Paul Wegener (11 de desembre de 1874 - 13 de setembre de 1948) va ser un actor, escriptor i director de cinema alemany conegut pel seu paper pioner en el cinema expressionista alemany.
Carrera d'actuació Als 20 anys, Wegener va decidir acabar els seus estudis de dret i concentrar-se en la interpretació, recorrent les províncies abans d'unir-se a la companyia d'actuació de Max Reinhardt el 1906. El 1912, es va dirigir al nou mitjà. de pel·lícules i va aparèixer a la versió de 1913 de Der Student von Prag. Va ser mentre feia aquesta pel·lícula que va escoltar per primera vegada l'antiga llegenda jueva del Golem i va procedir a adaptar la història al cinema, codirigint i coescrivint el guió amb Henrik Galeen. La seva primera versió del conte Die Golem (1915, ara perduda) va ser un èxit i va establir fermament la reputació de Wegener. El 1917, va fer una paròdia de la història anomenada Der Golem und die Tänzerin, però va ser la seva reelaboració del conte, Der Golem, wie er in die Welt kam (1920) que s'erigeix com un dels clàssics del cinema alemany i va ajudar a consolidar el lloc de Wegener en la història del cinema.Paul Wegener: Erinnerungen an das „Urherrscherdasein“. In: Kai Möller (Hrsg.): Paul Wegener. Sein Leben und seine Rollen. Ein Buch von ihm und über ihn. Rowohlt, Hamburg 1954.
Una altra de les seves primeres pel·lícules va ser Der Yoghi (1916), en la qual va interpretar el paper d'un iogui i jove inventor, i que li va donar l'oportunitat d'acomodar tres dels seus interessos, la fotografia de trucs (va ser una de les primeres pel·lícules que va incloure la invisibilitat), el sobrenatural i el misticisme oriental.
El 1926, va aparèixer a la seva única pel·lícula de Hollywood, Rex IngramThe Magician, en la qual va interpretar l'Aleister Crowleyesc Oliver Haddo, en una adaptació de la història de Somerset Maugham, seguida de Ramper, der Tiermensch el 1927. El 1928, va protagonitzar al costat de Brigitte Helm en l'adaptació del seu antic col·laborador Henrik Galeen a Alraune de Hanns Heinz Ewers interpretant el professor ten Brinken (unam ena de doctor Frankenstein)
El 1932, Wegener va fer el seu debut sonor en la comèdia negra/pel·lícula de terror de Richard Oswald Unheimliche Geschichten, en la qual ell sautoparodiava així com de tot el gènere de pel·lícules expressionistes.
La vida sota el règim nazi miniatura|actua com a Nathan el savi amb Gerda Müller (dempeus)) i Agathe Poschmann a Berlín Quan el 1933 el Nazis va tenir protagonisme polític, les companyies de teatre es van dissoldre i molts dels actors i directors van ser detinguts, perseguits o exiliats. No obstant això, Wegener es va convertir en un actor de l'estat i va aparèixer a pel·lícules de propaganda nazi com ara Mein Leben für Irland el 1941 i Kolberg, una pel·lícula èpica de propaganda de 1944–45 sobre les Guerres napoleòniques.Wegener, Paul. In: Theodor Kellenter: Die Gottbegnadeten : Hitlers Liste unersetzbarer Künstler. Kiel: Arndt, 2020 , S. 267f. Quan va acabar la guerra, Wegener va ser un dels primers a reconstruir la vida cultural a Berlín. Va aparèixer en el paper principal en una producció de "Nathan der Weise" de Lessing al Deutsches Theatre a Berlín el setembre de 1945.photo, from the Berlin production, Retrieved 27 July 2015 Malgrat la mala salut, es va convertir en president d'una organització per millorar els estàndards dels seus habitants.
Vida personal Es va casar sis vegades, la tercera i sisena amb l'actriu Lyda Salmonova (la seva coprotagonista en diverses ocasions),Landesarchiv Berlin, Heiratsregister Standesamt Berlin III, Nr. 97/1917; kostenpflichtig abrufbar auf Ancestry.com que es va convertir en la seva vídua. La seva quarta dona va ser Greta Schröder (abans casada amb el ballarí Ernst Matray), que havia interpretat el paper femení en la pel·lícula de F.W. Murnau Nosferatu (1922). El geògraf Alfred Wegener era el seu cosí i el físic el Prof. Peter P. Wegener era el seu fill.Nachruf der Yale University: In Memoriam: Peter Wegener, Helped Develop Hypersonic Wind Tunnels, abgerufen am 20. Mai 2015.
Carrera final i mort L'última pel·lícula de Wegener va ser Der Grosse Mandarin (1948). El juliol de 1948 va repetir el seu antic paper de Nathan der Weise al Deutschen Theatre, però en la primera escena es va ensorrar i el teló va ser abatut. Dos mesos més tard, el 13 de setembre de 1948, va morir dormint.
Filmografia
1913: Der Verführte – direcció: Max Obal 1913: Der Student von Prag – direcció: Stellan Rye/Paul Wegener 1913: Evinrude 1914: Der Golem – direcció: Henrik Galeen 1916: Der Yoghi – direcció: Paul Wegener 1916: Rübezahls Hochzeit – direcció: Paul Wegener 1917: Der Golem und die Tänzerin – direcció: Paul Wegener 1917: Hans Trutz im Schlaraffenland – direcció: Paul Wegener 1918: Der Rattenfänger – direcció: Paul Wegener 1918: Der fremde Fürst – direcció: Paul Wegener 1918: Apocalypse – direcció: Rochus Gliese 1919: Der Galeerensträfling – direcció: Rochus Gliese 1920: Nachtgestalten 1920: Steuermann Holk 1920: Sumurun – direcció: Ernst Lubitsch 1920: Der Golem, wie er in die Welt kam – direcció: Carl Boese i Paul Wegener 1921: Der verlorene Schatten – direcció: Paul Wegener 1921: Die Geliebte Roswolskys 1921: Das Weib des Pharao 1922: Herzog Ferrantes Ende – direcció: Paul Wegener 1922: Vanina – direcció: Arthur von Gerlach 1922: Lucrezia Borgia – direcció: Richard Oswald 1922: Monna Vanna 1923: S.O.S. Die Insel der Tränen 1925: Lebende Buddhas – direcció: Paul Wegener 1926: Dagfin – direcció: Joe May 1926: Der Magier – direcció: Rex Ingram 1927: Die Weber – direcció: Friedrich Zelnik 1927: Svengali – direcció: Gennaro Righelli 1927: Arme kleine Sif 1927: Alraune – direcció: Henrik Galeen 1927: Die Welt ohne Waffen – direcció: Gernot Bock-Stieber 1927: Ramper, der Tiermensch – direcció: Max Reichmann 1930: Fundvogel 1932: Unheimliche Geschichten – direcció: Richard Oswald 1932: Marschall Vorwärts – direcció: Heinz Paul 1933: Hans Westmar – direcció: Franz Wenzler 1933: Inge und die Millionen – direcció: Erich Engel 1934: Die Freundin eines großen Mannes – direcció: Paul Wegener 1934: Ein Mann will nach Deutschland – direcció: Paul Wegener 1935: … nur ein Komödiant – direcció: Erich Engel 1936: Moskau – Shanghai – direcció: Paul Wegener 1936: August der Starke – direcció: Paul Wegener 1936: Die Stunde der Versuchung – direcció: Paul Wegener 1937: Krach und Glück um Künnemann – direcció: Paul Wegener 1937: Unter Ausschluß der Öffentlichkeit – direcció: Paul Wegener 1939: Das unsterbliche Herz – direcció: Veit Harlan 1940: Das Mädchen von Fanö – direcció: Hans Schweikart 1941: Mein Leben für Irland – direcció: Max W. Kimmich 1942: Der große König – direcció: Veit Harlan 1942: Hochzeit auf Bärenhof – direcció: Carl Froelich 1942: Diesel – direcció: Gerhard Lamprecht 1943: Wenn die Sonne wieder scheint – direcció: Boleslaw Barlog 1945: Der Fall Molander – direcció: Georg Wilhelm Pabst 1945: Kolberg – direcció: Veit Harlan 1948: Der große Mandarin – direcció: Karl-Heinz Stroux
Referències
Bibliografia Monty Jacobs: Der Schauspieler Paul Wegener. Verlag Erich Reiß, Berlin [ca. 1924] Kai Möller, ed.: Paul Wegener. Sein Leben und seine Rollen. Rowohlt, Hamburg 1954 Wolfgang Noa: Paul Wegener. Henschel, Berlin 1964 Herbert Pfeiffer: Paul Wegener. Rembrandt, Berlin 1957 Heide Schönemann: Paul Wegener. Frühe Moderne im Film. Menges, Stuttgart 2003 Hans Günther Pflaum: 'Kinetische Lyrik. P. W.s "Rübezahls Hochzeit" 1916' in: Peter Buchka, ed.: Deutsche Augenblicke. Eine Bilderfolge zu einer Typologie des Films (Reihe: "Off-Texte" 1, des Münchener Filmmuseums) Belleville, München 1996 Hans Günther Pflaum: 'Ins eigene Herz. P. W.s "Student von Prag" 1919' in: Peter Buchka, ed.: Deutsche Augenblicke; p. 20f.
Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Directors de cinema polonesos Categoria:Morts a Berlín Categoria:Morts el 1941 Categoria:Actors polonesos del segle XX Categoria:Artistes de Cuiàvia-Pomerània Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors alemanys morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1874