Orlando Guy Figes (pronunciat Faidges) és un historiador i escriptor britànic conegut pels seus treballs sobre la història russa i europea. És professor d'història al Birkbeck College de la Universitat de Londres.
Figes és sobretot conegut pels seus treballs sobre la història russa, com ara A People's Tragedy (1996), Natasha's Dance (2002), The Whisperers: Private Life in Stalin's Russia (2007), Crimea (2010) i Just Send Me Word (2012). així com llibres sobre història europea, com ara The Europeans (2019). A People's Tragedy és un estudi de la Revolució Russa i combina la història social i política amb detalls biogràfics en una narració històrica.
Forma part del consell editorial de la revista Russian History, escriu per a la premsa internacional, emissions per televisió i ràdio, i fa ressenyes al The New York Review of Books, i és membre de la Royal Society of Literature.
Els seus llibres s'han traduït a més de trenta idiomes.
Vida privada i educació Nascut a Islington, al nord de Londres, Figes és fill de John George Figes i de l'escriptora feminista Eva Figes, la família jueva de la qual va fugir de l'Alemanya nazi el 1939. Va assistir a l'escola William Ellis al nord de Londres (1971–78) i va estudiar història a Gonville and Caius College, Cambridge, i es va graduar el primer de la promoció amb una estrella doble el 1982. Va completar el seu doctorat al Trinity College (Cambridge), on va ser becari i professor d'història de 1984 a 1999 abans de succeir a Richard J. Evans com a professor d'història al Birkbeck College de la Universitat de Londres.
Figes està casat amb l'advocada de drets humans Stephanie Palmer, professora sènior de dret a la Universitat de Cambridge i advocada a Blackstone Chambers London. Tenen dues filles, Lydia i Alice. Viu a Londres i és seguidor del Chelsea Football Club. La seva germana gran era l'autora i editora Kate Figes, morta de càncer el 2019.
En una entrevista amb el periodista Andrew Marr el 1997 Figes es va descriure a si mateix com "un partidari del Partit Laborista i "una mica un home de Tony Blair", tot i que va confessar, quan es tractava de la revolució, ser lleugerament pro-menxevic ".
El 13 de febrer de 2017, Figes va anunciar a Twitter que s'havia convertit en ciutadà alemany "perquè no vull ser un britànic del Brexit ".
Reparteix el seu temps entre les seves cases de Londres i Umbria a Itàlia.
Obra publicada Obres sobre la revolució russa Els tres primers llibres de Figes van ser sobre la Revolució Russa i la subsegüent Guerra Civil. Peasant Russia, Civil War (1989) va ser un estudi detallat de la pagesia a la regió del Volga durant la Revolució i la Guerra Civil (1917–21). Utilitzant els arxius soviètics de les petites localitats russes, Figes va posar èmfasi en la naturalesa autònoma de la revolució agrària durant els anys 1917-1918, mostrant com es va desenvolupar segons les nocions tradicionals camperoles de justícia social amb independència del govern provisional, els bolxevics o altres partits urbans.Figes, Orlando, Peasant Russia, Civil War, p. xxi. També va demostrar com la funció dels soviets rurals es va transformar en el transcurs de la Guerra Civil a mesura que van ser assumits per camperols i vilatans migrants més joves i més alfabetitzats, molts d'ells veterans de la Primera Guerra Mundial o soldats de l'Exèrcit Roig, que es van convertir en els buròcrates rurals de l'emergent règim bolxevic.
A People's Tragedy (1996) és una història panoràmica de la Revolució des de 1891 fins a la mort de Vladimir Lenin el 1924. Combina la història social i política i entrellaça a través de la narrativa pública les històries personals de diverses figures representatives, com Grigori Rasputin, l'escriptor Maxim Gorki, el príncep Georgi Lvov i el general Alexei Brusilov, així com camperols i obrers desconeguts. Figes va escriure que havia "intentat de presentar la revolució no com una marxa de forces i ideologies socials abstractes, sinó com un esdeveniment humà de complicades tragèdies individuals".Figes, Orlando, A People's Tragedy, 1996, p. xvii. Els crítics d'esquerra han representat a Figes com un conservador per la seva avaluació negativa de Lenin i el seu enfocament en l'individu i "la successió aleatòria d'esdeveniments atzarosos" més que en les accions col·lectives de les masses.Haynes, Michael, and Wolfreys, Jim, History and Revolution, London: Verso, 2007, p. 15. Altres han situat Figes entre els historiadors anomenats "revisionistes" de la Revolució, que intenten explicar el seu desenvolupament polític en termes d'història social.Keep, John, "Great October?" in The Times Literary Supplement, 23 agost 1996, p. 5. El 2008, el Times Literary Supplement va enumerar A People's Tragedy com un dels "cent llibres més influents des de la guerra".Times Literary Supplement, 30 desembre 2008. L'any 2013, David Bowie va nomenar A People's Tragedy un dels seus "100 llibres preferits".
Interpreting the Russian Revolution: The Language and Symbols of 1917 (1999), escrit conjuntament amb Boris Kolonitskii, analitza el llenguatge polític, les cançons revolucionàries, els símbols visuals i les idees històriques que van animar les multituds revolucionàries de 1917.Journal of Cold War Studies, Volume 2, Number 2, Spring 2000, p. 122–25.
Revolutionary Russia: 1891–1991, és una breu introducció al tema publicada com a part del rellançament de Pelican Books al Regne Unit l'any 2014. En ella, Figes defensa la necessitat de veure la revolució russa en un període més llarg del que la majoria dels historiadors han permès. Afirma que el seu objectiu és “trazar cent anys d'història com un únic cicle revolucionari. En aquest relat, la Revolució comença al (i més concretament el 1891, quan la reacció del públic davant la crisi de la fam la va posar per primera vegada en un camí de col·lisió amb l'autocràcia) i acaba amb l'enfonsament del règim soviètic el 1991.'
Natasha's Dance (La dansa de Natasha) i la història cultural russa Publicat l'any 2002, Natasha's Dance és una àmplia història cultural de Rússia des de l'edifici de Sant Petersburg durant el regnat de Pere el Gran a principis del . Prenent el títol d'una escena de Guerra i pau de Tolstoi, on la jove comtessa Natasha Rostova balla intuïtivament una dansa pagesa, explora les tensions entre els elements europeus i populars de la cultura russa i examina com el mite de "l'ànima russa". " i la pròpia idea de "rusisme" han estat expressades per escriptors, artistes, compositors i filòsofs russos.
Figes també ha escrit assaigs sobre diverses figures culturals russes, com Leo Tolstoi, Dmitri Xostakóvitx, Sergei Prokófiev i Andrei Platonov. El 2003 va escriure i va presentar un documental de televisió per a la BBC, The Tsar's Last Picture Show, sobre el fotògraf pioner en color a la Rússia tsarista Sergei Prokudin-Gorsky.
The Whisperers (Els xiuxiuejants) El seu llibre The Whisperers va seguir l'enfocament de la història oral. En col·laboració amb la Memorial Society, una organització defensora dels drets humans sense ànim de lucre, Figes va reunir diversos centenars d'arxius familiars privats de cases de tota Rússia i va dur a terme més d'un miler d'entrevistes amb supervivents i perpetradors de les repressions estalinistes. Arxivats a la Memorial Society de Moscou, Sant Petersburg i Perm, molts d'aquests valuosos materials de recerca estan actualment disponibles en línia.
Traduït a més de vint idiomes,His books have been translated into French, German, Dutch, Italian, Spanish, Portuguese, Danish, Swedish, Norwegian, Finnish, Russian, Czech, Slovak, Polish, Estonian, Latvian, Slovenian, Serbian, Bulgarian, Greek, Turkish, Hebrew, Georgian, Korean, Japanese and Chinese.[] The Whisperers va ser descrit per Andrey Kurkov com "un dels millors monuments literaris al poble soviètic " En ell Figes va subratllar la importància dels testimonis orals per a la recuperació de la història de la repressió. a l'antiga Unió Soviètica. Tot i que va admetre que, "com tota memòria, el testimoni donat en una entrevista no és fiable", va dir que el testimoni oral "es pot interrogar i contrastar amb altres proves".The Whisperers (Londres, 2007), p. 636.
The Whisperers tracta principalment de l'impacte de la repressió en la vida privada. Examina la influència del règim soviètic i les seves campanyes de terror en les relacions familiars, les emocions i les creences, les opcions morals, els problemes d'identitat personal i social i la memòria col·lectiva. Segons Figes, "el poder real i el llegat durador del sistema estalinista no es trobaven ni en les estructures de l'estat, ni en el culte al líder, sinó, com va remarcar una vegada l'historiador rus Mikhail Gefter, "en l'estalinisme que va entrar en tots nosaltres”.Figes, The Whisperers, p. xxxii.
The Whisperers inclou un estudi detallat de l'escriptor soviètic Konstantin Simonov, que es va convertir en una figura destacada de la Unió d'Escriptors Soviètics i un propagandista de la campanya "anticosmopolita" durant els últims anys de Stalin. Figes va recórrer a les seccions tancades de l'arxiu de Simonov a l'Arxiu Estatal de Literatura i Art de Rússia i als arxius de la dona i el fill del poeta per elaborar el seu estudi sobre aquesta gran figura de l'establishment soviètic.Times Literary Supplement, 8 febrer 2008.
Just Send Me Word (Sols dona'm notícies) Publicat el 2012, Just Send Me Word és una història real basada en 1.246 cartes clandestinament entrades i sortides del camp de treball de Pechora entre 1946 i 1955, entre Lev Mishchenko (un presoner) i Svetlana Ivanova (la seva xicota a Moscou). Hi ha 647 cartes de Lev a Svetlana, i 599 d'ella a ell. Formen part d'un arxiu familiar descobert per la Memorial Society i lliurat en tres baguls a les seves oficines de Moscou el 2007. Les cartes són la col·lecció més gran coneguda de correspondència privada del Gulag, segons la Memorial Society."A Note From Memorial" in Just Send Me Word, p. 297.
Figes va tenir accés exclusiu a les cartes i altres parts de l'arxiu, que també es basa en entrevistes a la parella quan tenien noranta anys, i als arxius del propi camp de treball. Figes va recaptar el finançament per a la transcripció de les cartes, que es troben a la Memorial Society de Moscou i són disponibles per als investigadors des del 2013. Segons Figes, "Les cartes de Lev són l'únic registre important en temps real de la vida diària al Gulag que hagi mai sortit a la llum". https://foreignpolicy.com/articles/2011/06/20/dont_go_there?page=0,2
El llibre explica la història de Lev i Svetlana, que es van conèixer com a estudiants a la Facultat de Física de la Universitat de Moscou el 1935. Separats per la Segona Guerra Mundial l'any 1941, quan Lev va ser enrolat a l'Exèrcit Roig, van prendre contacte l'any 1946, quan ell va escriure des de Pechora. Figes utilitza les cartes per explorar les condicions del camp de treball i per explicar la història d'amor, que va acabar el 1955 amb l'alliberament de Lev i el matrimoni amb Svetlana. El llibre documenta cinc viatges il·legals fets per Svetlana per visitar Lev, introduint-se de contraban al camp de treball.
El títol del llibre està extret del poema "En somnis" d'Anna Akhmatova, que a la traducció de DM Thomas diu: "Separació negra i duradora/ Jo comparteixo igualment amb tu/ Per què plorar? Dona'm la mà/ Promesa tornar a aparèixer en un somni./ Tu i jo som com dues muntanyes/ I en aquest món no ens podem trobar./ Sols dona'm notícies/ A mitjanit en algun moment a través de les estrelles".
En un article al Financial Times, Simon Sebag Montefiore va dir que Just Send Me Word és "una contribució única al coneixement sobre els Gulag, així com un estudi del poder universal de l'amor". Diversos crítics van destacar les qualitats literàries del llibre, assenyalant que "es llegeix com una novel·la".
Just Send Me Word s'ha traduït a l'alemany, francès, italià, castellà, holandès, polonès, suec, portuguès, noruec, finès, danès, japonès, coreà i xinès.