alt=Representació en relleu d'Ahimsa|miniatura|Representació en relleu d'Ahimsa alt=Escultura que representa el missatge del jainisme: "Ahinsa Parmo Dharm"|miniatura|Pintura en un temple jainista amb la declaració "ahinsā paramo dharma" (no fer-se lesions és la virtut/religió més alta) Ahimsã (Ahimsā, o també ahimsa, en sànscrit: अहिंसा AITS: ahimsā, pāli:Rune E. A. Johansson (2012). Pali Buddhist Texts: An Introductory Reader and Grammar. Routledge. p. 143. avihimsā) és un principi bàsic que forma el pilar de l'ètica i la doctrina en el jainisme. L'Ahimsa va ser inclòs com a principi bàsic pel 24è i el darrer dels Tirthankara del jainisme, Mahavira, però no per cap altre dels anteriors. El terme ahimsa significa, literalment, la «no-violència cap a la vida», «no-dany» i que un «no pot ofendre una altra persona». El vegetarianisme i altres pràctiques i rituals no-violents dels jainistes sorgeixen del principi d'ahimsa. Hi ha cinc pecats específics del principi d'Ahimsa a les escriptures jainistes: lligar els animals, colpejar-los, mutilar les seves extremitats, sobrecarregar-los i negar-los el menjar i el beure. Qualsevol altra interpretació està subjecta a eleccions individuals i no estan autoritzada per les escriptures.

El concepte jainista d'ahimsa és molt diferent del concepte de no-violència que es troba en altres filosofies. La violència acostuma a associar-se al dany que es causa als altres. Però, segons la filosofia jainista, la violència es refereix principalment a fer-se mal a un mateix, un comportament que inhibeix la capacitat de l'ànima per aconseguir el moksa (l'alliberament del cicle de naixements i morts). Al mateix temps, però, també implica la violència cap als altres perquè és aquesta tendència, la de fer mal als altres, la que finalment perjudica la pròpia ànima. A més, els jainistes amplien el concepte d'ahimsa no només als humans, sinó a tots els animals, plantes, microorganismes i tots els éssers amb vida o potencial vital. Tota vida és sagrada i tot té dret a viure-la sense por del seu màxim potencial. Els éssers vius no han de témer aquells que han fet el vot d'ahimsa. Segons el jainisme, la protecció de la vida, també coneguda com abhayadānam, és la caritat suprema que una persona pot fer.

L'«Ahimsa Paramo Dharma» és una frase que se cita sovint tot seguida per la «Dharma Hinsa Tathaiva Cha». Això vol dir que la no-violència és la suprema religió, però per a protegir la religió, encara que requereixi de violència, és la forma suprema de religió, tot i que s'hauria de practicar com a excepció.

Lahimsa no només indica l'absència de violència física, sinó que també indica l'absència de desig de caure en qualsevol tipus de violència.Varni 1993, p. 154 "Even an intention of killing is the cause of the bondage of Karma, whether you actually kill or not; from the real point of view, this is the nature of the bondage of Karma." Els jainistes han defensat fermament el vegetarianisme i la no-violència al llarg dels segles.

Visió general Els textos jainistes expliquen que hi ha deu elements essencials o principis vitals; aquests són: els cinc sentits, l'energia, la respiració, la durada de la vida, l'òrgan de la parla i la ment. Els éssers vius es classifiquen en funció dels seus òrgans sensorials (indriya) i dels elements essencials de la vida (prana) que posseeixen. Segons els textos jainistes:

Els éssers amb un sol sentit posseeixen quatre elements essencials: l'òrgan sensorial del tacte, la força del cos o l'energia, la respiració i la durada de la vida.

Els éssers amb dos sentits en tenen sis, és a dir, el sentit del gust i l'òrgan de la parla, a més dels quatre anteriors.

Els éssers de tres sentits en tenen set amb l'addició de l'olfacte.

Els éssers de quatre sentits en tenen vuit amb l'addició del sentit de la vista.

Es diu que els dotats de ment tenen deu vitalitats amb l'addició de la ment. Segons Tattvartha Sutra, una de les escriptures jainistes més importants, "la separació de la vitalitat per passió és un mal". Per tant, com més gran és el nombre de sentits i vitalitats que té un ésser, més gran és la seva capacitat per patir i sentir dolor. Per tant, segons el jainisme, la violència contra éssers amb sentits superiors com l'home, la vaca, el tigre i els que tenen cinc sentits i la capacitat de pensar i sentir el dolor atrau més karma que la violència contra éssers amb menys sentits com els insectes, o els éssers amb un sol sentit com els microbis i les plantes.

Dels cinc tipus d'éssers vius, es prohibeix al cap de família matar, o destruir, intencionadament, a tots els éssers vius excepte els més inferiors (com ara les verdures, les herbes i els cereals, que només estan dotats del sentit del tacte). Però, els ascètics han d'evitar, fins i tot, ferir els éssers d'un sol sentit en la mesura del possible.

Per tant, el jainisme demana als seus seguidors que evitin completament la violència als éssers amb sentits superiors i, sempre que sigui possible, minimitzin la violència als éssers amb sentits inferiors i amb un sol sentit.

Els jainistes coincideixen amb els hindús que la violència en defensa pròpia es pot justificar,Nisithabhasya (in Nisithasutra) 289; Jinadatta Suri: Upadesharasayana 26; Dundas p. 162–163 i coincideixen també que un soldat que assassina els seus enemics en combat està fent un deure legítim.Jindal p. 89–90; Laidlaw p. 154–155; Jaini, Padmanabh S.: Ahimsa and "Just War" in Jainism, in: Ahimsa, Anekanta and Jainism, ed. Tara Sethia, New Delhi 2004, p. 52–60 Les comunitats jainistes van acceptar l'ús del poder militar per a la seva defensa. Hi havia monarques, comandants militars i soldats jainistes.Harisena, Brhatkathakosa 124 (10th century); Jindal p. 90–91; Sangave p. 259.

Vot d'Ahimsā En el jainisme, tant els ascètics com els caps de família (śrāvaka), han de seguir cinc vots principals (vratas). Els ascètics respecten aquests cinc vots de manera més estricta i, per tant, segueixen una abstinència completa.

L'Ahimsa es formalitza com el primer i principal vot a la doctrina jainista. El devot no ha de fer mal a cap ésser viu amb accions, paraules o pensaments. El text jainista Puruşārthasiddhyupāya tracta sobre el comportament que hom espera del cap de família (śrāvaka) i, per tant, discuteix el vot fonamental d'Ahimsa en detall. Hi ha dos tipus d'Ahimsa: la Bhav Ahimsa i la Karma Ahimsa. La Bhav Ahimsa no fereix a ningú en pensaments i intencions, mentre que la Karma Ahimsa no perjudica a ningú a través d'algunes accions o paraules. El text exposa que "totes aquestes subdivisions (el dany, la falsedat, el robatori, la falta de castedat i l'afecte) són hiṃsā com a senyal d'indulgència que embruta la naturalesa pura de l'ànima. La falsedat, etc., s'han esmentat per separat només per fer que el deixeble entengui a través d'il·lustracions".

Satya (veritat). La causa subjacent de la falsedat és la passió i, per tant, es diu que causa hiṃsā (sofriment). Segons el text jainista Sarvārthasiddhi, S.A. Jain tradueix, "allò que causa dolor i sofriment als vius no és lloable, tant si es refereix a fets reals com si no és irrellevant".

Asteya (no lladre). Segons Puruşārthasiddhyupāya, impulsat per les passions, prendre qualsevol cosa que no s'hagi donat s'anomena robatori i atès que el robatori causa sofriment, és hiṃsā.

Brahmacharya. Significa castedat per als amos de la llar i celibat en acció, paraules i pensaments per als ascetes. La falta de castedat (abrahma) és la copulació sorgida del desig sexual. Hi ha un sofriment generalitzat per als que viuen en la copulació i, per tant, és hiṃsā. Així com una barra calenta de ferro inserida en un tub ple de llavors de sèsam les crema, de la mateixa manera, molts éssers moren durant les relacions sexuals.

Aparigraha (no possessió): segons els textos jainistes, l'afecció a les possessions (parigraha) és de dos tipus: l'afecció a les possessions internes (ābhyantara parigraha) i la vinculació a les possessions externes (bāhya parigraha). Les catorze possessions internes són: la creença errònia, les tres passions sexuals (passió sexual masculina, la passió sexual femenina i passió sexual de la castració), també els sis defectes (riure, agradar, desagradar, tristesa, por i fàstic), i les quatre passions (ira, orgull, engany i cobdícia). Segons els textos jainistes, "es demostra que les possessions internes són hiṃsā, ja que només són un nom més per a himsā". Les possessions externes es divideixen en dues subclasses, les no vives i les vives. "Les possessions externes, a causa de la passió de l'afecció que creen entre elles, es tornen himsā".Jain, Vijay K. Acharya Amritchandra's Purushartha Siddhyupaya, 2012, p. 77. ISBN .

Pràctiques ascètiques per a l'adhesió a l'ahimsa Aquests cinc vots s'anomenen Mahāvratas (vots principals) quan són observats per un ascètic. Ahimsa és el primer i més important de tots els vots. Els monjos i les monges jainistes han de situar-se entre les persones menys violentes del món. S'espera que un ascètic jainista mantingui el vot d'Ahimsa al més alt nivell, fins i tot a costa de la seva pròpia vida. Els altres quatre vots principals (la veritat, el no robaràs, la no possessió i el celibat) són, de fet, una extensió del primer vot de no-violència completa.Varni 1993, p. 368 "Ahimsa is the heart of all stages of life, the core of all sacred texts, and the sum (pinda) and substance (sara) of all vows and virtues." Les pràctiques ascètiques de renúncia absoluta als afers i les possessions mundanes, la negativa a romandre en un sol lloc durant molt de temps, i la pràctica contínua d'austeritats com el dejuni, etc., estan orientades al compliment de l'Ahimsa. Els mendicants jainistes compleixen un rigorós conjunt de normes de conducta, on han de menjar, dormir i fins i tot caminar amb total diligència i amb la consciència que fins i tot caminar mata centenars d'éssers minúsculs. Els ascètics jainistes escombren el terra abans de passar per evitar ferir les formes de vida més minúscules. Generalment, netegen el terra d'insectes abans de trepitjar-lo. Els monjos digambara no porten roba i mengen només quan no ha estat preparada per a ells. Els ascètics de la tradició Śvētāmbara duen una màscara petita per evitar ingerir insectes petits. L'observació de tres guptis o (autocontrols) de la ment, el llenguatge i el cos i cinc samiti tenen com a finalitat ajudar els monjos a respectar el vot d'Ahimsa sense problemes. Un monjo ha de conrear l'hàbit de la cura (samti) en els cinc àmbits següents:

caminar, per no ferir cap ésser viu; el llenguatge, per tal de no ofendre a ningú amb un llenguatge ofensiu i desagradable, o per un ús descuidat de paraules que incitin els altres a actes violents; menjar, per no causar danys a cap ésser viu; manipular coses: l'atuell d'aigua, els llibres i l'escombreta de plomes, amb la qual hi ha un gran perill de malferir els petits insectes; i evacuació i eliminació d'excrements, orina, i similars.

Un monjo jainista dedica tot el dia en assegurar-se que compleix el seu vot d'ahimsa a través de la ment, el cos i la parla de manera impecable. Aquest comportament aparentment extrem dels monjos prové de la sensació que cada acció, per subtil que sigui, té un efecte kàrmic que pot lligar l'ànima i inhibir l'alliberament, especialment aquelles que resulten en hiṃsā (lesions).

Adhesió al vot dels caps de família