Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), a causa de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials. Al cas d'una unió personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. Són típiques de les monarquies absolutes, per la qual cosa avui dia són molt rares. L'última unió personal important contemporània és la del Rei del Regne Unit i la Commonwealth, tot i ser gaire més que cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i són temporals, de vegades són una fase abans d'una fusió completa quan sovint l'estat més poderós aboleix les institucions de l'altre.
La diferència amb una confederació rau al fet que les unions personals no són pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o més estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals són el resultat de la situació matrimonial del monarca. Els seus consellers solien cercar un espòs o una esposa per raons geoestratègiques. Per a evitar unions matrimonials malavingudes a terres a prop de les fronteres, el sacre emperador romanogermànic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com prínceps com era el cas al Principat de Lieja o a Trèveris.
En l'administració de les diòcesis de l'església catòlica, l'equivalent de la unió personal es diu in persona episcopi.
Actualment hi ha dues unions personals al món: les 15 Esferes de la Commonwealth, que comparteixen Carles III com a cap d'Estat, i un dels co-prínceps d'Andorra és el President de França.
Monarquies en unió personal Àfrica Estat Lliure del Congo i Bèlgica Unió personal amb Bèlgica del 1885 al 1908, quan l'Estat Lliure del Congo es va convertir en una colònia belga. L'únic sobirà durant aquest període va ser Leopold II, que va continuar com a rei de Bèlgica fins a la seva mort un any més tard, el 1909.
Àsia Pròxim Orient Durant el regnat de Sargon II i Senaquerib, Babilònia i Assíria eren dos regnes connectats pel mateix governant.
Geòrgia El Regne d'Ibèria i la Còlquida van ser poder connectat del monarca en els anys 300–90 aC (Dinastia Pharnavazid). El Regne del Pont i la Còlquida van ser poder connectat del monarca entre el 109 aC i el 64 dC. 1000–1010 Regne d'Abkhàzia i Ibèria governats per Bagrat III. El 1010 es va unir (juntament amb l'annexat Regne de Kakhètia) en un únic Regne de Geòrgia. Regne de Kakhètia i Herèthia van ser poder connectat del monarca en els anys 1020-1104. Principat de Mingrèlia i Principat d'Abkhàzia en els anys 1557–1660 sota el domini de la Casa de Dadiani. Regne de Kartli i Regne de Kakhètia units sota el domini d'un únic monarca el 1513–1520 (David X), 1625–1633 (Teimuraz I), 1648–1658 (Rostom), 1660–1664 (Vakhtang V), 1723 (Constantí II/III), per finalment unir el Regne de Kartli-Kakhètia el 1762 sota el regnat d'Heracli II i els seus descendents. Regne d'Imerètia i Principat de Gúria units sota el domini d'un únic monarca el 1681–1683 (Jordi IV/III), 1701–1702, 1713–1714 (Mamia (III)) i 1720 (Jordi VIII/IV).
Goryeo Unió personal amb Shenyang en l'Imperi Mongol (1308–1313; 1345-1351) Com a Rei de Goryeo (高麗國王) i Príncep/Rei de Shenyang (瀋陽王) el 1308–1310 Com a Rei de Goryeo i Príncep/Rei de Shen (瀋王) el 1310–1313, 1345-1351
El Rei Chungseon de Goryeo va regnar com a Rei de Goryeo el 1298 i 1308–1313 i com a Rei de Shenyang o Rei de Shen des de 1307 (segons la Història de Yuan) o 1308 (segons Goryeosa) fins al 1316. En aquell moment, Goryeo ja s'havia convertit en un vassall de l'Imperi Mongol i la família imperial mongola, després de les invasions mongoles de Corea, i la família reial de Goryeo havia establert forts lligams mitjançant l'endogàmia amb la família imperial mongola. Com que el Rei Chungseon era un home molt poderós durant el regnat de Külüg Khan, Külüg Khan li va donar un nou títol a més del seu regnat de Goryeo, el Príncep/Rei de Shenyang, el 1307Segons la Història de Yuan (específicament, ). o 1308, esmentat específicament com a agraïment pels seus esforços per portar el Khan al poder.Segons Goryeosa (específicament ).
Tanmateix, va perdre el seu poder a la cort imperial mongola després de la mort de Külüg Khan. Com que l'Imperi Mongol va fer que Chungseon abdiqués la corona de Goryeo el 1313, la unió personal es va acabar. El Rei Chungsuk, el fill gran de Chungseon, va esdevenir el nou Rei de Goryeo. El 1316, l'Imperi Mongol va fer que Chungseon abdiqués la corona de Shen a favor de Wang Ko, un dels seus nebots, resultant que aquest es convertís en el nou Rei de Shen.
Després de la mort de Wang Ko, Chungmok de Goryeo i Chungjeong de Goryeo també van ser governants duals tant de Goryeo com de Shenyang des del 1345 al 1351.
Europa Albània Unió personal del Regne Albanès medieval amb el Regne de Nàpols (1272–1368) Unió personal amb el Regne d'Itàlia (1939–1943).
Andorra A causa de la forma de govern especial d'Andorra resultant del Paratge de 1278, és una diarquia amb co-prínceps. Un d'ells és el Bisbe d'Urgell; l'altre va ser originalment el Comte de Foix. És a través d'aquest sistema de co-príncep feudal que el Principat ha entrat en unió personal parcial amb:
Regne de Navarra (1479–1620, després integrat a França). Regne de França (1589–1792, 1814–1815, 1815–1830, 1830–1848).
El 1607, el co-príncep feudal era Enric IV de França, que va emetre un edicte segons el qual la seva posició havia de ser ocupada pel Cap d'Estat francès. Tot i que el nou govern no va assumir el títol durant la Revolució Francesa, totes les entitats polítiques de França des del 1806, independentment de la seva forma de govern, han acceptat que el seu cap d'Estat és un co-príncep d'ofici. Això va portar a unions personals amb:
Primer i Segon Imperis Francesos (1806–1814, 1815 i 1852–1870). Segona, Tercera, Quarta i Cinquena Repúbliques de França (1848–1852, 1870–1940, 1944–1958, des de 1958). Estat Francès (conegut com a França de Vichy, 1940–1944, en disputa amb la França Lliure).
Àustria Unió personal amb les Terres de la Corona de Bohèmia (1260–1276, 1306–1307, 1438–1439, 1453–1457, i 1526–1918). Unió personal amb les Terres de la Corona d'Hongria (1437–1439, 1444–1457, i 1526–1918). Unió personal amb els Països Baixos austríacs (1714–1795). Unió personal amb l'Imperi Espanyol (1519–1521). Unió personal amb el Regne de Nàpols (1714–1735), Regne de Sardenya (1714–1720), Regne de Sicília (1720–1735), Ducat de Parma (1735–1748), Venècia (1797–1805) i Regne Llombardovènet (1814–1859) Unió personal amb el Regne d'Eslavònia (1699–1868), Regne de Sèrbia (1718–1739), Regne de Galítsia i Lodomèria (1772–1918), Ducat de Bucovina (1774–1918), Nova Galítsia (1795–1809), Regne de Dalmàcia (1797–1805 i 1814–1918) i Bòsnia i Hercegovina (1878/1908–1918).
Bohèmia Unió personal amb Polònia sota ocupació polonesa (1003–1004). Unió personal amb Polònia (1296–1306) i Hongria (1305). Unió personal amb Luxemburg (1313–1378, 1383–1388). Unió personal amb Hongria 1419–1437 (Segimon de Luxemburg) i 1490–1526 (Dinastia Jagelló). Unió personal amb Àustria i Hongria 1438–1439 (Albert II d'Alemanya), 1453–1457 (Ladislau el Pòstum) i 1526–1918 (disputada durant 1619–1620 per Frederic del Palatinat i 1741–1743 per Carles Albert).
Brandenburg Unió personal amb el Principat d'Ansbach (1415 a 1440, 1470 a 1486). Unió personal amb el Ducat de Prússia des de 1618, quan Albert Frederic, Duc de Prússia, va morir sense hereus barons i el seu gendre Joan Segimon, Elector de Brandenburg, es va convertir en governant d'ambdós països. Brandenburg i Prússia van mantenir governs i seus de poder separats a Berlín i Königsberg respectivament fins al 1701, quan Frederic I les va consolidar en un sol govern.
Catalunya Unió personal, com a Principat de Catalunya, amb el Regne d'Aragó (1164) el Regne de Mallorca (1229), i el Regne de València (1238) constituint conjuntament la Corona d'Aragó (1164-1715) Unió personal amb la Monarquia d'Espanya (1516-1714) Unió personal amb el Regne de França (1641-1652)
Croàcia Unió personal amb el Regne d'Hongria (1102–1918).
Dinamarca Unió personal amb:
Noruega (986–995, 1000–1014, 1028–1035, 1042–1047, 1380–1397, 1397–1523 (Unió de Kalmar) i 1524–1814 (Dinamarca-Noruega). Anglaterra (1013–1014, 1018–1035 (Imperi del Mar del Nord) i 1040–1042). Ducat d'Estònia (1240-1329, 1340–1346). Suècia (1397–1523) (Unió de Kalmar). Ducat de Schleswig (1086–1364, 1460–1864) i Comtat/Ducat de Holstein (1460–1864). Comtat d'Oldenburg (1448, 1667–1773). Comtat del Palatinat-Neumarkt (1443–1448). Rügen (1814). Ducat de Saxe-Lauenburg (1814–1864). Islàndia (1918–1944).
Anglaterra Unió personal, com a Regne d'Anglaterra, amb:
Dinamarca (1013–1014, 1018–1035 (Imperi del Mar del Nord) i 1040–1042). Ducat de Normandia (1066–1087, 1106–1144, 1154–1204/1259). Comtat d'Anjou (1154–1204). Gran part de França (Imperi Angeví) (1154–1214). Aquitània (1154–1453). Principat de Gal·les (1284–1542). Regne de França (1422–1453). Vegeu també: Doble monarquia d'Anglaterra i França. Senyoriu d'Irlanda (1171–1542) i Regne d'Irlanda (1542–1649, 1660–1707). Monarquia d'Espanya (1556–1558). Regne d'Escòcia (1603–1649, 1660–1707).1 Principat d'Orange i la República Holandesa (1689–1702).
1: Després de 1707, vegeu Gran Bretanya a continuació.
França Unió personal, com a part de l'Imperi Angeví, amb el Regne d'Anglaterra (1154–1214). Unió personal amb el Regne d'Anglaterra (1422–1453). Vegeu també: Doble monarquia d'Anglaterra i França. Unió personal amb el Regne de Nàpols sota el domini de Carles VIII (1495) i Lluís XII (1501–1504). Unió personal amb el Ducat de Milà sota el domini de Lluís XII (1499–1500 i 1500–1512) i Francesc I (1515–1521 i 1524–1525). Unió personal amb el Regne d'Escòcia sota el domini de Francesc II (1559–1560). Unió personal amb la República de les Dues Nacions sota el domini d'Enric III (1574–1575). Unió personal amb el Regne de Navarra (1284–1328 i 1589–1620). Unió personal Parcial amb Andorra des de 1607 (el cap d'estat francès és un dels dos caps d'estat conjunts d'Andorra). Unió personal amb el Principat de Catalunya (1641-1652). Unió personal sota Napoleó amb Itàlia (1805-1814) i la Confederació del Rin (1806-1813).
Nota: El punt de discòrdia a la Guerra de Successió Espanyola va ser la por que la successió al tron espanyol dictada per la llei espanyola, que passaria a Lluís, el Gran Delfí — ja hereu del tron de França — crearia una unió personal que trencaria l'equilibri de poder europeu; França tenia l'exèrcit més poderós d'Europa en aquell moment, i Espanya l'imperi més gran.
Gran Bretanya Abans de 1707, vegeu Anglaterra i Escòcia.
Unió personal amb el Regne d'Irlanda (1707–1801) Unió personal amb l'Electorat de Hannover (1714–1837) Unió personal amb el Regne de Còrsega (1794–1796)
Hannover Unió personal amb la Gran Bretanya i Irlanda del 1714 al 1801. Unió personal amb el Regne Unit del 1801 al 1807 i de nou del 1814 al 1837, quan diferents lleis de successió van fer que la Reina Victòria ascendís al tron britànic i el seu oncle Ernest August al d'Hannover. La unió personal va ser interrompuda del 1807 al 1813 quan Hannover es va fusionar amb el Regne de Westfàlia durant les Guerres Napoleòniques. Pocs mesos després de la Batalla de Leipzig, es va establir el Regne de Hannover, un estat continu.
Sacre Imperi Romanogermànic Unió personal amb el Regne de Sicília del 1194 al 1254 sota la dinastia Hohenstaufen. Unió personal amb Espanya del 1519 al 1556 sota Carles V. Unió personal amb Hongria 1410–1439, 1556–1608, 1612–1740 i 1780–1806. Unió personal amb el Regne de Nàpols (1714–1735), Regne de Sardenya (1714–1720), Regne de Sicília (1720–1735).
Hongria Unió personal amb Croàcia 1102–1918 (vegeu a dalt per a detalls). Unió personal amb Polònia i Boihèmia 1305.