Els compostos d'organotel·luri (o compostos orgànics del tel·luri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i tel·luri (Te) (enllaç C-Te).
La química de l'organotel·luri és la ciència corresponent que explora les propietats, l'estructura i la reactivitat d'aquests compostos. La química dels organotel·luris és una àrea poc estudiada, en part per les poques aplicacions.
Grups funcionals Es coneixen els anàlegs del tel·luri dels grups funcionals comuns d'organosulfur i organoseleni. Tanmateix, els tel·lurols són inestables pel que fa a l'oxidació als ditel·lúrurs. Els compostos organotel·lúrics que es troben habitualment són diorganomonotel·lúrurs i ditel·lúrurs, R₂Te i (RTe)₂, respectivament. Altres dues famílies de compostos d'organotel·lur(IV) estan ben desenvolupades: R4−xTeClx i els tel·luròxids (R₂TeO).
Síntesi i reaccions Compostos d'organotel·luri reduïts Els compostos d'organotel·luri reduïts s'obtenen habitualment a partir de NaHTe i tel·lurur de liti: Li₂Te + 2 RBr → R₂Te + 2 LiBr Una ruta directa als compostos d'organoliti comença a partir de reaccions d'organoliti o de reactius de Grignard amb tel·luri: Te + ArLi → ArTeLi El butil-liti dona el tel·lúrid de manera similar:
Te + BuLi → BuTeLi
Els anions organotel·lúrurs es poden oxidar o alquilar: 2 RTeLi + 0.5 O₂ + H₂O → RTeTeR + 2 LiOH RTeLi + R'Br → RTeR' + LiBr
Els diorganoditel·lúrurs són valorats com intermedis, especialment els derivats arílics com el ditel·lurur de difenil: Ar₂Te₂ + RLi → RTeAr + LiTeR Ph₂Te₂ + 2 Li → 2 LiTePh
Derivats del TeCl₄
Una sortida de la química del sofre i del seleni és la disponibilitat del tetraclorur, TeCl₄. Reacciona amb els arens per donar triclorurs d'ariltel·luri: ArH + TeCl₄ → ArTeCl₃ + HCl Per als arens rics en electrons, es produeix la disubstitució ArH + ArTeCl₃ → Ar₂TeCl₂ → + HCl
El tetraclorur de tel·luri s'afegeix a través d'alquens i alquins als triclorurs de clorotel·luri: RCH=CH₂ + TeCl₄ → RCH(Cl)-CH₂TeCl₃
Els triclorurs d'organotel·luri adopten estructures dimèriques, que reflecteixen l'acidesa de Lewis del centre de Te(IV). Els dímers poden ser escindits per halogenurs i altres bases de Lewis: RTeCl₃ + Cl− → RTeCl₄− Els anions RTeCl₄− (i els adductes relacionats RTeCl₃L) adopten estructures piramidals quadrades amb els grups electronegatius al pla.
Els clorurs d'organotel·lúri (IV) són susceptibles a reaccions de substitució on el clorur és substituït per altres halogenurs i pseudohalogenurs. El grup TeClx també es pot eliminar amb níquel de Raney.
Els compostos organotel·luri(IV) participen en les reaccions d'Stille:
Tel·luròxids En general, els tel·luròxids estan relacionats amb sulfòxids i selenoxids pel que fa a les seves estructures. Però a diferència dels seus anàlegs més lleugers, es polimeritzen (reversiblement) quan es cristal·litzen. De manera anàloga a l'oxidació del selenòxid, els tel·luròxids al·lílics experimenten reordenaments [2,3]-sigmatròpics formant alcohols al·lílics després de la hidròlisi. També anàloga a l'eliminació del selenòxid, certs tel·luròxids donen alquens en escalfar-se.
Aplicacions El telurur de dimetil s'utilitza en la deposició de vapor mitjançant processos químics organometàl·lics on serveix com a font volàtil de tel·luri. És l'únic compost organotel·lúric que s'ha quantificat en mostres ambientals.
Referències
Bibliografia
Categoria:Química organometàl·lica Categoria:Compostos de tel·luri