Renaud Camus (Chamalèira, 10 d'agost de 1946) és un escriptor i activista polític francès.
És conegut per la teoria de la conspiració del "Gran reemplaçament", on argumenta que hi ha una elit global que està col·ludant contra la població blanca d'Europa, el seu objectiu és substituir-lo amb pobles no europeus.Les seves opinions sobre el "Gran reemplaçament" s'han traduït i publicat a llocs web d'extrema dreta i han sigut adoptades per grups d'aquesta ideologia per reforçar la seva teoria de la conspiració del genocidi blanc.
Després d'haver estat membre del Partit socialista francès als anys 1970-1980, funda l'any 2002 el Partit del in-nocence. L'any 2015 es va unir al partit Souveraineté, identité et libertés. Fou candidat a les eleccions europees de 2014 a continuació de 2019.
Fou acusat d'antisemitisme l'any 2000 en el marc del «afer Camus», i de nou l'any 2017 per Yann Moix. L'any 2014 fou condemnat per provocació a l'odi i a la violència en contra els musulmans.
Obres seleccionades És l'autor de més de 150 obres.Olivier Maulin, « “Le petit remplacement” : Renaud Camus, le maudit lumineux" », Valeurs actuelles, 28 novembre 2019. Consulté le 19 octobre 2020.
Novel·les Passage. Flammarion (1975) Échange. Flammarion (1976) Roman roi. P.O.L. (1983) Roman furieux (Roman roi II). P.O.L. (1987) Voyageur en automne. P.O.L. (1992) Le Chasseur de lumières. P.O.L. (1993) L'épuisant désir de ces choses. P.O.L. (1995) L'Inauguration de la salle des Vents. Fayard (2003) Loin. P.O.L. (2009)
Cròniques Journal d'un voyage en France. Hachette (1981) Tricks. P.O.L. (1979) Buena Vista Park. Hachette (1980) Incomparable, with Farid Tali. P.O.L. (1999) Retour à Canossa. Journal 1999. Fayard (2002)
Assaig polític Du sens. P.O.L. (2002) Le communisme du XXIe siècle. Xenia (2007) La Grande Déculturation. Fayard (2008) De l'In-nocence. Abécédaire. David Reinharc (2010) Décivilisation. Fayard (2011) Le Grand Remplacement. David Reinharc (2011) L'Homme remplaçable. Self-published (2012) Le Changement de peuple. Self-published (2013) Les Inhéritiers. Self-published (2013) You Will Not Replace Us! Self-published (2018) Lettre aux Européens : entée de cent une propositions (amb Karim Ouchikh). Autopublicada (2019)
Premis i reconeixements 1977 : premi Fénéon, per Intercanvi, publicat sota l'heterònim Denis Duparc 1996 : premi Amic de l'Acadèmia francesa, pel conjunt de la seva obra, 2003 : Goncourt dels animals, per Vie du chien Horla 2015 : premi Jean-Ferré, per la seva obra dels tres anys precedents
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Panteó-Assas Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de França a Roma Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Persones del Puèi Domat Categoria:Escriptors d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Escriptors occitans Categoria:Alumnes de la Universitat de París I Panteó-Sorbona Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1946