Miracleman (Michael "Micky" "Mike" Moran), conegut originalment com Marvelman, és un superheroi de ficció que apareix als còmics publicats per primera vegada per L. Miller & Son, Ltd. Creada el 1954 per l'escriptor i artista Mick Anglo per a l'editorial L. Miller & Son com a substitut pel Regne Unit del personatge nord-americà Captain Marvel, la sèrie original va durar fins al 1963. Va ser reviscut el 1982 en un reinici fosc i postmodern de l'escriptor Alan Moore, amb contribucions posteriors de Neil Gaiman.
Història Els anys de Mick Anglo El 1953, la companyia nord-americana Fawcett Comics, que era l'editora nord-americana de Captain Marvel, va suspendre el títol a causa d'una demanda de DC Comics. (Originally printed in Comics Buyer's Guide) Len Miller i la seva empresa L. Miller & Son, Ltd. havien estat publicant reimpressions en blanc i negre de la sèrie, juntament amb altres títols de Fawcett, al Regne Unit. En lloc d'aturar-se, va recórrer a l'aleshores empaquetador de còmics Mick Anglo per demanar ajuda per continuar o substituir el còmic. Van transformar el capità Marvel en Marvelman mentre Miller continuava amb els seus altres títols de reimpressió de Fawcett i utilitzava logotips i marques registrades que s'assemblaven significativament als de Fawcett. Això va afegir a l'aparença que la línia Fawcett continuava, i que Marvelman encara era el Capità Marvel, per tal de retenir l'audiència.
Marvelman era semblant al capità Marvel: un jove periodista anomenat Micky Moran es troba amb un astrofísic, en lloc d'un mag, que li dona superpoders basats en l'energia atòmica en lloc de la màgia. Per transformar-se en Marvelman, diu la paraula "Kimota", que fonèticament és "atòmica" al revés, en lloc de "Shazam". En lloc de Captain Marvel Jr. i Mary Marvel, Marvelman es va unir a Dicky Dauntless, un noi missatger adolescent que es va convertir en Jove Marvelman, i al jove Johnny Bates, que es va convertir en Kid Marvelman; les seves dues paraules màgiques eren "Marvelman".
Captain Marvel #19 i Captain Marvel, Jr. #19 van anunciar la propera substitució d'aquests herois, i amb el número 25 de cada títol (tots dos amb data de portada del 3 de febrer de 1954), van ser retitulats com Marvelman i Young Marvelman. La família Marvelman es va afegir a la formació dos anys després. Entre els artistes d'estudi que Anglo es va reunir per produir els còmics hi havia Denis Gifford i Don Lawrence. Marvelman i Young Marvelman tenien 346 números cadascun, publicats setmanalment, excepte els 36 números finals, que eren mensuals, reimprimint històries antigues. Marvelman Family va ser un mensual que habitualment presentava Marvelman, Young Marvelman i Kid Marvelman junts, des d'octubre de 1956 fins al novembre de 1959. Una varietat d'àlbums de Marvelman i Young Marvelman es van imprimir anualment de 1954 a 1963.
L'associació de Mick Anglo amb Len Miller va acabar el 1960. A continuació, un Anglo descontent va reciclar algunes de les seves històries de Marvelman com Captain Miracle, publicades sota el seu segell Anglo Comics, que es va retirar el 1961. Anglo sempre va reclamar la propietat de Marvelman, i encara que els drets del creador eren gairebé desconeguts a la indústria del còmic britànic dels anys 50 i 60, almenys algunes de les històries de Marvelman d'Anglo tenen un petit "© Mick Anglo" als marges, cosa que dona una mica de credibilitat a l'afirmació d'Anglo.
En el punt àlgid del seu èxit, les "Marvels" britàniques van veure una sèrie de reimpressions italianes. Gordon i Gotch, una de les editorials de còmics més grans d'Austràlia, també van publicar edicions de reimpressió. Al Brasil, les històries britàniques de Marvelman es van reimprimir amb els mateixos títols que el Captain Marvel original de Fawcett. Tanmateix, al Brasil, Marvelman es va convertir en Jack Marvel.
Tot i que els títols de Marvelman van tenir èxit durant un temps considerable, això va canviar bruscament el 1959 quan els canvis a la llei britànica van permetre importar còmics dels EUA. Els llibres de Marvelman en blanc i negre no van poder competir amb les importacions a tot color, la qual cosa va obligar Miller a cancel·lar Marvelman Family, a rebaixar els altres dos títols a l'estatus mensual i a utilitzar aventures reimpresos per al seu contingut. Les dues sèries van sobreviure fins al 1963, quan Miller es va declarar en fallida. L'empresa va deixar de publicar completament el 1966.
Els anys d'Alan Moore Marvelman (a Warrior) Un nou còmic d'antologia mensual britànic en blanc i negre, Warrior, es va llançar el març de 1982.
Les dues primeres opcions de Skinn per escriure Marvelman van ser Steve Parkhouse i Steve Moore. Tots dos van expressar una manca d'interès, i quan Moore va dir a Skinn que el seu amic Alan Moore (sense relació amb Steve) li "donaria les dents" per escriure Marvelman, Skinn va acceptar deixar-lo presentar una presentació per a la sèrie. Les primeres eleccions de Skinn per a l'artista van ser Dave Gibbons i Brian Bolland, però una altra vegada tots dos van declinar, deixant Skinn a donar l'encàrrec de mala gana a Garry Leach, l'únic artista que va poder trobar amb interès en el projecte. Leach va utilitzar l'actor Paul Newman com a model per a la seva interpretació de Marvelman.
Warrior presentava una nova versió més fosca de Marvelman, escrita per Alan Moore, il·lustrada per Garry Leach (aviat substituït per Alan Davis quan l'enfocament laboriós i perfeccionista de Leach amenaçava els terminis), i escrit per Annie Parkhouse. En el primer número de Warrior, Michael Moran es presenta com a casat, plagat de migranyes, amb somnis de volar i incapaç de recordar una paraula que tingués tanta importància en els seus somnis. En la seva sèrie inicial d'històries de Marvelman, Moore toca molts temes del seu treball posterior, com ara el superheroi com a font de terror, el vilà simpàtic i l'exploració de la mitologia d'un personatge de ficció establert.
Warrior va publicar un Marvelman Special recopilant històries de Mick Anglo dins d'una història marc de Moore. L'antic Atlas Comics, rebatejat com a Marvel Comics poc abans que es cancel·lés el Marvelman original, es va oposar a l'ús de la paraula Marvel al títol de la sèrie. Això es va utilitzar com a explicació oficial de l'editor de per què Marvelman va acabar amb Warrior #21 (agost de 1984) mentre que l'antologia en si va continuar per altres cinc números, però el motiu real va ser una sèrie d'acers arguments financers entre Skinn i Moore. Amb la sèrie interrompuda, Skinn va llicenciar el material a les editorials nord-americanes, primer a Pacific Comics, i després del col·lapse de Pacific, a Eclipse Comics.
Canvi de nom a Miracleman L'agost de 1985, Eclipse va començar a reimprimir les històries de Marvelman de Warrior, acolorides i redimensionades. Van ser rebatejats i relletrats com a Miracleman per evitar més problemes amb Marvel Comics. Els números 1–6 van reimprimir tot el contingut de Warrior, després del qual Eclipse va començar a publicar noves històries de Miracleman de Moore i el nou artista Chuck Beckum (ara conegut com a Chuck Austen), aviat substituït per Rick Veitch i després John Totleben. Eclipse va dividir els drets del personatge, amb 2/3 d'Eclipse i 1/3 entre l'escriptor i l'artista actuals de la sèrie. Moore va escriure la sèrie fins al número 16.
Al número 4 de Warrior (també anomenat Warrior Summer Special) es presenta una visió de com Moore va voler dir que la història continués originalment, que inclou Marvelman i Aza Chorn reunint energia per a la batalla final amb Kid Marvelman.
Miracleman: els anys de Neil Gaiman Miracleman va ser un personatge destacat a la mini-sèrie Total Eclipse (1988–89). "Screaming", una història curta de Neil Gaiman i Mark Buckingham, va aparèixer a Total Eclipse #4. Aquesta va ser la primera història de Miracleman publicada per Gaiman. Aquesta història es va reimprimir al número 21 i al llibre de butxaca "The Golden Age".
Gaiman i Buckingham van recollir la sèrie al número 17, que es va publicar el juny de 1990. Es van planificar tres volums, formats per sis números cadascun: "L'edat d'or", "L'edat de plata" i "L'edat fosca". "L'Edat d'Or" va mostrar al món uns anys més tard: una utopia que s'està transformant gradualment per tecnologies alienígenes, i benignement governada per Miracleman i altres parahumans, tot i que té dubtes persistents sobre si ha fet el correcte prenent el poder. El focus de Gaiman a "The Golden Age" és menys els herois en si mateix que la gent que viu en aquest nou món, inclòs un home solitari que es converteix en un dels amants de Miraclewoman, un antic espia (el conte del qual recorda el conte de JG Ballard "War Fever"), i diversos duplicats d'Andy Warhol.
Eclipse va seguir "The Golden Age" amb la publicació de la minisèrie independent de tres números Miracleman: Apocrypha, escrita i il·lustrada per una varietat d'altres creadors, amb pàgines d'enquadrament de Gaiman i Buckingham. Aquestes històries no formaven part de la narrativa principal, sinó que van donar més força al món de "L'edat d'or". Van aparèixer dos números de "The Silver Age", però Eclipse va fer fallida el 1994, deixant de publicar Miracleman amb el número 24. El número 25 es va completar però mai es va publicar.
Gaiman havia aprovat una sèrie derivada, Miracleman: Triumphant, escrita per Fred Burke, escrita a llapis per Mike Deodato Jr i tintada per Jason Temujin Minor. La major part del primer número de Miracleman: Triumphant estava complet i llest per a la impressió, i el segon tenia un guió, però com Miracleman #25, els dos números es van mantenir en els llimbs de la publicació després que Eclipse es col·lapsés. Els números 23 i 24 van veure la resurrecció de Young Miracleman i van descriure els inicis dels problemes al món idíl·lic de Miracleman. Algunes pàgines del número 25 es van filtrar a diversos llocs web i apareixen al llibre Kimota de George Khoury! El company Miracleman. "The Dark Age" hauria vist el retorn complet de Kid Miracleman i completat la història.
Batalla per la propietat El 1996, Todd McFarlane va comprar els actius creatius d'Eclipse, inclosos els suposats drets de Miracleman, per un total de 25.000 dòlars.
El 2001, McFarlane va dir que posseïa tots els drets relacionats amb Miracleman, rebutjant les afirmacions de copropietat de Neil Gaiman, i va anunciar que el personatge apareixeria a Hellspawn. McFarlane va presentar Mike Moran (l'alter ego de Miracleman) a Hellspawn # 6, amb la suposada intenció de tornar el mateix Miracleman a Hellspawn #13. McFarlane va incloure Miracleman a la seva secció del que aleshores era el llibre del 10è aniversari de la imatge, molt retardat. Va llançar una estàtua Miracleman de fosa en fred, així com una figura d'acció a escala que es va associar amb Spawn en un paquet de dos exclusius de San Diego Comicon. La intenció de McFarlane havia estat utilitzar el personatge en el seu títol principal. Atès que la història de Hardcover es va vincular directament amb els esdeveniments de Spawn #150 i més enllà, Miracleman es va convertir en un nou personatge misteriós conegut com l'home dels miracles. La seva aparició com a Miracleman s'explica per la capacitat de Man of Miracles de canviar de forma i pel fet que la gent el veu com vol.