és un músic i artista multidisciplinari català.

Biografia Va iniciar la seva trajectòria artística l'any 1980 amb el grup La Fellaction on the Rocks, una formació que combinava música i teatre en espectacles performatius presentats en sales i discoteques de les comarques gironines. El 1983 va guanyar el Concurs de Cançó de Banyoles i, entre 1984 i 1985, va actuar en diversos bars de Girona amb Eduard Canimas, en un duet influït per artistes com Sisa, Pau Riba, Lou Reed, Jim Morrison i David Bowie.

L'any 1989 va fundar Umpah-pah, grup amb el qual va enregistrar cinc discos i un mini-CD fins a la dissolució de la banda l'any 1996. Puntí n'era el principal compositor i lletrista, i també es va encarregar de bona part dels videoclips del grup. Durant aquesta etapa, Umpah-pah va rebre diversos reconeixements, entre els quals destaquen els Premis Ondas, el Festival Altaveu i el Premi Nacional de Música de Catalunya.

Paral·lelament a la seva activitat musical, Puntí va desenvolupar diversos projectes audiovisuals i teatrals. El 1991, després d'obtenir una beca de la Generalitat de Catalunya, va crear amb Jordi Martorano la videoinstal·lació La curvatura dels vèrtex, exposada en diferents espais culturals catalans. També va dirigir i produir curtmetratges, i va participar com a actor tant en aquesta peça com en el llargmetratge El laberinto griego. El 1994, Umpah-pah va publicar simultàniament els discos Triquiñuelas al óleo, en castellà, i Bordell, en català.

Després de la dissolució d'Umpah-pah, Puntí va iniciar la seva carrera en solitari. El 1997 va publicar el seu primer disc, Pepalallarga i...,[sic] coproduït amb Quimi Portet, un treball de sonoritat més dura que els enregistraments anteriors amb el seu grup. Aquell mateix any va participar com a actor en l'obra La tempesta, dirigida per Calixto Bieito, interpretant el personatge d'Ariel. Dos anys més tard va publicar L'hora del pati (1999), disc que va consolidar la seva trajectòria individual i que inclou cançons com «Coral·lí», «Udol» i «Sota una col». Aquell mateix any també va intervenir a la sèrie de televisió Laberint d'ombres i va participar en el concert homenatge a Carles Sabater al Palau Sant Jordi.

Durant els primers anys del segle XXI, Puntí va combinar la música amb el teatre, la ràdio i diverses col·laboracions artístiques. El 2000 va dirigir el videoclip de «Quan somrius» i va fer una gira amb Pep Sala. El 2001 va crear l'espectacle poètic Cantaralejas amb Txe Arana i va participar en el programa radiofònic El Taller Foll de Catalunya Ràdio. L'any següent va intervenir com a actor i músic a El Cabaret de la Campmany, espectacle basat en textos de Maria Aurèlia Capmany i dirigit per Lluís Marrasé, on compartia escenari amb Teresa Gimpera.

El 2003 va publicar Maria, un disc dedicat a la seva mare que va rebre una notable acollida de la crítica i diversos reconeixements, entre els quals el premi Porret. Publicacions com Rockdelux i Enderrock el van situar entre els millors discos de l'any i de la música catalana contemporània. El disc inclou cançons com «Maria», amb la col·laboració de Bunbury, «Longui n.13» i «Senyor Doctor».

Posteriorment, Puntí va participar en diversos homenatges musicals i projectes audiovisuals. El 2005 va intervenir en l'homenatge a Ovidi Montllor al Mercat de les Flors, i el 2007 va aparèixer al documental Rock&Cat, dirigit per Jordi Roigé, interpretant «Ull per ull» al piano al Gran Teatre del Liceu. El 2008 va col·laborar en el disc homenatge a Lluís Llach Si véns amb mi, i el 2009 es va publicar Raons de pes, un disc tribut a Umpah-pah impulsat per Pep Blay coincidint amb el vintè aniversari del grup.

Després d'uns anys d'absència discogràfica, Puntí va tornar als escenaris entre 2010 i 2011 amb la gira Viatge d'un savi vilatrista, en què revisava cançons de tota la seva trajectòria. Paral·lelament va començar a treballar en el projecte cinematogràfic Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc. El 2012 es va estrenar el documental Adrià Puntí al festival In-Edit Beefeater de Barcelona, una producció de la productora Elsabeth centrada en els anys de silenci discogràfic de l'artista.

El 2013 va publicar el llibre Incompletament Puntí, una obra que recull poemes, textos, cançons i il·lustracions pròpies, així com treballs del seu pare. Aquell mateix any va presentar la cançó nadalenca «No és broma», inclosa al recopilatori Altres Cançons de Nadal 5, editat per Música Global. El 2014 va publicar el DVD en directe Un cor emigrant, enregistrat a l'Auditori de Girona, i va presentar l'espectacle basat en Incompletament Puntí en escenaris com el Palau de la Música Catalana. Aquell mateix any també es va estrenar el projecte Girona Jazz Project fa Puntí, en què la formació reinterpretava diverses composicions del músic.

El 2015 va presentar la formació Adrià Puntí Band Bang Bang al Mercat de Música Viva de Vic, amb noves composicions i revisions dels seus temes més coneguts. Aquell any també va publicar l'EP Benvinguts al desastre, avançament del disc La clau de girar el taller, aparegut l'octubre del mateix any juntament amb el llibre Enclusa i un cop de mall. També el 2015 el ple municipal de Salt el va nomenar fill predilecte de la vila per la seva trajectòria artística i per la projecció del nom del municipi arreu del país.

Discografia Amb Umpah-pah:Botiboti.org: http://www.botiboti.org/grupsweb/adriapunti.html Tomahawk (1990) (Maqueta) Raons de Pes (1991) Bamboo Avenue (1992) Bordell (1994) Triquiñuelas al óleo (1994) La Columna de Simeón (1996)

En solitari: Pepalallarga i... (1997). Picap L'hora del pati (1999). Picap Maria (2002). Picap Un Cor Emigrant (DVD 2013). Autoedició Benvinguts al Desastre (EP 2015). Autoedició La Clau de Girar El Taller (2015). Satélite K Enclusa i un Cop de Mall (2015). Satélite K ... i un cop de Bow.í'" (2016). Autoedició Enriu-te'n fins que el cor et digui prou (2019). Autoedició

Llibres Incompletament Puntí (2013). Autoedició Enclusa i un Cop de Mall (2015). Autoedició

Reconeixements 2003 - Premi Enderrock al Millor disc de pop-rock - per Maria (2002). 2003 - Premi Altaveu - per Maria (2002). 2003 - Premi Puig Porret (Mercat de Música Viva de Vic) - per Maria (2002). 2014 - Fill predilecte de Salt 2015 - Millor disc de l'any segons la crítica als Premis Enderrock per La clau de girar el taller.

Referències

Bibliografia

Pujadó i García, Miquel. Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català.'' Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. , planes 232-233.

Categoria:Cantautors catalans del sud Categoria:Cantautors catalans en català Categoria:Saltencs Categoria:Cantants de les comarques gironines contemporanis Categoria:Premis Enderrock 2016 Categoria:Artistes de Música Global Categoria:Cantautors catalans del segle XX Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Cantautors del Gironès Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX