El bident auri (Bidens aurea), és una planta amb flors del gènere Bidens dins la família de les asteràcies nadiua d'Amèrica del Nord.
Addicionalment pot rebre els noms de cànem de séquia i te de séquia. També s'han recollit les variants lingüístiques cànem de séquia i te de séquia.
Descripció Planta herbàcia erecta vivaç de 50 cm a 1m d'altura. Les flors, sèssils, s'agrupen en inflorescències en capítol amb lígules, floreix a la tardor. El fruit és un aqueni.
Hàbitat i distribució És originària del sud dels EUA (Arizona) i tota l'àrea de Mèxic.
En el seu hàbitat natural creix en sòls arenosos. Habitual en vores de camins, carreteres i panissars. Des del nivell del mar fins als 2700 d'altitud.
Taxonomia Etimologia El nom del gènere, Bidens, està format per les paraules llatines, bi (dues) i dens (dents) i fa referència a les dues arestes que pot tenir la seva cípsela. L'epítet de l'espècie, ferulifolia, està format per la combinació de dos mots llatins, folia (fulla) i ferula (canyaferla), a causa de la semblança de les fulles amb les del gènere Ferula.
Sinònims El següents noms científics són sinònims de Bidens aurea:
Bidens arguta Bidens arguta Bidens aurea Bidens decolorata Bidens ferulifolia Bidens ferulifolia Bidens ferulifolia Bidens ferulifolia Bidens foeniculifolia Bidens heterophylla Bidens heterophylla Bidens longifolia Bidens ludens Bidens luxurians Bidens procera Bidens schaffneri Bidens tetragona Bidens warszewicziana Bidens warszewicziana Bidens warszewicziana Bidens warszewicziana Coreopsis ambigua Coreopsis arguta Coreopsis aurea Coreopsis aurea Coreopsis aurea Coreopsis aurea Coreopsis coronata Coreopsis ferulifolia Coreopsis foeniculacea Coreopsis incurva Coreopsis lucida Coreopsis nitida Coreopsis tetragona Coreopsis trichosperma Diodonta aurea Diodonta leptophylla Diodonta mitis Kerneria ferulifolia
Usos És l'espècie més cultivada del gènere Bidens per la seua rusticitat i creixement ràpid. Molt interessant en la majoria de jardins gràcies a la seua adaptabilitat i floració molt vistosa des de la primavera fins a l'arribada del fred (tolera fins a –5º C). Ideal per a rocalles. Apte com a peus aïllats, en voreres o per a formar masses denses en parterres com a entapissant, i en terrenys en pendent. Viu bé en cossiols en jardins o balcons. La planta és vivaç, però en zones frígides es comporta com a anual.
En jardineria és molt emprada pels seus pocs requeriments, a més, creix amb extraordinària facilitat i rapidesa. La seua floració és més abundant i es perllonga més en el temps a ple sol, tot i que s'adapta bé a situacions de mitja ombra. Requereix regs freqüents i abundants durant el període de floració, sobretot en zones ventoses o molt caloroses. Les podes a principi de primavera rejoveneixen la planta. No requereix adobs especials, amb un colp de bon compost a l'any és suficient. Prou resistent a plagues i malalties.
Com sol ser comú dins la família de les asteràcies, aquesta espècie és excel·lent com a font de pol·len i nèctar per a abelles, papallones i altres insectes benèfics. Per això, és recomanable per a plantar-la en jardins o horts com a planta insectari.
Reproducció Es reprodueix per llavor a l'hivern, a recer germina en 2-3 setmanes a 15-18 °C, o directament al sòl a la primavera. S'esqueixa fàcilment per esqueix apical a la primavera o tardor i per divisió de mata.
Galeria
Referències
Enllaços externs
Ultraviolet patterns of flowers revealed in polymer replica – caused by surface architecture
Categoria:Coreopsidae