, nascut Erich Paul Remark, va ser un escriptor alemany, nacionalitzat estatunidenc el 1947 després de ser privat de la seva nacionalitat alemanya pel règim nazi el juliol de 1938.
El seu llibre , una novel·la pacifista sobre la Primera Guerra Mundial, va tenir un gran èxit arreu del món des de la seva publicació l'any 1929 i continua sent una obra de referència sobre la Primera Guerra Mundial. Igual que Die Katrin wird Soldat, d'Adrienne Thomas, aquest llibre va ser cremat durant la Crema de llibres a l'Alemanya nazi. E. M. Remarque es va exiliar a Suïssa, i després als Estats Units, on va obtenir la nacionalitat.
Biografia esquerra|miniatura|Res de nou a l'oest (Im Westen nichts Neues) d'Erich Maria Remarque, traducció catalana publicada a Badalona l'any 1930 Erich Paul Remark era fill de Peter Franz Remark, enquadernador, i d'Anna Maria, la seva dona, de soltera Stallknecht. Després dels anys 1904-1912 passats a l'escola pública obligatòria, la , assisteix al seminari catòlic per a la formació dels mestres. Després d'aprovar els exàmens, va ser reclutat a l'exèrcit el 1916 i enviat al front occidental el juny de 1917, on fou ferit per metralla de granada, al coll i a les extremitats. Encara que en la seva famosa novel·la Res de nou a l'oest l'heroi Paul Bäumer és voluntari, Remark fou mobilitzat a la força. El 9 de setembre d'aquell mateix any, la seva mare mor de càncer. miniatura|E. M. Remarque (centre) durant la Primera Guerra Mundial Quan la guerra acaba el 1918, es troba a l'hospital militar de Duisburg. El 5 de gener de 1919, està desmobilitzat i renuncia oficialment a qualsevol medalla o condecoració. El 14 de febrer, el seu pare es casa amb Maria Anna Henrika Bahlmann. E. P. Remark aprova la llicenciatura i, l'11 d'agost de 1919, comença com a professor a Lohne (prop de Lingen), després a Klein Berßen (Emsland) des del maig de 1920, i finalment a Nahne (que des de 1972 forma part d'Osnabrück) l'agost de 1920. Aquesta carrera s'acaba el 20 de novembre del mateix any. La seva primera novel·la, , fou un fracàs. Després prova en diverses feines a Osnabrück: comptable, venedor de làpides, professor de piano, organista, llibreter.Biografia en anglès a la pàgina d'Erich Maria Remarque - Peace Center, Osnabrück.
Es fa dir Erich Maria Remarque des de 1924. Aquest canvi de nom és un homenatge a la seva mare. També va confessar als amics de la universitat que es tractava d'un homenatge a Rainer Maria Rilke.
Periodisme miniatura|Una portada de lEcho- Continental Va fer de periodista en l, en lEcho- Continental (diari de l'empresa del mateix nom), a Hannover (1922), i en l'Sport im Bild, Berlín (1924). Va utilitzar el seu nom complet, Erich Maria Remarque, ja el 1925. A Hannover, publica en diversos diaris i setmanaris amb aquesta signatura. El 14 d'octubre de 1925, es casa amb la ballarina Ilse Jutta, Jeanne Zambona, nascuda el 15 d'agost de 1901 a Hildesheim (va morir el 25 de juny de 1975). Es vesteix elegantment, porta un monocle i somia integrar-se en la societat burgesa. El 1926, compra el títol de baró de Buchenwald per cinc-cents reichsmarks a un noble arruïnat, Hugo von Buchenwald, que el va adoptar amb l'objectiu de transmetre-li el títol.
Res de nou a l'oest L'11 de febrer de 1927, va abandonar l'Església catòlica i se separa de la seva dona Ilse Jutta Zambona. Cap a finals d'any comença a escriure la novel·la Res de nou a l'oest (en alemany ). El març de 1928, l'editor es nega a publicar la novel·la, però a l'agost Ullstein signa un contracte amb E. M. Remarque, que és llavors responsable del contingut editorial de Sport im Bild, que abandona el 15 de novembre. El 29 de gener de 1929, E. M. Remarque es trasllada a Davos, on va romandre fins a l'abril; va ser llavors quan la premsa nacionalista alemanya afirmà que era jueu i que el seu nom real era Kramer (anagrama de Remark). Aquell mateix any, va començar a escriure Der Weg zurück. esquerra|miniatura|E. M. Remarque a Davos L'any 1930 comença el divorci d'Ilse Jutta Zambona; després, al març es publica L'enemic (Der Feind). El 29 d'abril, s'estrena als Estats Units l'adaptació cinematogràfica dAll Quiet on the Western Front, de Lewis Milestone. La pel·lícula s'estrena el 4 de desembre a Alemanya: els disturbis als cinemes són organitzats per Joseph Goebbels i simpatitzants del partit nazi. L'11 de desembre, la pel·lícula va ser prohibida a Alemanya pel Film-Oberprüfstelle, la junta de censura cinematogràfica de l'època. Lewis Milestone fou guardonat amb dos Oscars (el de millor director i millor pel·lícula) el mateix any.
El 1931, el professor Sigismond Cybichowski va suggerir el seu nom i el de Nicholas Butler per al Premi Nobel de la Pau.The Nomination Database for the Nobel Prize in Peace, 1931; Nobelprize.org. Aquell any, va demanar la derogació de la prohibició de la pel·lícula À l'Ouest, rien de nouveau i va comprar la vila a Porto Ronco, a Suïssa, a la vora del llac Maggiore.
Exili El 1933, després d'algunes disputes legals orquestrades pels nazis el 1932, E. M. Remarque abandona Alemanya. Ofereix asil a la seva casa de Porto Ronco, a Suïssa, a aquells que fugen de l'Alemanya nazi, com ara Hans Sochaczewer. El maig, es troba a la seva propietat el cadàver del periodista jueu Felix Manuel Mendelssohn. Els nazis són sospitosos d'aquest assassinat. A Berlín, els llibres de Remarque són cremats a la plaça pública, com els d'Adrienne Thomas o Heinrich Heine. Va començar a escriure Tres camarades el 1934; l'any següent, un enviat de Hermann Göring el va visitar a Porto Ronco per convèncer-lo de tornar a Alemanya, cosa a la qual es va negar.
S'estrena de James Whale, basada en la seva novel·la , el 17 de juny de 1937. Rep un passaport de la República de Panamà per a ell i Ilse Jutta Zambona. El setembre, coneix a Marlene Dietrich a Venècia i fa amistat amb Josef von Sternberg. Després va passar uns mesos a París i marxa a Viena al desembre. miniatura|E.M. Remarque a la seva arribada a Nova York, desembarcant del Queen Mary, 23 de març del 1939 El 1938 es casa per segona vegada amb Ilse Jutta Zambona i comença a escriure Liebe Deinen Nächsten. S'estrena Tres camarades, una adaptació de la seva novel·la , el 20 de maig. Al juliol el desposseeixen de la seva nacionalitat alemanya, i a Ilse al novembre. A Porto Ronco, comença a escriure Arc de Triomphe, el desembre. El març de 1939, marxa als Estats Units i, durant dos mesos, visita Nova York, Chicago i Los Angeles. E. M. Remarque torna a Europa a juliol i passa l'estiu a Antíbol, amb Marlene Dietrich i el seu entorn.
Emigrat als Estats Units Al final d'agost de 1939, marxa als Estats Units, a bord del Queen Mary. Després va anar a Los Angeles, amb Marlene Dietrich. Fa amistat amb Elisabeth Bergner, Paul Czinner, Orson Welles, Ígor Stravinski, Arthur Rubinstein i Bertolt Brecht. El 1940 va conèixer les actrius Paulette Goddard i Greta Garbo, però va tenir un enfrontament amb Marlene Dietrich. A partir d'aleshores, E. M. Remarque va treballar intensament per al cinema. També es reuneix amb funcionaris del govern dels Estats Units per discutir un possible llibre contra el feixisme. L'any 1944, l'Office of Strategic Services (OSS) va intentar convèncer-lo perquè en fes propaganda a Europa, ja que els aliats convergiren a Alemanya.
L'any anterior, una de les seves germanes, Elfriede Scholz, condemnada a mort a Alemanya per danys a la moral de l'exèrcit, va ser decapitada a la presó de Plötzensee el 16 de desembre de 1943.Referit per Michel Tournier en el prefaci de la traducció francesa de Gallimard (2000) d'Un temps pour vivre, un temps pour mourir.
Després de la guerra, se succeeixen les pel·lícules basades en obres de Remarque. Va tornar a Europa l'any 1948, i visità París, Porto Ronco i Roma abans de tornar als Estats Units. El 20 de maig de 1957, es divorcia d'Ilse Jutta Zambona per segona vegada; després es casà, el 25 de febrer de 1958, amb l'actriu Paulette Goddard a Branford (Connecticut).
El 1958, E. M. Remarque va aparèixer en una de les pel·lícules inspirades en una de les seves novel·les (A Time to Love and a Time to Die): interpreta el paper del professor Pohlmann que, cap al final de la Segona Guerra Mundial, ofereix a l'heroi fugir d'Alemanya en lloc de tornar al front oriental, on segurament l'espera la mort; és l'única aparició de l'escriptor en el cinema.
Retorn a Europa Des del començament de la dècada de 1960, va tornar a Europa i només retorna als Estats Units de tant en tant. Viatja molt, escriu i és entrevistat amb freqüència per periodistes. Mor el 25 de setembre de 1970 a Locarno, i descansa al cementiri de Ronco sopra Ascona (Porto Ronco). L'any següent, la seva vídua Paulette Goddard publica la seva última novel·la, ; ella li sobreviu vint anys i mor a la seva vil·la.
La vil·la Casa Monte Tabor Erich Maria Remarque mor a la seva sumptuosa vil·la a la vora del llac Maggiore.Https://www.remarque-villa.com/contents/image/Casa_Monte_Tabor_Brochure_LR.pdf A la mort de Paulette Goddard, la vil·la fou donada en herència a la Universitat de Nova York; aquesta, però, es negà a pagar els elevats drets d'herència, i la vil·la va ser subhastada el 1994 i, cinc anys més tard, Helen i Gerald Palmer la van adquirir.
Amb l'objectiu de transformar-la en un museu i una residència d'artistes centrada en la creativitat, la llibertat i la pau (segons els últims desitjos de Paulette Goddard), s'intenta recaptar una suma de de francs suïssos (uns de dòlars) i es posa en marxa per comprar la propietat i desenvolupar-la. A principis del 2014, valorada ara en més de de francs suïssos, la vila encara no s'ha venut.
Obres miniatura|Primera edició (1929) de Res de nou a l'oest en alemany Totes les obres d'Erich Maria Remarque estan profundament marcades per la seva vida i es poden considerar autobiografies novel·lades.
1920: . 1929: Res de nou a l'oest (títol original: ).Res de nou a l'oest, a Navona Editorial 1931: Després (títol original: ). 1937: Tres camarades (títol original: ). 1939: . 1946: Arc de Triomf. 1952: . 1954: Un temps per viure, un temps per morir (títol original: ). 1956: . 1961: , . 1963: La nit de Lisboa (títol original: ), . 1970: (obra inacabada). 1972: (publicació pòstuma).
Filmografia 1930: Res de nou a l'oest de Lewis Milestone. Guió de George Abbott (basat en la novel·la d'Erich Maria Remarque Im Westen nichts Neues). 1937: El camí de tornada de James Whale. Guió de Charles Kenyon, E. M. Remarque (basat en la seva novel·la Der Weg zurück) i R. C. Sherrif. 1938: Three Comrades de Frank Borzage. Guió de Francis Scott Fitzgerald, i E. M. Remarque (de la seva novel·la Drei Kameraden). 1941: So Ends Our Night de John Cromwell. Guió d'E. M. Remarque (basat en la seva novel·la Liebe deinen Nächsten) i Talbot Jennings. 1947: L'altre amor d'André De Toth. Guió de Beyond, Ladislaus Fodor i Harry Brown, basat en E. M. Remarque. 1948: Arch of Triumph de Lewis Milestone. Guió d'E. M. Remarque (basat en la seva novel·la homònima), Lewis Milestone i Harry Brown. 1955: Der Letzte Akt de Georg Wilhelm Pabst. Guió de Fritz Habeck, M. A. Mussano (basat en la seva novel·la Ten Days To Die) i E. M. Remarque. 1958: Un temps per estimar i un temps per morir (A Time to Love and a Time to Die, de Douglas Sirk. Guió d'Orin Jannings i E. M. Remarque (basat en la seva novel·la Zeit zu leben und Zeit zu sterben). E. M. Remarque hi apareix en el paper del professor Pohlman. 1977: Bobby Deerfield de Sydney Pollack. Guió d'E. M. Remarque (basat en la seva novel·la Der Himmel kennt keine Günstlinge) i Alvin Sergent. 1979: Res de nou al front de l'oest. Telefilm de Delbert Mann. Guió de Paul Monash i E. M. Remarque (basat en la seva novel·la). 1984: Arch of Triumph. Telefilm de Waris Hussein; guió de Charles E. Israël i E. M. Remarque (basat en la seva novel·la). 2022: Res de nou a l'oest d'Eduard Berger. Guió de Lesley Paterson (basat en la novel·la d'Erich Maria Remarque Im Westen nichts Neues).