miniatura|Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. La bellesa ideal. Antoni Solà (1780-1861). Escultor a Roma. Barcelona, 2009, pàg. 33. ISSN 1575-1228. fou un escultor català, el més important del Neoclassicisme junt amb Damià Campeny.
Biografia Cinquè fill d'Antoni Solà, ebenista i fuster d'obreria, de professió, i de Francesca Llausàs i Pujol, aviat se sentí atret pel dibuix i es va matricular als dotze anys a l'Escola Gratuïta de Dibuix (Escola Llotja), establerta per la Junta de Comerç el 1775 a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, on estudià amb Salvador Gurri.
El 1801, amb 21 anys, es va presentar i va guanyar una pensió d'escultura a Roma per quatre anys, que oferia la Junta de Comerç. Quan estava a punt de marxar a Roma la Junta li obligà a quedar-se a Barcelona per treballar en la decoració de l'edifici de la Llotja amb motiu de la celebració de les dobles noces reials: de Ferran, príncep d'Astúries (després Ferran VII) amb la princesa de Nàpols, i del príncep hereu de Nàpols (més tard Francesc I de les Dues Sicílies) amb Isabel de Borbó, infanta d'Espanya. Aleshores va realitzar les dues Nereides que, encara avui, decoren la font de Neptú del pati; els retrats dels reis en baix relleu que decoraven un dels frontons de l'edifici; i una estàtua de pedra, que representava un Tritó muntant sobre un cavall marí. Acabats aquests encàrrecs i celebrades les noces, Solà sortí de Barcelona i arribà a Roma el 3 de maig de 1803. Allà, el 1808 va ser empresonat breument, com la major part dels artistes espanyols que hi residien, per negar-se a reconèixer Josep Bonaparte com a rei, i hi va viure i treballar pràcticament la resta de la seva vida.
Proposat per Canova i Thorvaldsen, va ser membre de l'Acadèmia romana de Sant Lluc, de la qual arribaria a ser president entre els anys 1837 i 1840, circumstància excepcional, ja que el només un altre no italià ho fou, l'esmentat Thorvaldsen. L'any 1846 va ser nomenat escultor de cambra honorari de la reina Isabel II i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de la de Florència (Itàlia). Va col·laborar en la importació de les Pintures murals de la capella Herrera.
El 2009, l'Institut de Cultura de Barcelona va adquirir-ne una escultura per incorporar-la al Museu Marès, any en què se li va dedicar una exposició monogràfica al mateix museu.
Obres destacades 1801 Eneas i la Sibil·la de Cumas visiten l'Estix. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i Museu Frederic Marès. Barcelona. 1802 Nereida (1). Font del pati de la Casa Llotja de Mar. Barcelona. 1802 Nereida (2). Font del pati de la Casa Llotja de Mar. Barcelona. 1806 Ulisses a l'illa de Calipso. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona. c. 1810 Orestes turmentat per les Fúries. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona. 1815 Bust de Pius VII. Museu de Belles Arts d'Astúries. Oviedo. 1817 Ceres coronada d'espines 1820 Minerva 1827 Retrat del comte de Guaqui. Museo Nacional de Escultura. Valladolid. 1831 Grup de Daoiz i Velarde. Plaça del Dos de maig, Madrid. 1832 Sepulcre de Fèlix d'Aguirre. Església del Montserrato. Roma. 1834 Matança dels Innocents. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona. 1835 Estàtua de Cervantes. Plaça de les Corts, Madrid. 1839 Nens jugant amb una papallona. Museu Frederic Marès. Barcelona. 1841 Sepulcre del beat Josep Maria Pignatelli. Església del Gesù. Roma. 1850 Autoretrat. Accademia di San Luca. Roma. 1850 Blasco de Garay. Museu de Belles Arts d'Astúries. Oviedo. 1851 La Caritat romana. Museo Nacional del Prado. Madrid. 1856 Bust del Duc de Rivas. Sepulcre del cardenal Pedro de Quevedo i Quintana. Catedral d'Ourense.
Galeria
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Escultors barcelonins contemporanis Categoria:Artistes del neoclassicisme Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Morts a Roma Categoria:Participants a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1856