miniatura|Gòtic americà (1930), de Grant Wood, s'ha convertit en una icona àmpliament coneguda (i sovint parodiada) del realisme social. El realisme social és el terme utilitzat per a designar l'obra produïda per pintors, gravadors, fotògrafs, escriptors i cineastes que pretén denunciar les condicions socioeconòmiques de vida de la classe treballadora com a mitjà per a criticar les estructures de poder que sostenen aquestes condicions injustes. Tot i que les característiques de l'estil varien d'un país a un altre, gairebé sempre empra una forma de realisme descriptiu o crític.James G. Todd Jr, Social realism in: Grove Art Online
De vegades el terme s'utilitza de manera particular per a designar el moviment artístic que va florir entre les dues guerres mundials com a reacció a les dificultats i problemes que va patir la societat després del Crac del 29. A fi de fer l'art accessible a un públic més ampli, els artistes van recórrer a retrats realistes de treballadors anònims i de persones populars com a icones heroiques del coratge davant de l'adversitat. Amb aquest objectiu polític volien exposar el deteriorament de les condicions reals de les classes populars i passar comptes amb els governs i els sistemes socials existents.Social Realism defined at the MOMA
El realisme social no s'ha de confondre amb el realisme socialista, la forma d'art soviètica que va ser institucionalitzada per Ióssif Stalin el 1934 i, posteriorment, va ser adoptada pels partits comunistes d'arreu. També és diferent del realisme ja que no només presenta les condicions dels pobres, sinó que ho fa transmetent les tensions entre dues forces oposades, com ara entre els pagesos i els terratinents. Tanmateix, de vegades els termes realisme social i realisme socialista s'utilitzen indistintament.Max Rieser, The Aesthetic Theory of Social Realism, in: The Journal of Aesthetics and Art Criticism, Vol. 16, No. 2 (December 1957), p. 237-248
Orígens miniatura|La benedicció (1860) de Charles de Groux El realisme social com a moviment artístic que es va fer prominent als Estats Units d'Amèrica (EUA) entre les dues guerres mundials, com a reacció a les dificultats creixents per a la gent corrent, va ser influenciat per la tradició realista social europea que havia existit durant dècades.
El realisme social es remunta a la pintura del realisme francesa del d'Honoré Daumier, Gustave Courbet i Jean-François Millet.1850; Dresden, destroyed 1945 La Revolució Industrial britànica va despertar la preocupació per les pobres, i a la dècada del 1870 l'obra d'artistes com Luke Fildes, Hubert von Herkomer, Frank Holl i William Small es va reproduir àmpliament al setmanari il·lutrat The Graphic.
A Rússia, la societat cooperativa de pintors dels Peredvíjniki va ser crítica amb l'entorn social que provocava les condicions descrites, i va denunciar la «malvada» etapa tsarista. Ilià Repin va afirmar que la seva obra d'art tenia com a objectiu «criticar totes les monstruositats de la nostra vil societat» del període tsarista.
La fotografia realista social es basa en les tradicions documentals de finals del , com ara l'obra de Jacob Riis i Maksim Dmitriyev.
Escola Ashcan miniatura|Bandit's Roost (1888), de Jacob Riis. Fotografia de Mulberry Street que era considerada la part de la ciutat de Nova York amb més crims Cap al 1900, un grup d'artistes realistes encapçalat per Robert Henri va desafiar l'impressionisme i els acadèmics estatunidencs, en el que posteriorment es va anomenar Escola Ashcan. El terme va ser suggerit per un dibuix de George Wesley Bellows, titulat Disappointments of the ash can, que va aparèixer al Philadelphia Record l'abril de 1915.
En pintures, il·lustracions, gravats i litografies, el grup d'Ashcan es van concentrar a retratar la vitalitat de Nova York, amb una mirada atenta als esdeveniments presents i a la retòrica social i política de l'època al voltant dels problemes de la immigració i la pobresa urbana. L'Escola Ashcan va influir en l'art de la Gran Depressió, com el mural de Thomas Hart Benton City activity with Subway.
Moviment artístic esquerra|miniatura|Enterrament a Ornans de Gustave Courbet El realisme social que s'origina en la pintura del realisme europeu es va convertir en un moviment artístic important durant la Gran Depressió als EUA. Com a moviment artístic estatunidenc està estretament relacionat amb el regionalisme americà. El realisme social estatunidenc inclou obres d'artistes de l'Escola Ashcan com Edward Hopper, Jacob Lawrence, Aaron Douglas, Grant Wood, Philip Guston i d'altres. També s'estén a l'art de la fotografia, tal com exemplifiquen les obres de Walker Evans, Dorothea Lange, Margaret Bourke-White, Lewis Hine, Edward Steichen, Gordon Parks o Berenice Abbott.
A Mèxic, la pintora Frida Kahlo està associada al moviment del realisme social. També a Mèxic va tenir lloc el moviment del muralisme mexicà als anys 1920 i 1930, el qual va ser font d'inspiració per a molts artistes al nord de la frontera i un component important del moviment del realisme social. El muralisme mexicà es caracteritza pel seu contingut polític, en gran part marxista, i per la situació social i política del Mèxic postrevolucionari. Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, José Clemente Orozco i Rufino Tamayo són els impulsors més coneguts del moviment.
Molts artistes que van subscriure el realisme social eren pintors amb opinions polítiques socialistes. Per tant, el moviment té alguns punts en comú amb el realisme socialista de la Unió Soviètica i al Bloc de l'Est, tot i no ser idèntics atès que el realisme social no és un «art oficial» i deixa espai per a la subjectivitat. En determinats contextos, el realisme socialista ha estat descrit com una vessant específica del realisme social. El realisme social s'ha resumit de la següent manera:
A Amèrica EUA miniatura|Mare migrant (1936) de Dorothea Lange. Aquest retrat de Florence Owens Thompson (1903-1983) és una foto icònica de la Gran Depressió El realisme social als EUA es va inspirar en els muralistes mexicans actius després de la Revolució Mexicana de 1910. La fotografia realista social va assolir el seu punt culminant amb el treball de Dorothea Lange, Walker Evans i Ben Shahn per al projecte Farm Security Administration (FSA) de 1935 a 1943.
Després de la Primera Guerra Mundial, la vitalitat economia agrícola estatunidenca es va esfondrar a causa de la sobreproducció, la caiguda dels preus, el clima desfavorable i l'augment del mecanisme. Molts treballadors del camp estaven sense feina, moltes petites explotacions agrícoles es van veure obligades a endeutar-se i la masoveria va ser erradicada. Quan Franklin Delano Roosevelt va esdevenir president el 1932, gairebé dos milions de famílies camperoles vivien en la pobresa i milions d'acres de terra de conreu s'havien arruïnat per l'erosió del sol i les males pràctiques agrícoles.
L'FSA va ser una agència del New Deal dissenyada per a combatre la pobresa rural durant aquest període. L'agència va contractar fotògrafs per a proporcionar proves visuals que existia una necessitat i que els programes de l'FSA estaven satisfent aquesta demanda. En conjunt, aquesta missió va suposar més de 80.000 imatges en blanc i negre i ara es considera un dels projectes de fotografia documental més famosos de la història.
El Public Works of Art Project (WPA) va ser un programa per emprar artistes durant la Gran Depressió. Va ser el primer programa d'aquest tipus, des del desembre de 1933 fins al juny de 1934. Va ser dirigit per Edward Bruce del Departament del Tresor dels Estats Units i finançat per la Civil Works Adminitration.
Creada el 1935, la Works Progress Administration va ser l'organisme del New Deal més gran i ambiciós, que donava feina a milions de persones aturades (la majoria homes no qualificats) per a dur a terme projectes d'obra pública com edificis o carreteres.Eric Arnesen, ed. Encyclopedia of U.S. Labor and Working-Class History (2007) vol. 1 p. 1540 miniatura|El mural Beating the Chines d'Anton Refregier al Rincon Center de San Francisco representa la violència ètnica present als disturbis de San Francisco de 1877 Amb l'aparició de l'expressionisme abstracte a la dècada del 1940, el realisme social semblava haver passat de moda. Diversos artistes del WPA van trobar feina a l'Oficina d'Informació de Guerra durant la Segona Guerra Mundial, realitzant cartells i altres materials visuals. Després de la guerra artistes com Jacob Lawrence, Ben Shahn, Bernarda Bryson Shahn, Raphael Soyer, Robert Gwathmey, Antonio Frasconi, Philip Evergood, Sidney Goodman i Aaron Berkman van continuar treballant amb modalitats i temes socials.
El realisme social i la creació d'art amb consciència social continuen avui en dia dins del món de l'art contemporani amb artistes com Sue Coe, Mike Alewitz, Kara Walker, Celeste Dupuy Spencer, Allan Sekula, Fred Lonidier i d'altres.
Amèrica Llatina Després de la Revolució Mexicana de 1910, els artistes mexicans van crear murals propagandístics que emfatitzaven l'esperit revolucionari i l'orgull per les tradicions dels pobles indígenes de Mèxic, com ara Història de Mèxic. De la conquesta al futur de Diego Rivera, Catarsi de José Clemente Orozco o La vaga de David Alfaro Siqueiros. Aquests murals també van fomentar el realisme social en altres països llatinoamericans, des d'Equador (La vaga d'Oswaldo Guayasamín) fins al Brasil (Cafè de Candido Portinari).
A Europa miniatura|Quiosc (1952) de Bruno Caruso A Bèlgica, els primers representants del realisme social es troben en l'obra d'artistes del com Constantin Meunier i Charles de Groux. A Gran Bretanya, artistes com James McNeill Whistler, Hubert von Herkomer i Luke Fildes van tenir un gran èxit amb pintures realistes que tractaven temes socials i representacions del món «real». Altres artistes europeus també van adoptar el realisme social a principis del , com ara el pintor i il·lustrador italià Bruno Caruso, els artistes alemanys Käthe Kollwitz, George Grosz, Otto Dix i Max Beckmann; l'artista suec Torsten Billman; els artistes holandesos Charley Toorop i Pyke Koch; els artistes francesos Maurice de Vlaminck, Roger de La Fresnaye, Jean Fautrier i Francis Gruber i els artistes belgues Eugène Laermans i Constant Permeke.
La polarització política va fer que la distinció entre realisme social i realisme socialista es tornés menys òbvia a l'opinió pública, tot i que a mitjans del segle XX l'art abstracte l'havia substituït com a moviment artístic hegemònic tant a l'Europa occidental com als Estats Units d'Amèrica.
La pintura del realisme representa l'actualitat del que els ulls poden veure i va ser una forma d'art molt popular a França a mitjans i finals del . Va sorgir amb la introducció de la fotografia, una nova font visual que va crear el desig que la gent produís coses que semblen «objectivament reals». El realisme s'oposava al romanticisme, el gènere que va dominar la literatura i les obres d'art franceses a mitjans del . El realisme afirmava l'existència de la realitat externa i es va revoltar contra l'emotivisme exagerat. La veritat i l'exactitud es van convertir en els objectius de molts realistes com Gustave Courbet.Nineteenth-Century French Realism|The Metropolitan Museum of Art|Heilbrunn Timeline of Art History
Rússia i la Unió Soviètica miniatura|Els sirgadors del Volga (1870) d'Ilià Repin