La Industrial Cotonera era una casa-fàbrica situada al carrer de la Reina Amàlia, 12-12 bis del barri del Raval de Barcelona, formada per la juxtaposició i reforma de dues finques originàriament separades i actualment desapareguda.
Història i descripció
miniatura|Quarteró núm. 102 de Garriga i Roca (c. 1860) El 1839, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs, va establir en emfiteusi una parcel·la de 90 pams d'ample del seu hort (núm. 12 bis) al serraller Pere Viure i Leon,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 24-12-1839. on aquest va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.AHCB, C.XIV Obreria C-175/1839-193, 22-11-1839. Pere Viure va morir el 1841,AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/45 (1a part), f. 101-104v, 28-02-1841. Inventari post mortem de Pere Viure i Leon. i el 1842, la propietat va ser posada en subhasta per a pagar l'herència dels seus fills menors d'edat, i novament el 1844. Aquell mateix any, Antoni Escuder va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casany.AMCB, Q127 Foment 196/1844.
El 1845, la propietat seria adquirida pel procurador causídic Joan Puiggarí i Vinyals,AHPB, notari Josep Gros, 16-02-1845. que tot seguit, va obtenir de Joan Calafell i Serra l'establiment en emfiteusi d'una altra parcel·la de 92 pams d'ample al costat de migdia (núm. 12),AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 105-108, 21-04-1845. on va fer construir una fàbrica de planta baixa, segons el projecte del mateix Casany.AMCB, Q127 Foment 81/1845. Les obres anaren a càrrec del paleta Pere Subirana, el mateix Casany (que actuà també com a fuster) i el llauner Antoni Vilasau.AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/11, f. 199-201, 26-01-1851. Carta de pagament de les obres. Puiggarí va morir el 1849, i el 1851, el seu fill i hereu Josep Puiggarí i Llobet, advocat, va vendre la casa-fàbrica amb la màquina de vapor a la societat col·lectiva Bernat Muntadas i Cañellas i Cia per 31.000 lliures, de les quals 18.675 servirien per a pagar diversos deutes.AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/11, f. 217-229v, 27-10-1851. Tot seguit, Muntadas va encarregar a l'arquitecte Josep Buxareu la remunta de quatre pisos al núm. 12,AMCB, Q127 Foment 603 bis C, 29-12-1851. i el 1853 la reforma del núm. 12 bis amb la remunta d'un quart pis i la unificació de les façanes amb una decoració amb motius de terracota.AMCB, Q127 Foment 636 bis C, 12-08-1853.
El 1852 es va constituir la societat anònima La Industrial Cotonera, amb un capital de 12 milions de rals i dedicada a la filatura i tissatge del cotó, amb Manuel de Lerera, Josep Jover i Sans, Vicenç Vilaró, Josep Depares, Tomàs Avellana i Antoni Morera com a membres de la Junta de govern i el mateix Muntadas com a director,AHPB, notari Montserrat Corominas, 25-06-1852. la qual va ser aprovada per Reial Ordre l'any següent i va assumir els actius de Bernat Muntadas i Cañellas i Cia, que incloïen les fàbriques del carrer de la Reina Amàlia i Sant Andreu del Palomar: «Su objeto es la elaboracion de hilados de algodon de todas clases, así en husadas como aspeados, en paquetes de 11 libras, y dispuestos en plegadores para tejer; empleando al efecto máquinas Mulljennys, Selfactings y continuas. A mas se dedica al ramo de tejidos, produciendo los llamados muselinas, guineas, madepolans, semiretores mecánicos y á mano, madrases, percalinas y empesas para indianas. Posee una fábrica de hilados en la calle de Amalia, núm. 12, y otras dos también de hilados y tejidos en el vecino pueblo de San Andrés de Palomar, en la calle de Isabel II.» El 1854, la fàbrica va patir les conseqüències de la vaga contra les màquines selfactines, i durant la nit del 14 al 15 de juliol fou atacada i els vaguistes destruïren dues màquines de 400 fusos cadascuna.
A les acaballes de la dècada del 1850, Bernat Muntadas abandonà l'empresa, a la que reclamaria el pagament del seu salari i la participació en els beneficis davant dels tribunals. El 1860, participà a l'Exposició Industrial de Barcelona amb la gamma tradicional de gèneres de cotó: mussolines, percalines, guinees, retorts, semi-retorts i hamburgs; filats de cotó, ordim i trama del núms. 30 al 60. El 1862, tenia 34.248 pues de filar i 200 telers, i hi treballaven tenia 600 obrers. Finalment, la societat (que mentrestant havia canviat el nom a La Industria Algodonera) va ser dissolta el 16 de maig del 1877, i els accionistes van rebre només 129 pessetes per acció del nominal de 500, de les que 8 provenien del premi de la loteria de Nadal del 1879 que la comissió liquidadora havia guanyat.
El conjunt fabril va ser enderrocat a la dècada del 1960 per a la construcció de sengles edificis d'habitatges amb front a la Ronda de Sant Pau, 42-44 i el carrer de la Reina Amàlia, obra dels arquitectes Antoni de Moragas i Gallissà i Francesc de Riba i Salas (1963-1965).
Notes
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Sagrera Can Garcini Casa Joan Güell i Baucells
Bibliografia
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Industrial Industrial cotonera Categoria:Carrer de la Reina Amàlia