miniatura|Proteus mirabilis apareix com a bastonets Gram negatius després de la tinció de Gram sota microscòpia de camp brillant amb un augment de 1000 vegades. Proteus mirabilis és una espècie de bacteri gramnegatiu de la família de les morganel·làcies (Morganellaceae). És un bacil anaerobi facultatiu que mostra motilitat en eixam i activitat ureasa. Proteus mirabilis causa el 90 per cent de totes les infeccions per Proteus en humans. Està àmpliament distribuït al sòl i a l'aigua. Proteus mirabilis pot migrar per la superfície de medis sòlids o dispositius mitjançant un tipus de motilitat de grup cooperatiu anomenat eixam. Proteus mirabilis s'associa amb més freqüència a infeccions del tracte urinari, especialment en infeccions complicades o associades a catèter.
Diagnòstic Una mostra d'orina alcalina és un possible signe de presència de Proteus mirabilis. Es pot diagnosticar al laboratori a causa de la motilitat característica d'eixam i la incapacitat per metabolitzar la lactosa (en una placa d'agar MacConkey, per exemple). També P. mirabilis produeix una olor de peix característica.
Malaltia Aquest bacteri té la capacitat de produir alts nivells d'ureasa, que hidrolitza la urea a amoníac (NH₃), de manera que fa que l'orina sigui més alcalina. Si no es tracta, l'augment de l'alcalinitat pot conduir a la formació de cristalls d'estruvita, carbonat de calci i/o apatita, que poden provocar càlculs renals. El bacteris s'amaguen als càlculs renals i poden reiniciar la infecció després del tractament amb antibiòtics. Una vegada que es desenvolupen les pedres, amb el temps poden créixer prou com per causar obstrucció i insuficiència renal. Les espècies de Proteus també poden a més causar infeccions de ferides, sèpsia i pneumònia, sobretot en pacients hospitalitzats.
Tractament Proteus mirabilis és generalment susceptible a la majoria dels antibiòtics, a part de la tetraciclina i la nitrofurantoïna, però entre el 10 i el 20 per cent de les seves soques també són resistents a les cefalosporines de primera generació i a l'ampicil·lina. miniatura|Colònies de Proteus mirabilis en medis de creixement d'agar de soja tripticasa
Característiques Proteus mirabilis pot utilitzar urea. Pot produir gas sulfur d'hidrogen i forma pel·lícules clares en medis de creixement. És mòbil, posseeix flagels perítrics i és conegut per la seva capacitat de formar eixams: les cèl·lules de la part externa de la colònia es mouen més ràpidament que les del centre i es desplacen en massa i després s'aturen per dividir-se i formar una nova població que repeteixen el fenomen. Això fa que el seu aspecte macroscòpic sigui el d'un conjunt de cercles concèntrics. Es troba habitualment al sistema digestiu humà. No és una especie patògena en conillets d'índies o pollastres.
Quan dues colònies en eixam de soques diferents de Proteus mirabilis que creixen en una mateixa placa de cultiu es troben, el moviment en eixam s'atura i s'observa una línia visible a ull nu que separa les dues colònies. Aquesta línia, que rep el nom de «línia Dienes» en honor al seu descobridor Louis Dienes, està formada per cèl·lules d'una sola de les dues soques i la seva viabilitat és inferior.
Proves Hi ha diferents proves de microorganismes:
Indole -negatiu i nitrat reductasa -positiu (no es produeixen bombolles de gas) Vermell de metil -positiu i Voges-Proskauer negatiu (pot ser tant MR- com VP-positiu) Catalasa positiva i citocrom oxidasa negativa Fenilalanina desaminasa -positiu Test de triptòfan negatiu Test d'urea-positiu Test de caseïna negatiu Test del midó: negatiu Prova de sulfur d'hidrogen positiva Test d'agar citrat positiu Ornitina descarboxilasa positiva Lisina descarboxilasa positiva Sense fermentació d'arabinosa, sorbitol i dulcitol
Motilitat en eixam La motilitat en eixam és una forma especialitzada de motilitat que poden tenir grups de bacteris multicel·lulars i flagel·lats per expandir les seves poblacions a noves ubicacions. La capacitat d'eixam de Proteus mirabilis és important perquè està implicada en la patogènesi dels bacteris i la capacitat d'eixam s'associa amb la capacitat del bacteri per expressar factors de virulència. Proteus mirabilis té un aspecte molt característic d'ull de bou en una placa d'agar a causa de al cicle periòdic regular entre l'estat vegetatiu i l'eixam de les cèl·lules.
En cultiu líquid, Proteus mirabilis existeix com una cèl·lula vegetativa d'aproximadament 2 µm de llarg i té de quatre a deu flagels perítrics. A la cèl·lula vegetativa els flagels s'utilitzen per impulsar el bacteri cap endavant. Les cèl·lules en eixam només es formen quan els bacteris creixen sobre superfícies sòlides, de manera que la capacitat de detectar aquestes superfícies sòlides és una característica necessària. S'ha proposat que Proteus mirabilis detecta una superfície sòlida mitjançant la inhibició de la seva rotació del flagel, i és aquesta manca de flagels en rotació lliure la que permet als bacteris saber que està en una superfície sòlida. Quan Proteus mirabilis es troba amb una superfície sòlida i s'han complert altres condicions necessàries, la cèl·lula es sotmetrà al procés de diferenciació en una cèl·lula eixamador. Aquest procés de diferenciació inclou l'allargament de la cèl·lula de 20 a 50 vegades més que la cèl·lula vegetativa, la multinucleació i una densitat superficial de flagels més de 50 vegades més gran.
El procés d'eixam continua com cicles periòdics de diferenciació cel·lular, migració de la població i consolidació a mesura que els bacteris pateixen aquests canvis en resposta als estimulants ambientals. La repetició d'aquest cicle és el que dona a Proteus mirabilis el seu distintiu patró d'ulls de bou. Aquest patró es pot utilitzar per distingir Proteus mirabilis d'altres espècies de bacteris en eixam. Cada anell es forma quan el bacteri es troba en l'etapa de consolidació i el bacteri augmenta en població.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Proteus Genome Projects from Genomes OnLine Database Type strain of Proteus mirabilis at BacDive – the Bacterial Diversity Metadatabase
Categoria:Gammaproteobacteris Categoria:Bacteris patògens