és un escriptor, traductor i professor brasiler.
Amb les seves novel·les ha guanyat tres Premis Jabuti i un Premi Portugal de Literatura. La seva obra ha sigut traduïda a diversos idiomes. L'any 2026 va prendre possessió de la cadira 6 de l'Academia Brasileira de Letras.
Biografia Primers anys Milton Hatoum, descendent d'una família libanesa, va néixer a la ciutat de Manaus, en l'estat de l'Amazones. Després de cursar els estudis secundaris a Brasília, Hatoum es va mudar a São Paulo. Tres anys després, va ingressar en la Universitat de São Paulo, per cursar Arquitectura i Urbanisme. En aquella època va patir la repressió de la policia política de la dictadura pels seus vincles amb el sindicat d'estudiants.
El 1978, va començar a impartir classes d'Història de l'Arquitectura en la Universitat de Taubaté. Un any i mig després va rebre una beca d'estudis que el va dur a Portugal i Espanya. També va residir a Barcelona i a París, on va fer un postgrau a la Sorbonne-Nouvelle. Va ser professor de literatura a la Universitat Federal d'Amazones (UFAM) i a la Universitat de Califórnia a Berkeley.
Carrera com escriptor Després de concloure els seus estudis superiors, Milton va retornar a Manaus, on va passar a donar classes de llengua i literatura francesa en la Universitat Federal de l'Amazones. En aquella etapa va publicar la primera novel·la, Relato de um Certo Oriente, editada quan tenia 37 anys. Es va titular doctor en Teoria de la Literatura en la USP el 1998. Onze anys després de la publicació de la primera novel·la, Milton llança Dois Irmãos. Entre l'edició d'un i l'altre, va escriure diversos contes en diaris i revistes brasileres i de l'exterior.
Hatoum va aconseguir el Premi Jabuti amb les dues primeres novel·les, fita que va repetir amb la tercera, Cinzas do Norte. Aquesta va rebre també l'APCA, el Bravo i el Premi Telecom, a Portugal. La ratxa, però, es va trencar amb la quarta, ja que Órfãos do Eldorado va resultar la segona classificada. El 2009, el brasiler va llançar el llibre de contes A cidade ilhada. Es tracta d'un recull de 14 històries curtes, algunes inèdites i d'altres que ja havien estat publicades en revistes i diaris.
Després d'uns anys de pausa editorial, Milton Hatoum va embarcar-se en la trilogia O Lugar Mais Sombrio, que tracta la vida d'una família durant els anys de la dictadura militar brasilera. Els dos primers volums (A Noite da Espera i Pontos de Fuga) van ser publicats el 2017 i el 2019, respectivament. Dança de enganos, la darrera part, va fer-se esperar alguns anys més del previst, i no va ser publicada fins al 2025.
Crítica i reconeixements Hatoum és considerat un dels grans escriptors vius del Brasil i és conegut per barrejar experiències i records personals amb el context sociocultural de l'Amazònia i de l'Orient Pròxim. També ha criticat el règim militar brasiler. Des del primer text, Milton Hatoum ha gaudit d'un gran reconeixement per part de la crítica i també dels lectors nacionals i estrangers. Tant Relato de um Certo Oriente com Órfãos do Eldorado han estat considerats "obres mestres" pels crítics literaris. Milton va ser batejat per la premsa com el «col·leccionista de premis», epítet que va l'autor va rebutjar dient que ell «no escrivia per a guanyar trofeus».
A més dels premis que han rebut els seus llibres, Milton Hatoum va ser condecorat l'any 2008 amb l'Orde del Mèrit Cultural, atorgat pel Govern del Brasil. L'agost de 2025, va ser escollit per ocupar la cadira núm. 6 de l'Academia Brasileira de Letras, reemplaçant el periodista Cícero Sandroni.
Obra publicada Novel·les Relato de um Certo Oriente, 1989. Dois Irmãos, 2000. Cinzas do Norte, 2005. Órfãos do Eldorado, 2008. A Noite da Espera, 2017. Pontos de Fuga, 2019.
Contes A cidade ilhada, 2009.
Traduccions Schwob, Marcel. A cruzada das crianças (La croisade des enfants), 1998 Flaubert, Gustave. Um coração simples (Trois contes), 2004. Said, Edward. Representações do intelectual (Representations of the intellectual), 2005. Sand, George. Esperidião (Spiridion), 2005
Adaptacions Diversos llibres d'Hatoum han sigut adaptats al cinema. És el cas de Órfãos do Eldorado (Guilherme Coelho, 2015), O Rio do Desejo —una adaptació del conte O adeus ao Comandante— (Sergio Machado, 2023) i Relato de Um Certo Oriente (Marcelo Gomes, 2024). Dois Irmãos també s'ha estrenat en el teatre i en format de minisèrie per la TV Globo, sota la direcció de Luiz Fernando Carvalho i amb l'actor Cauã Reymond interpretant el paper dels germans bessons protagonistes.
Referències
Bibliografia complementària
Enllaços externs
Categoria:Traductors brasilers Categoria:Novel·listes brasilers Categoria:Professors al Brasil Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes de la Universitat de São Paulo Categoria:Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Contistes brasilers Categoria:Persones de Manaus Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors brasilers del segle XXI Categoria:Alumnes del Programa Internacional d'Escriptura Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Nascuts el 1952