Ledat de plata dels còmics (Silver Age of Comics) és un període de la història del còmic estatunidenc en què l'èxit comercial dels principals comic books va anar acompanyat de diversos desenvolupaments artístics. És el retorn dels còmics de superherois — després de passar de moda durant uns quants anys — que marca l'inici del període. Succeint l'Edat Daurada dels còmics, i un període intermedi en la primera meitat dels anys cinquanta, l'Edat de Plata cobreix el període des de 1956 fins a finals dels anys seixanta. Llavors dona pas al període següent, anomenat edat de bronze, al qual succeeix llavors l'edat moderna. Diversos autors importants van contribuir a la primera part de l'època, com ara els guionistes Stan Lee, Gardner Fox, John Broome i Robert Kanigher, i els dibuixants Curt Swan, Jack Kirby, Gil Kane, Steve Ditko, Carmine Infantino, John Buscema i John Romita Sr. Quan l'Edat de Plata s'acostava a la seva fi, una nova generació d'autors va sortir al primer pla, incloent guionistes com Denny O'Neil, Mike Friedrich, Roy Thomas o Archie Goodwin i dibuixants com Neal Adams o Jim Steranko.
Després de la Segona Guerra Mundial, els còmics de superherois van perdre el seu nombre de lectors pels còmics de terror, criminals i romàntics. A la dècada de 1950, aquests tres gèneres van desaparèixer al seu torn. Moltes editorials es troben aleshores en conflicte, amb la creació d'un organisme regulador que, de fet, obliga els editors a autocensurar-se. Aleshores, és la desaparició de la primera empresa de distribució la que debilita encara més la professió. No va ser fins al 1956 que els còmics de superherois van renéixer amb l'aparició d'una nova versió de Flash, a Showcase nº 4 (data de portada octubre de 1956) publicat per DC Comics el juliol d'aquell any. Aviat seguida de la recreació de molts herois i el reagrupament de molts d'ells a la Lliga de la Justícia, aquesta resurrecció és el punt de partida de l'Edat de Plata. Aleshores altres editorials van intentar copiar DC. Va ser Marvel, sota la direcció de Stan Lee, qui ho va aconseguir millor en llançar Els Quatre Fantàstics a Fantastic Four nº 1, publicat l'agost de 1961.
Aquest període també va estar marcat per la caiguda de l'editorial de còmics estatunidenca més important, Dell Comics, les vendes de la qual es van dividir per quatre entre principis dels anys 50 i els 60, mentre que altres editorials ho van fer bé, com Archie Comics, així com de nous com Warren Publishing. A més, els anys 60 també van ser els del naixement del còmic underground, que va atacar violentament la societat estatunidenca amb autors com Robert Crumb. Aquests còmics underground imposen el seu propi model econòmic, mentre que el del còmic convencional ha canviat poc en comparació amb el període de l'època daurada. En canvi, les convencions estilístiques de guions i dibuixos són rebutjades per autors innovadors com Stan Lee i Carmine Infantino, i dibuixants com Jack Kirby i Gene Colan. A mesura que la societat estatunidenca evoluciona, els aspectes formals també canvien. Els missatges que transmetien aquestes obres es van mantenir, però, conservadors, i no va ser fins al final del període que el còmic estatunidenc per al gran públic va experimentar una autèntica evolució en aquest punt.
Origen del terme Segons l'historiador de còmics Michael Uslan l'aparició més antiga de l'expressió «Silver Age»" es troba a la secció de correu de lectors de Justice League of America nº 42 de febrer de 1966. Scott Taylor, un lector de Westport, Connecticut, escriu: «Si continueu ressuscitant els herois de l' Edat d'Or [1930-40], d'aquí a 20 anys la gent anomenarà aquesta dècada els anys seixanta de plata [núm. 1]!» Altres aficionats es van apropiar ràpidament d'aquesta picada d'ullet als «Swinging Sixties» i l'expressió «Silver Age» va substituir, entre els lectors i fins i tot els comerciants, les expressions sinònimes «segona època heroica del còmic» i «edat moderna del còmic».
Història L'edat Daurada L'Edat Daurada dels còmics va començar l'any 1938 amb la publicació del primer número dAction Comics en què apareixia per primera vegada el personatge de Superman. Aquest període abasta tota la Segona Guerra Mundial, durant la qual l'entreteniment de les historietes va proporcionar escapisme barat i d'un sol ús per a tothom, independentment de l'edat i el gènere. Durant aquesta edat d'or es van crear molts superherois, com Superman, Batman i Wonder Woman de DC Comics, el Captain Marvel de Fawcett Comics i el Capità Amèrica de Timely Comics.
Tot i que els còmics en format de comic book van tenir un gran èxit comercial, amb vendes de diversos milions d'exemplars per a determinats títols, van ser cada cop més criticats després de la guerra, i van ser acusats notablement d'encoratjar l'augment de la delinqüència juvenil. Aquesta acusació és infundada, ja que des de llavors s'ha demostrat que aquest augment era directament proporcional al de la demografia. Tanmateix, es va fer virulent i va trobar moltes veus per transmetre-la. El fet que els delinqüents juvenils diguin llegir còmics es pren com a denominador comú. El psicòleg Fredric Wertham recull aquesta idea al seu llibre Seduction of the Innocent, publicat el 1954. En aquest llibre, que en el seu moment va tenir una gran repercussió, Wertham va atribuir el comportament dels joves delinqüents a la seva lectura, eludint la responsabilitat de l'entorn familiar.
El mateix any, mentre una subcomissió senatorial investigava aquests suposats vincles entre la lectura de còmics i l'auge de la delinqüència juvenil, les editorials de còmics van decidir crear un òrgan d'autocensura. Tement l'establiment de la censura estatal, creen el Comics Code Authority per regular i limitar la violència als còmics. A partir d'aleshores, els còmics de detectius o de terror ja no es van distribuir, fet que va provocar la desaparició de diversos títols i grans editorials com EC Comics. La fallida d'aquests editors provoca la de les empreses de distribució, que en la seva caiguda impliquen altres editors.
El període intermedi miniatura|Mostra de còmics de terror: Avventures Inot Darkness nº 14. Els anys 1954-1956 constitueixen un període intermedi, de vegades sobrenomenat de l' «edat atòmica»: aleshores van deixar d'aparèixer molts èxits de l'edat daurada, però encara no es van substituir. Van ser anys de crisi, en què moltes editorials cessen les seves activitats. Els còmics romàntics, de terror i criminals han desaparegut o són una ombra del que eren, mentre que els còmics de superherois són una minoria. Hi ha molts intents de reviure o crear superherois com Captain Comet, que debuta a Strange Adventures nº 9 del juny de 1951 i que el columnista de Comic Book Resources Steven Grant presenta com el primer superheroi de l'edat de plata, o fins i tot Fighting American, creat el 1954 pels autors del Capità Amèrica Joe Simon i Jack Kirby, però la seva publicació només arriba als nou números. Amb la publicació dels Youn Men Comics nº 24 el desembre de 1953, Atlas Comics (abans ) intenta reviure els seus herois de l'Edat d'Or (Capità Amèrica, la Human Torch i Namor), però aquests intents de ressuscitar superherois són efímers i no tenen èxit empresarial. Cansat de la lluita, Atlas Comics va publicar el seu darrer títol de superherois, un número de Submariner Comics, l'octubre de 1955. miniatura|Exemple de còmic romàntic - Brides Romances nº 17. Altres editorials també intenten llançar còmics de superherois, sense més èxit. Així, Charlton Comics va publicar el març de 1956 el primer número de creat per Jerry Siegel i John Buscema però va aturar el títol després de només cinc números.
L'establiment del Comics Code va ser el primer calvari que van haver de patir les editorials, però s'hi va afegir un segon l'any 1956, quan l'empresa de distribució American News Company, la més gran del sector a nivell nacional, va cessar tota activitat. Per motius difícils d'identificar, aquesta pròspera empresa decideix de sobte deixar de distribuir revistes, obligant els editors a buscar ràpidament altres distribuïdors. Aquests últims ho aprofiten per imposar condicions desfavorables als editors. El cas d'Atlas Comics és, en aquest sentit, especialment conegut. L'any 1955 encara era una de les editorials de còmics més importants del país, amb 85 revistes. L'any següent, Martin Goodman va decidir deixar de distribuir els seus propis còmics i va preferir delegar aquest treball a . Quan American News va desaparèixer només sis mesos després, Goodman es va veure obligat a cedir la distribució dels seus còmics a , una filial de DC Comics. El contracte entre les dues parts obliga a Atlas Comics a publicar només 8 còmics al mes. Goodman i Stan Lee, que n'és el director editorial, opten per publicar 16 còmics quinzenals, principalment de l'oest, romàntics i bèl·lic.
No obstant això, altres editorials estan passant aquestes crisis sense grans dificultats. El més important de l'època, Dell Comics, segueix venent còmics per més d'un milió de còpies. El propietari de Dell, George T. Delacorte, sempre s'havia negat a publicar còmics de terror o crims, afavorint còmics inofensius per al públic més jove. Les publicacions de Dell consisteixen, doncs, en adaptacions de pel·lícules, portades de tires còmiques o històries amb animals antropomòrfics de dibuixos animats. Els còmics més reeixits són els còmics amb personatges de Walt Disney a i els westerns. Després de les pel·lícules, sèries de televisió com Gunsmoke el 1956 o Maverick el 1958 van ser adaptades per Dell. Quan American News va deixar de distribuir els còmics, Dell va aprofitar per fundar la seva pròpia empresa de distribució, que els va protegir de la crisi que afectava altres editorials.
Renaixement de superherois DC Comics Mentre que els editors s'enfronten amb més o menys facilitat a les crisis properes de l'establiment del Comics Code i la desaparició de la , l'editorial DC Comics, que encara publica les aventures de Superman, Batman i Wonder Woman, intenta reviure els superherois, començant amb l'aparició del Martian Manhunter al nº 225 de (novembre de 1955). Alguns historiadors consideren que aquest personatge és el primer superheroi de l'Edat de Plata. Tanmateix, l'historiador de còmics Craig Shutt, autor de la columna «Pregunteu al Senyor Edat de Plata» a la Comics Buyer's Guide, no està d'acord. Segons ell, el Martian Bloodhound pertany més aviat a la categoria de "detectius divertits" que utilitzen les seves habilitats especials per resoldre crims. DC té diversos personatges semblants en aquell moment: «detectius de televisió, detectius indis, detectius sobrenaturals i detectors d'animals». Shutt considera que el Martian Hound només esdevé un superheroi al nº 273 de Detective Comics (novembre de 1959), quan rep la seva identitat secreta i tota la panoplia que la comporta. Segons ell, el Martian Hound no tenia el potencial d'iniciar una nova era per als còmics de superherois. miniatura|Julius Schwartz (a la foto el 2002), una figura emblemàtica de DC durant l'Edat de Plata.