Sufètula ( o ) fou una ciutat de l'Àfrica romana, les restes de la qual formen l'actual jaciment arqueològic de Sbeitla, a la governació de Kasserine, al centre-oest de Tunísia.
La ciutat fou fundada ex novo per l'administració romana durant el tercer quart del dC i s'establí en un altiplà situat en un meandre del uadi Sbeitla. Presentava un traçat urbà ortogonal i ocupava aproximadament 50 hectàrees. Entre les restes conservades destaquen el fòrum, un conjunt de tres temples tradicionalment identificat amb el capitoli, diverses termes, el teatre, l'amfiteatre, diversos arcs monumentals, un pont aqüeducte i nombrosos edificis cristians de l'Antiguitat tardana.
El jaciment arqueològic de Sbeitla fou inscrit el 15 d'abril de 2021 a la Llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat de Tunísia, amb el nom de «Le site archéologique de Sbeïtla».
Història Fundació i època romana miniatura|esquerra|Arc d'Antoní Pius i carrer romà de Sufètula
Sufètula, identificada a les fonts antigues com a Sufetula Musuniorum, fou fundada ex novo per l'administració romana durant el tercer quart del dC, en una zona del centre-oest de l'actual Tunísia ocupada pels Musunii. La ciutat es construí sobre un altiplà relativament pla situat en un meandre del uadi Sbeitla i adoptà un traçat urbà ortogonal, amb carrers que delimitaven illes regulars.
El nom Sufetula s'ha interpretat tradicionalment com un diminutiu de Sufes, l'antiga ciutat corresponent a l'actual Sbiba, situada una trentena de quilòmetres al nord. Ambdues ciutats estaven comunicades per una via romana.
Durant l'Imperi Romà, Sufètula experimentà un desenvolupament urbà notable. La ciutat disposava d'un fòrum monumental, temples, termes, un teatre, un amfiteatre, arcs honorífics, instal·lacions hidràuliques i altres edificis públics i privats.
Sufètula assolí progressivament un estatus jurídic més elevat dins l'administració romana. L'Institut National du Patrimoine indica que hauria estat municipi durant la dinastia Flàvia o, segons altres interpretacions, durant el , i que ja tenia la condició de colònia al .
Cristianització i època vàndala miniatura|Pica baptismal de la basílica de Vitalis
El cristianisme és documentat a Sufètula almenys des de mitjan . La ciutat era ja seu episcopal el 256, quan un bisbe de Sufètula participà en el concili de Cartago convocat per Cebrià de Cartago.
Durant l'Antiguitat tardana, la ciutat desenvolupà un important conjunt monumental cristià. Al jaciment s'han identificat diverses basíliques, entre les quals les anomenades de Bellator i de Vitalis, integrades en un conjunt episcopal que incloïa també un baptisteri, capelles, dependències del clergat i unes petites termes.
Sufètula continuà essent un centre cristià després de la conquesta del nord d'Àfrica pels vàndals al . Els edificis religiosos experimentaren diverses reformes i ampliacions durant els segles posteriors.
Època romana d'Orient i conquesta musulmana miniatura|300px|Arc de Dioclecià
Després de la reconquesta del nord d'Àfrica per l'Imperi Romà d'Orient sota Justinià I al , Sufètula continuà ocupada i experimentà noves transformacions urbanes. Diversos edificis anteriors foren reutilitzats o fortificats, i els edificis cristians continuaren en ús.
A mitjan , Sufètula adquirí una especial rellevància política. El patrici Gregori, que s'havia revoltat contra l'autoritat de l'emperador Constant II, establí a la ciutat la seva residència i el centre del seu poder a l'Àfrica.
L'any 647, una expedició musulmana procedent de la Tripolitània i comandada per Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Sarh penetrà a la regió. Les forces de Gregori foren derrotades a Sufètula o als seus voltants en la batalla de Sufètula, i Gregori hi perdé la vida.
La derrota no comportà l'abandonament immediat de la ciutat. L'Institut National du Patrimoine indica que alguns sectors de Sufètula continuaren habitats fins al .
Jaciment arqueològic Urbanisme i fòrum miniatura|Columnes dels temples capitolins al sector del fòrum de Sufètula
Sufètula fou planificada segons un traçat ortogonal, amb carrers rectilinis orientats aproximadament de nord a sud i d'est a oest que es creuaven en angle recte i delimitaven illes rectangulars. L'àrea urbana antiga ocupava aproximadament 50 hectàrees.
El sistema d'abastament d'aigua aprofitava una font permanent situada al uadi Sbeitla. L'aigua era conduïda cap a la ciutat mitjançant un pont aqüeducte d'uns cinquanta metres de longitud sostingut per tres piles.
El fòrum constituïa el centre de la vida cívica i social. La plaça, de 37,20 metres de llargada per 34,75 metres d'amplada, conserva una part del paviment original i estava envoltada de pòrtics per tres costats. L'accés monumental es feia per una porta de tres obertures precedida per quatre graons.
El costat occidental del fòrum estava ocupat per tres temples construïts sobre una plataforma elevada. Separats a la base per passos estrets, quedaven units a la part superior per una plataforma comuna situada davant dels edificis.
Capitoli i temples miniatura|300px|Conjunt dels tres temples del fòrum de Sufètula
miniatura|esquerra|Passatge entre dos dels temples
El conjunt monumental més característic del fòrum és format per tres temples juxtaposats, construïts sobre una plataforma elevada al costat occidental de la plaça. Els edificis estan separats a la base per dos passos estrets, però les seves façanes queden unificades per una plataforma comuna que s'estén davant dels temples.
Tradicionalment, el conjunt ha estat interpretat com el capitoli de la ciutat, amb els tres temples dedicats respectivament a Júpiter, Juno i Minerva, les divinitats de la tríada capitolina. La mateixa candidatura presentada per Tunísia a la UNESCO assenyala, però, que aquesta identificació és àmpliament compartida pels especialistes però no està confirmada de manera definitiva.
Una reinterpretació arqueològica publicada el 2018 proposà que els tres edificis podrien haver format un Augusteum destinat al culte imperial d'Antoní Pius i de membres de la seva família, en lloc d'un capitoli tradicional.
El temple central és lleugerament més gran que els laterals i el conjunt domina visualment l'espai del fòrum.
Edificis públics i termes A més del fòrum i dels temples, Sufètula disposava dels principals equipaments públics propis d'una ciutat de l'Imperi Romà. Entre les restes conservades hi ha unes grans termes públiques i diversos establiments de bany de dimensions més reduïdes, una font pública, un teatre i un amfiteatre.
Les grans termes públiques ocupaven un conjunt de més de 120 metres de llarg per uns 60 d'ample i incloïen una vintena d'espais excavats, entre els quals el frigidarium, sales tèbies i calentes i una palestra.
La monumentalització de la ciutat es completava amb diversos arcs honorífics. L'accés al fòrum està presidit per l'arc d'Antoní Pius, amb una inscripció datada l'any 139, mentre que al sud-est de la ciutat es conserva l'arc de Dioclecià, amb una dedicació a la tetrarquia instaurada el 293.
Basíliques i edificis cristians miniatura|300px|Paviment de mosaic i columnes de la basílica de Vitalis
Sufètula conserva un conjunt important d'edificis cristians de l'Antiguitat tardana. Entre els més destacats hi ha les basíliques conegudes convencionalment amb els noms de Bellator i Vitalis, situades al nord del fòrum i integrades en un mateix grup episcopal.
El grup episcopal comprenia dues esglésies, una capella, un baptisteri, dependències destinades al clergat i unes petites termes.
La basílica de Vitalis conserva un baptisteri decorat amb mosaic. Els estudis arqueològics han mostrat que les basíliques de Bellator i Vitalis formaven part d'un conjunt cristià complex desenvolupat i modificat en diverses fases durant l'Antiguitat tardana.
A més del grup episcopal, al jaciment s'han documentat altres edificis cristians, com l'església de Servus, l'església dels anomenats Pompeani i l'església dedicada als màrtirs Gervasi, Protasi i Trifó.
Excavacions, estudi i conservació L'interès arqueològic per Sufètula es remunta almenys a finals del . Les primeres excavacions sistemàtiques importants es desenvoluparen a començaments del , i posteriorment les investigacions se centraren especialment en el fòrum, els temples, els edificis cristians i l'evolució urbana de la ciutat.
Durant les dècades de 1960 i 1970, les investigacions dirigides per Noël Duval contribuïren especialment al coneixement del grup episcopal i de la ciutat durant l'Antiguitat tardana.
Una part del jaciment continua sense haver estat excavada de manera exhaustiva.
El 15 d'abril de 2021, Tunísia inscrigué el jaciment arqueològic de Sbeitla a la seva Llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat amb el nom de «Le site archéologique de Sbeïtla». La proposta fou presentada segons el criteri cultural (ii).
Referències
Enllaços externs Le site archéologique de Sbeïtla al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO Sufetula : Site Romain à Sbeitla a l'Institut National du Patrimoine
Categoria:Jaciments arqueològics de Tunísia Categoria:Ciutats romanes d'Àfrica Categoria:Bizacena Categoria:Governació de Kasserine