LAção Integralista Brasileira (Acció Integralista Brasilera, AIB) va ser un moviment polític brasiler ultranacionalista, corporativista, conservador i tradicionalista catòlic d'extrema dreta.
Inspirat en el feixisme italià, l'integralisme lusità i basat en la Doctrina Social de l'Església Catòlica, va ser fundat el 7 d'octubre de 1932 per l'escriptor i periodista brasiler Plínio Salgado.
Els integralistes també eren coneguts com a «camisas-verdes» (camises verdes) o, de manera pejorativa, com a «galinhas-verdes» (gallines verdes) pels seus oponents, en referència al color dels uniformes que portaven.
Salgado va desenvolupar el que seria l'AIB, amb la Sociedade de Estudos Paulista (Societat d'Estudis Paulista, SEP), un grup d'estudi sobre els problemes generals de la nació. Els estudis del SEP donarien com a resultat la creació de l'AIB l'any 1932. El moviment integralista va adoptar algunes característiques dels moviments de masses europeus de l'època, concretament el feixisme italià, però allunyant-se del nazisme alemany perquè el mateix Salgado no donava suport al racisme. Tanmateix, malgrat la consigna «unió de totes les races i tots els pobles», alguns dels seus membres, com Gustavo Barroso, tenien opinions antisemites.
Com a símbol, l'AIB va utilitzar una bandera amb un disc blanc sobre fons blau, amb una sigma majúscula (Σ) al centre. L'AIB, com tots els altres partits polítics, es va extingir després de l'establiment de l'Estado Novo, efectiu el 10 de novembre de 1937 pel llavors president Getúlio Vargas.
A partir d'aleshores, l'AIB es va consolidar com una extensió del moviment constitucionalista. A fase constitucional do governo de Getúlio Vargas ficou marcada pela radicalização da política nacional e pelas tentativas presidenciais de centralização do poder. Tan bon punt el partit va iniciar les seves activitats, influenciat pel feixisme italià, van començar a produir-se conflictes amb grups rivals, com l'Aliança Nacional Libertadora (Aliança d'Alliberament Nacional, ANL), semblants als conflictes entre partits feixistes i socialistes a diversos països de l'època.
Història Els principals idealitzadors que van donar cos al moviment integralista brasiler van ser Plínio Salgado, Gustavo Barroso i Miguel Reale. Plínio Salgado va sistematitzar la teoria de l'Estat Integral, i va crear els uniformes, símbols, costums, hàbits i rituals dels participants del moviment integralista, i va crear l'Acció Integralista Brasilera el 7 d'octubre de 1932, amb el llançament del Manifest d'octubre de 1932.
En vigílies de les eleccions presidencials de 1937, on Plínio Salgado era el candidat favorit, l'AIB va llançar el Manifest Programa de 1937, que va ser un dels principals documents del moviment, va influir en els assoliments de l'Estat Novo, i una gran generació de polítics com Juscelino Kubitschek, qui agraeix a Plínio Salgado la inspiració proporcionada pel llibre 13 Anos em Brasília (13 anys a Brasília), que el va portar a construir la nova capital brasilera, així com una sèrie de programes com Casa-Própria (Casa pròpia) i Alfabetização de Adultos (Alfabetització d'adults). L'integralisme va ser un moviment molt important en la conjuntura no només de la dècada del 1930, sinó que va influir en molts polítics i intel·lectuals que van actuar després d'aquell període.
Amb l'aparició del document anomenat Plano Cohen (Pla Cohen), el cop d'estat de Vargas va ser possible, donant lloc a l'Estat Novo. Part de la màxima direcció integralista coneixia les articulacions de Getúlio per fer el cop d'estat, i Plínio Salgado va negociar el futur càrrec de ministre d'Educació, intentant així garantir la presència dels integralistes al nou govern. Tanmateix, Vargas va sorprendre els integralistes, prohibint l'existència de qualsevol associació política a partir del novembre de 1937. Os integralistas se revoltaram por não estarem inclusos no projeto de poder estadonovista.
Levante integralista Arran de la dissolució de l'AIB, després de la instauració de l'Estat Novo, alguns integralistes es van aixecar en un intent de contrarestar la dictadura de Vargas el 1938. L'11 de maig de 1938, Severo Fournier, al capdavant dels integralistes, va atacar el Palau de Guanabara. Hi havia 80 militants integralistes en total, entre ells un membre de la família imperial brasilera. Com a resposta, molts van ser afusellats, altres ferits. Uns 1500 integralistes van ser detinguts i deixats sota la responsabilitat de Filinto Müller per interrogar-los. Al final, Plínio Salgado es va exiliar a Portugal. L'esdeveniment va passar a ser conegut com el Levante integralista.
Afiliats miniatura|Secció femenina i de joventut, dècada del 1930 L'any 1936, el total dels seus membres es calculava entre 600 mil i un milió. Segons el diari Monitor Integralista (de tirada nacional, en l'edició del 7 d'octubre de 1937), així com A Offensiva (òrgan principal del partit) aquell any el nombre de socis de l'AIB superava el milió. El diari també va registrar l'existència de més de 100 diaris i revistes. Hi ha referències a almenys quatre revistes: A Flâmula, Anauê, Panorama i A Marcha. Segons un informe intern de l'AIB, el partit tenia 1.128.850 afiliats a les 22 províncies (com es deien llavors els Estats). A la «Província del Mar», és a dir, tripulació de vaixells, 2850.
Només a la regió propera, a la ciutat de Matão (a São Paulo), es van produir els següents diaris: A Gazeta de Jaboticabal, O Nacionalista (Araraquara) i Folha Integralista (Taquaritinga). Es van publicar 75 llibres, destinats a la propaganda integralista, sobre filosofia, sociologia, dret, economia, història, política i altres branques de l'activitat cultural.
Entre Plinians i Plinianes n'hi havia 155.000 fills integralistes.
En centres urbans d'altres països (Montevideo, Buenos Aires, Filadèlfia, Ginebra, Zúric, Porto, Berlín, Varsòvia i Roma, a més de centres en formació a Nova Orleans, Washington, París, Tòquio, Santiago de Xile, Las Palmas i Lisboa) hi havia 6.300 inscrits dins dels 59 mil socis anomenats «registres especials».
D'aquests anteriors, l'AIB va reindivicar un total de 1.352.000 membres distribuïts en 3.600 nuclis del Brasil i de l'estranger. Encara hi havia milions de simpatitzants i milers de sol·licituds d'adhesió quan l'AIB va ser il·legalitzada el 1938.
Període del 1945 al 1966 Els integralistes i les restes de l'AIB es van reorganitzar en el Partido de Representação Popular (Partit de Representació Popular, PRP), presidit per Plínio Salgado, i van participar en totes les eleccions de l'època, des de les Corts Constituents de 1945, fins a l'edició de l'AI-2, l'any 1966; el PRP va tenir la seva màxima representació als estats de Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Paraná, São Paulo i Rio de Janeiro. Plínio va ser candidat a la presidència de la República l'any 1955, al cap i a la fi, aconseguint un 7% dels vots. Amb la fi del PRP, la majoria dels seus membres es van incorporar a l'ARENA, inclòs Plínio, que era diputat d'aquest partit, a l'Estat de São Paulo.
Els antics dirigents integralistes estaven a favor del cop d'estat de 1964, i l'antic integralista Olímpio Mourão Filho va ser el seu detonant. Paral·lelament, entre els moviments de militars de baix rang, que donaven suport al president deposat, hi havia una facció integralista. Com els de les altres tendències, molts dels seus membres van ser destituïts després del cop d'estat.
Símbols, indumentària, rituals i iconografia miniatura|La salutació anauê, adoptada pels integralistes brasilers, és probablement d'origen tupí, que significa ets el meu germà L'actitud dels integralistes brasilers en públic va estar marcada per la simbologia i la iconografia adoptada. Els integralistes es van presentar, oficialment, uniformats. Les camises i els barrets eren de tons verd marí, les corbates negres i els pantalons negres o blancs.
Els integralistes se saludaven fent servir la paraula que se suposa que prové d'una salutació en tupí, Anauê, que voldria dir «ets el meu germà», amb el braç i la mà estesa, igual que els grups feixistes europeus com els camises negres italians i els camises marrons nazis. Actualment, aquesta salutació encara la duen a terme els integralistes, i el seu significat es cristal·litza en allò que li atribuïen els camises verdes.
La bandera del moviment està formada per un fons blau amb un cercle blanc al centre, i al mig del cercle, la lletra grega majúscula sigma (Σ), que significa la «suma de valors». Cada subdivisió del moviment tenia símbols propis, com els plinians (grups de joves), la bandera dels quals era semblant a l'oficial, però amb una creu del sud darrere del sigma.
Quan hi havia una desfilada militar, els participants del moviment marxaven com soldats. En les seves reunions i concentracions, els integralistes rebien formació i instrucció d'un ordre unitari, a més de realitzar (amb algunes alteracions) molts dels rituals i simbologies de les Forces Armades.
Ideologia L'integralisme brasiler defensa ideològicament la propietat privada, el rescat de la cultura nacional, el moralisme, els valors del nacionalisme, els valors morals del cristianisme, el principi d'autoritat (i per tant l'estructura jeràrquica de la societat), la lluita contra el comunisme i el liberalisme econòmic.
Comunisme i liberalisme económic miniatura|Sessió de cloenda del Congrés Integralista. Plínio Salgado és al centre (assegut). Blumenau, 1935 La ideologia integralista combat tant el comunisme com el liberalisme econòmic. Argumenta que aquestes dues posicions ideològiques són semblants per la seva unitat d'arrels teòriques, unitat de valors i unitat de finalitats, configurant-se en dues doctrines igualment materialistes.
Per a la ideologia integralista, el materialisme històric, és a dir, considerar l'ésser humà exclusivament sota els seus aspectes econòmics i materials, és la base del que s'anomena «civilització burgesa» i és la gran influència per a la formació tant del liberalisme econòmic com del comunisme. Per a Plínio Salgado, l'anomenada burgesia no és una classe social o econòmica, sinó un estat d'ànim («Ho hem dit moltes vegades i no ens cansarem de repetir-ho: la burgesia no és una classe, és un estat d'ànim»).
Aquesta unitat de fonts teòriques dona com a resultat una unitat de valors. Miguel Reale va escriure:
La unitat de finalitats que la ideologia integralista atribueix al comunisme i al liberalisme econòmic és la internacionalització de la humanitat. Sota el domini dels càrtels i les grans corporacions liberals o sota el domini d'una dictadura mundial fruit de la revolució del proletariat, segons els textos integralistes, el final és el mateix: la reducció de tota la humanitat a la condició de proletaris, sota l'administració d'uns pocs buròcrates especialitzats en la planificació de la producció.
Principals ideòlegs i les seves obres Plínio Salgado Novel·les i poemes:
O estrangeiro (1926) O esperado (1931) O cavaleiro de Itararé (1933) A voz do Oeste (1934) O Poema da Fortaleza de Santa Cruz (1948)
Pensament polític i filosofia:
Psicologia da Revolução (1933) O que é o Integralismo (1933) A Quarta Humanidade (1934) A Doutrina do Sigma (1935) Conceito Cristão da Democracia (1945 O Integralismo perante a Nação (1945) Primeiro, Cristo! (1946) Direitos e Deveres do Homem (1948) Espírito da Burguesia (1951) O Integralismo na vida brasileira (1958) Reconstrução do Homem (1957)
Història: Nosso Brasil (1937) Como nasceram as Cidades do Brasil (1946) O ritmo da História (1949) História do Brasil, vols. 1 i 2 (1969)
Gustavo Barroso Pensament polític:
O Integralismo em Marcha (1933) O Integralismo de Norte a Sul (1934) Brasil Colônia de Banqueiros (1934) O que o Integralista deve saber (1935) Os protocolos dos sábios de Sião (traducció) (1936) O Integralismo e o Mundo (1936) Judaísmo, maçonaria e comunismo (1937) Integralismo e Catolicismo (1937) Comunismo, Cristianismo e Corporativismo (1938)