Court és una pel·lícula de drama legal multilingüe índia del 2014, escrita i dirigida per Chaitanya Tamhane en el seu debut com a director. La pel·lícula examina el sistema legal indi a través del Tribunal de sessions de Mumbai contra un veterà cantant protesta, Narayan Kamble (Vira Sathidar), que és acusat d'animar un treballador de la xarxa de clavegueram a suïcidar-se a través d'una de les seves cançons populars. També és protagonitzada per Geetanjali Kulkarni, Pradeep Joshi i Shirish Pawar.
La música de la pel·lícula va ser composta per Sambhaji Bhagat, mentre que Mrinal Desai i Rikhav Desai van exercir com a director de fotografia i editor, respectivament. Tamhane tenia curiositat per veure la diferència entre les sales reals dels tribunals i la manera com es representaven a les pel·lícules. Volia explorar el "malson judicial" en un entorn indi després de trobar-se amb diversos casos de la vida real. El seu amic Vivek Gomber va acceptar produir la pel·lícula i també hi va actuar. L'equip estava format per nouvinguts i els actors no eren professionals. S'hi parlen quatre idiomes a la pel·lícula: marathi, hindi, gujarati i anglès. La major part del diàleg és en marathi, ja que està ambientat a Maharashtra. Les lleis es llegeixen en anglès. L'advocat defensor és gujarati i parla idioma gujarati.
Court es va estrenar en la 71a Mostra Internacional de Cinema de Venècia l'any 2014, on va guanyar la millor pel·lícula en la categoria Orizzonti i el premi Luigi De Laurentiis per Tamhane. La pel·lícula va guanyar 18 premis més en diversos festivals de cinema. Es va estrenar a l'Índia a la secció de competició internacional del Festival de Cinema de Mumbai de 2014 i es va estrenar a les sales el 17 d'abril de 2015. Un cop estrenada, la pel·lícula va rebre elogis de la crítica i va guanyar el National Film Award al millor llargmetratge als 62nd National Film Awards.
Argument Narayan Kamble és professor, activista social i cantant protesta. És detingut amb l'acusació d'incitar a Vasudev Pawar, un treballador de la xarxa de clavegueram que suposadament s'havia suïcidat després de ser influenciat per una de les cançons de protesta de Kamble. L'advocat Vinay Vora defensa Kamble, que és jutjat a la cort i li concedeixen fiança. Kamble admet haver cantat diverses cançons sobre el suïcidi, però no recorda si en va cantar cap el dia del suïcidi. També nega qualsevol intenció de provocar que algú se suïcidi. Un testimoni declara que va veure el treballador de la tanca cantant la cançó de Kamble.
En la següent audiència del cas, l'oficial investigador vincula Kamble amb un home empresonat, Ashwin Bhagat, mitjançant una carta, acusant-los de planificar activitats il·legals a la ciutat. Vora explica al tribunal que Bhagat demanava a Kamble que cuidés de la seva mare malalta mentre estava a la presó. Nutan, el fiscal públic, informa al tribunal que Kamble posseïa dos llibres prohibits. Vora respon que un llibre és sobre ioga i l'altre és una crítica a certs rituals de la secta Goyamari. Vora és colpejat més tard per uns Goyamaris.
La vídua de Pawar confessa al jutjat que el seu marit solia netejar els pous sense cap equip de seguretat i que havia perdut un ull per exposició a gasos verinosos de clavegueram. A més, confessa que també era alcohòlic, però mai va parlar de suïcidar-se. Ella nega les seves intencions de suïcidi o haver sentit abans el nom de Kamble. Vora llegeix l'informe de l'autòpsia que indica que Pawar va morir com a conseqüència d'una insuficiència respiratòria a causa de la inhalació de sulfur d'hidrogen, sense cap signe d'autolesió. També diu que el testimoni que va provar contra Kamble és un testimoni que ha estat declarant en diversos altres casos.
Tenint en compte el deteriorament de la salut de Kamble i la manca de proves, a Kamble se li concedeix una fiança per un import de 100.000 rupies, que Vora paga en nom seu. Posteriorment, Kamble és arrestat sota l'acusació de portar a terme campaments sediciosos sota la coberta de tallers d'artistes populars i es posa a presó policial. Kamble afirma que l'acusació i les proves contra ell estan inventades i Vora demana reconsiderar l'arrest, ja que suposarà un greu risc per a la salut de Kamble; el jutge li diu a Kamble que apel·li al Tribunal Superior. Més tard, es mostra al jutge gaudint d'unes vacances amb la seva família.
Repartiment Vira Sathidar com a Narayan Kamble Vivek Gomber com a Vinay Vora Geetanjali Kulkarni com a fiscal Nutan Pradeep Joshi com el jutge Sadavarte Usha Bane com a Sharmila Pawar Shirish Pawar com a Subodh Producció Desenvolupament El director Chaitanya Tamhane va fer un curtmetratge anomenat Six Strands als vint-i-tres anys, que va tenir bona acollida en diversos festivals internacionals de cinema. El projecte el va deixar "trencat i sense feina" i sota pressió per guanyar diners, però no va voler ajudar a un altre director. Tamhane estava veient un "típic" convencional drama judicial a Doordarshan un dia quan va pensar a fer un veritable drama judicial i va començar a desenvolupar la idea de Court.
Tamhane va voler explorar el "malson judicial" en un entorn indi després de trobar-se amb el cas de Jiten Marandi, un activista cultural de Jharkhand. Marandi va ser arrestat com a sospitós de la massacre de Chilkari, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 2007, on dinou persones van ser assassinades per naxalites en una funció pública. Marandi es va convertir en sospitós perquè el seu nom era semblant al sospitós real que la policia no va trobar. Va ser detingut i jutjat, però va ser posat en llibertat el 2016 després de demostrar-se que no era culpable. L'acció contra els cantants activistes de l'organització cultural, Kabir Kala Manch sobre acusacions de vincles amb l'extrema esquerra també va inspirar la narrativa de la pel·lícula. Tamhane tenia curiositat per la idea d'un judici realista que es desenrotlla en un tribunal inferior de Bombai després d'assistir a alguns d'ells, recordant :
Tamhane va trobar que els incidents que ocorren en un tribunal inferior eren "estranys" i va veure el potencial de drama i humor. Un altre incident que va impulsar Tamhane a fer la pel·lícula va ser quan un amic havia anat a una comissaria per presentar els documents i va haver d'esperar dues hores perquè s'imprimissin perquè l'agent no sabia com connectar el cable de la impressora.
El 2011, Tamhane es va reunir amb el seu amic Vivek Gomber, a qui havia dirigit en una obra de teatre anomenada Grey Elephants in Denmark el 2009. Tamhane va dir a Gomber que volia escriure un drama per a la sala, però no tenia diners per finançar el seu projecte. Aleshores, Gomber va expressar el seu interès a produir la pel·lícula i es va oferir a pagar-li 15.000 rupies un mes per escriure el guió. Tamhane va escriure el guió un any després d'entrevistar diversos advocats, acadèmics i activistes, llegint llibres i retalls de diaris i descobrint "el món de la música protesta i el món legal". Gomber va trobar el guió "molt divertit", però també va esmentar que visitar els tribunals per a la pel·lícula era "bastant trist i descoratjador".
Mentre Tamhane escrivia el guió, el personatge del fiscal va ser masculí durant molt de temps i va sentir que la pel·lícula era "massa masculina", ja que tots els personatges principals eren homes. Més tard, va canviar aquest personatge per una dona. Tamhane va veure el documental d'Anand Patwardhan Jai Bhim Camrade (2011), quan estava a punt d'acabar d'escriure el guió i el va citar com un "recurs inestimable" per a la referència de la pel·lícula. Tamhane havia escrit totes les escenes fora de la sala del jutjat, però no tenia el cas principal fins que va llegir sobre l'estat dels treballadors de la claveguera en un llibre de Tehelka, que va incorporat al guió. També va llegir llibres de Fali Sam Nariman, V. R. Krishna Iyer i va veure el curtmetratge de Krzysztof Kieślowski de 1966 Urząd com a referència. Tamhane va escriure escenes sobre la vida domèstica dels advocats de la pel·lícula, ja que estava interessat a representar el tipus de vida que vivien fora de la sala de tribunals alhora que juxtaposava la seva vida professional amb la personal.
El 2012, Tamhane va enviar el guió de Court a la National Film Development Corporation of India per al finançament, però va ser rebutjat. Va sol·licitar el Fons Hubert Bals el 2012, donat pel Festival Internacional de Cinema de Rotterdam on es va projectar el seu curtmetratge Six Strands el 2011. Va rebre una suma de 670.000 rupies pel guió i el desenvolupament del projecte. Gomber va invertir els seus propis diners per la resta del pressupost.
Càsting Court va trigar tres anys a completar-se. La planificació i la preproducció de la pel·lícula es van fer en un any. La tripulació va haver de construir el tribunal ja que no està permès rodar dins d'un tribunal real. Tamhane i el director de càsting Sachit Puranik es colarien al Tribunal Superior de Bombai i hi romanien gairebé tres hores al dia. Van investigar i observar els autèntics cantants i activistes protesta, i van prendre notes per a referències sobre l'entorn i el vestuari.
Tamhane no volia fer la pel·lícula d'una "manera convencional" i, per tant, va optar per tenir nouvinguts al repartiment i l'equip. Va ser la primera pel·lícula per a molts dels seus equips, inclosos els dissenyadors de producció, l'editor i el director de càsting. El director de fotografia de la pel·lícula, Mrinal Desai, tenia antecedents documentals. Tamhane havia treballat anteriorment amb els dissenyadors de producció de la pel·lícula, Pooja Talreja i Somnath Pal, a la seva obra Grey Elephants in Denmark. Tamhane va optar per treballar majoritàriament amb persones nouvingudes, ja que no desitjava tenir ningú d'origen Bollywood: "volíem gent amb gana i passió que fes tot el possible per fer les coses". La pel·lícula també compta amb actors primerencs com Pradeep Joshi, Usha Bane i Shirish Pawar.
Vira Sathidar, l'editor de la revista marathi Vidrohi, va ser seleccionat per interpretar el paper de Narayan Kamble només tres setmanes abans del rodatge. Gomber va fer el paper d'advocat defensor i va ser seleccionat després de fer una audició per al paper. La resta del repartiment també va ser seleccionat després de les audicions, incloent Geetanjali Kulkarni, que és un antic alumne de la National School of Drama. Les audicions es van dur a terme al llarg de nou mesos amb prop de 1.800 persones audicionant per a diversos papers. Tamhane va agafar en préstec la idea d'utilitzar actors no professionals del cineasta iranià Abbas Kiarostami. Segons ell, el 80 per cent del repartiment eren actors no professionals que no havien estat filmats abans. Tamhane i els seus membres de la tripulació van anar a bancs, oficines de ferrocarril, escoles, venedors de te, venedors d'aperitius, conductors d'automòbils i taxis, i van preguntar a la gent si els agradaria actuar a la pel·lícula.
Filmació Court es va rodar en 45 dies i es va gravar en presa directa. La pel·lícula sencera es va rodar sense moviments de càmera ni partitura de fons per a una sensació realista. Tamhane i Desai van triar ubicacions reals a Bombai per rodar la pel·lícula basant-se en el seu aspecte i sensació i van decidir no manipular-les. Va decidir rodar captures llargues sense talls i línies de guió d'una manera controlada. Les escenes que incloïen actors no professionals es van rodar en 30-35 preses de mitjana i algunes escenes fins i tot van necessitar 60 preses per rodar a causa de la inexperiència dels actors. Només es va rodar una escena per dia a causa de les llargues preses que es van fer sense talls ni improvisacions.