Els agonistes del receptor GLP-1, o anàlegs de les incretines, són agonistes del receptor GLP-1. Aquesta classe de medicaments, uns antidiabètics, s'utilitzen per al tractament de la diabetis tipus 2. Un dels seus avantatges respecte als secretagogs d'insulina més antics, com les sulfonilurees o les meglitinides, és que tenen un menor risc de provocar hipoglucèmia. El GLP-1 té una durada d'acció curta, de manera que per superar aquesta limitació s'estan desenvolupant diverses modificacions, sigui en el fàrmac o en les formulacions.

Els agonistes dels receptors GLP-1 comercialitzats a Espanya inclouen: Liraglutida (Diavic, Plyzari, Saxenda) Dulaglutida (Trulicity) Semaglutida (Ozempic, Rybelsus, Wegovy) Tirzepatida (Mounjaro) també amb efecte GIP

Ja no es comercialitzen l'exenatida i la lixisenatida

Efectes adversos Els efectes adversos més comuns dels agonistes del GLP-1 són gastrointestinals. Aquests limiten la dosi màxima tolerada i requereixen un augment gradual de la dosi. Es notifiquen habitualment nàusees, vòmits, diarrea i restrenyiment. Les nàusees estan directament relacionades amb la concentració sèrica i es notifiquen en fins a tres quartes parts de les persones que utilitzen agonistes del GLP-1 d'acció curta, però en menys de les que utilitzen agonistes d'acció prolongada. Les reaccions al lloc d'injecció són freqüents, especialment amb fàrmacs d'acció més curta.

Els assajos i les metaanàlisis en humans no han trobat una associació fiable entre els fàrmacs i la pancreatitis o el càncer de pàncrees, però han aparegut alguns informes de casos de pancreatitis en informes postcomercialització, i l'Associació Nord-americana d'Endocrinologia Clínica recomana precaució en persones amb antecedents de pancreatitis. Es recomana la interrupció si es produeix pancreatitis aguda.

Els agonistes del GLP-1 semblen augmentar el risc de neuropatia òptica isquèmica anterior no arterítica, però calen més investigacions per establir la causalitat.

Algunes persones desenvolupen anticossos antifàrmacs, que són més comuns amb exenatida (els anticossos es van detectar en un terç o més de les persones) que altres agonistes del GLP-1 i en poden disminuir l'eficàcia. Es poden formar càlculs biliars mentre s'intenta induir una pèrdua ràpida de pes.

El risc d'aspiració sota anestèsia és més alt a causa del retard en el buidatge gàstric, segons informes de casos. El 2023, la Societat Nord-americana d'Anestesiòlegs va suggerir suspendre el tractament amb agonistes del GLP-1 el dia del procediment/cirurgia o una setmana abans.

Un estudi del 2024 va suggerir que els medicaments per a la pèrdua de pes amb GLP-1 no augmenten el risc de suïcidi o pensaments suïcides en nens i adolescents, contràriament a algunes preocupacions anteriors. L'estudi va incloure més de 54.000 adolescents nord-americans i va informar d'una reducció del 33% en el risc de pensaments i intents suïcides entre els que utilitzaven els fàrmacs en comparació amb els que no ho feien. El gener del 2026, l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) va sol·licitar l'eliminació de l'advertència de comportament i ideació suïcides dels medicaments agonistes del receptor del pèptid similar al glucagó 1 (GLP-1 RA).

Tot i que els adolescents que prenien fàrmacs amb GLP-1 van experimentar més símptomes gastrointestinals, tenien un menor risc de pancreatitis aguda en comparació amb el grup de control. Un estudi similar en adults va informar de resultats similars per a la semaglutida.

Un estudi del 2025 va suggerir que els agonistes del GLP-1 augmentaven els riscos d'hipotensió (pressió arterial baixa), síncope (desmais), malalties articulars, nefrolitiasi (càlculs renals), nefritis intersticial i pancreatitis aguda.

Càncer de tiroide L'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) exigeix un avís destacat al prospecte dels agonistes del GLP-1 a causa del risc de tumors de cèl·lules C de la tiroide, inclòs el càncer medul·lar de tiroide (CMT). Els agonistes del GLP-1 estan contraindicats en persones amb antecedents familiars o personals de CMT o neoplàsia endocrina múltiple tipus 2. En ratolins, l'ús a llarg termini d'agonistes del GLP-1 estimula la secreció de calcitonina, cosa que provoca hipertròfia de cèl·lules C i un augment del risc de càncer de tiroide, però no s'ha observat cap augment de la secreció de calcitonina en humans. Un estudi de cohort nacional retrospectiu a França va informar d'un augment del risc de càncer de tiroide (total i medul·lar) després d'1-3 anys de tractament amb agonistes del GLP-1 per a la diabetis, però altres grans estudis retrospectius no han informat d'una associació similar,

Referències