de la costa nord de França. A la tardor de 1944, ports capturats com Cherbourg estaven lluny de la línia del front, estirant les línies de subministrament aliades i causant grans problemes logístics.
Anvers és un port interior d'aigües profundes a prop d'Alemanya. Està connectat amb el mar del Nord a través del riu Escalda, que permet el pas dels vaixells oceànics.Copp & Vogel, 1984 page 129. Following Després de la destrucció de Rotterdam el 1940, Anvers va ser el port supervivent més gran d'Europa occidental i l'opció òbvia per donar suport a una invasió d'Alemanya. Això havia estat reconegut ja el desembre de 1941, quan els exèrcits angloamericans van fer els seus primers plans per a una ofensiva europea.Weinberg, Gerhard. A World at Arms, Cambridge: Cambridge University Press, 2005 pages 761–762.Weinberg, Gerhard. A World at Arms, Cambridge: Cambridge University Press, 2005 page 700.
La Brigada Blanca de la resistència belga es va apoderar del port d'Anvers abans que els alemanys poguessin destruir-lo tal com estaven planejant. El 4 de setembre, Anvers va ser presa per l'11a Divisió Blindada amb el seu port intacte al 90%. No obstant això, els alemanys havien fortificat fortament l'illa Walcheren a la desembocadura de l'Escalda Occidental, establint artilleria ben excavada impermeable als atacs aeris i controlant l'accés al riu. Això va fer impossible que els dragamines aliats poguessin netejar el riu i obrir el port d'Anvers.Copp & Vogel, 1985 p.120. Com a part del Mur Atlàntic, l'illa Walcheren va ser descrita com la "concentració més forta de defenses que els nazis havien construït mai".
Preparatius aliats El 5 de setembre, el comandant naval del SHAEF, l'almirall Sir Bertram Ramsay va aconsellar al comandant del 21è Grup d'Exèrcits, general Bernard Montgomery, que fes de l'Escalda la seva principal prioritat, afirmant que mentre la desembocadura del riu estigués en mans alemanyes, el port d'Anvers era inútil.Copp & Vogel, 1985 pages 16 & 42–43 Aquell mateix dia, gràcies a la intel·ligència Ultra, Montgomery es va adonar de la intenció d'Hitler de mantenir l'Escalda a tota costa.Copp, 1981 p.148. No obstant això, Montgomery es va centrar en els preparatius per a la desafortunada operació Horta més tard aquell mes.Copp & Vogel, 1985 page 12. Entre els alts líders aliats, només l'almirall Ramsay va veure l'obertura d'Anvers com a crucial per mantenir l'avanç cap a Alemanya.Copp & Vogel, 1985 page 16
Montgomery va tenir un incentiu addicional per no prioritzar Anvers: el seu aparent desig que el 21è Grup d'Exèrcits encapçalés la invasió d'Alemanya i captures Berlín. El 9 de setembre, Montgomery va escriure al mariscal de camp Sir Alan Brooke (el cap de l'Estat Major Imperial) que "un bon port al Pas de Calais" seria capaç de satisfer les necessitats logístiques del 21è Grup d'Exèrcits, encara que no el Exèrcits nord-americans a França. Tres dies abans, el 6 de setembre, Montgomery va ordenar al general canadenc Harry Crerar que prioritzés la captura d'aquest port, Boulogne-sur-Mer.Copp, 1981 p.150. Les opinions de Montgomery van obligar a Eisenhower a donar suport a un pla perquè el 21 envaís Alemanya, mentre que l'ús d'Anvers permetria que tots els exèrcits fossin subministrats per a aquesta invasió.
A causa d'aquests factors, es va fer poc sobre Anvers durant el setembre. El 12 i el 13 de setembre, Montgomery va ordenar al Primer Exèrcit canadenc de netejar l'Escalda després de prendre Boulogne, Calais i Dunkerque; el general Crerar va afirmar que això era impossible perquè no disposava de suficients homes. Montgomery va rebutjar la sol·licitud de Crerar de tenir el XII Cos britànic sota el comandament del general Neil Ritchie assignat per ajudar a netejar l'Escalda, perquè necessitava el XII Cos per a l'Operació Horta.
Si Montgomery hagués assegurat l'estuari de l'Escalda tal com havia aconsellat l'almirall Ramsay, Anvers s'hauria obert a la navegació aliada molt abans del que va ser, i la fugida del Quinzè Exèrcit alemany de França s'hauria pogut aturar. En canvi, el 15è Exèrcit alemany va poder desplegar-se a la defensiva i preparar-se per a l'avanç esperat.
Pla d'atac Des de setembre, Ramsay va estar profundament implicat en la planificació de l'assalt a l'illa Walcheren. Va nomenar el capità Tony Pugsley de la Royal Navy, que va desembarcar la 7a brigada de la 3a divisió canadenca el dia D, a la seu del primer exèrcit canadenc per començar els preparatius.Copp & Vogel, 1985 page 120
miniatura|El comandant del Primer Exèrcit canadenc, el tinent general Guy Simonds Després d'ordenar prèviament que els ports del Canal fossin netejats primer, Montgomery va decidir que la importància d'Anvers era tal que la captura de Dunkerque es podia retardar.Stacey & Bond 1960 p. 331, 336 El Primer Exèrcit canadenc, sota el comandament temporal del tinent general Guy Simonds, va ser complementat pel I Cos britànic, la 2a Divisió d'infanteria canadenca i el II Cos canadenc, amb la 1a Divisió Blindada polonesa, les divisions britàniques 49a i 52a. A més, la 51a Divisió d'Infanteria (Highland) havia de renunciar al seu transport per permetre el moviment de les forces a les posicions de batalla. Montgomery va prometre el suport del Comandament de Bombarders de la RAF en atacar les fortificacions alemanyes i la de la 8a Força Aèria de la USAAF "el dia en qüestió".Stacey & Bond 1960 p358 miniatura|El Front Nord del 16 d'octubre al 10 de novembre
El pla d'obertura de l'estuari de l'Escalda va implicar quatre operacions principals, realitzades sobre una geografia descoratjadora: Netejant la zona al nord d'Anvers i assegurant l'accés a la península de South Beveland. Operació Switchback, netejant la bossa de Breskens al nord del canal Leopold i al sud de l'Escalda occidental. Operació Vitality, la captura de la península de South Beveland, al nord de l'Escalda i a l'est de l'illa Walcheren. Operació Infatuate, la captura de Walcheren.
Els primers atacs es van produir el 13 de setembre. Després que un intent de la 4a divisió blindada canadenca d'assaltar el canal Leopold per si sola hagués acabat amb una sagnant repulsa, el general Guy Simonds, al comandament del II Cos canadenc, va ordenar l'aturada de les operacions a l'Escalda fins que els ports del canal francès havien tingut lloc. S'ha pres, informar que l'Escalda necessitaria més d'una divisió per poder ser netejat.Copp & Vogel, 1984 page 124. L'aturada va permetre al 15è Exèrcit alemany prou temps per excavar a la seva nova llar a la vora de l'Escalda.
L'operació Switchback va començar el 21 de setembre quan la 4a divisió canadenca (blindada) es va traslladar al nord aproximadament al llarg de la línia del canal Gant-Terneuzen, amb la tasca de netejar una zona a la riba sud de l'Escalda al voltant de la ciutat holandesa de Breskens, anomenada la "Bossa de Breskens". La 1a divisió blindada polonesa va impulsar simultàniament la frontera holandesa-belga més a l'est i la zona crucial al nord d'Anvers.
La 4a Divisió Blindada canadenca va avançar des d'un cap de pont guanyat amb força sobre el canal Gant-Brugge a Moerbrugge per trobar-se amb les primeres tropes aliades enfrontant-se al formidable obstacle de la doble línia dels canals Leopold i Schipdonk. Es va llançar un atac als voltants de Moerkerke, travessant els canals i establint un cap de pont abans que els contraatacs obliguessin a la retirada amb nombroses baixes.
La 1a divisió blindada polonesa va gaudir d'un principal èxit cap a l'est a mesura que avançava al nord-est des de Gant. En un país inadequat per a blindats, i contra la resistència endurida, la divisió va avançar cap a la costa el 20 de setembre, ocupant Terneuzen i netejant la riba sud de l'Escalda a l'est cap a Anvers.
Per a Simonds es va fer evident que qualsevol guany addicional a l'Escalda tindria un alt cost, ja que la bossa de Breskens, que s'estenia des de Zeebrugge fins a l'entrada de Braakman i cap a l'interior fins al canal Leopold, estava fortament controlada per l'enemic.
A l'octubre, Montgomery va separar la 51a divisió britànica Highland, la 1a divisió polonesa, la 49a divisió britànica (West Riding) i la 2a brigada blindada canadenca del primer exèrcit canadenc perquè poguessin ajudar el Segon Exèrcit britànic a participar en l'operació Pheasant, una ofensiva contra alliberar el Brabant del Nord i ampliar el sortint d'Arnhem.Copp & Vogel, 1985 page 18. Simonds va veure la campanya de l'Escalada com una prova de la seva habilitat, un repte a superar, i va sentir que podia netejar l'Escalda amb només tres divisions del 2n Cos tot i haver d'enfrontar-se a tot el 15è Exèrcit, que es va mantenir amb força. posicions fortificades en un paisatge que afavoria la defensiva. Simonds mai va registrar queixes sobre la seva manca de mà d'obra, municions i suport aeri.Copp & Vogel, 1985 pp19–20.
Batalla Garantint l'accés a South Beveland El 2 d'octubre, la 2a Divisió canadenca va començar el seu avançament cap al nord des d'Anvers. El 6 d'octubre es va produir un dur combat a Woensdrecht, objectiu de la primera fase. Els alemanys, reforçats pel grup de batalla Chill, van veure la prioritat a mantenir-s'hi, controlant l'accés directe a South Beveland i a l'illa Walcheren. miniatura|Columna de vehicles amfibis Alligator passant per vehicles amfibis Terrapin al riu Escalda, octubre de 1944 Hi va haver nombroses baixes quan els canadencs van atacar sobre terres obertes i inundades. Els historiadors canadencs Terry Copp i Robert Vogel van escriure: "el mateix nom de Woensdrecht provoca calfreds als veterans de la 2a divisió d'infanteria canadenca".Copp & Vogel, 1985 page 30. La pluja, les trampes explosives i les mines terrestres van fer molt difícil l'avanç. Atacant el 7 d'octubre en una forta boira, els Calgary Highlanders van rebre un fort foc des de les posicions alemanyes. Tal com es descriu al seu diari de guerra, "la batalla es va engrossir... les forces alemanyes... van rebatre amb una pugnacitat que feia molt de temps que no s'havia trobat a l'enemic". El Régiment de Maisoneuve es va aturar a 1.000 iardes del seu objectiu mentre que l'endemà, la Black Watch of Canada es va aturar en el seu intent. El 9 d'octubre, els alemanys van contraatacar i van fer retrocedir els canadencs. El diari de guerra de la 85a Divisió d'Infanteria va informar que estaven "progrés molt lentament" davant la tenaç resistència canadenca.Copp & Vogel, 1985 page 31 miniatura|Mapa de la batalla de l'Escalda