El Missoula fou un llac proglacial prehistòric a l'oest del que avui és Montana que va existir periòdicament al final de l'última edat glacial fa entre 15.000 i 13.000 anys. El llac mesurava uns i contenia uns d'aigua, la meitat del volum avui dia que conté el llac Michigan.
El Glacial Lake Missoula National Natural Landmark es troba a uns 110 quilòmetres (68 mi) al nord-oest de Missoula, Montana, a l'extrem nord de la vall de Camas Prairie, just a l'est de Montana Highway 382 i Macfarlane Ranch. Fou designat National Natural Landmark (monument natural nacional) l'any 1966 ja que s'hi conserven les grans ondulacions (que solen mesurar d'alt i de llarg) que va servir com un fort element de suport a l'afirmació de J Harlen Bretz que els Scablands de l'estat de Washington es van formar per inundacions cataclísmiques repetides durant uns dos milers d'anys, en lloc dels milions d'anys d'erosió que anteriorment es suposava que les van forma.
El llac va ser el resultat d'una presa de gel al Clark Fork causada per la invasió sud d'una llengua de l'inlandsis de Cordilleran al panhandle d'Idaho (a la ubicació actual de Clark Fork, Idaho, a l'extrem est del llac Pend Oreille). S'estima que l'alçada d'aquesta "presa de gel" usualment arribava als , inundant les valls de l'oest de Montana uns cap a l'est. Va ser el llac més gran embassat de gel conegut fins ara.
El repetit trencament de la presa de gel provocà les inundacions Missoula cataclísmiques que van escombrar l'est de Washington i baixant pel congost del riu Columbia aproximadament 40 cops durant uns dos milers d'anys. L'efecte acumulat de les inundacions arrancaren uns de loess, sediments i basalt de les scablands de l'est de Washington, transportant-los riu avall. Aquestes inundacions són destacables per produir canyons i altres grans característiques geològiques per mitjà de cataclismes en lloc de processos graduals continus.
A banda s'ha documentat que els dipòsits sedimentaris transportats per les inundacions Missoula del Pleistocè mitjà i inicial comprenen parts dels dipòsits fluvials glacials, coneguts informalment com la formació Hanford que es troben a parts dels Othello Channels, el congost del riu Columbia, Scabland, conca de Quincy, conca de Pasco, i la vall Walla Walla. L'edat d'aquests dipòsits es demostra per la presència de múltiples calitxos interglacials intercalats en aquests dipòsits glaciofluvials, seqüències de sediments amb magnetoestratigrafia normal i invertida, datació per luminescència estimulada òpticament i dics clàstics truncats disconformitats. Seguint aquests criteris, els geòlegs que estudien el Quaternari van estimar que la més antiga de les inundacions de Missoula del Plistocè es va produir abans d'1,5 milions d'anys. Els dipòsits glaciofluvials més antics del Plistocè dins de la formació Hanford són de naturalesa fragmentària perquè s'han erosionat repetidament i han sigut eliminats, en gran part, per les posteriors inundacions Missoula. Degut a la naturalesa fragmentària dels dipòsits glaciofluvials més antics, no es pot estimar de manera confiable la quantitat exacta d'inundacions Missoula més antigues, que s'anomenen antigues inundacions cataclísmiques, que es van produir durant el Plistocè. Tot i que probablement el llac Missoula fou l'origen de moltes de les antigues inundacions cataclísmiques, la naturalesa fragmentària dels dipòsits més antics dins de la formació Hanford fa molt difícil la determinació precisa de l'origen de les inundacions que la formaren.Medley, E. (2012) Ancient Cataclysmic Floods in the Pacific Northwest: Ancestors to the Missoula Floods. Unpublished Masters thesis, Portland State University, Portland, Oregon. 174 pp.Spencer, P. K., and M. A. Jaffee (2002) Pre-Late Wisconsinan Glacial Outburst Floods in Southeastern Washington—The Indirect Record. Washington Geology. vol. 30, no. 1/2, p. 9-16.
Geologia 421px|miniatura| miniatura|esquerra|Sediment dipositat pel llac amb un martell com a referència.
Presa de gel al riu Clark Fork La capa de gel de la Cordilleran originada a la Colúmbia Britànica es va expandir per les muntanyes i cap al sud. Una llengua de gel va empènyer Purcell Valley o Purcell_Trench, arribant al sud més enllà del llac Pend Oreille. Aquesta llengua de Purcell va bloquejar la sortida natural del riu Clark Fork. Amb els seus afluents, Clark Fork representava el sistema fluvial més important de l'oest de Montana. La massa de gel que retingué i embassà el Clark Fork tenia una profunditat d'uns i una llargària d'almenys 10 milles; alguns diuen que es va estendre fins a 30 milles.Glacial Lake Missoula; The glacial lake, at its maximum height and extent, may have contained 500 - 600 cubic miles of water; 9/18/2019; hugefloods.com/LakeMissoula.html La presa de gel va arribar a l'est per Clark Fork fins a Cabinet, Montana, i cap al sud al voltant de la muntanya fins a Bayview, Idaho, a l'extrem sud del llac Pend Oreille al Farragut State Park. Aquí la capa de gel es trobava a més de i al sud del llac Missoula.Our Cataclysmic Floodscape, A Guide to the Incredible Ice Age Floods in Northern Idaho; Ice Age Flood Institute, Oregon-Washington-Idaho-Montana; IAFI.org
Nivells del llac miniatura|esquerra|Les línies de tall d'onades marcades al pendent de l'esquerra a la foto. Aquests talls registren les antigues línies litorals del llac. Els barrancs sobre l'autopista són el resultat de l'erosió recent.
La conca de drenatge del Clark Fork és una xarxa de valls enmig d'altes serralades. El llac Missoula es va formar a llarg d'aquesta regió a l'oest de Montana. Rep el nom de la ciutat de Missoula, a la part alta de la conca del Clark Fork. Les muntanyes que envolten la ciutat mostren les línies de la línia del nivell llac fa gairebé 20.000 anys.Glacial Lake Missoula; The glacial lake, at its maximum height and extent, may have contained 500 - 600 cubic miles of water; 9/18/2019; hugefloods.com/LakeMissoula.html En seu màxim apogeu la profunditat del llac Missoula va superar els i podria haver tingut d'aigua, tant com els actuals llacs lErie i el Ontario plegats. La superfície ocupava i la línia de la costa va assolir una elevació de .
El llac ocupà la conca del Clark Fork, arribant a l'est de Missoula, a fins a Gold Creek; al nord-est pel riu Blackfoot a fins al llac Alva; a i a l'est d'Ovando a . Es van formar dues grans llengües al sud i al nord. Al sud, la vall del Bitterroot es va omplir fins a Sula, Montana, a . Al nord, la conca del riu Flathead es va convertir en una massa expansiva d'aigua, creant l'illa de Red Sleep Mountain (a la serralada Bison) i estenent-se al nord a fins a Polson a la conca de la franja de glaç Flathead i a remuntant el riu Little Bitterroot fins a Niarada unes per sobre de la desembocadura del riu Flathead a Clarks Fork.Glacial Lake Missoula; The glacial lake, at its maximum height and extent, may have contained 500 - 600 cubic miles of water; 9/18/2019; hugefloods.com/LakeMissoula.html
L'aigua era profunda (mitjana: , màxim: ), fosca i tèrbola degut als sediments en suspensió. No hi ha proves de peixos. Els científics especulen que el sediment conegut com a farina de roca va crear un hàbitat aquàtic pobre. No hi ha evidència de grans mamífers, és a dir; mamuts, mastodonts i bisons podrien haver deambulat a prop, no hi ha constància que aquests animals ni éssers humans a la zona.Glacial Lake Missoula; The glacial lake, at its maximum height and extent, may have contained 500 - 600 cubic miles of water; 9/18/2019; hugefloods.com/LakeMissoula.html El Clark Fork desemboca al llac Pend Oreille a .
Conques del llac Missoula + Extensió del llac glacial Missoula AccésGlacial Lake Missoula; The glacial lake, at its maximum height and extent, may have contained 500 - 600 cubic miles of water; 9/18/2019; hugefloods.com/LakeMissoula.html Via fluvial Llargada Profunditat màximaMy Elevation, RDH Software, Version 11.52; 2014-2019 by RDH Software Outlet Característiques Clark Fork Canyon Clark Fork des de la presa de gel del llac Pend Oreille fins a Ninemile Bloquejat al llac Pend Orielle a Idaho Eddy Narrows, St. Regis Notch, Ninemile Rhythmites Conca del riu Flathead Riu Flathead des de Clark Fork at Paradise fins a Polson, on hi havia la glacera a Perma (comtat de Sanders) S'uneix al riu Clark Fork a Paradise Ninepipes Pingo Scars, Paradise Center, Bison Range, Sloan Bridge Sediments Little Bitterroot Valley Little Bitterroot des del riu Flathead fins al front glacial prop de Niarada a Camas Prairie S'uneix al riu Clark Fork a prop del refugi nacional de vida silvestre Ninepipe a Sloan Bridge i creua la divisió entre el Clark Fork i els rius Little Bitterroot al llac Rainbow. Gulch Fill, Rainbow "Dog" Lake, Markle Pass Kolk, Camas Prairie Ripples Conca Missoula Clark Fork de Ninemile a Lolo a Ninemile Entra al Clark Fork Canyon Reach inferior a Ninemile Glacial erràtic i Strandlines Vall del Bitterroot Riu Bitterroot des de Lolo a la conca de Missoula fins a prop de Sula a Lolo Entra Missoula Basin a Lolo Característiques Vall del Blackfoot Blackfoot de Bonner a Rainy Lake al riu Clearwater i remuntant el riu Blackfoot fins a prop de Helmsville a Potomac S'uneix al riu Clark Fork Característiques Upper Clark Fork Clark Fork des de Bonner Flats fins a prop de Gold Creek a la carretera interestatal 90 a Bonner Entra a la conca de Missoula del riu Clark Fork a l'oest de Bonner Monument a les aigües altes de Gold Creek
Clark Fork Canyon Aquest és resseguit per la carretera de Montana 200 fins al canyó del riu Clark Fork, fins a Paradise, després segueix el Clark Fork, després de pel Paradise-St. Regis Canyon al llarg de l'autopista 135 de Montana. A St. Regis el congost s'obre i continua cap a l'est amb el riu paral·lel a la carretera interestatal 90 fins a Ninemile, on s'obre a la conca de Missoula. Una branca occidental d'aquesta conca recorre el riu St. Regis unes altres juntament amb la Interestatal 90 fins a prop de Riverbend.
Lookout Pass de per la carretera interestatal 90 Thompson Falls: situat a l'extrem nord o oest de la conca, el riu actual travessa una capa de roca més dura, formant una cascada. Nine Mile Rhythmites: situat a l'extrem oriental de la conca, a prop de Nine Mile. Hi ha sorres i llims de color rosa clar dipositats al fons del llac. Els dipòsits de llim es troben allà on la conca era àmplia, i quan el llac es buidà no hi arribava el curs de l'aigua que baixava riu avall. Cada capa representa un període d'aigües tranquil·les rere la presa de gel. La sèrie reflecteix cada període d'aigües tranquil·les amb el drenatge intermedi del llac. Igual que passa amb les "varves", les capes més fosques són dipòsits d'hivern, que comprenen partícules fines en aigua tranquil·la, i les capes més clares són partícules més gruixudes dels corrents estivals més actius. Aquí la quantitat de capes representa 1.000 anys de sedimentació.A Guide to the Incredible Ice Age Floods “Where IT Began” – Glacial Lake Missoula, Our Cataclysmic Floodscape; Ice Age Flood Institute, Oregon – Washington – Idaho – Montana; IAFI.org; 9/25/2019
Conca Flathead La conca Flathead tocava la cara sud de l'inlandsis. Durant la major part d'aquest període, el gel de les glacere va arribar al sud fins a Polson, cobrint la totalitat del llac Flathead. La conca desguassa de la morrena de Polson a l'extrem sud del llac Flathead, al sud fins a Ravalli, amb una gran llengua de glaç sobre el riu Little Bitterroot i una conca menor a Camas Creek prop de Perma.
Little Money Creek Gulch Fill: sortida 96, al nord per la US 93 fins a Ravalli. Els materials gruixuts van omplir els barrancs laterals de l'estreta vall a mida que es buidava el llac Missoula; els fluxos de Foucault als barrancs tributaris van dipositar restes.A Guide to the Incredible Ice Age Floods “Where IT Began” – Glacial Lake Missoula, Our Cataclysmic Floodscape; Ice Age Flood Institute, Oregon – Washington – Idaho – Montana; IAFI.org; 9/25/2019