Els Déus Dels Mars (The Gods of Mars) és una novel·la de ciència-ficció i fantasia de l'escriptor estatunidenc Edgar Rice Burroughs i la segona de la sèrie Barsoom de Burroughs. Compta amb els personatges de John Carter i la dona de Carter, Dejah Thoris. Es va publicar per primera vegada a The All-Story com una sèrie de cinc parts als números de gener-maig de 1913.Sampson, p. 181. Més tard es va publicar com a novel·la completa per AC McClurg el setembre de 1918 i en moltes edicions posteriors.
Resum Com és habitual per a ell, Burroughs comença amb una història marc que explica com ell (Burroughs) va entrar en possessió del text. Al final del primer llibre, Una princesa de Mart, John Carter va ser transportat a la Terra sense voler. La història pròpiament dita comença amb la seva arribada a Barsoom (Mart) després d'una separació de deu anys amb Dejah Thoris, el seu fill per néixer, i el poble marcià vermell de la nació d'Heli, a qui ha adoptat com a propi. Malauradament, Carter es materialitza a l'únic lloc de Barsoom d'on ningú pot sortir: el Valley Dor, que és el més enllà de Barsoom. miniatura|Il·lustració d'una batalla volant, per V. Čutta, de l'edició txeca de 1928 publicada per Ladislav Šotek, Praga. Després de l'arribada de John Carter, un vaixell de marcians verds al riu Iss és emboscat pels homes planta fins llavors desconeguts. L'únic supervivent és el seu amic Tars Tarkas, el Jeddak de Thark, que ha fet el pelegrinatge a la Vall de Dor per trobar Carter. Després d'haver salvat les seves pròpies vides, Carter i Tars Tarkas descobreixen que els Thern, una raça de pell blanca de déus autoproclamats, han enganyat durant eons els barsoomians en altres llocs amb la mentida que el pelegrinatge a la vall de Dor és un viatge al paradís. La majoria dels arribats són assassinats per les bèsties que habiten aquí, i els supervivents esclavitzats o menjats per Therns.
Carter i Tars Tarkas rescaten Thuvia, una esclava, i intenten escapar, aprofitant la confusió causada per un atac dels Pirates Negres de Barsoom als Therns. Durant l'atac, Tars Tarkas i Thuvia segresten un volador pirata negre, mentre en Carter s'escapa a bord d'un altre, matant a tots els pirates menys un i rescatant una princesa Thern captiva. Del pirata Xodar capturat, Carter s'assabenta que els Pirates Negres, anomenats els "Primogènits", també es veuen a ells mateixos com a déus i, per tant, s'aprofiten dels Therns; i, a més, identifica la Thern captiva com Phaidor, filla del "Sant Hekkador" (gran sacerdot) dels Thern. Quan el seu volant és recapturat pels primogènits i portat al seu regne subterrani d'Omean, Carter és portat davant Issus, l'autoproclamada deessa de Barsoom, que dicta els Therns mitjançant comunicacions secretes que confonen amb revelació divina.
Issus pren a Phaidor com a donzella durant un any marcià; mentre que Carter és empresonat, amb Xodar com el seu esclau com a càstig per ser derrotat per Carter. Després Carter el tracta amb honor, i així es guanya la seva amistat. A la presó, es troben amb un jove identificat més tard com el fill de Carter, Carthoris, amb qui Carter és portat a una sèrie de jocs en què les serventes de l'any anterior són assassinades i després menjades per Issus i els seus nobles. Carter lidera una revolta dels presoners, matant molts dels primogènits; i després de la repressió de la seva revolta, ell i Carthoris s'escapen a través de túnels i s'entreguen a guàrdies que no coneixien la revolta per ser retornats a la seva presó. En saber de la revolta, Xodar rebutja la divinitat d'Issus i s'uneix als altres per escapar. Després d'abandonar els seus avions, es troben amb Thuvia, que descriu la captura de Tars Tarkas pels guerrers verds de Warhoon (un clan rival al seu). Carter va a rescatar Tars Tarkas, però és descobert pels seus enemics. Després d'una persecució, Thuvia és enviada sola, muntada, mentre els homes intenten lluitar contra els Warhoons. Són rescatats per l'armada d'Heli però no troben Thuvia. El comandant d'un dels vaixells de guerra és l'amic de Carter, Kantos Kan, però la flota està comandada per Zat Arras, un Jed (cap) de l'estat client hostil de Zodanga, i Carter és sospitós de tornar de la Vall de Dor, que és castigat amb la mort. Tardos Mors, el Jeddak d'Heli, i Mors Kajak, el Jed d'Hastor (l'avi i el pare, respectivament, de Dejah Thoris i, per tant, els sogres de Carter) estan absents d'Heli, havent dirigit flotes a la recerca de Carthoris. Més tard, Carter descobreix que Dejah Thoris podria haver fet el pelegrinatge a la Vall Dor per trobar-lo.
En tornar a Heli, Carter és jutjat per heretgia pels Zodangans; però la gent d'Heli no ho tolera. Zat Arras empresona Carter després que aquest rebutgi l'oferta de llibertat de Zat Arras a canvi d'avalar Zat Arras com a Jeddak d'Heli, i és empresonat durant 365 dies fins que el seu fill l'allibera. Després va a rescatar Dejah Thoris amb una flota de 1.000 cuirassats poderosos, 5.000 creuers de deu homes, 10.000 embarcacions d'exploració de cinc homes i 100.000 exploradors d'un sol home, juntament amb 900 grans vaixells de tropes i els seus escortes, que transporten 250.000 guerrers marcians verds, tots tripulats per un milió d'homes de lluita d'Heli.
A prop d'Omean, Carter és desafiat primer pels Thern amb una flota de milers de cuirassats. Carter envia deu cuirassats per protegir-se de la flota dels First Born. A continuació, desembarquen 100.000 guerrers marcians verds per atacar la casa dels Holy Therns i s'enfronten a la flota Thern. Després que els guerrers verds facin patir una gran pèrdua als Thern, Carter ordena als guerrers verds que tornin a embarcar-se en els seus transports, perquè la flota havia detectat una altra flota enemiga de 5.000 vaixells comandada per Zat Arras. En albirar la flota de Zat Arras, els Thern van reprendre el foc. La flota d'en Carter va tornar a enfrontar-se a la flota de Thern i va fer desembarcar els guerrers verds amb ordres de devastar els Therns encara més ferotgement.
Mentre Carter lluitava contra els Thern, els deu cuirassats que va enviar per protegir-se dels First Born es va veure que es retiraven. Per un moment, Carter cau en la desesperació abans d'unir-se als seus homes en la lluita. Després d'agafar un vaixell Thern, s'uneix a Kantos Kan, que va donar el seu cop. A bord de la flota de Zat Arras, les tripulacions Helimètiques es van aixecar contra els soldats de Zodangan i van prendre el control de tots els vaixells de la flota de Zat Arras, a excepció del seu vaixell insígnia. Carter va dirigir un grup d'embarcament al vaixell insígnia de Zat Arras i va aclaparar les tropes de Zodangan. Zat Arras es va llançar per la borda a la seva mort després de rebre l'ordre de rendir-se de Carter.
Després de veure que els vaixells de guerra dels Therns i els First Born lluitaven sempre que es trobaven, va ordenar que els seus vaixells d'Heli es desenganxessin i es retiressin al sud-oest de la batalla. També va ordenar als guerrers verds que tornessin a embarcar-se als seus transports i que aquests s'incorporessin a la flota principal. Carter va donar a Xodar el comandament de 5.000 cuirassats i els transports i el va enviar directament al temple d'Issus, amb ordres d'aterrar al jardí d'Issus o a la plana circumdant. Carter, Carthoris i Kantos Kan van portar la resta de la flota (500 vaixells) a Omean, per atacar a través dels pous sota el temple. Van capturar un submarí First Born comandat per Yersted, que li diu a Carter que Dejah Thoris encara és viva. Abans, Carter l'havia donat com a morta, abans que la informació d'Yersted li fes adonar-se que un any de Mart és de 687 dies, en lloc dels 365 dies d'un any terrestre. De la seva força, Carter va reunir una força de 5.000 homes, per ser dirigida per Carthoris a través dels pous sota el temple d'Issus.
No obstant això, els túnels s'estaven inundant lentament, perquè les bombes d'Omean havien estat aturades. Durant la marxa, l'aigua havia pujat a tal nivell que Carter es va veure obligat a cridar una part de les tropes per entrar en un túnel divergent. Dels 3.000 soldats (30 utans) que obeïen a Carter, la majoria van escapar. Les baixes van ser mínimes. No obstant això, durant la marxa es va iniciar un incendi químic al túnel pel qual estaven desfilant, presumiblement per part dels Primogènits. Carter va ordenar que uns 2.000 soldats pugessin un altre túnel. Va tornar a les flames per assegurar-se que cap soldat havia quedat enrere. No obstant això, quan es va girar per seguir els seus homes, va trobar una gran reixa d'acer que bloquejava el camí del túnel. En poc temps, el fum es va fer tan intens que es va veure obligat a tornar pel túnel amb l'esperança d'una mort més fàcil per ofegament. No obstant això, va aconseguir escapar per un altre túnel, que el va portar directament a Dejah Thoris. La va amagar als pous dels quals acabava de sortir i va anar a buscar els seus homes. Es va trobar en una cambra on 500 homes, tant marcians vermells com primogènits, lluitaven fins a la mort. Amb l'addició de Carter, les línies negres es van trencar i els guerrers First Born van fugir. Els homes de la cambra també van presenciar la càrrega dels guerrers verds, que van trencar la fina línia negra que defensava el jardí. Encapçalant els supervivents de la força vermella, guiat per Carthoris, va tornar als pous on havia amagat Dejah Thoris. En trobar-la desapareguda, Carthoris el va conduir a la cambra d'Issus. Carter la va fer presonera i durant l'enfrontament, un miler d'homes vermells van irrompre a la cambra. Issus es va tornar boja, i durant la seva bogeria, va dir a Carter que Dejah Thoris, Thuvia i Phaidor estaven empresonades al Temple del Sol, cadascuna de les habitacions del qual només obre un cop l'any. Issus les va posar allà específicament per fer mal a Carter, ja que Issus era conscient que totes tres estaven enamorats d'ell. Carter i els seus homes s'esforcen per trobar les claus de la seva cel·la a temps, però no tenen èxit. Immediatament abans que la seva habitació tanqui, Phaidor intenta matar Dejah Thoris, i el seu èxit o fracàs es desconeix al final del llibre. (La història continua al tercer llibre, la sèrie marciana, The Warlord of Mars.)
Escriptura El 4 de març de 1912, l'editor de Burrough a All-Story Magazine, Newell Metcalf, va escriure suggerint una seqüela de Under the Moons of Mars (el títol original d' Una princesa de Mart abans de la publicació completa com A Princess of Mars). La vall de Dor, el riu Iss i el mar de Korus eren llocs clau en la concepció marciana del cel o de la vida més enllà, que Burroughs havia introduït a Una princesa de Mart. Metcalf, que pensava que l'atractiu d'aquests llocs místics podria ser fort per als lectors de la història anterior, va suggerir que John Carter podria arribar de la Terra a aquest lloc i ser fonamental per exposar i destruir aquesta religió com una falsedat. Aquestes idees, que potser ja li havien passat a Burroughs, semblaven molt inspiradores.Porges, p. 143.
Durant 1912 Burroughs havia estat treballant en Tarzan of the Apes, que va acabar el juny d'aquell any. El 20 de setembre de 1912 Burroughs gairebé havia completat la seqüela d'Una princesa de Mart, que es titulava The Gods of Mars. Va ser presentada el 2 d'octubre de 1912. Metcalf havia suggerit matar Dejah Thoris a la història, però Burroughs va admetre que no podia fer-ho. Tot i que els lectors ja s'havien queixat del suspens creat al final dUna princesa de Mart, Burroughs, una vegada més, va produir una història amb un final en suspens. La història es va anunciar al número de desembre de 1912 de la revista All-Story.Porges, p. 146-7.
Publicació The Gods of Mars es va publicar en cinc parts a la revista All-Story, la primera part publicada el gener de 1913 i la part final publicada el maig de 1913.Porges, p. 146-7. A Burroughs se li van pagar 750 dòlars per la novel·la.Porges, p. 207.
Introducció