va ser un compositor estatunidenc. Va compondre més de 700 cançons escèniques, moltes de les quals s'han convertit en clàssics. També és autor de musicals i nombroses partitures de pel·lícules.
Biografia Kern va néixer a la ciutat de Nova York, a Sutton Place, en el que aleshores era el districte de les cerveseres de la ciutat.Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription)."Jerome Kern Dies; Noted Composer, 60". The New York Times, novembre 12, 1945 Els seus pares eren Henry Kern (1842–1908), un immigrant jueu alemany, i Fannie Kern, de soltera Kakeles (1852–1907), que era una jueva estatunidenca de descendència bohèmia que va ensenyar al seu fill els primers rudiments de música.Slonimsky, Nicholas and Laura Kuhn (ed). Kern, Jerome (David)". Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Volume 3 (Schirmer Reference, New York, 2001), accessed May 10, 2010 (requires subscription) En el moment del naixement de Kern, el seu pare tenia un estable de lliurea; més tard es va convertir en un comerciant d'èxit. Kern va créixer a East 56th Street a Manhattan, on va assistir a escoles públiques. Va mostrar una bona aptitud per a la música i va ser ensenyat a tocar el piano i l'orgue per la seva mare, intèrpret professional i professora. esquerra|miniatura|201x201px| El 1918 Aviat va ingressar a la Steinhardt School of Culture, Education and Human Development on va estudiar piano amb Alexander Lambert i Paolo Galico. També va aprofundir els seus coneixements musicals a Heidelberg, Alemanya, abans d'una estada a Londres on va conèixer la seva dona, Eva Leale (1891–1959).
El 1897, la família es va traslladar a Newark, Nova Jersey, on Kern va assistir a la Newark High School (que es va convertir en Barringer High School el 1907). Va escriure cançons per al primer musical de l'escola, un espectacle de joglars, l'any 1901, i per a una adaptació musical aficionada de La cabana de l'oncle Tom realitzada al Newark Yacht Club el gener de 1902.Slonimsky, Nicholas and Laura Kuhn (ed). Kern, Jerome (David)". Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Volume 3 (Schirmer Reference, New York, 2001), accessed May 10, 2010 (requires subscription) Kern va deixar l'escola secundària abans de graduar-se a la primavera del seu últim any el 1902. En resposta, el pare de Kern va insistir que el seu fill treballés amb ell als negocis, en lloc de compondre. Kern, però, va fracassar miserablement en una de les seves primeres tasques: se suposa que havia de comprar dos pianos per a la botiga, però, en canvi, en va demanar 200.Jerome Kern at GuidetoMusicalTheatre.com, accessed May 17, 2010 El seu pare va cedir, i més tard el 1902, Kern es va convertir en estudiant al New York College of Music, estudiant piano amb Alexander Lambert i Paolo Gallico, i harmonia amb el Dr. Austin Pierce."Kern, Jerome David". Who Was Who, accessed May 10, 2010 (requires subscription) La seva primera composició publicada, una peça per a piano, Al casino, va aparèixer el mateix any. Entre 1903 i 1905, va continuar la seva formació musical sota tutors particulars a Heidelberg, Alemanya, tornant a Nova York via Londres.Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription).
Primeres composicions Durant un temps, Kern va treballar com a pianista d'assaig en els teatres de Broadway i com a corrector de cançons per als editors musicals de Tin Pan Alley. Mentre estava a Londres, es va assegurar un contracte de l'empresari estatunidenc Charles Frohman per a proporcionar cançons per a la interpolació en versions de Broadway d'espectacles de Londres. Va començar a proporcionar aquestes addicions el 1904 a les partitures britàniques per a An English Daisy, per Seymour Hicks i Walter Slaughter, i el Sr. Wix de Wickham, per la qual cosa va escriure la majoria de les cançons.Bordman, Gerald and Thomas Hischak, eds. "Kern, Jerome (David)". The Oxford Companion to American Theatre, third edition, Oxford University Press 2004. Oxford Reference Online, accessed May 15, 2010 (requires subscription) miniatura|Billie Burke, per a qui Kern va escriure música escènica i de pantalla El 1905, Kern va contribuir amb la cançó "How'd you like to spoon with me?" al hit musical d'Ivan Caryll The Earl and the Girl quan l'espectacle es va traslladar a Chicago i Nova York el 1905.Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription). També va contribuir a la producció a Nova York de The Catch of the Season (1905), The little Cherub (1906) i The Orchid (1907), entre altres espectacles.Banfield, p. 11 A partir de 1905, va passar llargs períodes a Londres, aportant cançons al West End espectacles com The Beauty of Bath (1906; amb el lletrista P. G. Wodehouse) i fent valuosos contactes, incloent-hi George Grossmith Jr. i Seymour Hicks, que van ser els primers a introduir les cançons de Kern en l'escenari de Londres. El 1909, durant una de les seves estades a Anglaterra, Kern va fer un viatge amb vaixell pel riu Tàmesi amb alguns amics, i quan el vaixell es va detenir a Walton-on-Thames, van anar a una fonda anomenada The Swan per a fer una copa. Kern va enamorar-se de la filla del propietari, Eva Leale (1891–1959), que estava treballant darrere del bar. Es van casar a l'Església anglicana de St. Mary in Walton el 25 d'octubre de 1910. La parella vivia a The Swan quan Kern estava a Anglaterra.Banfield, p. 13-14; Blackman, p. 10; i Lloc web oficial. The Swan at Walton-on-Thames, History, accessed May 12, 2010.
De tornada a Nova York, Jerome Kern es va fer famós molt ràpidament component musicals a la Tin Pan Alley. La seva primera comèdia va ser The Red Petticoat de 1912. El llibret va ser de Rida Johnson Young.Kenrick, John. "Jerome Kern: 'They Didn't Believe Me'", History of The Musical Stage, 1910-1919: Part I, The Cyber Encyclopedia of Musical Theatre, TV and Film (2008) També va compondre diverses cançons per a nombroses produccions escèniques. La primera música de cinema documentada que se sap que va escriure va ser per a una sèrie completa, el Gloria' Romance en 1916.Banfield, p. 50 Aquest va ser un dels primers films protagonitzats per Billie Burke, per a qui Kern havia escrit abans la cançó "Mind the Paint", amb lletres de A. W. Pinero. La pel·lícula es considera perduda, però la música de Kern sobreviu. Una altra partitura per a les pel·lícules mudes, Jubilo, va seguir en 1919. Kern va ser un dels membres fundadors de l'ASCAP."Kern, Jerome David". Who Was Who, accessed May 10, 2010 (requires subscription)
En la Primera Guerra Mundial, més de cent de les cançons de Kern s'havien utilitzat en unes trenta produccions, principalment adaptacions de Broadway del West End i espectacles europeus. Kern va aportar dues cançons a To-Night's the Night (1914), un altre musical de Rubens. Es va estrenar a Nova York i es va convertir en un èxit a Londres. El més conegut de les cançons de Kern d'aquest període és probablement "They Didn't Believe Me", que va ser un èxit en The Girl from Utah, versió de Nova York del musical de Paul Rubens i Sidney Jones, (1914), per a això Kern va escriure cinc cançons.Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription). La cançó de Kern, es va apartar dels habituals ritmes waltz de la influència europea i es va ajustar a la nova passió estatunidenca pels balls moderns, com el fox-trot. També va ser capaç d'usar elements d'estils estatunidencs, com el ragtime, així com la sincopació, en les seves cançons de ball animades.Bordman, Gerald. "Jerome David Kern, Innovator/Traditionalist", The Musical Quarterly, Volume 71, no. 4, abril 1985, p. 468-73 L'historiador del teatre John Kenrick escriu que la cançó va posar a Kern en gran demanda a Broadway i va establir un patró per a cançons d'amor de comèdia musical que va durar fins als anys seixanta.
El maig de 1915, Kern havia de navegar amb Charles Frohman de Nova York a Londres a bord de l'RMS Lusitania, però Kern va perdre el vaixell, després d'haver-se dormit després de quedar-se despert fins tard jugant al pòquer.Denison, p. 21–22; and McLean, p. 98 Frohman va morir en l'enfonsament del vaixell."Theatre District Mourns Frohman". The New York Times, May 9, 1915, p. 3
Musicals del Princess Theatre miniatura|Partitures d'Oh Boy! Kern va compondre 16 partitures de Broadway entre 1915 i 1920 i també va contribuir amb cançons al èxit londinenc Theodore & Co (1916; la majoria de les cançons són del jove Ivor Novello) i a revistes com Ziegfeld Follies. Les partitures més destacades van ser les d'una sèrie d'espectacles escrits per al Princess Theatre, una petita casa (de 299 places) construïda per Ray Comstock. L'agent teatral Elisabeth Marbury va demanar a Kern i al llibretista Guy Bolton que creessin una sèrie de musicals íntims i de baix pressupost, però intel·ligents.Bordman, Gerald. "Jerome David Kern, Innovator/Traditionalist", The Musical Quarterly, Volume 71, no. 4, abril 1985, p. 468-73
Els "espectacles de Princess Theatre" eren únics a Broadway no només per la seva petita mida, sinó per les seves trames intel·ligents i coherents, partitures integrades i actuacions naturalistes, que presentaven "un marcat contrast amb les operetes ruritànies a gran escala aleshores de moda"Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription). o les revistes i extravagances plenes d'estrelles de productors com Florenz Ziegfeld. Les comèdies musicals anteriors sovint havien estat peces cridaneres i poc tramades, marcades per la inserció de cançons a les seves partitures sense tenir en compte l'argument. Però Kern i Bolton van seguir els exemples de Gilbert i Sullivan i l'opéra bouffe francesa per integrar la cançó i la història. "Aquests espectacles van construir i polir el motlle a partir del qual van evolucionar gairebé totes les grans comèdies musicals posteriors.... Els personatges i les situacions eren, dins les limitacions de la llicència de comèdia musical, creïbles i l'humor provenia de les situacions o la naturalesa dels personatges. Les melodies exquisidament fluïdes de Kern es van utilitzar per afavorir l'acció o desenvolupar la caracterització."Bordman, Gerald. "Jerome David Kern, Innovator/Traditionalist", The Musical Quarterly, Volume 71, no. 4, abril 1985, p. 468-73 Els espectacles presentaven escenaris americans moderns i canvis d'escena senzills per adaptar-se al petit teatre.Kenrick, John. History of The Musical Stage 1910-1919: Part I, accessed May 11, 2010
El primer espectacle de Princess Theatre de l'equip va ser una adaptació de l'espectacle londinenc de Paul Rubens de 1905, Mr. Popple (d'Ippleton), anomenat Nobody Home (1915).Byrnside, Ronald and Andrew Lamb. "Kern, Jerome (David)". Grove Online, Oxford Music Online, accessed May 10, 2010 (requires subscription). La peça va tenir 135 representacions i va ser un modest èxit econòmic.Slonimsky, Nicholas and Laura Kuhn (ed). Kern, Jerome (David)". Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Volume 3 (Schirmer Reference, New York, 2001), accessed May 10, 2010 (requires subscription) No obstant això, va fer poc per complir la missió del nou equip d'innovar, excepte que la cançó de Kern, "The Magic Melody", va ser la primera melodia de Broadway amb una progressió bàsica de jazz.Bordman, Gerald. "Jerome David Kern, Innovator/Traditionalist", The Musical Quarterly, Volume 71, no. 4, April 1985, p. 468-73 miniatura|Partitura d'Oh, Lady! Lady! !