Dougga () o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk. Cobreix una superfície de 25 hectàrees i és el principal jaciment arqueològic de Tunísia. El 21 de juliol del 1991 fou declarat parc arqueològic nacional. Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1997.
Història Fou una ciutat númida (potser la Toccai esmentada el 305 aC per Diodor de Sicília, que diu que fou una de les primeres viles de l'interior ocupada per Eumac, general d'Agàtocles) i alguns pensen que es tractava de la primera capital del Regne dels massils. Appià la situa sota domini de Cartago com a capital de la regió de la Tusca, que englobava unes 50 ciutats i viles.
D'aquesta època, es conserven algunes restes: el santuari de Baal Hammon (al damunt es va edificar el temple de Saturn), datat al , amb un aspecte obert per als sacrificis i on es col·locaven els exvots. Sota Septimi Sever, va quedar cobert per dos metres de terra i va sorgir el nou temple. També el temple de Masinissa I, la necròpoli dolmènica i el mausoleu libicopúnic, a part d'algunes restes d'edificis coberts per edificacions romanes i alguns monuments públics, dels quals queda alguna resta a nivells inferiors a la zona del Capitoli, mercat i fòrum. D'altra banda, les inscripcions líbiques, públiques i bilingües, són nombroses i daten dels segles III i II aC.
Va caure en mans de Masinissa I (202-148 aC), que en la Tercera Guerra púnica es va aliar amb Roma i va poder conservar una independència teòrica. El 46 aC, el Regne de Numídia fou annexionat a Roma (va reviure breument del 31 al 25 aC) i la ciutat va passar a ser una ciutat provincial romana, però sense patir cap canvi, de moment; en el regnat de Tiberi, s'hi van instal·lar colons romans dependents de la colònia de Cartago, fundada no gaire abans. Així, van sorgir les dues comunitats: els habitants de la civitas, de cultura libicopúnica, i els colons del pagus, de cultura romana. Fou en el que es van construir el teatre, el circ, les termes, alguns temples i el primer aqüeducte i cisterna, i alguna font pública
En temps de Claudi, era un pagus (habitat per colons romans i cartaginesos) i depenia encara de la colònia romana de Cartago, però al costat d'una ciutat númida. Sota Marc Aureli, era una ciutat amb un pagus, però cada vegada més el pagus i la civitas actuaven en comú i Septimi Sever va erigir la ciutat en municipium Septimianum Aurelium liberum Thugga el 205. En aquests anys (195 a 235), va arribar a la seva màxima extensió, però no van sorgir gaires nous monuments sinó que més aviat es van fer arranjaments als ja existents.
Durant el , la civitas es va romanitzar i fou en aquesta època quan es va construir el teatre, l'odèon, l'hipòdrom i segurament l'amfiteatre; també es van construir els aqüeductes. La divisió, almenys administrativa, entre pagus i ciutat dins el municipi devia romandre, perquè el 256 hi havia dos bisbes, Saturní i Honorat, que van assistir al concili de Cartago, segurament representant-ne l'un el pagus i l'altre la civitas.
El 261, es devia posar fi definitivament a la dualitat quan fou convertida en colònia sota Gal·liè (Colonia Licinia Septima Aurelia Alexandriana Thuggenses). La crisi imperial al , amb una fiscalitat inaguantable, va buidar la ciutat, com va passar en altres llocs. El 411, el bisbe de Thugga, Pascasi, donatista, va assistir al concili de Cartago. D'aquesta època, és l'església de Victòria, datada a finals del o principis del V. Thugga es va despoblar sota els vàndals (), ja que el seu nom no apareix en cap dels sínodes i concilis realitzats.
Al , la zona va passar a mans romanes d'Orient (quan, segurament, ja estava despoblada o almenys hi restava molt poca gent), que la van conservar fins a l'arribada dels àrabs; Justinià I va fer-hi construir una fortalesa, cosa que fou executada pel general Salomó ajuntant el fòrum i el capitoli per formar una fortificació (tot i que menys important que les de Thubursicum Bure, moderna Teboursouk, a 5 km al nord, o Agbia, moderna Borj Brahim, o Thignica moderna Aïn-Tounga), la qual tenia una missió de vigilància de la regió i, en cas d'atac, de protecció de la població, que devia ser poc nombrosa; per a la construcció, va utilitzar molt de material dels edificis ja existents, especialment del fòrum; fou llavors quan es va construir la muralla anomenada númida (perquè es pensava que era preromana). Va desaparèixer sota els àrabs i, en tot cas, va romandre com un llogaret sense importància.
Fou visitada el 1631 per Tomàs d'Arcos, provençal d'origen aragonès, que havia estat capturat pels pirates i venut a un tunisià, i que va comprar la llibertat i es va convertir a l'islam; en aquesta època, era un llogaret agrícola. Més tard, el van visitar altres europeus. Les excavacions van començar el 1881 i es van posar a la llum nombrosos monuments i 2.000 inscripcions líbiques, púniques, gregues i llatines. Actualment, s'ha excavat un terç de l'àrea. El llogaret tunisià que hi havia al mateix lloc de les ruïnes ha estat desplaçat uns cinc km i es diu ara Nova Dougga (Dougga El Jedida)
miniatura|Maqueta de Dougga al Museu del Bardo
Llocs destacats Fòrum de Dougga miniatura|Fòrum El fòrum de Dougga és una plaça pavimentada, amb algunes restes al seu contorn, que es troba al jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, a la part esquerra segons es mira el capitoli de front. Està protegit, al fons, per una muralla romana d'Orient de construcció molt posterior. A la dreta, queda la plaça dels vents, que es diu així perquè, a terra, hi ha gravats els noms dels dotze vents que es donen al país; al fons de la plaça dels vents, hi ha un petit temple anomenat temple de Mercuri. La plaça dels vents era al costat de l'edifici del mercat (del qual resta el paviment), que fou fundat sota l'emperador Claudi o, una mica abans, amb Tiberi. L'àrea a la plaça dels vents era anomenada en època romana area macelli ('plaça del mercat') i fou construïda segurament a costa dels Pacuvis (Pacuvii), que també van construir l'edifici del mercat a un costat de la plaça i el temple de Mercuri a l'altre costat. El fòrum mesurava 38,5 metres x 24 metres i estava rodejat de pòrtics per tres costats.
Capitoli de Dougga miniatura|esquerra|Capitoli El capitoli de Dougga és un temple romà del jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, que fou construït al i estava dedicat als déus protectors romans, Júpiter, Juno i Minerva. A la dreta, es troba el temple de Mercuri i la plaça dels vents i, a l'esquerra, el fòrum de Dougga i una muralla romana d'Orient molt posterior. Una estàtua colossal de Júpiter es trobava col·locada al fons del temple. Fou construït a expenses d'un ciutadà ric de Dougga (Thugga), Lucius Marcius Simplex, i del seu fill Lucius Marcius Simplex Regillianus, el 166 o 167. Està precedit d'una plataforma enllosada que servia de cort per als fidels; té una escala que dona a un pòrtic amb quatre columnes a la façana i dos de retorn, després de les quals hi havia la sala de culte (13 x 14 metres) amb tres nínxols al fons (el del mig tenia l'estàtua de Júpiter i els altres les de Juno i Minerva). Al frontal, té un relleu que representa un home agafat per una àliga, simbolitzant l'apoteosi de l'emperador Antoní Pius (138-161).
Circ de Dougga El circ de Dougga és un monument del jaciment arqueològic de Dougga a Tunísia, que mesura 393 metres de llarg amb una pista de 190 metres de llarg i un circ de 6 metres, construït el 224 sobre un terreny al nord-oest de la ciutat cedit testamentàriament el 214 per una ciutadana de Thugga, anomenada Gabínia Hermiona (segurament una persona rica i notable), segon indica la dedicatòria. El circ és modest comparat a altres (per exemple el de Cartago feia 570 metres). El monument no està ben conservat.
Temple de Saturn miniatura|Temple de Saturn El Temple de Saturn és un temple relativament mal conservat en comparació amb altres del conjunt arqueològic de Dougga a Tunísia. El culte a Saturn probablement va substituir en el culte al deu Baal Hammon púnic al . El temple és visible per l'accés de les ruïnes, ja que està sobre un turó. Té una porta d'entrada a un vestíbul, una cort a cel obert rodejada de pòrtics i tres cel·les on hi havia les divinitats objecte de culte; i a l'interior, sota terra, hi ha unes cisternes que recollien l'aigua i més a sota s'han trobat restes de l'antic temple púnic-númida; al fons una capella i canalitzacions d'aigua. Aquest temple fou construït en el regnat de l'emperador Septimi Sever (193-211) juntament amb un arc triomfal que porta el seu nom.
Temple de Plutó miniatura|esquerra|Temple de Plutó El Temple de Plutó és una estructura del jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, situada prop dels banys dels Ciclops, dedicada a temple pagà, i que se suposa que podia estar dedicat al déu Plutó, ja que un bust de Plutó es va trobar durant l'excavació del lloc (Plutó era el geni protector de Thugga). Es conserva el terra, les escales i una porta i algunes columnes. Era un complex d'importància mitjana en el que no es van trobar inscripcions i s'ha interpretat en funció de les seves característiques arquitectòniques i el seu context arqueològic. Està format per un vestíbul en forma de terrassa, i col·locat en pòdium. La forma és rectangular i l'accés és per unes escales de les quals les superiors ja no hi són, i que porten al pronaos, més enllà de la qual la cel·la o sala de culte amb els murs laterals encara conservats fins a 1,29 metres; la porta d'entrada té una altura de 3,10 metres.
Temple de la Victòria de Caracal·la El temple de la Victòria de Caracal·la (o més precisament "de les Victòries de Caracal·la) és un temple pagà romà del jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, construït en honor de l'emperador Caracal·la durant el regnat d'aquest emperador (198-211), probablement al principi del . És un dels 28 temples que se sap que hi havia al centre de Dougga. Construït sobre un terreny en pendent, van caldre importants treballs per a construir-lo. És al costat de la casa de Venus. Les dimensions són 41,5 x 14,20 metres, i es troba sobre un pòdium. L'accés és per una porta lateral a la qual s'arriba per tres esglaons que donen a una gran sala enllosada, confrontada al nord per una altra sala rectangular amb un pòrtic, al qual s'accedeix per una escala monumental.
Temple de Minerva miniatura|Temple de Minerva El Temple de Minerva és un temple pagà del jaciment arqueològic de Dougga a Tunísia, construït pels romans vers la segona meitat del sota l'emperador Domicià o sota Antoní Pius (138-168). El va pagar la sacerdotessa del culte imperial Iulia Paula Laenatiana. El seu estat és molt precari amb només una petita part de les parets encara en peu, i algunes columnes, a més del paviment. Està orientat al sud-oest. La sala principal estava precedida d'un pòrtic ja desaparegut; a la cel·la o sala de culte s'accedia per una escala monumental erigida sobre un pòdium, i a l'interior de la sala i havia altres sales que tenien accés per portes laterals.
Arc de Septimi Sever miniatura|esquerra|Arc de Septimi Sever Arc de Septimi Sever de Dougga és actualment les restes d'una estructura que formaven un arc triomfal que estava dedicat a l'emperador Septimi Sever (193-211) al jaciment arqueològic de Dougga a Tunísia en commemoració de l'elevació de la ciutat a municipi. Era proper al temple de Plutó de Dougga. Va ser construït a començaments del . Està format per una arcada de 5 metres d'obertura sostinguda per peus decorats amb nínxols rectangulars poc fondos. Té una inscripció dedicada a l'emperador i a la seva dona Júlia Domna i una altra als fills (Caracal·la i Publi Septimi Geta). Era punt de sortida a la via de Theveste.
Trifolium miniatura|Trifolium