El Bosc de Dean (en anglès: Forest of Dean; en gal·lès: Fforest y Ddena):cy:Fforest y Ddena és una regió geogràfica, històrica i cultural situada a la part occidental del comtat de Gloucestershire, Anglaterra, amb una bona part de la superfície forestal dins del comtat de Monmouthshire (gal·lès : Sir Fynwy), al país de Gal·les. Forma un altiplà força triangular delimitat pel riu Wye a l'oest i al nord-oest, Herefordshire al nord, l'estuari del riu Severn al sud i la ciutat de Gloucester a l'est.
La zona es caracteritza per tenir més de 110 km quadrats de bosc mixt, un dels boscos més antics supervivents a Anglaterra. Una gran àrea estava reservada per a la caça reial abans de 1066, i es va mantenir com el segon bosc de la corona més gran d'Anglaterra, després del New Forest. Encara que el nom s'utilitza lliurement per referir-se a la part de Gloucestershire entre Severn i Wye, el bosc de Dean, pròpiament dit, ha cobert una àrea molt més petita des de l'edat mitjana. El 1327, es va definir per cobrir només el domini reial i parts de les parròquies dins del hundred de St Briavels, i després de 1668 només comprenia el domini reial. El bosc pròpiament dit es troba dins de les parròquies civils de West Dean, Lydbrook, Cinderford, Ruspidge i Drybrook, juntament amb una franja de terra a la parròquia d' English Bicknor.
Tradicionalment les principals fonts de treball han estat la silvicultura – inclosa la producció de carbó vegetal – treball del ferro i mineria del carbó. Els estudis arqueològics han datat l'ús més antic del carbó a l'època romana per a la calefacció domèstica i processos industrials com la preparació de mineral de ferro.
L'àrea dona el seu nom al districte del govern local, Forest of Dean, i a una circumscripció parlamentària, tots dos cobreixen àrees més àmplies que l'històric "Forest of Dean". El centre administratiu de l'autoritat local és Coleford, una de les principals ciutats de la zona històrica del Bosc de Dean, juntament amb Cinderford i Lydney.
Es desconeix l'origen concret del nom. La prevalença de topònims gal·lesos a la zona suggereix una possible corrupció de din (que significa "fort"). Tanmateix, elements similars o idèntics de l'anglès antic existeixen a tot Anglaterra. En gal·lès modern, Forest of Dean és Fforest y Ddena.:cy:Fforest y Ddena
Gerald de Gal·les, escrivint al , es refereix a la zona com Danubia (no s'ha de confondre amb el riu Danubi) que es pot traduir com "terra de danesos", arran dels assentaments víkings d'aquesta època. És possible que a partir d'això es desenvolupi un nom original, Dene, fins avui dia.
Història Prehistòria L'àrea va ser habitada en època mesolítica, i també hi ha restes de monuments megalítics posteriors, incloent-hi Longstone (pedra llarga) prop de Staunton i Broadstone (pedra ampla) a Wibdon, Stroat. S'han identificat túmuls a Tidenham i Blakeney. S'han identificat sistemes de camp de l'Edat del Bronze a Welshbury Hill, prop de Littledean, i hi ha forts en turons de l'Edat del ferro a Symonds Yat i Welshbury. Hi ha proves arqueològiques del primer comerç per mar, probablement a través de Lydney. Abans de l'època romana, l'àrea podria haver estat ocupada per la tribu britànica delsDobunni, encara que poques de les seves monedes s'han trobat a la zona i el control podria haver estat disputat amb els veïns Silures.Miranda Aldhouse-Green and Ray Howell (eds.), Gwent In Prehistory and Early History: The Gwent County History Vol.1, 2004,
La Britannia romana La zona va ser ocupada pels romans al voltant de l'AD 50. Van ser-hi atrets pels seus recursos naturals que inclouen mineral de ferro, ocre i carbó vegetal. La indústria de la mineria del carbó es va establir probablement a petita escala. L'àrea estava governada des de la ciutat romana d' Ariconium a Weston under Penyard prop de Ross-on-Wye, i des d'allà es va construir una carretera fins a un pas del riu a Newnham a Severn i al port a Lydney. Es creu que la "Dean Road", encara visible a Soudley, és una reconstrucció medieval de la via romana, i hauria estat una ruta important per transportar mineral de ferro i productes metàl·lics acabats. Durant l'època romana hi havia vil·les romanes a Blakeney, Woolaston i altres llocs, i cap al final del període romà, cap a l'any 370 dC, es va completar un important complex de temples romà dedicat al déu Nodens a Lydney. Es creu que les parts centrals dels boscos del bosc estaven protegides/reservades per a la caça des de l'època romana.Bryan Walters, The Archaeology and History of Ancient Dean and the Wye Valley, 1992,
Medieval miniatura|Castell de St Briavels La història de la zona és obscura durant diversos segles a la Gran Bretanya subromana, encara que en diferents moments podria haver format part dels regnes gal·lesos de Gwent i Ergyng, i les penínsules de Beachley i Lancaut a l'est del Lower Wye van romandre sota control gal·lès almenys fins al segle VIII.Miranda Aldhouse-Green and Ray Howell (eds.), Gwent In Prehistory and Early History: The Gwent County History Vol.1, 2004, Cap a l'any 790, el rei saxó Offa de Mèrcia va construir el seu dic alt damunt el Wye, per marcar el límit amb els gal·lesos. El bosc de Dean va passar llavors a control de la diòcesi de Hereford. Al llarg dels segles següents, els víkings van dur a terme incursions pel Severn, però al , el regne de Wessex hi havia establert un govern civil. El nucli del bosc va ser utilitzat pels últims reis anglosaxons de Wessex i Mèrcia, i després de 1066 pels normands, com a terreny personal de caça. La zona es va mantenir proveïda de cérvols i senglars i es va convertir en important per a la fusta, el carbó vegetal, el mineral de ferro i la pedra calcària.
El Hundred de Sant Briavels es va establir al , al mateix temps que es van posar en marxa moltes lleis normandes que afectaven el Bosc de Dean. El castell de St Briavels es va convertir en el centre administratiu i judicial del bosc. Els guardaboscos van ser designats per actuar en nom del rei i protegir els seus drets reials, i la gent local va rebre alguns drets comunals. L'abadia de Flaxley es va construir i es van donar drets i privilegis. El 1296, els miners del Hundred de St Briavels van donar suport al rei Eduard I en el setge de Berwick-on-Tweed a les guerres d'independència escocesa soscavant les defenses de la ciutat, llavors escocesa, en el primer pas de la seva campanya per apoderar-se d'Escòcia que estava en mans de John Balliol. Com a resultat, el rei va concedir drets de mineria lliures dins del bosc als miners i als seus descendents; els drets continuen fins als nostres dies. Els miners d'aquella època es dedicaven principalment a l'extracció del mineral de ferro, tot i que la presència de carbó era ben coneguda i en l'època romana se n'havien extret quantitats limitades. El carbó no s'utilitzava per a la fabricació de ferro amb els mètodes de fosa que s'utilitzaven llavors. Més tard, els drets de "freeminer" es van utilitzar principalment per a la mineria del carbó. Les activitats dels miners estaven regulades pel Tribunal de Mines. Aquesta, i altres formes d'autogovern, juntament amb l'aïllament geogràfic del bosc entre els rius Severn i Wye, ha donat lloc a un fort sentiment d'identitat cultural entre els habitants de la zona, que es coneixen col·lectivament com "Foresters". Els antics drets es van incloure als llibres de lleis a la Llei de Dean Forest (Mines) Act de 1838, l'únic acte públic que afectava els particulars. Els residents de més de 18 anys poden pasturar ovelles al bosc d'acord amb un acord entre Forestry England i la Commoners Association.
L'octubre de 2010 una dona va guanyar el dret a ser reconeguda com a Freeminer. Elaine Morman, una empleada de Clearwell Caves al Bosc, qui havia treballat com a minera d'ocre durant uns quants anys, va presentar una reclamació per discriminació sexual contra la Comissió Forestal. Després que el diputat Mark Harper va plantejar l'assumpte a la Cambra dels Comuns, la Comissió Forestal va revertir la seva posició i va acceptar registrar-la.
Període modern primerenc miniatura|Speech House (antic edifici de debat local) El bosc va ser utilitzat exclusivament com a reserva reial de caça dels Tudor, i posteriorment com a font d'aliments per a la cort reial. Els seus rics dipòsits de mineral de ferro van fer que es convertís en una font important de ferro. La fusta del bosc era especialment fina i es considerava el millor material per a la construcció de vaixells.
Al , com a conseqüència de la decisió del rei Carles I de governar sense Parlament, va intentar recaptar les finances mitjançant subvencions de terres forestals reials. del Bosc de Dean va ser desforestada a la dècada de 1620, provocant una sèrie d'avalots el 1631–32; això va formar part dels disturbis dels enclosure al sud-oest anglès conegut comunament com l'aixecament occidental. El 1639, estaven desforestades, amb per als lords terratinents i als propietaris lliures en compensació. havien d'anar a la Corona i ser venuts a Sir John Winter. Es van produir disturbis el 1641. p140-42 La reclamació de Winter sobre les terres va ser anul·lada pel Parlament el març de 1642, en part perquè no havia pagat. Els seus béns van ser segrestats per donar suport a la Corona durant la Guerra Civil. El Protectorat va intentar tancar un terç del bosc l'any 1657, deixant-ne dos terços als plebeus. Tot i que era un tracte relativament generós, va provocar resistència l'abril i maig de 1659, quan es van trencar les tanques de nous recintes i es va portar bestiar a pasturar on sempre s'havia fet. Els reialistes, inclòs Edward Massey, van intentar portar els descontentats cap al costat de Carles II.Sharp, p. 163
Després de la restauració, Sir John Winter va reafirmar amb èxit el seu dret al bosc de Dean. Tanmateix, la llei forestal es va restablir per llei del Parlament el 1668. L'any 1672 es van tancar les foneries del Rei per reduir la pressió sobre el bosc per part de la mineria.Sharp, p. 164 La Speech House, entre Coleford i Cinderford, va ser construïda l'any 1682 per acollir el Tribunal de la Llei de Mines i el "Tribunal del Discurs", una mena de parlament per als Verderers i els Miners Lliures que gestionaven el bosc, la caça i els recursos minerals. El Gaveller i el seu adjunt eren els responsables de l'arrendament de les gales –zones destinades a la mineria– en nom de la Corona.Mining and the Forest of Dean La Speech House s'utilitza com a fonda i hotel des del .
Malestar en època georgiana Durant el , els il·legals van establir llogarets de construcció tosca als marges de la finca forestal de la Corona. Cap al 1800, aquests assentaments estaven ben establerts en forma dels actuals pobles de Berry Hill i Parkend .
El bosc de Dean, amb les seves enormes reserves de mineral de ferro i el subministrament de fusta, havia tingut una importància nacional en la producció de ferro, utilitzant carbó vegetal, durant centenars d'anys. Malgrat l'abundància de carbó, no es va utilitzar per produir coc per a la fosa, i els ferrocarrils locals es van mostrar reticents a invertir en noves tecnologies. Va ser durant l'última dècada del que, finalment, es van construir forns de coc a Cinderford, Whitecliff i Parkend Ironworks, gairebé simultàniament.
El 1808, el Parlament va aprovar la Llei Dean Forest (fusta) Act, que incloïa la disposició de tancar de bosc. Aquest recinte es va dur a terme entre 1814 i 1816.
Hi va haver disturbis del pa el 1795 i el 1801. Els forestals comuns ja estaven afectats per la pobresa i la seva situació havia empitjorat. Se'ls va denegar l'accés a les zones tancades i no van poder caçar ni treure fusta. En particular, van perdre els seus antics drets de pasturatge i mineria.