miniatura|420x420px| Dret a l'alimentació al món (el 2011-2012)
Nota: El mateix país pot pertànyer a diverses categories; el color donat a un país correspon a la categoria més alta on es troba un país. El dret a l'alimentació és un dret humà que protegeix el dret de les persones a alimentar-se amb dignitat, cosa que implica que hi hagi suficients aliments disponibles, que les persones tinguin els mitjans per accedir-hi i que se satisfacin adequadament les necessitats dietètiques de les persones. El dret a l'alimentació protegeix el dret de tots els éssers humans a no patir gana, inseguretat alimentària ni malnutrició.: "What is the right to food?" El dret a l'alimentació no implica que els governs tinguin l'obligació de lliurar aliments de franc a tothom, ni el dret a ser alimentats. No obstant això, si les persones es veuen privades de l'accés als aliments per qüestions que no puguin controlar, per exemple, perquè estan detingudes, en temps de guerra o després de desastres naturals, el dret requereix que el govern proporcioni aliments directament.: "Right to Food."
El dret es deriva del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals: "Right to Food." que comptava amb el suport de 170 estats a l'abril de 2020. Els estats firmants acorden prendre mesures fins al màxim dels seus recursos disponibles per aconseguir progressivament la plena realització del dret a una alimentació adequada, tant a nivell nacional com internacional.: "What is the right to food?": article 2(1), 11(1) and 23. En un total de 106 països el dret a l'alimentació és un dret constitucional o un dret emparat en alguna llei directa què el protegeix.: 32.
A la Cimera Mundial sobre l'Alimentació del 1996, els governs van reafirmar el dret a l'alimentació i es van comprometre a reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam o es troben en estat de desnutrició de 840 a 420 milions per l'any 2015. No obstant això, el nombre ha augmentat en els últims anys, arribant el 2009 a més de 1.000 milions de persones desnodrides a tot el món.: "What is the right to food?" A més, el nombre de persones que pateixen gana oculta (mancances de micronutrients que poden provocar retards en el creixement físic i intel·lectual dels nens) ascendeix a més de 2.000 milions de persones a tot el món.: 12.
Si bé segons el dret internacional els estats estan obligats a respectar, protegir i complir el dret a l'alimentació, les dificultats pràctiques per assegurar aquest dret humà queden demostrades amb la inseguretat alimentària que existeix a tot el món i els litigis en curs a països com l'Índia.Westcott, Catherine and Nadia Khoury and CMS Cameron McKenna,The Right to Food, (Advocates for International Development, October 2011)http://a4id.org/sites/default/files/user/Right%20to%20Food%20Legal%20Guide.pdf A les regions amb més problemes relacionats amb l'alimentació (a l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica del Sud), no només hi ha escassetat d'aliments i manca d'infraestructura, sinó també mala distribució i accés inadequat als aliments.: iii.
Definició El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) reconeix el «dret a un nivell de vida adequat, inclosa una alimentació adequada», així com el «dret fonamental a no patir gana». La relació entre tots dos conceptes no és senzilla. Per exemple, «l'absència de gana» (que l'Observació General N°12 designa com a més urgent i immediata) podria mesurar-se pel nombre de persones que pateixen desnutrició i, en casos extrems, pels que moren d'inanició. El dret a una alimentació adequada és un estàndard molt més elevat, que inclou no només l'absència de malnutrició, sinó la gamma completa de qualitats associades amb els aliments, inclosa la seguretat, la varietat i la dignitat, en resum, tots els elements necessaris per permetre una vida activa i saludable.
Inspirat en la definició anterior, el Relator Especial sobre el dret a l'alimentació el va definir de la manera següent el 2002:El dret a tenir accés regular, permanent i no restrictiu, ja sigui directament o mitjançant compres econòmiques, a aliments adequats i suficients, quantitativament i qualitativa, que corresponguin a les tradicions culturals de les persones a què pertany el consumidor, i que assegurin un benestar físic i mental, vida individual i col·lectiva, plena i digna, lliure de temors.: para. 17; quoted in Aquesta definició comprèn tots els elements normatius explicats detalladament a l'Observació General N°12 del PIDESC, que estableix:
Què no és el dret a l'alimentació Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, el dret a l'alimentació no implica que els governs tinguin l'obligació de lliurar aliments gratuïts a tothom que vulgui. Aquest és un error comú.El dret a l'alimentació no és un dret a una ració mínima de calories, proteïnes i altres nutrients específics, ni un dret a alimentar-se. Es tracta que es garanteixi el dret a alimentar-se, cosa que requereix no només que hi hagi aliments disponibles –que la relació producció/població sigui suficient– sinó també que sigui accessible, és a dir, que cada llar tingui els mitjans per produir o comprar el seu propi menjar. Tot i això, si les persones es veuen privades de l'accés als aliments per raons que escapen al seu control, per exemple, a causa d'un conflicte armat, un desastre natural o perquè estan detingudes, el reconeixement del dret a la vida obliga els Estats a proporcionar aliments suficients per a la seva supervivència.: "Right to Food."
Dimensions L'exrelator especial sobre el dret a l'alimentació, Jean Ziegler, va definir tres dimensions del dret a l'alimentació.: "What is the right to food?"
La disponibilitat fa referència a les possibilitats d'alimentar-se directament de la terra productiva o altres recursos naturals, o de sistemes de distribució, processament i mercat que funcionin bé i que puguin traslladar els aliments del lloc de producció al lloc on es necessiten d'acord amb la demanda. L'accessibilitat implica que cal garantir l'accés econòmic i físic als aliments. D'una banda, l'accés econòmic vol dir que els aliments han de ser assequibles per a una dieta adequada sense comprometre altres necessitats bàsiques. D'altra banda, els físicament vulnerables, com ara els malalts, els nens, els discapacitats o els ancians, també haurien de tenir accés als aliments. L'adequació implica que el menjar ha de satisfer les necessitats dietètiques de cada individu, tenint en compte l'edat, les condicions de vida, la salut, l'ocupació, el sexe, la cultura i la religió, per exemple. Els aliments han de ser innocus i s'han de prendre mesures de protecció adequades tant per mitjans públics com privats per evitar la contaminació dels aliments per adulteració i/o per mala higiene ambiental o manipulació inadequada a les diferents etapes de la cadena alimentària; també cal anar amb compte per identificar i evitar o destruir les toxines naturals.
A més, constitueix una violació del dret a l'alimentació qualsevol discriminació en l'accés als aliments, així com en els mitjans i drets per obtenir-los, per motius de raça, color, sexe, idioma, edat, religió, opinió política o d'una altra caràcter, origen nacional o social, propietat, naixement o altre estatut.
Normes alimentàries acordades Pel que fa al dret a l'alimentació, la comunitat internacional també ha especificat normes comunament acordades, com a la Conferència Mundial de l'Alimentació de 1974, el Compromís Internacional de Seguretat Alimentària Mundial de 1974, les Regles Mínimes per al Tractament dels Reclusos de 1977, la Declaració de 1986 sobre la Dret al Desenvolupament, la Resolució 1987/90 de l'ECOSOC, la Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992 i la Declaració d'Istanbul sobre els Assentaments Humans de 1996.: footnote 23.
Història miniatura|Preparació de caixes d'aliments per part de la Guàrdia Nacional per a ser distribuïdes durant la pandèmia de COVID-19 a Califòrnia.
Dret negatiu o positiu Hi ha una distinció tradicional entre dos tipus de drets humans. D'una banda, drets negatius o abstractes que són respectats per la no-intervenció. D'altra banda, drets positius o concrets que requereixen recursos per fer-los. Tot i això, avui dia es qüestiona si és possible distingir clarament entre aquests dos tipus de drets.: "The road from Magna Carta."
Així, el dret a l'alimentació es pot dividir en el dret negatiu a obtenir aliments mitjançant les pròpies accions i el dret positiu a rebre aliments si no s'hi pot accedir. El dret negatiu a l'alimentació ja es va reconèixer a la Carta Magna del 1215 d'Anglaterra, que diu que «ningú no serà “ameritat” [multat] en la mesura que es vegi privat dels seus mitjans de vida».: "The road from Magna Carta."
Desenvolupaments internacionals des de 1941 miniatura|L'ODS 2 té com a objectiu posar fi a la gana, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible. Aquesta secció ofereix una descripció general dels desenvolupaments internacionals rellevants per a l'establiment i la implementació del dret a l'alimentació des de mitjan .: 4.
1941: En el seu discurs de les Quatre Llibertats, el president nord-americà Franklin D. Roosevelt va incloure com una de les llibertats:: 10. «La llibertat de la misèria». Posteriorment, aquesta llibertat va formar part de la Carta de les Nacions Unides de 1945 (article 1 (3)). 1948: La Declaració Universal de Drets Humans va reconèixer el dret a l'alimentació com a part del dret a un nivell de vida adequat:
«Tota persona té dret a un nivell de vida adequat per a la salut i el benestar de si mateix i de la seva família, inclosos els aliments, el vestit, l'habitatge i l'atenció mèdica i els serveis socials necessaris, i el dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, invalidesa, viudesa, vellesa o una altra falta de suport en circumstàncies alienes a la seva voluntat» (Article 25).
1966: El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals va reiterar la Declaració Universal de Drets Humans en relació amb el dret a un nivell de vida adequat i, a més, va reconèixer específicament el dret a no patir gana. Al pacte, els estats parts reconeixen: «el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a si i la seva família, inclosa una alimentació adequada» (article 11.1) i «el dret fonamental de tota persona a no patir gana» (article 11.2). 1976: Entrada en vigor del Pacte. 1987: Establiment del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals que supervisa la implementació del Pacte i comença una interpretació més legal del Pacte. 1999: El Comitè adopta l'Observació General Núm. 12, «El dret a una alimentació adequada», que descriu les diverses obligacions estatals derivades del Pacte en relació amb el dret a l'alimentació. 2009: Adopció del Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que fa que el dret a l'alimentació sigui justiciable a nivell internacional. 1974: Aprovació de la Declaració Universal sobre la Erradicació de la Fam i la Malnutrició a la Conferència Mundial de l'Alimentació. 1988: Adopció del dret a l'alimentació al Protocol Addicional a la Convenció Americana sobre Drets Humans en Matèria de Drets Econòmics, Socials i Culturals (el Protocol de San Salvador). 1996: L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) organitza la Cimera Mundial sobre l'Alimentació del 1996 a Roma, que va donar lloc a la Declaració de Roma sobre la Seguretat Alimentària Mundial. 2004: La FAO adopta les Directrius sobre el Dret a l'Alimentació, que ofereixen orientació als Estats sobre com implementar les obligacions sobre el dret a l'alimentació. La redacció de les directrius es va iniciar com a resultat de la Cimera Mundial sobre l'Alimentació del 2002.: "Right to Food." 2000: Es va establir el mandat del relator especial sobre el dret a l'alimentació.: "Mandate."