El mausoleu libifenici de Dougga, també conegut com a Mausoleu Númida o Mausoleu d'Atban, és un dels escassos exemples conservats d'arquitectura reial númida del . Situat en el jaciment arqueològic de Dougga (antiga Thugga, actual Tunísia), aquest monument destaca no només per la seva arquitectura, sinó també per conservar una inscripció bilingüe redactada en alfabet púnic (fenici) i líbic-berber. Malgrat la seva antiguitat, es conserva en un notable estat gràcies a les restauracions efectuades pel govern del protectorat francès de Tunísia entre els anys 1908 i 1910.
Localització El monument es localitza al jaciment arqueològic de Dougga, al nord-oest de Tunísia, al cim d'un turó de 571 metres que domina la vall fèrtil d'Oued Khalled, a prop de la ciutat de Teboursouk i a uns 100 km de la capital del país. La morfologia del terreny es veu condicionada per la presència de la falla de Kef Dougga. Actualment, el jaciment forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO per la seva rellevància històrica i cultural.
Descobriment i Història Datat entorn de l'any 146 aC, el mausoleu s'insereix en l'antiga ciutat númida de Dougga, que posteriorment quedà sota domini romà. La primera menció coneguda del monument la fa Thomas of Arcos, qui el va documentar a mitjan . Aquest el va mostrar a l'especialista en llengües orientals Abraham Echellen, del qual es perd el rastre després del seu trasllat a Roma.
A partir del segle XIX, la inscripció va començar a atraure l'atenció d'estudiosos i especialistes. L'any 1815, abans de la invasió francesa d'Algèria, el comte Camillo Borgia va copiar el text, i malgrat que la seva versió era imprecisa, va estimular posteriors investigacions. Durant la dècada de 1830, figures com Sir Geneville Temple i Wilhelm Gesenius intentaren desxifrar la inscripció, tot i que sense resultats definitius.
El 1842, el cònsol britànic a Tunísia, Thomas Reade, va arrencar la placa amb la inscripció original amb la intenció de vendre-la al British Museum. L'operació, avalada per les autoritats turques de l'època, implicà que la peça fos tallada per la meitat per facilitar-ne el transport, causant danys greus al monument.
Posteriorment, el 1843, Félicien de Saulcy va avançar en la comprensió del text, aconseguint interpretar-ne parcialment la variant oriental de l'alfabet líbic-berber. Les seves conclusions van ser revisades i ampliades per estudiosos com Joseph Halévy.
Durant el segle XX es van emprendre diverses campanyes arqueològiques. Entre 1908 i 1910, l'arqueòleg francès Louis Poinssot va dur a terme una restauració significativa, recuperant fragments dispersos a la zona. Malauradament, una segona inscripció existent al monument havia estat completament destruïda.
Als anys quaranta, el filòleg i epigrafista Jean-Baptiste Chabot va publicar el Recueil des Inscriptions Libyques, incloent-hi l'estudi de la inscripció de Dougga, fixant valors fonètics a diversos símbols de l'alfabet.
Finalment, el desembre de 1977, el Mausoleu d'Atban va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, valorant-ne la seva importància cultural, arquitectònica i epigràfica. Dougga és considerat avui dia una de les ciutats romanes més ben conservades del nord d'Àfrica.
Excavacions El jaciment de Dougga conserva una extensa aglomeració de restes d'època númida i romana. Al sector sud s'hi localitzen edificis commemoratius i religiosos; a l'altiplà nord, una necròpolis megalítica amb tombes númides associades a dòlmens; al sud, el Mausoleu d'Atban, i al nord-oest, el santuari de culte a Baal Hammon.
El conjunt arqueològic ocupa prop de 70 hectàrees, que arriben a 86,4 hectàrees si s'hi inclou la necròpolis. Dougga esdevingué colònia romana l'any 261 dC, i després del seu abandonament, els seus edificis van ser reutilitzats per a la construcció de l'església de Santa Victòria i la fortalesa romana d'Orient.
Entre 2017 i 2022, un equip tunisià-francès va dur a terme vuit campanyes arqueològiques a la perifèria nord de Dougga, especialment a la necròpolis de tombes circulars. En destaca la Bazina 55, dividida en quatre càmeres i que contenia restes òssies, ceràmica i monedes. Els enterraments eren col·lectius i comprenien infants perinatals, immadurs i adults. Davall d'aquesta bazina es localitzà un mausoleu turriforme.
La zona de culte a Baal Hammon, posteriorment sincretitzat amb Saturn en època romana, inclou restes de cabres perinatals, esteles votives i dipòsits de cremació. Encara avui són visibles restes de policromia, especialment tons vermells, perceptibles a simple vista o mitjançant llum blanca.
Estructura Arquitectònica El mausoleu, de 21 metres d'alçada, s'estructura en tres nivells als quals s'accedeix mitjançant cinc graons. El primer pis presenta diverses falses finestres disposades simètricament, mentre que la finestra d'accés real es troba a la cara nord, des d'on s'accedeix a la cambra funerària.
Damunt d'aquesta s'hi ubicava la inscripció libifenícia. El segon pis està format per una columnata d'ordre jònic disposada en forma de temple o naïskos. El tercer pis corona el monument amb una estructura piramidal sostinguda per pilastres, amb escultures de grifons a les cantonades. També s'hi conserven relleus d'una quadriga a la cara est i la figura d'un lleó a la part superior.
Inscripció La inscripció original es trobava gravada sobre un fris de pedra calcària, redactada en dues llengües: una meitat en numídic (líbic) i l'altra en púnic. A diferència d'altres inscripcions d'aquesta època, el text de Dougga es disposava en línies horitzontals començant per la dreta, imitant l'estil púnic.
Vegeu també Llengua líbica Imperi Cartaginès Numídia
Bibliografia Cunliffe, B. W. (2023). Facing the sea of sand : the Sahara and the peoples of Northern Africa. Oxford University Press.p. 158-160 Casajus, D. (2022). Résurrection d'un monument: Le mausolée libyco-punique de Dougga. Hespéris, Tamuda, LVII (2), 279–306. Dominique Casajus. Les alphabets libyques. Emprunt et création. Julien d’Huy, Frédérique Duquesnoy, Patrice Lajoye. Le gai sçavoir. Mélanges en hommage à Jean-Loïc Le Quellec, Archaeopress, pp.490-494, 2023, 978-1803275413. ffhalshs-04127885f de Vos Raaijmakers, M., & Pepe, C. (2015). A New Funerary Epigram of a Syrian Migrant near “Thugga” “(Africa Proconsularis)”, Tunisian Tell. Zeitschrift Für Papyrologie Und Epigraphik, 194, 73–79. BROGAN, O., & SMITH, D. J. (1984). THE ARCHITECTURE OF THE TOMBS. In Ghirza A Libyan Settlement in the Roman Period (p. 207–214). British Institute for Libyan and Northern African Studies. René Rebuffat. Recueil des inscriptions libyques 1940-2012. 2013. ffhalshs-00841800 HespérisTamuda, 2022, Practicing Archaeology in the Maghreb: Historical Perspectives and Contemporary Realities / pratiquer l'archéologie au Maghreb: Perspectives historiques et réalités contemporaines, LVII (2), pp.279-306. ffhalshs-03823999f Flores, A., ﻓﻠﻮﺭﻳﺲﺃﻧﺪﺭﻳﺎ, Djebar, A., & ﺟﺒﺎﺭﺁﺳﻴﺎ. (2000). Ruin and Affect in Assia Djebar’s Vaste est la prison / ﻭﺍﺳﻊ ﻫﻮ ﺍﻟﻤﻌﺘﻘﻞ: ﺍﻟﺨﺮﺍﺋﺐ ﻭﺍﻟﻌﻮﺍﻃﻒ ﻓﻲ ﺭﻭﺍﻳﺔ ﺁﺳﻴﺎ ﺟﺒﺎﺭ. Alif: Journal of Comparative Poetics, 20, 234–256. Halévy, Joseph. 1905. L'origine des alphabets berbères. Journal asiatique 7 . 119. CHABOT Jean Baptiste, Recueil des Inscriptions Libyques, Paris, Imprimerie Nationale, 1940. Estarán Tolosa, María José. (2015). Traducir la cultura : Traducción y romanización en las inscripciones bilingües del Occidente romano. 10.4000/books.cths.1022. Archivo de la Frontera | EL LIMES ROMANO DE ÁFRICA – XIII – THUGGA (Dougga). Residencia del rey númida Massinissa. Colonia Licinia Thugga (260 d.C.). (Túnez). 1 gener 2015. Samir, A. (2021). Dougga Numide : les avancés des recherches depuis 1979. L’Exposition « Die Numider », 40 Ans Après. Bilan Et Perspectives Des Recherches Sur Les Numides, Actes Du Colloque International, Tunis (27-29 Novembre 2019), 2021, p. 321-359. Dominique Casajus. Les alphabets libyques. Emprunt et création. Julien d’Huy, Frédérique Duquesnoy, Patrice Lajoye. Le gai sçavoir. Mélanges en hommage à Jean-Loïc Le Quellec, Archaeopress, pp.490-494, 2023, 978-1803275413. ffhalshs-04127885f mondial, UNESCO Centre du patrimoine. «Les Mausolées Royaux de Numidie, de la Maurétanie et les monuments funéraires pré-islamiques». UNESCO Centre du patrimoine mondial Millar, F. (1968). Local Cultures in the Roman Empire: Libyan, Punic and Latin in Roman Africa. The Journal Of Roman Studies, 58(1-2), 126-134. Aounallah S., Brouquier-Reddé V., Abidi H., Maligorne Y., Sghaïer Y., Hafiane-Nouri S., Poupon F, Artru J, Ben Slimène H., Dammak-Latrach O., You F. (2021), Dougga numide: les avancées de la recherche depuis 1979, in: M. Khanoussi, M. Khaki éd., L'exposition “Die Numider 40 ans après”, Bilan et perspectives des recherches sur les Numides, Actes du colloque international, Tunis, 27-29 novembre 2019, Tunis (INP), p. 321-349. Poinssot Louis. La restauration du mausolée de Dougga. In: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 54 année, N. 9, 1910. p. 780-787.
Categoria:Dougga Categoria:Mausoleus