São Paulo (en català Sant Pau) és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb un població metropolitana de 20,7 milions d'habitants (cens de 2022), és la ciutat més poblada d'Amèrica, de la lusofonia i de tot l'hemisferi sud. São Paulo és el principal centre financer i industrial del país.
Regions molt pròximes a São Paulo són considerades també com regions metropolitanes de l'Estat, com Campinas i Santos; altres grans ciutats pròximes són aglomeracions urbanes en procés de metropolització, com Jundiaí, Sorocaba i São José dos Campos. El total d'habitants d'aquestes àrees, sumades a la capital (dit Complex Metropolità Expandit i també conegut com a Macrometròpoli paulista), sobrepassa els 33 milions de persones (any 2019), aproximadament tres quartes parts de la població de tot l'estat.
Història La història de la ciutat de São Paulo transcorre paral·lelament a la història del Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existència, contra els més de cinc-cents anys del país. Durant els primers tres segles des de la seva fundació, la localitat va restar en un segon pla, ja sigui des del punt de vista polític o econòmic, Emperò, São Paulo va destacar en diversos moments com a escenari de diversos i importants moments de ruptura en la història del país. São Paulo sorgeix com una missió jesuïta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea com indígena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a pol comercial i de serveis de relativa importància regional. Aquesta característica de ciutat comercial i de composició heterogènia l'acompanyen en tota la seva història.
Període colonial La regió que ara roman ocupada per la ciutat de São Paulo va formar part dels dominis del poble guaianà. Eren tribus caçadores-recol·lectadores i habitaven en coves. En el va ser declarat extint. esquerra|miniatura|Fundació de la Ciutat de São Paulo (Oscar Pereira da Silva, 1909) La vila de São Paulo de Piratininga, emmarcada en la Capitania de São Vicente, va ser fundada el 25 de gener de 1554 amb la construcció d'un col·legi jesuïta per part dels religiosos Manuel da Nóbrega i José de Anchieta, situat entre els rius Anhangabaú i Tamanduateí. El nom es va triar perquè el dia 25 de gener l'Església catòlica celebra la conversió de l'apòstol Sant Pau. Tal col·legi, que funcionava en un barracot rústic, tenia per finalitat la catequització dels pobles indígenes que vivien en la regió. El poblament va viure un primer repunt el 1560, quan Mem de Sá, governador general del Brasil colonial, va desplaçar la població de la vila de Santo André da Borda do Campo cap als voltants de l'escola, denominada Col·legi de São Paulo de Piratininga. D'aquesta forma, la vila de Santo André da Borda do Campo quedava extinta i São Paulo era elevada a la categoria de vila.
L'economia colonial girava entorn a l'extracció de recursos que es trobaven al litoral (pau-brasil, canya de sucre, espècies), així que no va caldre millorar les infraestructures que connectessin la capital (Salvador) i els ports amb l'altiplà brasiler. São Paulo va romandre, durant més d'un segle, una vila pobra i aïllada del centre de gravetat de la colònia, i es mantenia gràcies a l'economia de subsistència. Al va començar a São Paulo l'activitat dels bandeirantes, que es van dispersar per l'interior del continent a la cacera d'indis i la cerca de metalls i pedres precioses, a més d'ampliar les fronteres brasileres cap a l'oest. Això va permetre el creixement del municipi, que el 23 d'abril de 1683 va ser declara la capital de la capitania.
El descobriment d'or a la regió de Minas Gerais va atraure l'atenció de Lisboa. La corona portuguesa va reagrupar les capitanies del sud i el 1709 va crear-ne la de São Paulo i Mines d'Or, amb capital a São Paulo, que seria elevada a la categoria de ciutat en 1711. La capitania va patir diverses escissions, d'on van sorgir les capitanies de Minas Gerais, Santa Catarina, Goiás i Mato Grosso. Quan es va esgotar l'or, a finals del segle XVIII, la fèrtil capitania de São Paulo va esdevenir una zona exportadora de productes agrícoles (sucre, cotó, herba mate o cafè), mentre la ciutat s'encarregava de fabricar-ne derivats i dirigir-ne la producció fins al port de Santos. Va ser en aquella època que es va construir la primera carretera moderna a São Paulo, precisament en direcció al port santista.
Al Brasil independent A començaments del segle XIX São Paulo es va seguir considerant una mera ciutat "provinciana". Malgrat això, va ser escenari d'episodis de transcendència per al país: per exemple, és on l'any 1822 es va declarar la independència del Brasil pel llavors príncep regent i des d'aleshores emperador Pere I. De fet, un any després del Crit d'Ipiranga, el monarca va atorgar el títol de Ciutat Imperial a São Paulo. El 1828 s'hi va instal·lar la primera facultat de dret, cosa que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors. En aquest període, la província va començar a rebre una gran quantitat d'immigrants, especialment italians, molts dels quals es van establir a la capital i a São Carlos, i van començar a instal·lar-hi les primeres indústries. Des de mitjan segle XIX São Paulo passa a beneficiar-se de les línies fèrries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos. miniatura|Rua do Comércio, 1887|esquerra
La ciutat començà a guanyar un enorme poder amb el desenvolupament de l'economia cafetera, que atrau una gran lleva d'immigrants japonesos. A més del principal pol econòmic del Brasil, també va esdevenir un dels estats amb major pes polític, en especial durant l'etapa de la política del cafè amb llet, sistema que va dirigir el país durant les dècades del 1910 i 1920. La ciutat també va arrabassar-li a Rio de Janeiro la capitalitat cultural del Brasil, amb l'obertura de museus i teatres o amb la celebració de la Setmana d'Art Modern de 1922. El crac del 29 i el subsegüent esfondrament de les exportacions de cafè, a més de la recentralització del govern Vargas a partir de 1930, van limitar el poder dels paulistes al país. En aquella època la ciutat va viure importants mobilitzacions: la Revolta Paulista del 1924 contra el govern del President Artur Bernardes, o la Revolució Constitucionalista de 1932 contra el totalitarisme de Getúlio Vargas.
En la segona meitat del segle XX va donar-se l'arribada de centenars de milers de brasilers vinguts principalment de la regió Nord-est del Brasil. La ciutat va patir grans canvis urbans, pel que fa a la construcció de vies ràpides, la canalització del riu Tietê i la inauguració del metro. També va ser una de les ciutats on van créixer més faveles, suposant un gran desequilibri socioeconòmic entre els veïns del centre i els nouvinguts de la perifèria. Als anys 60, São Paulo va posar-se al capdavant de la llista de ciutats més poblades del Brasil, amb gairebé 4 milions de persones.
Geografia São Paulo està ubicada al costat de la conca del riu Tietê, i les subconques dels rius Pinheiros i Tamanduateí tenen un paper important en la seva configuració. São Paulo té una altitud mitjana de 760 metres. El punt més alt del municipi de São Paulo és el cim del Jaraguá amb 1.135 m, localitzat al Parc Estatal del Jaraguá, a la serra de Cantareira. La zona nord de la ciutat està travessada pel Tròpic de Capricorn.
L'intens procés de conurbació actualment en curs al gran São Paulo ha fet inefectives les fronteres administratives entre els municipis de la regió, i ha creat una gegantesca àrea metropolitana al centre de la qual hi ha la capital de l'estat. S'estén a municipis com Santo André, São Bernardo do Campo, São Caetano do Sul (tots tres conformen l'anomenada ABC Paulista), Diadema, Osasco i Guarulhos, entre d'altres. Els límits del municipi són els municipis de Caieiras i Mairiporã al nord; Guarulhos al nord-est; Itaquaquecetuba, Poá i Ferraz de Vasconcelos a l'est; Mauá, Santo André, São Caetano do Sul, São Bernardo do Campo, Diadema i novament São Bernardo al sud-est; São Vicente, Mongaguá i Itanhaém al sud; Juquitiba, Embu-Guaçu, Itapecerica da Serra, Embu, Taboão da Serra, Cotia i Osasco a l'oest; i Santana de Parnaíba i Cajamar al nord-oest. La Regió Metropolitana de São Paulo està constituïda per 39 municipis, i és la tercera aglomeració urbana més gran d'Amèrica.
Clima El clima de São Paulo és considerat subtropical (tipus Cwa segons Köppen), amb disminució de pluges a l'hivern i temperatura mitjana anual de 19 graus Celsius, amb hiverns tous i estius amb temperatures moderadament altes, augmentades per l'efecte de la pol·lució i de l'altíssima concentració d'edificis. El mes més calent, gener, té una temperatura mitjana de 22 °C i el mes més fred, juliol, de 16 °C. São Paulo és la tercera capital més freda del Brasil, superada només per Curitiba, en primer lloc, i Porto Alegre en segon, i supera fins i tot, a causa de l'altitud, la marítima Florianópolis, localitzada més al sud.
Divisió administrativa Sotsprefecturessense marc|900x900px SotsprefecturaÀreaPoblació SotsprefecturaÀreaPoblació1Aricanduva21,5 km²266.838 250px|Mapa17Mooca35,2 km²305.436 2Butantã56,1 km² 345.943 18Parelheiros353,5 km²110.9093Campo Limpo36,7 km² 508.607 19Penha42,8 km²472.247 4Capela do Socorro134,2 km² 561.071 20Perus57,2 km²109.218 5Casa Verde26,7 km² 313.176 21Pinheiros31,7 km²270.798 6Cidade Ademar30,7 km² 370.759 22Pirituba54,7 km²390.083 7Cidade Tiradentes15 km²248.762 23Sé26,2 km²373.160 8Ermelino Matarazzo15,1 km²204.315 24Santana34,7 km²327.279 9Freguesia do Ó31,5 km²391.403 25Tremembé64,1 km²255.435 10Guaianases17,8 km²283.162 26Santo Amaro37,5 km²217.280 11Ipiranga37,5 km²427.585 27São Mateus45,8 km²422.19912Itaim Paulista/Vila Curuçá21,7 km²358.888 28São Miguel Paulista24,3 km²377.540 13Itaquera54,3 km²488.32729Vila Maria26,4 km²302.899 14Jabaquara14,1 km²214.200 30Vila Mariana26,5 km²311.019 15Lapa40,1 km²270.102 31Vila Prudente33,3 km²523.138 16M'Boi Mirim62,1 km²480.823
Turisme miniatura|Vall d'Anhangabaú. São Paulo no està situada entre les ciutats més turístiques del Brasil, tot i que destaca pel turisme de negocis (fires, convencions...). São Paulo és la llar de museus d'art com el Museu d'Art de São Paulo (MASP), inaugurat per la reina Elisabet II, o la Pinacoteca do Estado, de l'Orquestra Simfònica do Estado de São Paulo, i d'una àmplia varietat de teatres i locals d'espectacles; esdevenint un destí de turisme intern cultural. També se celebren macroactivitats culturals i esportives, com les curses al circuit de Fórmula 1 Autódromo José Carlos Pace (Interlagos) o diversos festivals musicals que atrauen públic d'arreu.
La ciutat té una variada diversitat ètnica a la seva àrea metropolitana, amb forta influència italiana, portuguesa, espanyola, àrab i japonesa, entre altres influències. Ha aprofitat aquest mestissatge i ser reconeguda per la seva variada i sofisticada cuina internacional, que va des de la xinesa a la francesa, de la cuina ràpida als restaurants cinc estrelles. Hi ha aproximadament 62 tipus diferents de cuines a São Paulo, i més de 12.000 restaurants. Altres establiments com bars, pubs, lounges i discoteques proporcionen també una gran varietat d'estils musicals.
Llocs d'interès miniatura|esquerra|Edifici Banespa.|269x269px miniatura|Estació de la Llum (Estação da Luz).miniatura|imatge de Jardinsminiatura|Centre de finances internacional al districte de Brooklin. miniatura|Pont Octavio Frias de Oliveira. Avinguda Paulista, una de les avingudes més importants de la ciutat, seu de molts centres culturals i museus, com el MASP i el Centro Cultural Itaú. Brooklin, el districte financer de São Paulo. Edifici Altino Arantes (edifici Banespa), gratacel amb observatori i museu dissenyat a l'estil de l'Empire State. Catedral da Sé, la catedral de la ciutat.