LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria. No existia una ciutadania única comuna a tot l'Imperi sinó que era en funció del Regne o Imperi al qual pertanyien. L'únic que compartien eren les finances, l'exèrcit i la política exterior. Per la resta, els dos estats actuaven formalment com a estats independents amb seu governamental a cadascuna de les seves respectives capitals, Viena i Budapest. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment: Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve. També era coneguda com la Monarquia Dual o Monarquia Imperial i Reial (en alemany: "Die im Reichsrat vertretenen Königreiche und Länder und die Länder der Heiligen Ungarischen Stephanskrone"; en hongarès:"''A Birodalmi Tanácsban képviselt királyságok és országok és a Magyar Szent Korona országai").
El 1914 tenia una extensió de 675.936 km² essent el segon estat més extens d'Europa després de l'Imperi Rus. La població total el 1910 era lleugeramnet superior als 52.000.000 d'habitants i era el tercer estat més poblat del continent després de l'Imperi Rus i del II Reich alemany. La capital, Viena, va passar de 440.000 habitants l'any 1840 a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la Gran Guerra, i fou la quarta ciutat més gran d'Europa.
Àustria-Hongria va crear-se el 1867 arran d'un compromís entre la noblesa d'Hongria i l'emperador Francesc Josep I d'Àustria per tal de mantenir l'antic Imperi d'Àustria, establert el 1806, després de l'abolició del Sacre Imperi Romanogermànic per part de Napoleó. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, i també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.
Els emperadors austrohongaresos foren: Francesc Josep I d'Àustria (1848-1916) Carles I d'Àustria i IV d'Hongria (1916-1918)
L'Imperi austrohongarès va desaparèixer arran de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial, i actualment està repartit entre els següents estats europeus: Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. Les regions del Trentino (Itàlia)-Alto Adige/Tirol del Sud formen part d'Itàlia); el Bànat repartit entre Sèrbia, Romania i Hongria; Transsilvània de Romania; la Galítsia de Polònia) i Rutènia i la part oriental de Galítsia (l'actual ciutat de Lvov, anomenada Lemberg en el temps per l'Imperi, a l'actual Ucraïna.
Els territoris de l'imperi
Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de Cisleithània per situar-se a l'oest del riu Leitha, segons la perspectiva austríaca. Galítzia era al nord-est, però també es considerava austríaca. Abastava molt més que l'Àustria estricta i no va tenir cap nom oficial abans del 1915, per això se'ls anomenava Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial. El Consell Imperial funcionava com a parlament de Cisleithània.
De la mateixa manera, la part hongaresa, dita Transleithània, era molt més àmplia que Hongria i duia el nom d'Els Territoris de la Sagrada Corona Hongaresa de Sant Esteve. Sant Esteve es referia al rei Esteve I d'Hongria, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Els regnes i territoris de Cisleithània eren: el Regne de Bohèmia el Regne de Dalmàcia el Regne de Galítsia l'arxiducat d'Àustria el ducat de Bucovina el ducat de Caríntia el ducat de Carniola el ducat de Salzburg el ducat de l'Alta Silèsia i la Baixa Silèsia el ducat d'Estíria el margravat de Moràvia el comtat principesc del Tirol (que incloïa el territori de Vorarlberg), el Küstenland ("El Territori de la Costa", que incloïa el comtat principesc de Gorítzia i Gradisca, la ciutat de Trieste i el margravat d'Ístria).
Els regnes i territoris de Transleithània eren: el Regne d'Hongria, incloent-hi Transsilvània i Vojvodina el Regne de Croàcia i Eslavònia la ciutat de Fiume.
Bòsnia i Hercegovina formava un territori separat dins de l'imperi, governat per les dues parts.
El compromís de 1867 Amb la signatura en 1866 de la Pau de Praga per part de Napoleó III de França, el principal resultat de la Guerra Austroprussiana va ser un canvi en el poder entre els estats alemanys tret d'Àustria i l'hegemonia del Regne de Prússia, i l'impuls cap a la unificació de tots els estats del nord d'Alemanya en una Alemanya Petita (Kleindeutschland) que excloïa Àustria. El 1867 es va crear la Confederació d'Alemanya del Nord, sota Guillem I de Prússia, integrada per 21 estats del Nord amb un govern federal amb Àustria exclosa. La pau definitiva entre Itàlia i Àustria es va signar el 3 d'octubre pel Tractat de Viena, amb la mediació de Napoleó III. L'Imperi Austríac va reconèixer formalment el Regne d'Itàlia i va cedir Venècia (que comprenia Màntua, la vall del Vèneto i el Friül occidental) a l'Imperi Francès, que al seu torn la va cedir a Itàlia. Això va representar la dissolució definitiva del Regne Llombardovènet, ja que la Llombardia continental havia estat cedida al Regne de Sardenya-Piemont pel Tractat de Zuric el 1859.
El Compromís Austrohongarès (Ausgleich en alemany; kieggyezés en hongarès) de febrer del 1867 va establir la monarquia dual en substitució de l'antic imperi unitari d'Àustria, existent des del 1806. Va ser la conseqüència tant del moment de feblesa que vivia Àustria respecte a Europa arran de les derrotes en les guerres contra el Regne de Sardenya (1859) i contra Prússia (1866), com del descontentament de la noblesa d'Hongria amb el govern central de Viena, així com del creixement de la consciència nacional dels altres pobles de l'imperi. Tot això accentuat per la repressió per part d'Àustria de la Revolució Hongaresa de 1848-1849, amb l'ajuda de Rússia.
En un esforç per ampliar el suport a la monarquia, l'emperador Francesc Josep va obrir negociacions per a un compromís amb la noblesa magiar. Alguns membres del govern, com ara el primer ministre austríac, el comte Richard von Belcredi, va aconsellar a l'emperador d'arribar a aquest tipus d'acords amb totes les nacionalitats de l'imperi per arribar a una estructura federal. Tanmateix, Francesc Josep no ignorava el poder de la noblesa magiar que no estava disposada a acceptar res que no fos una relació bilateral amb les elits austríaques.
Especialment, els dirigents hongaresos demanaven -i els fou concedit- que Francesc Josep es fes coronar rei d'Hongria, per així reafirmar els privilegis històrics hongaresos, l'establiment d'un parlament propi a Budapest amb poder legislatiu sobre tots els territoris històrics de la corona hongaresa del rei Esteve I. Així, aconseguien el predomini de les elits magiars sobre les minories romaneses i eslaves.
Estructura política miniatura|Mapa ètnic de l'Imperi austrohongarès segons el cens del 1910 Hongria i Àustria van mantenir dos parlaments separats, cadascun amb el seu propi primer ministre. De la coordinació entre aquests dos governs, se n'encarregava el govern de l'emperador, dotat en teoria d'un poder absolut, però limitat en la pràctica. Tant dins de Cisleithània com d'Hongria, certes regions com ara Galítsia (Àustria) i Croàcia (Hongria) gaudien d'un règim autònom d'autogovern.
Hi havia un Consell de Ministres Comú format pels dos primers ministres, alguns arxiducs i l'emperador, que s'encarregava del govern de les responsabilitats comunes (finances, defensa i política exterior). A la vegada, dues delegacions representants de cadascun dels dos parlaments es reunien per separat i votaven les propostes del Consell de Ministres Comú. Tanmateix, l'emperador tenia la decisió final en defensa i relacions exteriors.
La invasió de competències entre els ministeris conjunts i els governs de cadascun dels dos estats causà friccions i desgovern, especialment en les forces armades. Malgrat que el Consell de Ministres Comú s'encarregava de tota la qüestió militar, el govern austríac i l'hongarès quedaren encarregats dels temes de reclutament, legislació del servei militar, transport de tropes i de la regulació de les qüestions civils dels militars. Per tant, cada un dels governs tenia molta influència en qüestions militars i cadascú podia desbaratar operacions militars si ho jutjava convenient als seus interessos.
Es donaren sovint conflictes sobre aranzels exteriors i sobre la contribució de cadascun dels estats a la hisenda comuna. Segons els acords del compromís de 1867, cada deu anys s'havien de renegociar aquests temes, cada renovació portava nous problemes polítics. El 1905, les relacions s'enverinaren amb la disputa de quina llengua s'havia d'usar en l'exèrcit hongarès i per l'arribada al poder a Budapest l'abril de 1906 d'un govern de coalició nacionalista hongarès. Els acords, però, es renovaren l'octubre de 1907 i el novembre de 1917.
Demografia +Població de l'Imperi austrohongarès per territorisPoblació (1910)Població (1914)Alta Àustria853 000864 000Baixa Àustria3 532 0003 635 000Bohèmia6 770 0006 860 000Bucovina800 000818 000Caríntia396 000406 000Carniola526 000530 000Dalmàcia646 000668 000Estíria1 444 0001 468 000Galítsia i Lodomèria8 025 0008 212 000Küstenland894 000938 000Moràvia2 622 0002 667 000Salzburg215 000221 000Silèsia757 000776 000Tirol i Vorarlberg1 092 0001 130 000Àustria28 571 00029 193 000Croàcia i Eslavònia2 622 0002 670 000Hongria18 265 00018 811 000Fiume49 00049 000Hongria20 936 00021 530 000Bòsnia i Hercegovina1 932 0002 076 000Imperi austrohongarès51 439 00052 799 000 La població estava repartida de manera desigual arreu de l'Imperi, amb una densitat de població de 78 hab/km². El 1914, la part austríaca de l'Imperi (Cisleitània) tenia 97 hab/km² y el Regne d'Hongria (Transleitània) 66 hab/km². El contrast era més gran entre les regions industrialitzades (Baixa Àustria, Bohèmia, Moràvia i la part austríaca de Silèsia), que superaven els 120 hab/km², i les zones muntanyenques dels Alps (Salzburg, Tirol i Vorarlberg) i els Balcans (Bòsnia-Hercegovina i Dalmàcia), que no arribaven als 60 hab/km². Les regions centrals, dedicades sobretot a l'agricultura (Carniola, Croàcia, Estíria i Hongria), tenien densitats entre els 50 hab/km² i els 70 hab/km². En canvi, la costa adriàtica estava més poblada amb més de 100 hab/km², i les altres regions d'economia mixta (Alta Àustria, Bucovina) estaven entre els 70 i els 80 hab/km². La gran província de Galítsia i Lodomèria, era la més de Cisleitània, estava a l'entorn dels 100 hab/km².
Conflictes nacionals La distribució ètnicade l'Imperi AustrohongarèsAlemanysHongaresos TxecsPolonesosRutensRomanesosCroatsEslovacsSerbisEslovens Italians 24%20%13%10%8%6%5%4%4%3%3% Els txecs (majoritaris a Bohèmia, Moràvia i la Silèsia austríaca), els polonesos i els ucraïnesos (residents a Galítzia), els eslovens (a Carniola, Caríntia i a la part meridional d'Estíria, majoritàriament l'Eslovènia d'avui dia) i els croats, italians i eslovens d'Ístria aspiraven a tenir més participació en el govern de Cislethània.
Per altra banda, el domini magiar fou protestat per les minories romaneses de Transsilvània i del Banat oriental, pels eslovacs de l'actual Eslovàquia, i pels croats i serbis dels territoris de Croàcia i Dalmàcia (avui dia pertanyents a Croàcia), per Bòsnia i Hercegovina i per les províncies de la Vojvodina (avui dia incloses a Sèrbia).
Malgrat que els dirigents hongaresos van mostrar menys voluntat que els seus homòlegs austríacs a compartir el poder amb les seves minories, van concedir una àmplia autonomia al Regne de Croàcia el 1868.