Ihizi ('caça' en basc) és el mot que designa diversos animals salvatges en la mitologia basca. Es tracta d'un irelu (geni) que pren la forma d'un animal salvatge, una bèstia ferotge que viu sobretot a les coves i de vegades ataca els passavolants. Les manifestacions més habituals d'aquest animal són la vaca, el bou o el vedell vermells, de raça Betizu (Behigorri, Zezengorri i Aatxegorri, respectivament) i el cavall (Zaldi), tot i que n'hi ha d'altres. Estudis recents han demostrat que aquesta mena d'entitats o esperits troglodites sovint s'associen amb llocs on aquests mateixos animals van ser representats pels homes del Paleolític.

Etimologia Ihizi o ehiza vol dir 'caça' en basc. Les preses de caça es diuen també ehiza en certs llocs. Aquesta creença podria remetre al Paleolític, una època en què els bòvids i èquids eren encara preses de caça habitual. Al seu torn, Behigorri vol dir 'vaca vermella' (de behi 'vaca' i gorri 'vermell'), Aatxe és 'vedell', zezen 'toro' i zaldi 'cavall'.

El terme ihizi té diverses variants locals: hiza, ihize en baix navarrès; ïhïze, iïze, ïze en roncalès; eizi, atestat cap al 1620 en alt navarrès; izi-, eize en guipuscoà, alt navarrès i salacenc; eiza en biscaí, guipuscoà i alt navarrès (i eiz, atestat el 1596 en antic biscaí).

Creences José Miguel de Barandiarán ha identificat diversos éssers mítics representats per l'ihizi: són ocells (corbs en una cova, voltors en una altra) i més comunament serps (en una dotzena de coves), cosa que no és sorprenent tenint en compte el caràcter ctònic que generalment s'atribueix als rèptils. De manera més sorprenent, de moltes més coves es diu que hi habiten vaques, vedells i bous vermells, cavalls i eugues.

Els toros cavernícoles de la mitologia basca són majoritàriament agressius i poden atacar i espantar aquells que entrin a la cova o negar-los-hi l'entrada. Apareixen amenaçadors, emergeixen de les coves que habiten, impedint que els humans hi entrin, llencen pedres o apareixen en nits de tempesta per sembrar el caos i la destrucció.

Manifestacions

Zezengorri

Es creu que certes coves, però també avencs, estan habitades o custodiades per un geni amb aspecte de bou. Segons les versions, aquests genis subterranis sortien de nit a la superfície de la terra. La creença en el Zezen es podria remuntar al Paleolític.

Behigorri

Sota la forma de vaca, l'Ihizi apareixia a Leize (Sara). A la cova de Marizulo (literalment, 'forat de Mari') del mont Larrunarri, prop d'Amezketa, hi viu una vaca vermella. Una altra es troba a la cova d'Olanoi a Beizama i una altra a la Cueva del toro del Kapildui, al Parc Natural d'Izki, prop de Bernedo. També n'hi ha una a la cova de Kamaindegia de Bera i una altra a una cova de l'Aizkorri, a les Muntanyes Basques.

Aatxegorri

Un vedell vermell (txaalgorri) o de foc guarda l'entrada de la cova d'Ubedi, prop d'Ataun. De vegades se senten les esquelles d'un ramat en una cova de Sara, custodiada per un Aatxe o "toro jove". A més, aquest ésser mític anomenat Aatxe també habita les coves Laminazilo d'Izturitze, Akelarre de Zugarramurdi, Aizpitarte d'Errenteria, Bolinkoba d'Abadiño, Santamanine de Kortezubi, Balzola de Dima i Etxeberri (Arakil).

Zaldi

L'Ihizi en forma de cavall (zaldi) blanc és propi de les coves de Lexarrigibel (Altzai, Zuberoa). Com a euga negra viu a la gruta d'Obanzun (Berastegi).

Altres formes També es pot veure l'Ihizi en forma d'altres animals: Cabra blanca en una cova de Villafranca (Navarra) Boc a les coves d'Akelarre de Zugarramurdi (cf. Akerbeltz) Marrà a les coves d'Okina, a Bernedo i l'Aketegi, a Zegama (cf. Ahari) Porc vermell al Marizulo d'Amezketa (cf. Herauscorritsehe) Gos gris a la cova Olanoi de Beizama (cf. Olanoiko zakurra)

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Mari (deessa)

Categoria:Genis i esperits de la mitologia basca Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Bestiar boví