La casa-fàbrica Cauhé era un conjunt d'edificis situats al carrer de l'Hospital, 121 i 125 i de l'Aurora, 6 del barri del Raval de Barcelona, avui desapareguts.
Història El 1822, la botiguera Maria Batlle (de casada Caué o Cahué) va demanar permís per a remuntar dos pisos i reformar la façana reedificar l'edifici núm. 7 (121 modern), segons el projecte del mestre de cases Andreu Pedrerol. El juny del 1832, el seu fill, el taverner Jeroni Cauhé i Batlle (†1861), va demanar permís per a remuntar un quart pis i reformar la façana de la casa núm. 9 (125 modern), segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps. El juliol del mateix any, Cauhé va presentar una sol·licitud per a remuntar la seva casa fins a l'alçada màxima permesa (93 pams), però aquest cop sota la direcció del mestre d'obres Antoni Valls i Galí. El 1838, Maria i Jeroni van llogar la botiga, el primer pis i la «quadra» del núm. 61 (modern 121) al fabricant de filats Josep Urell, per 5 anys, a raó de 800 lliures anuals.AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/12, f. 536v-5637v, 26-11-1838. Segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842, Urell s'havia traslladat al carrer de Sadurní i hi havia la filatura de Teodor Florensa i Cia.
miniatura|esquerra|Projecte d'edifici als carrers de l'Aurora i de Sant Jeroni (1840) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1860)
L'abril del 1840, Jeroni Cauhé va presentar una sol·licitud per a edificar una edifici de planta baixa i quatre pisos a la cantonada dels carrers de Sant Jeroni i de l'Aurora, segons el projecte del mateix autor: «D. Gerónimo Cauhé y Batlle, […] posee tres solares del terreno que fue huerto del Hospital G[enera]l de esta ciudad, que miran á las calles de S. Gerónimo y de la Aurora, […] en las cuales desea edificar construyendo las fachadas con arreglo al perfil que acompaña [...]».AHCB, C.XIV Obreria C-134, 08-04-1840. El 1845, el mateix Valls i Galí es va encarregar de completar el quart pis a la banda del carrer de l'AuroraAMCB, Q127 Foment 109/1845. i de compartimentar l'edifici en habitatges. En aquest indret hi hagué la tintoreria de Narcís Rosés, que va patir un incendi el 5 de juny del 1884.
La casa del núm. 123 va ser feta construir el 1788 per l'espardenyer Fèlix Llimona, i el 1864 va sortir a subhasta pública a instància del seu concurs de creditors, essent incorporada a la propietat per Joan Bultó i Cauhé (†1889), net de Jeroni i fill de Teresa Cauhé i Rosés i d'Isidre Bultó i Almirall (1804-1863).
La seva germana Inès Bultó i Cauhé (†1918) es va casar amb l'advocat Lluís Buxeres i Abat (1838-1909), i el 1905, el seu nebot Joan Buxeres i Bultó (†1935) va fer enderrocar els edificis del carrer de l'Hospital per a construir-hi un nou edifici d'habitatges, a més d'un magatzem de planta baixa en substitució de l'antiga «quadra».
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Pujadas Fàbrica d'indianes de Josep Buch, Armengol i Cia Cristalleria Buxeres Can Buxeres
Cauhé Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer de l'Aurora Categoria:Rambla del Raval