El 8 de setembre de 2022, va morir la reina Elisabet II del Regne Unit i dels altres regnes de la Commonwealth al castell de Balmoral (Escòcia) als 96 anys. Amb 70 anys i 214 dies de regnat, la reina va ser la monarca més longeva de la història britànica. La va succeir el seu fill major Carles III.
El seu funeral d'Estat es va celebrar el 19 de setembre de 2022 a l'Abadia de Westminster a Londres.
Antecedents La reina tenia bona salut fins a la mort del seu marit, el príncep Felip, el 9 d'abril de 2021. L'octubre de 2021, va començar a utilitzar un bastó durant els seus compromisos públics i, després de passar una nit a l'hospital el 20 d'octubre, es van cancel·lar per motius de salut la seva visita a Irlanda del Nord i la seva assistència a la conferència de COP26 a Glasgow o bé el servei nacional del diumenge de record del 2021.
Al juny, no va assistir a un servei religiós pel seu jubileu de platí. El palau de Buckingham va esmentar la "incomoditat" de la reina després d'estar dreta durant la desfilada militar que celebrava el seu aniversari oficial el primer dia de les celebracions.
La reina va estar present al servei d'acció de gràcies pel príncep Felip a l'Abadia de Westminster el 29 de març, però no va poder assistir al servei anual del Dia de la Commonwealth aquest mes ni al servei real de Pentecosta a l'abril i es va perdre l'obertura del Parlament al maig per primera vegada en 59 anys (No hi va assistir el 1959 i 1963 per estar embarassada del Príncep Andreu i del Príncep Eduard, respectivament). En la seva absència, el Parlament va ser inaugurat pel Príncep de Gal·les i el Duc de Cambridge en qualitat de Consellers d'Estat. El Príncep de Gal·les, hereu aparent, va adquirir més responsabilitats oficials cap al final de la vida de la reina i va substituir la reina en la cerimònia.
Al setembre, dos dies abans de la seva mort, la reina va nomenar Liz Truss com a primera ministra al castell de Balmoral (on la reina estava de vacances), trencant així amb la tradició; normalment es feia al Palau de Buckingham.
Cronologia Aproximadament a les 12:30 BST del 8 de setembre de 2022, el palau de Buckingham va anunciar que la reina estava sota supervisió mèdica al Castell de Balmoral després que els metges expressessin la seva preocupació. El comunicat deia: "Després d'una nova avaluació aquest matí, els metges de la reina estan preocupats per la salut de Sa Majestat i han recomanat que romangui sota supervisió mèdica. La reina roman còmoda a Balmoral". Els quatre fills de la reina, juntament amb les seves nores, i els prínceps Guillem i Enric, van viatjar per estar amb ella.
Es va informar que al voltant de les 14.00 hores la BBC havia suspès la programació de la BBC One fins a les 18.00 hores per cobrir contínuament l'estat de la reina, amb tots els periodistes i locutors de la BBC vestits de negre. Es van emetre reportatges especials sobre el seu estat en altres cadenes principals del Regne Unit: ITV, Channel 4 i Channel 5. A les 15:00, una corresponsal de la BBC, Yalda Hakim, va tuitejar prematurament, abans de qualsevol anunci oficial, que la reina Elisabet II havia mort. Més tard va retirar el tuit.
Segon el seu certificat de defunció va morir Elisabet II a les 15:10 BST. El Palau de Buckingham va anunciar la seva mort a les 18:30 BST, indicant: "La reina ha mort en pau a Balmoral aquesta tarda. El Rei i la reina consort romandran a Balmoral aquesta tarda i tornaran a Londres demà". El primer anunci televisiu de la mort de la reina es va produir a les 18.31, llegit per la BBC durant una emissió en directe.
Capella ardent miniatura|233x233px|Elisabet II en la capella ardent al Palau de Westminster. La reina va romandre en estat de gràcia a Westminster Hall i el públic va poder veure el fèretre, que estava exposat en un cadafal. Durant tot aquest temps, el fèretre va ser custodiat constantment per membres de la Guàrdia del Cos de la Sobirana i de la Divisió de la Casa i el públic va poder passar per presentar els seus respectes. A més de la Corona Imperial d'Estat, es van col·locar sobre el fèretre l'Orbe del Sobirà i el Cetre del Sobirà amb Creu, i la Creu Wanamaker de Westminster es va col·locar a la seva capçalera. La bandera del regiment de la Companyia de la reina de la Guàrdia de Granaders es va col·locar als peus del fèretre. Tant la BBC com la ITV van oferir una retransmissió en directe de la vetlla de la reina per a aquells que no poguessin assistir al Palau de Westminster. Diversos polítics i personalitats de la reialesa van visitar el Palau de Westminster abans del funeral per presentar els seus respectes. El 16 de setembre, un home de 28 anys va ser detingut en virtut de la Llei d'Ordre Públic després de sortir corrent de la cua dins de Westminster Hall i tocar el fèretre.
Cua Es formava una cua llarguíssima per veure el jaciment, amb llargs temps d'espera. The Queue, com es va conèixer, era un fenomen social en ell mateix. Molts comentaristes van assenyalar la tradicional creença cultural que als britànics se'ls dona bé fer cua. La cua va començar 48 hores abans que s'obrís el Saló al públic. La cua va arribar a tenir una longitud de gairebé 8 km, amb temps d'espera que superaven les 25 hores al matí del 17 de setembre. El Govern va instal·lar un rastrejador en directe que mostrava on era el final de la cua. També va instal·lar més de 500 lavabos públics, llocs d'aigua i llocs de primers auxilis. Els locals al llarg del camí també van obrir les seves instal·lacions. Un cop la cua va aconseguir la seva capacitat màxima i es va tancar temporalment, es va formar una cua secundària, no oficial, per entrar a la cua principal.
El primer dia del lying in state, el 14 de setembre, es va denunciar que un jove de 19 anys havia agredit sexualment dues dones mentre era a la cua, exposant-se i empenyent les persones de la cua per darrere, abans de saltar al riu Tàmesi.
Funeral Planificació miniatura|235x235px|Persones al fons de la cua poc després de la reobertura oficial a la tarda del 16 de setembre a Southwark Park, d'aproximadament 8,0 km de longitud, amb un temps d'espera de 24 hores Els plans per a la mort de la reina han existit d'alguna manera des dels anys 60. La reina va ser consultada sobre tots els detalls inclosos al seu pla funerari. El Comte Mariscal, el Duc de Norfolk, és l'encarregat d'organitzar l'esdeveniment.
El funeral d'Estat es va celebrar a l'Abadia de Westminster a les 11.00 hores del 19 de setembre de 2022. Va ser la primera vegada que el servei fúnebre d'un monarca es va celebrar a l'Abadia de Westminster des de Jordi II el 1760, i va ser el primer funeral d'Estat a Gran Bretanya des del de Winston Churchill el 1965. Pel que fa a la complexitat de la planificació logística, el protocol diplomàtic i la seguretat, el funeral d'Elisabet II va ser l'esdeveniment més gran al Regne Unit des del funeral d'Estat de Churchill, amb l'assistència de fins a 500 dignataris estrangers, inclosos caps d'Estat. El moment del funeral va permetre que els convidats que tenien previst intervenir en el debat general de l'Assemblea General de l'ONU al dia següent tinguessin prou temps per creuar l'Atlàntic i assistir-hi. Es van enviar invitacions a tots els països amb què Gran Bretanya manté relacions diplomàtiques, a excepció de Rússia, Belarús, Myanmar, Síria, Veneçuela i Afganistan. El Ministeri d'Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament es va encarregar de les invitacions, les comunicacions i els preparatius de seguretat a través de la seu acabada de crear "The Hangar", que inclou 300 funcionaris procedents d'altres departaments.
Els preus dels hotels també van augmentar els dies previs al funeral a Londres. Es van habilitar serveis de tren addicionals a tot el país perquè la gent pogués viatjar cap a de Londres i presentar els seus respectes pel jaciment i el servei fúnebre.
Servei i processons esquerra|miniatura|421x421px|El fèretre de la reina va ser portat a l'Arc de Wellington, amb vista a l'InterContinental London Park Lane. El dia del funeral, el fèretre va ser traslladat des del Palau de Westminster, a les 10:44 hores, fins a l'Abadia de Westminster al carruatge d'Estat de la Marina Reial a l'Abadia de Westminster al Carruatge d'Armes d'Estat de la Marina Reial i, seguint la tradició de tots els funerals d'Estat d'un monarca des d'Eduard VII, el carruatge va ser portat per 142 mariners de la Marina Reial, mentre el Rei, la Princesa Reial, el Duc de York, el Comte de Wessex i Forfar, el Príncep de Gal·les, el Duc de Sussex, Peter Phillips, el Comte de Snowdon, el Duc de Gloucester, Sir Timothy Laurence, així com membres de la casa del Rei caminaven darrere. Els membres de la reialesa que ja no estaben en actiu, inclosos el Duc de York i el Duc de Sussex, no van portar uniforme militar per al funeral d'Estat i el servei d'enterrament. Una corona amb fullatge de romaní, roure anglès i murta, i flors, en tons daurats, roses i bordeus intens, amb tocs de blanc, tallades dels jardins del Palau de Buckingham, Highgrove House i Clarence House, va ser col·locada sobre el fèretre amb una nota del Rei, "En amorós i devot record. Charles R."
La processó a Londres va incloure al voltant de 3.000 militars, es va estendre una milla, i va incloure set faccions principals amb les seves pròpies bandes: destacaments representatius de les forces de la Commonwealth, representants de la Reial Força Aèria, representants de l'Exèrcit (dues faccions), representants de la Reial Armada, el Carruatge d'Armes d'Estat tirat per mariners de la Reial Armada i el grup d'escorta format pels Guàrdies de Granaders, els Guàrdies del Cos del Rei de l'Honorable Cos de Cavallers d'Armes, els Yeomen of the Guard i la Reial Companyia d'Arquers (que van ser seguits per la família reial i la casa del Rei), i representants dels serveis civils. Al voltant d'un milió de persones es van alinear als carrers del centre de Londres per veure l'esdeveniment.
El fèretre va arribar a l'Abadia de Westminster a les 10:52. Abans del començament del servei, la Campana del Tenor va tocar 96 vegades cada minut, i els titulars de la Creu de Jordi, la Creu de la Victòria, els representants de les Ordres de Cavalleria i els representants de les comunitats religioses es van dirigir a l'abadia. La música abans del servei va incloure "Fantasia of four parts", "Romanza (Symphony No. 5 in D)", "Reliqui domum meum", Meditation on "Brother James's Air", Prelude on "Ecce jam noctis", "Psalm Prelude Set 1 No. 2", "In the Country, Op. 194 No. 2", Fantasy on "O Paradise", "Elegy, Op. 58", "Andante espressivo (Sonata in G Op. 28)", i "Sospiri, Op. 70".
Assistència miniatura|265x265px|Mapa que mostra els països dels quals almenys un representant va assistir al funeral. Inclouen cases reials, caps d'Estat i/o cònjuges, caps de govern, ministres, representants d'organitzacions supranacionals, ambaixadors, alts comissionats, secretaris generals i governadors. 500 caps d'Estat i dignataris estrangers van assistir a la cerimònia fúnebre a l'Abadia de Westminster, amb capacitat per a 2.200 persones.