Isidore Singer (10 de novembre de 1859 – 20 de febrer de 1939) va ser un enciclopedista jueu estatunidenc d'origen centreeuropeu, editor de The Jewish Encyclopedia i fundador de la Lliga Americana pels Drets de l'Home.

Biografia Singer va néixer l'any 1859 a Weisskirchen, Moràvia, llavors a l'Imperi Austríac. Va estudiar a la Universitat de Viena i a la Universitat Humboldt de Berlín, on hi va obtenir un doctorat el 1884."Biographical Sketch ". Finding Aid to the Isidore Singer Papers. American Jewish Archives. Consultat 2016-11-01.

França Després d'editar l'Allgemeine oesterreichische Literaturzeitung (diari literari austríac) de 1885 a 1886, esdevingué secretari literari de l'ambaixador francès a Viena.Temkin, Sefton (2007). "Isidore Singer". Encyclopaedia Judaica. 2nd ed. Macmillan Reference USA. Consultat via Biography in Context database, 1 novembre 2016. A partir de 1887, va treballar a París a l'oficina de premsa del Ministeri d'Afers Exteriors francès i va ser actiu en la campanya en nom d'Alfred Dreyfus. El 1893 va fundar un periòdic quinzenal de curta durada anomenat La Vraie Parole com a oposició de l'antijueu La Libre Parole.Schwartz 1991, p. 20.: "It folded in less than a year, however, partly because of the mood and priorities of the French Jewish community at that time, a majority of whom did not support a direct, vocal response to antisemitism. Yet, part of the failure can be attributed to Singer himself: the historian Michael Marrus has called him a 'latter-day Amos'; he castigated the wealthy Jews of France for their lack of support for Jewish causes in general and his journal in particular. Such personal attacks coupled with Singer's general assaults on the French social system, coming as they did from a foreigner, served to alienate him from the very Jews he wished to represent. It is not surprising that he left for New York the following year."

Nova York Singer es va traslladar a la ciutat de Nova York el 1895 on va aprendre anglès i va ensenyar francès, recaptant diners per a l'Enciclopèdia jueva que havia imaginat.Schwartz 1991, p. 20.

Al llarg de la seva carrera, Singer també va proposar molts projectes que mai van obtenir suport, com ara un fons de diversos milions de dòlars per ajudar els jueus de l'Europa de l'Est, una universitat jueva oberta a estudiants de qualsevol origen, diverses enciclopèdies sobre temes seculars i una sèrie de publicacions de 25 volums de clàssics hebreus. L'any 1911, data d'aquesta darrera proposta, "ni la Societat de publicacions [jueva] ni cap grup d'erudits respectables treballaria amb ell", segons l'enciclopedista Cyrus Adler.Schwartz 1991, p. 21–22.

Punts de vista religiosos Singer tenia opinions extremadament liberals que de vegades van resultar impopulars. Va donar suport a Jesús i al Nou Testament cristià i va proposar-ne una traducció a l'hebreu. Va fundar la Societat Amos per promoure la comprensió entre els seguidors de les religions monoteistes.

La seva proposta de 1897 per al projecte d'enciclopèdia demanava l'harmonia entre les religions; anomenava el Sabbath i les festes "càrregues pesades o, en el millor dels casos, simples cerimònies" per a la majoria dels jueus; i va fer el suggeriment radical que els pares jueus, si fossin honestos amb els seus fills, els diguessin:

A causa de la controvèrsia de les perspectives de Singer, el seu editor, Funk & Wagnalls, va acceptar el projecte de l'enciclopèdia només després de desposseir Singer del control editorial i nomenar un consell d'erudits jueus de prestigi, inclosos rabins.

Va morir el 1939 a la ciutat de Nova York.

Publicacions Rússia a la barra del poble nord-americà: una memòria de parentiu. Funk & Wagnalls, 1904. Els clàssics alemanys (1913–1914), amb Kuno Francke: vint volums. Una religió de veritat, justícia i pau: un repte per a l'església i la sinagoga per liderar la realització de l'evangeli social i de pau dels profetes hebreus. Societat Amos: 1924.

Referències

Bibliografia Schwartz, S. R. The Emergence of Jewish Scholarship in America: The Publication of the Jewish Encyclopedia. '' Monographs of the Hebrew Union College, Number 13. Cincinnati: Hebrew Union College Press, 1991. . Enciclopèdia jueva en línia

Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Escriptors jueus estatunidencs Categoria:Jueus austríacs Categoria:Persones de la regió d'Olomouc Categoria:Morts a Nova York Categoria:Jueus txecs Categoria:Escriptors moravians Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors austríacs morts al segle XX