Phillip John-William Cocu (Eindhoven, Països Baixos, 29 d'octubre del 1970) és un entrenador i exjugador de futbol. Actualment és l'entrenador del PSV Eindhoven.
Cocu va néixer a Eindhoven, tot i que es va criar a Zevenaar, on va començar a jugar a futbol als equips locals, el DCS i el De Graafschap. Després d'un any al AFC '34, va començar la seva carrera professional a l'AZ Alkmaar. El 1990, Cocu va marxar al Vitesse Arnhem. Una fractura del peroné va interrompre la seva primera temporada, però es va convertir en un jugador habitual del primer equip durant les quatre temporades següents. El 1995 va fitxar pel PSV Eindhoven, on va guanyar la Lliga les temporades 1995-96 i 1996-97. Més endavant, el jugador neerlandès va fitxar pel Futbol Club Barcelona, on va arribar a ser capità, aconseguint guanyar la Lliga espanyola la temporada 1998-99 i disputant dues semifinals de la Lliga de Campions de la UEFA. En tornar al PSV el 2004, Cocu s'havia convertit en el jugador estranger que havia disputat més partits amb el Futbol Club Barcelona. Durant la seva segona etapa al PSV, Cocu va guanyar tres vegades més la Lliga neerlandesa de futbol, a més a més de tornar a disputar una semifinal de la Champions League. Després d'un any a l'Al-Jazira Club, es va retirar.
Phillip Cocu va debutar amb la selecció neerlandesa l'any 1996, disputant la Copa del Món de 1998, on va marcar dos gols, tot i fallar un penalt a les semifinals contra el Brasil. També va jugar la Copa del Món de 2006 i les Eurocopes dels anys 2000 i 2004. Cocu va arribar a les semifinals de les dues Eurocopes amb els Països Baixos, essent el capità de la selecció neerlandesa en l'edició del 2004. Amb 101 partits, Cocu és el cinquè jugador amb més aparicions amb la selecció neerlandesa. En el transcurs de la seva carrera, va jugar com a migcampista defensiu, tot i que també va participar com a defensa, lateral, extrem o migcampista ofensiu.
Després de retirar-se, Cocu es va unir a l'equip tècnic del PSV com a assistent de l'entrenador. També ha estat assistent del seleccionador dels Països Baixos sota la direcció de Bert van Marwijk entre els anys 2008 i 2012. Aquell any Cocu va ser escollit com a entrenador interí del PSV, aconseguint la Copa de la temporada 2012-2013. El 2013 se'l va confirmar com a entrenador del PSV per a la temporada 2013-14, proclamant-se campió de la Lliga neerlandesa la temporada següent.
Biografia Jugador de futbol Primers anys Cocu va començar la seva carrera futbolística al segon equip de l'AZ Alkmaar, tot i que aviat va pujar al primer equip. El seu debut com a professional es va produir el 22 de gener de 1989, quan el segon entrenador Hugo Hovenkamp (que substituïa l'entrenador Hans Eijkenbroek) el va fer jugar en un partit contra el NEC Nimega. El jugador de 18 anys va disputar aquell primer partit com a lateral esquerre. En aquella època, l'AZ jugava a l'Eerste Divisie, equivalent a la segona divisió neerlandesa. Cocu va marcar el seu primer gol oficial dues setmanes després, en un partit de copa contra el Fortuna Sittard Combinatie, seguit del seu primer gol en lliga, aquest cop contra l'Schiedamse Voetbalvereniging. Aquella primera temporada acabaria marcant 4 gols La temporada 1989-90, Cocu va jugar gairebé tots els partits de lliga. Després d'acabar la competició, Cocu va ser venut al SBV Vitesse per 272.000 euros.
Cocu va jugar només vuit partits en la seva primera temporada amb el Vitesse, que va suposar el seu debut a l'Eredivisie, abans de patir un trencament del peroné. La seva segona temporada va ser molt més productiva, jugant més partits i marcant tres gols. Va aconseguir el seu primer gol amb el Vitesse l'agost del 1991 en un partit contra l'ADO Den Haag. A Arnhem, Cocu va deixar de jugar com a lateral esquerra per passar al mig del camp. L'entrenador Herbert Neumann va atorgar un rol central a Cocu aquell 1991, col·locant-lo en una posició del mig del camp. El 1992, Cocu va jugar el seu primer partit a nivell continental contra el Derry City FC. Després de vèncer a l'equip irlandès, el Vitesse es va enfrontar amb el KV Mechelen belga. El partit disputat a Bèlgica es va resoldre amb un gol de Cocu (0-1). Finalment, el Vitesse seria eliminat pel Reial Madrid. En lliga, l'equip va acabar en quarta posició. En la seva tercera temporada amb el Vitesse, Cocu va jugar tots els partits i va doblar el seu registre golejador. La temporada 1993-94, Cocu va aconseguir marcar onze gols en lliga, inclòs un hattrick en la victòria del Vitesse per 5-0 contra el Go Ahead Eagles al desembre. Després d'aquella temporada, Louis van Gaal i l'Ajax d'Àmsterdam van estar interessats en la contractació de Cocu, però no van voler acceptar les condicions imposades pel Vitesse per resoldre la transferència. Un any després, el PSV i el Feyenoord també es van interessar en la contractació de Cocu, provocant que el Vitesse es veiés obligat a despendre's del jugador
Cocu va fitxar pel PSV el juny del 1995 al mateix temps que Chris van der Weerden. El seu primer gol va arribar el mateix dia que el seu debut en partit contra el Fortuna Sittard (1-3). Durant la seva primera temporada al PSV, Cocu va guanyar la copa KNVB. En la final contra l'Sparta (5-2), Cocu va marcar el primer gol. L'octubre del 1996, Cocu va marcar dos gols en una victòria per 7-2 contra el Feyenoord. Aquella temporada, Cocu i el PSV van guanyar la Supercopa neerlandesa (guanyant a l'Ajax per 3-0) i la Lliga. La temporada 1997-98, Cocu va tornar a guanyar la Supercopa, aquest cop contra el Roda JC (3-1) i marcant dos gols en aquell partit. En la lliga, el PSV va quedar segon, només per darrere de l'Ajax. La final de la copa KNVB també va ser perduda contra l'Ajax (5-0). Després d'aquella temporada, Cocu va decidir no seguir a PSV i abandonar el club sense haver de pagar-se una transferència. Atlètic de Madrid, Reial Madrid, Juventus FC, Inter i SS Lazio van intentar fitxar a Cocu, però finalment el jugador neerlandès va decidir-se per fitxar pel Futbol Club Barcelona, el club del qual era seguidor des de petit.
FC Barcelona Cocu va arribar al Barça a la temporada 1998-99, acompanyat d'altres neerlandesos, com ara l'entrenador Louis van Gaal, així com els jugadors Michael Reiziger, Frank de Boer, Patrick Kluivert, Boudewijn Zenden, Ronald de Boer i Winston Bogarde. Formant el mig del camp amb Luís Figo i Pep Guardiola, Cocu va jugar 36 partits de lliga durant la seva primera temporada, arribant a marcar dotze gols, contribuint així a la consecució del títol de Lliga. El partit més destacat es va disputar el març de 1999, on Cocu va marcar els dos gols que van significar la victòria del FC Barcelona davant de la Reial Societat.
Durant la seva segona temporada, l'equip va quedar segon en lliga, només per darrere del Deportivo de La Coruña. El migcampista neerlandès va marcar sis gols en lliga, inclosos dos contra el Reial Oviedo (victòria per 3-2) i dos contra l'Athletic Club (victòria per 0-4). A més a més, aquell any el Barça va aconseguir arribar a la semifinal de la Lliga de Campions de la UEFA, on va ser eliminat pel València CF. Cocu va marcar l'últim gol del partit de tornada. El 2000, Van Gaal abandonaria l'equip, essent substituït per Llorenç Serra Ferrer i Carles Rexach. Les dues temporades següents, el nivell de l'equip baixaria substancialment, acabant en quarta posició.
El 2001, Guardiola abandonava el Barcelona, provocant que el mig del camp del FC Barcelona passés a estar format per Cocu, Xavi i Gabri. La temporada 2001-02, el Barça tornaria a disputar la semifinal de la Champions, tot i que tornaria a quedar eliminat, aquest cop davant del Reial Madrid. El 2002, el retorn de Van Gaal a la banqueta del Barça ajudaria a la designacio de Phillip Cocu com a segon capità de l'equip, només per darrere de Luis Enrique.
La temporada 2002-03 seria la pitjor en molts anys, ja que el Barça acabaria sisè en la classificació de la lliga espanyola; Van Gaal va ser destituït molt aviat i Cocu es va trencar els lligaments en un partit de la Champions League en un partit contra l'Inter de Milà (0-0) el febrer, estant de baixa durant dos mesos. Setmanes abans, el Barça havia vençut a l'equip italià per 3-0 amb un gol del jugador neerlandès.
Tot i que el seu contracte acabava el 2003, Phillip Cocu va esperar a la resolució de les eleccions a la Presidència del Barça per prendre una decisió sobre la seva continuïtat. Cocu, que havia mantingut negociacions amb el PSV Eindhoven, va decidir renovar amb el Barça per un altre any.
L'última temporada de Cocu al Barça va ser la 2003-04, moment en què Joan Laporta es va fer càrrec de la Presidència i Frank Rijkaard de l'equip. El jugador neerlandès va marcar el primer gol de la temporada al marcar l'únic gol del partit Athlètic de Bilbao 0-1 FC Barcelona. Va jugar 36 partits de lliga, alguns d'ells com a capità de l'equip. El Barça va acabar segon, per darrere del Valènca. A finals de temporada, el Barça va anunciar que no renovaria el contracte a Phillip Cocu. L'equip directiu del club va oferir una renovació molt a la baixa al jugador neerlandès, que va decidir declinar-la i retornar al PSV Eindhoven. Després de la seva marxa, Phillip Cocu va rebre una placa honorífica per la seva lleialtat de part del President Laporta. Els 205 partits de Lliga i el total de 291 partits oficials amb el Barça, el van convertir en el jugador estranger amb més partits disputats fins al moment de la seva marxa. Aquests rècords els va mantenir fins que va ser superar pel jugador argentí Lionel Messi els anys 2011 i 2012 respectivament.
PSV i Al-Jazira El 2004, Cocu va firmar un contracte per dos anys amb el PSV. Va formar mig del camp amb Johann Vogel i el capità de l'equip, Mark van Bommel, amb qui va guanyar la Lliga, la Copa KNVB i va arribar a les semifinals de la Champions League. En aquella edició de la competició continental, Cocu va marcar un gol en quarts de final al camp de l'Olimpic de Lió (1-1). El PSV es va eliminar a semifinals contra l'Milan AC; després de perdre el partit d'anada per 2-0, els holandesos van guanyar el partit de tornada per 3-1, amb dos gols de Cocu, tot i que no va ser suficient per superar l'eliminatòria. En Lliga, Cocu es va perdre el partit en què es van proclamar campions, contra el Vitesse, ja que havia estat expulsat en el partit anterior; Cocu havia vist la segona tarjeta groga en partit contra el Willem II després d'haver estat provocat per Martijn Reuser.
miniatura|esquerra|Partit entre l'Arsenal FC i el PSV durant la Champions 2006-07 a Londres (1-1)
Quan Van Bommel va abandonar l'equip l'estiu del 2005, Cocu va adoptar el rol de capità amb l'entrenador Guus Hiddink. El PSV va guanyar la Lliga una altra vegada, però va ser eliminat en segona ronda de la Champions, aquest cop contra l'Olimpic de Lió. Cocu va ser expulsat en el partit de tornada. Aquell any, Cocu va guanyar el Zilveren Schoen com a segon millor jugador de la lliga holandesa d'aquella temporada. Després de la temporada 2005-06, Cocu va signar un nou contracte que allargava en un any l'estada al club d'Eindhoven. L'equip va començar la temporada molt bé, però durant la segona volta va afluixar el seu nivell i va estar a punt de perdre un títol que semblava sentenciat. El campionat es va decidir en l'última jornada, amb el PSV golejant al Vitesse (5-1), i marcant Cocu l'últim gol. Aquell gol va acabar essent decisiu, ja que la diferència entre l'Ajax i el PSV va acabar essent d'un gol. D'aquesta manera, Cocu i el PSV guanyaven el seu tercer campionat de lliga consecutiu.