, conegut com a «Joe the Boss», fou un dels primers caps del crim organitzat a la ciutat de Nova York. S'autoanomenà capo di tutti capi («cap de tots els caps») i es considera que fou el primer a substituir el terme tradicional sicilià de patri («pare») per boss («cap») per referir-se al líder d'una família criminal.
Nascut a Sicília, emigrà als Estats Units d'Amèrica el 1902, amb només setze anys, fugint d'una acusació d'assassinat. A Nova York començà a involucrar-se en activitats delictives que el portarien a escalar ràpidament dins el món del crim. Durant la dècada de 1920, coincidint amb l'entrada en vigor de la Llei Seca, Masseria assolí una posició preeminent dins el crim organitzat gràcies a les seves aliances amb figures com, Charles Luciano, Vito Genovese, Peter Morello, Joe Adonis o Frank Costello.
Les seves aspiracions de poder absolut i els conflictes amb altres caps mafiosos, especialment amb Salvatore Maranzano, desencadenaren la coneguda com a Guerra de Castellammare (1930-1931), una lluita violenta pel control del crim organitzat a Nova York. Aquest conflicte culminà amb l'assassinat de Masseria el 15 d'abril de 1931, en un restaurant de Coney Island, en un complot liderat pel seu propi lloctinent, Charles Luciano, que acabaria convertint-se en una de les figures més influents de la història de la màfia italoamericana.
Primers anys i arribada als Estats Units Nascut el 17 de gener de 1886 a Menfi, a la província siciliana d'Agrigent, Giuseppe Masseria fou el vuitè dels onze fills del matrimoni entre Giuseppe Masseria i Vittoria Marseca. Tot i néixer a la població de Menfi, Masseria visqué i passà gran part de la seva infantesa i adolescència a Marsala, una població situada a 65 quilòmetres a l'oest de la seva localitat natal.
Des de jove s'involucrà en activitats delictives fins que a principis del segle XX abandonà Sicília per evitar ser condemnat per un delicte d'assassinat i es traslladà als Estats Units d'Amèrica. El 1895, el pare de Masseria es traslladà als Estats Units, primer vivint a un apartament del seu germà Calogero i situat al número 248-252 de Elizabeth Street i, poc després, a un altre apartament al número 242 del mateix carrer.
Activitat criminal Un cop als Estats Units, Masseria s'instal·là a l'apartament de Elizabeth Street on residia el seu pare i, posteriorment, en un apartament al 217 de Forsyth Street, a Manhattan. Es creu que poc després de la seva arrivada començà a involucrar-se en diverses activitats delictives. Es sap que s'uní a la Mà Negra (Black Hand), una organització formada per immigrants italians i dedicada a l'extorsió i segrest d'individus adinerats.
D'altra banda, Masseria dirigia una banda de lladres que es dedicava a cometre robatoris amb força i violència en comerços i domicilis particulars. El 1907 fou detingut per robatori amb força a un apartament de Elizabeth Street però la sentència quedà suspesa. Un any després, el 1908, tornà a ser detingut i fou acusat de pertànyer a la Mà Negra. El 1911 fou novament detingut per intentar robar en una casa de Nova Jersey. No fou fins al 1913 que fou enxampat in fraganti en el robatori d'un establiment d'empenyorament al número 164 de Bowery Street i condemnat a quatre anys i mig de presó, juntament amb, Pietro Lagattuta, un dels seus col·laboradors. El 26 de maig de 1913 ingressà a la presó de Sing Sing, a Ossining, Nova York, on complí condemna fins a finals de 1917.
Família criminal Masseria En algun moment de la dècada de 1890, Giuseppe Morello, més conegut com a Peter Morello, fundà l'organització criminal coneguda com a família criminal Morello, una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units i que, dècades després, seria coneguda com a família criminal Genovese. L'any 1910, després de ser condemnat a 25 anys de presó per falsificació de divises, Morello fou incapaç de mantenir el lideratge des de la presó i es veié forçat a cedir la seva posició de cap a Nicolo "Nick" Terranova.
El febrer de 1920, després que el president Harding li commutés la pena, Peter Morello sortí de la presó federal d'Atlanta i s'integrà en una coalició d'organitzacions criminals liderades per Joe Masseria. L'aliança entre Morello i Masseria fou una unió de conveniència: d'una banda, Morello temia ser assassinat per ordre de Salvatore D'Aquila, i unir-se a una organització poderosa com la de Masseria reduïa aquesta amenaça; de l'altra, Masseria es beneficià de la influència que Morello exercia al barri de Harlem, on acabà establint molts dels seus centres de producció i emmagatzematge de licor clandestí durant la Llei Seca. A principis de la dècada dels anys vint, els germans Terranova també s'uniren a l'organització de Masseria, i un d'ells, Ciro Terranova, juntament amb Peter Morello, esdevingueren lloctinents. miniatura|Vista aèria de la presó de Sing Sing, on Masseria complí una condemna de 4 anys i mig de presó. El temor de Salvatore D'Aquila, cap criminal més important de Nova York, que Morello intentés prendre-li el lideratge de l'organització van portar aquest a ordenar l'assassinat tant de Morello com de Masseria. A més, un cop la Llei Seca entrà en vigor, l'organització de Salvatore D'Aquila tenia interessos en negoci del licor clandestí en zones controlades per Masseria. D'Aquila decidí recórrer a Umberto Valenti, un dels seus homes de confiança, per a matar els seus adversaris.
El 8 de maig de 1922, el mateix dia que Vincenzo Terranova, aliat de Morello, fou abatut a trets al número 338 d'East 116th Street, a Manhattan, Valenti també atempta contra la vida de Masseria. Tres mesos després, el 9 d'agost de 1922, Masseria patí un segon intent d'assassinat, del qual novament en sortí il·lès. Tres dies després, l'11 d'agost de 1922, Valenti fou assassinat a trets a la Second Avenue de Manhattan.
L'èxit de l'organització dirigida per Masseria durant el període de la Llei Seca li proporcionà una influència i poder molt superiors als de rivals com D'Aquila. Durant la dècada dels anys vint, Masseria donà suport a diversos rivals de D'Aquila, a més d'ordenar l'assassinat d'alguns dels seus col·laboradors. Finalment, Salvatore D'Aquila fou abatut a trets el 10 d'octubre de 1928, quan sortia d'un edifici a l'Avinguda A de Manhattan. Es creu que fou Masseria qui n'ordenà l'assassinat, però que l'executor fou Manfredi Mineo, membre de l'organització liderada per D'Aquila, la qual, dos anys més tard i sota el nom de família criminal Mineo, esdevindria aliada de Masseria durant la Guerra de Castellammare.
Sota les ordres de Masseria, la seva organització estigué implicada en negocis com la falsificació de dòlars a gran escala o l'extorsió, però ell personalment no fou mai condemnat per aquest tipus de delictes.
Llei Seca (1920-1933) Després de l'entrada en vigor de la coneguda com a Llei Seca, l'organització de Giuseppe Masseria s'involucrà en el negoci il·lícit de la producció, importació, venda i distribució de begudes alcohòliques. Les seves connexions i l'associació amb criminals de l'època com Charles Luciano, Frank Costello, Vito Genovese, Gaetano Pennochio o Mike Miranda, entre d'altres, li van possibilitar l'expansió de la seva organització a barris com Brooklyn, l'Upper West Side, Harlem i el Bronx.
És durant, i gràcies a, la Llei Seca que la família criminal Masseria es convertí en la principal organització criminal italoamericana de Nova York, fet que convertí Giuseppe Masseria en el cap criminal de major importància. És també en aquest període que Masseria passà a ser conegut com a Joe «the Boss» i s'autoproclamà «cap de tots els caps».
La Guerra de Castellammare (1930-1931) miniatura|Nicolo Schiro abandonà els Estats Units el 1930, després de les exigències de Masseria. La Guerra de Castellammare fou un enfrontament armat entre la família criminal Masseria, de l'East Harlem, i el clan de Castellammare, de Brooklyn. Salvatore Maranzano, un criminal originari de Castellammare del Golfo, emigrà als Estats Units en algun moment de la primera meitat dels anys vint i passà a formar part del clan de Castellammare de Brooklyn. A causa del seu passat com a cap criminal a Itàlia, Maranzano es mogué ràpidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan fins a assolir la posició de sotscap.
miniatura|Giuseppe Morello fou la mà dreta de Masseria durant l'època de la Llei Seca, fins al seu assassinat l'any 1930. Les tensions derivades del control del negoci del licor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare de sotmetre's a les seves demandes van desembocar en l'assassinat, el 26 de febrer de 1930, de Gaetano "Tom" Reina. El cap de la família criminal Reina del Bronx, qui s'havia posicionat a favor del clan de Castellammare i, a més, s'havia negat a les exigències de Masseria de cedir-li part dels beneficis provinents de la venda de gel. Vito Genovese acabà amb la seva vida a la sortida d'un edifici d'apartaments del Bronx.
Després de l'assassinat, Masseria instal·là Joseph Pinzolo com a cap de la família Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, era proper a Masseria fins al 5 de setembre de 1930, quan fou assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, a Manhattan.
El 31 de maig de 1930, Gaspare Milazzo, cap criminal de Detroit i aliat del clan de Castellammare, és assassinat. Aquesta mort fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups. Tanmateix, el líder del clan de Castellammare, Nicolo «Cola» Schiro, accedí a les demandes de Masseria, qui li exigí un pagament de deu mil dòlars i la renúncia al lideratge de l'organització. Schiro acabà abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Fou llavors quan Salvatore Maranzano prengué el control de l'organització i s'iniciàren les hostilitats entre ambdós bàndols.
El 15 de juliol de 1930, Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare, fou assassinat a la porta de casa seva.
El 15 d'agost de 1930, Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, fou assassinat a trets a la seva oficina del número 352 d'East 116 Street a l'East Harlem. Tot i pertànyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano afirmà que foren ell mateix i Albert Anastasia, a través de Frank Scalise i el propi Anastasia, qui mataren Morello. D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi defensaren que l'assassí fou Sebastiano Domingo, un sicari de Chicago contractat per Maranzano.
És després de les morts primer de Morello i després de Pinzolo que Masseria col·loca Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta, a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno, durant aquest període els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures: mentre uns dormien els altres vigilaven.
El 23 d'octubre de 1930, Joseph "Joe" Aiello, cap criminal de Chicago, enemic d'Al Capone i proper a Maranzano, fou assassinat per ordres de Masseria. El 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins d'Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, fou abatut a trets juntament amb Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx.
Tot i que es produïren morts en ambdós bàndols, l'organització de Masseria fou la que patí més baixes. Es calcula que a principis de 1931 el bàndol de Masseria havia patit entre 40 i 60 morts.
Atemptats contra la seva vida 8 de maig de 1922