Barbarella és una pel·lícula de ciència-ficció franco-italiana de 1968, dirigida per Roger Vadim i interpretada per Jane Fonda, Ugo Tognazzi, Anita Pallenberg, John Phillip Law i Milo O'Shea en els papers principals. La pel·lícula està basada en el còmic de ciència-ficció Barbarella de Jean-Claude Forest i Claude Brulé, i narra la història de Barbarella, una viatgera espacial i representant del govern de la Terra Unida que és enviada a trobar al científic Durand-Durand, qui ha creat una arma capaç de destruir a la humanitat.
Vadim va ser contractat per a dirigir Barbarella quan el productor Dino De Laurentiis va comprar els drets d'adaptació al cinema de la historieta. Vadim va demanar a diferents actrius que interpretessin el personatge principal (entre elles Virna Lisi, Brigitte Bardot i Sophia Loren) abans de triar a Fonda, que per a llavors era la seva esposa. La pel·lícula es va començar a rodar immediatament després que es va acabar la filmació d'una altra adaptació d'un còmic per part de De Laurentiis, Diabolik, de manera que les dues pel·lícules comparteixen diversos membres del repartiment i de personal.
Segons els títols de crèdit, el vestuari de Jane Fonda va ser dissenyat per Jacques Fonteray i confeccionat per Sartoria Farani, amb excepció del vestit verd en l'escena final que fos dissenyat per Paco Rabanne.
Argument En un futur no especificat, el president Dianthus (Claude Dauphin) del planeta Terra, li encarrega a l'aventurera espacial Barbarella (Jane Fonda) sortir en cerca d'un científic boig, el doctor Durand-Durand (Milo O'Shea), que habita en el planeta Lithion. Durand-Durand és l'inventor d'una superarma de làser anomenada llamp positrònic que els líders de la Terra temen caigui en mans equivocades. En arribar la seva nau s'estavella i Barbarella és deixada inconscient per un parell de nens, que la porten fins a les restes d'una nau, on és lligada i atacada per nines amb esmolats ullals. És rescatada per un habitant de SoGo (la ciutat del mal), Mark Hand (Ugo Tognazzi), un ermità que deambula pel gel buscant nens errants. Hand l'informa que Durand-Durand es troba a la ciutat de Sogo i s'ofereix a portar-la de tornada a la seva nau en el seu pot de gel. Barbarella li expressa el seu agraïment, assegurant-li que el seu govern li recompensarà per la molèstia i que mentrestant ella farà qualsevol cosa que ell li demani com a ajuda. Hand li demana que tinguin sexe, al que Barbarella es mostra confosa, en tant durant segles les persones de la Terra no tenen trobades sexuals tret que els resultats dels seus «psicocardiogrames estiguin en perfecta confluència». Barbarella finalment accedeix, però es mostra escèptica i li demana a l'home píndoles que, en la Terra, s'utilitzen per a augmentar l'experiència sensual no sexual, «fins que s'aconsegueixi un enteniment mutu complet». Hand suggereix que en canvi tinguin sexe en el seu llit, la qual cosa inicialment desconcerta Barbarella. Li diu a Hand que en la Terra només les persones pobres, que no tenen diners per a psicocardiogrames o píndoles, participen en activitats tan primitives, distraents i ineficients, perquè altres activitats brinden reeixidament suport a l'ego i autoestima. Amb tot, Hand la convenç i Barbarella descobreix que gaudeix d'això, si bé admet entendre per què en la Terra el sexe és considerat distraent.
Barbarella abandona el planeta i s'estavella novament en un laberint habitat per bandejats de Sogo. Coneix allí a l'àngel cec Pygar (John Phillip Law), que ha perdut la voluntat de volar. Pygar la presenta amb el Professor Ping (Marcel Marceau), qui s'ofereix a reparar la seva nau. Per poder continuar amb la seva missió ella sedueix Pygar, qui recupera la voluntat de volar després de la trobada sexual. Aconsegueix arribar a SoGo en braços de Pygar, només per ser capturats per la Reina Negra de Sogo (Anita Pallenberg) i el seu conserge. El conserge li descriu el Mathmos: energia vivent en forma líquida, alimentada per mals pensaments i utilitzada com a font d'energia en Sogo. Pygar ha de passar per una falsa crucifixió i Barbarella és posada en una gàbia, on centenars d'ocells es preparen per atacar-la. És rescatada llavors per Dildano (David Hemmings), líder de la resistència local, que s'uneix a la seva cerca de Durand. Dildano li dona una clau invisible per accedir a una cambra dels somnis on dorm la Reina, i l'envia de tornada a Sogo.
Barbarella és ràpidament capturada de nou pel conserge, que la introdueix en una màquina de plaer excessiu, que indueix un plaer sexual letal. Barbarella sobreviu a la màquina, que s'apaga. Es revela llavors que el conserge, commocionat per la destrucció de la màquina, és de fet Durand (que ha envellit 30 anys a causa del Mathmos). Durand vol convertir-se en el nou líder de Sogo i enderrocar la Reina Negra, per al que necessita el seu raig positrònic i l'accés a la cambra dels somnis. Durand porta Barbarella a la cambra, tancant-la dins amb la clau invisible. Barbarella es troba amb la Reina, qui li diu que si hi ha dues persones a la cambra, el Mathmos les devorarà. Durand es fa amb el control de Sogo, mentre Dildano i els seus rebels comencen el seu atac a la ciutat. La Reina Negra respon alliberant el Mathmos per destruir a Sogo. Protegits pel que la Reina Negra anomena la innocència de Barbarella, escapen del Mathmos i troben Pygar; l'àngel les pren als seus braços i surt volant. Quan Barbarella li pregunta a Pygar per què ha salvat a una tirana, aquest respon: «Un àngel no té memòria».
Repartiment Jane Fonda: Barbarella John Phillip Law: Pygar, l'àngel Anita Pallenberg: La Gran Tirana, Reina Negra de Sogo Milo O'Shea: Doctor Durand-Durand /Conserge Marcel Marceau: Professor Ping Claude Dauphin: President Dianthus de la Terra Véronique Vendell: Capità Lluna Serge Marquand: Capità Sol Catherine Chevallier: Stomoxys Marie Therese Chevallier: Glossina David Hemmings: Dildano Ugo Tognazzi: Mark Hand
Producció Desenvolupament i guions Després de comprar els drets cinematogràfics dels còmics de Barbarella de Jean-Claude Forest, el productor Dino De Laurentiis va aconseguir un acord de distribució als Estats Units entre la francesa Marianne Productions i Paramount Pictures. Planejava filmar Diabolik, un llargmetratge menys costós, per a ajudar a cobrir els costos de producció. El 1966, Roger Vadim va expressar la seva admiració pels còmics (en particular per Peanuts, de Charles Schulz), afirmant que li agradava «l'humor salvatge i l'exageració impossible de les tires còmiques» i que volia «fer jo mateix alguna cosa d'aquest estil en la meva pròxima pel·lícula, Barbarella». Vadim veia la pel·lícula com una oportunitat de «representar una nova moral futurista... Barbarella [no] se sent culpable pel seu cos. Vull fer una cosa bella a partir de l'erotisme». La seva esposa, l'actriu Jane Fonda, va assenyalar que Vadim era fanàtic de la ciència-ficció; segons el director, «en la ciència-ficció, la tecnologia ho és tot ... Els personatges són molt avorrits, no tenen psicologia cap. Vull fer aquesta pel·lícula com si hagués arribat a un planeta estrany amb la meva cambra a l'espatlla, com si fos un reporter fent un noticiari».
Quan Terry Southern va acabar d'escriure els diàlegs de Peter Sellers per Casino Royale, va volar a París per a reunir-se amb Vadim i Fonda. Southern, que havia conegut a Vadim a París a principis dels anys 50, va veure com un nou repte escriure una comèdia de ciència-ficció basada en un còmic. Va gaudir escrivint el guió, sobretot l'striptease inicial i les escenes amb petites joguines robòtiques que persegueixen a Barbarella per a mossegar-la. Southern gaudia de treballar amb Vadim i Fonda, però li va semblar que De Laurentiis només pretenia fer una pel·lícula barata i no necessàriament bona.. Southern va dir posteriorment: «Vadim no estava particularment interessat en el guió, però era un tipus molt divertit, amb un ull perspicaç per a l'eròtic, el grotesc i l'absurd. I Jane Fonda era estupenda en tots els sentits». Southern es va sorprendre en veure que els crèdits del seu guió li van ser acreditats a Vadim i a diversos guionistes italians, a més d'ell mateix. Entre els guionistes acreditats es trobaven Claude Brulé, Vittorio Bonicelli, Clement Biddle Wood, Brian Degas, Tudor Gates i Forest; Degas i Gates van ser contractats per De Lautentiis després de quedar impressionat amb el seu treball a Diabolik. Charles B. Griffith va dir més tard que havia fet un treball no acreditat en el guió, afirmant que l'equip de producció «va contractar uns altres catorze escriptors» després de Southern «abans que arribessin a mi. No vaig obtenir crèdit perquè vaig ser l'últim.» Segons Griffith, «va reescriure al voltant d'una quarta part de la pel·lícula que es va rodar, i després es va tornar a rodar, i vaig afegir el concepte que feia milers d'anys que no existia la violència, de manera que Barbarella era molt maldestra durant tota la pel·lícula. Es perjudica a si mateixa i tot això. Era bastant ridícul. Això de Claude Dauphin i l'habitació de suïcidi també van ser part de la meva contribució a la pel·lícula».
Preproducció i càsting miniatura|Roger Vadim i Jane Fonda a Roma el 1967 durant el rodatge de la pel·lícula. Es va parlar amb diverses actrius abans de triar a Jane Fonda per al paper de Barbarella. La primera opció de De Laurentiis va ser Virna Lisi; la segona va ser Brigitte Bardot, que no estava interessada en un paper sexualizat. La seva tercera opció era Sophia Loren, que estava embarassada i considerava que no encaixaria en el paper. Fonda no estava segura de fer la pel·lícula, però Vadim la va convèncer dient-li que la ciència-ficció era un gènere que evolucionava ràpidament. Abans de rodar Barbarella, Fonda havia protagonitzat dos escàndols sexuals: el primer, quan el seu cos nu es va exhibir en una tanca publicitària de vuit pisos per a promocionar l'estrena de La Ronde en 1965 (dirigida per Valim), i el segon, quan es van vendre a Playboy, a l'any següent, diverses fotos de nus innocents preses en el plató tancat de Vadim per a La Curée. Segons el biògraf Thomas Kiernan, l'incident de la tanca publicitària la va convertir en un símbol sexual als Estats Units. Vadim va dir que no volia que l'actriu interpretés a Barbarella «en to irònic», i que veia al personatge com «només una noia encantadora i normal amb un estupend historial espacial i un cos encantador. No vaig a intelectualitzar-la. Encara que hi haurà una mica de sàtira sobre la nostra moral i la nostra ètica, la pel·lícula serà més un espectacle que un exercici cerebral per a uns quants intel·lectuals del carrer». Fonda va considerar que la seva prioritat per a Barbarella era «mantenir-la innocent»; el personatge «no és una vampiressa i la seva sexualitat no es mesura per les regles de la nostra societat. No és promíscua, sinó que segueix la reacció natural d'una altra mena d'educació. Tampoc és una anomenada «dona sexualment alliberada». Això significaria rebel·lió contra alguna cosa. Ella és diferent. Ha nascut lliure».