En l'estètica índia, un rasa (en sànscrit: रस) significa literalment «néctar», «essència» o «gust». Connota un concepte de les arts índies sobre el gust estètic de qualsevol obra visual, literària o musical que evoqui una emoció o sentiment en el lector o l'audiència però no es pot descriure. Es refereix als sabors/essències emocionals que l'escriptor incorpora a l'obra i que gaudeix un «espectador sensible» o sahṛdaya, literalment aquell que «té cor» i pot connectar amb l'obra amb emoció, sense sequedat.
Els rasas són creats per bhava: l'estat d'ànim.
La teoria rasa té una secció dedicada (Capítol 6) al text sànscrit Natya Shastra, un text antic sobre les arts del 1r mil·lenni aC atribuït a Bharata Muni. No obstant això, la seva exposició més completa en teatre, cançons i altres arts escèniques es troba a les obres del filòsof caixmiri xivaïsta Abhinavagupta (c. 1000), que demostra la persistència d'una tradició estètica de llarga data de l'antiga Índia.
Segons la teoria rasa del Natya Shastra, l'entreteniment és un efecte desitjat de les arts escèniques, però no l'objectiu principal, i l'objectiu principal és transportar l'audiència a una altra realitat paral·lela, plena de meravella i felicitat, on experimenten l'essència de la seva pròpia consciència, i reflexionar sobre qüestions espirituals i morals.
Encara que el concepte de rasa és fonamental per a moltes formes d'arts índies, com ara la dansa, la música, el teatre, la pintura, l'escultura i la literatura, la interpretació i implementació d'un rasa particular difereix entre diferents estils i escoles.
La teoria índia del rasa també es troba en les arts hindús i les produccions musicals del Ramayana a Bali i Java (Indonèsia), però amb evolució creativa regional.
Història La paraula «rasa» apareix a la literatura vèdica antiga. A Rigveda, connota un líquid, un extracte i un sabor.Vegeu els himnes rigvèdics 1.187.4–1.1875 composts per Agastya, per exemple. «Tot l'himne lloa l' dels aliments com l'esperit dels grans déus, la font de gran força dins dels humans, com Agastya glorifica els aliments» (en sànscrit: तव त्ये पितो रसा रजांस्यनु विष्ठिताः । दिवि वाता इव श्रिताः ॥४॥ तव त्ये पितो ददतस्तव स्वादिष्ठ ते पितो । प्र स्वाद्मानो रसानां तुविग्रीवा इवेरते ॥५॥). [Patton 2005, p.100-101]; Per veure el text original: Rigveda 1.187, Wikisource (en sànscrit) A Atharvaveda, rasa en molts contextos significa «gust», i també el sentit del «suc del gra». Segons Daniel Meyer-Dinkgräfe, professor de Drama, rasa a les Upanixads es refereix a «l'essència, la consciència auto-lluminosa, la quintaessència», però també el «gust» en alguns contextos. Molts Upanixads utilitzen la paraula rasa. Per exemple, la secció «Ananda Valli» del Taittiriya Upanishad afirma, segons Daniel Meyer-Dinkgrafe, «rasa és l'essència per excel·lència, l'essència/felicitat universal». (रसो वै सः । रसँ ह्येवायं लब्ध्वाऽऽनन्दी भवति ।) [Meyer-Dinkgrafe 2011, p. 243]; Per veure el text original: तैत्तिरीयोपनिषद ब्रह्मानन्दवल्ली, Wikisource (en sànscrit)El significat filosòfic o místic de rasa és comú en els bhasya o comentaris sobre les principals Upanixads de l'hinduisme. Per exemple, Adi Xankara comenta que rasa significa «felicitat tal com és innata en un mateix i es manifesta fins i tot en absència d'estímuls externs», perquè la felicitat és un estat no material, que és espiritual, subjectiu i un estat intrínsec d'un ésser humà. La felicitat, per a Xankara, no depèn dels altres ni de les coses materials externes, és un estat que es descobreix i s'arriba a l'interior mitjançant atma-jnana (autoconeixement). [Meyer-Dinkgräfe 2005, p. 102-103] En la literatura postvèdica, la paraula generalment connota «extracte», «essència», «suc» o «líquid saborós».
Rasa en un sentit estètic es suggereix a la literatura vèdica, però els manuscrits més antics que es conserven, amb la teoria rasa de l'hinduisme, són de Natya Shastra. Al capítol 6 de lAitareya Brahmana, per exemple, afirma:
El text sànscrit Natya shastra presenta la teoria rasa al capítol 6, un text atribuït a Bharata Muni. El text comença la seva discussió amb un sutra anomenat en l'estètica índia com el rasa sutra:
Segons el Natya shastra, els objectius del teatre són potenciar l'experiència estètica i oferir rasa emocional. El text afirma que la finalitat de l'art és múltiple. En molts casos, pretén produir repòs i alleujament per a aquells esgotats pel treball, o desconcertats pel dolor, o carregats de misèria o afectats per temps austers. No obstant això, l'entreteniment és un efecte, però no l'objectiu principal de les arts segons Natya shastra. L'objectiu principal és crear rasa per aixecar i transportar els espectadors, fins a l'expressió de la realitat última i els valors transcendents.
LAbhinavabhāratī és el comentari més estudiat sobre Natyasastra, escrit per Abhinavagupta (950-1020), que es va referir a Natyasastra també com el Natyaveda. L'anàlisi de Natyasastra d'Abhinavagupta destaca per la seva extensa discussió sobre qüestions estètiques i ontològiques. Segons Abhinavagupta, l'èxit d'una actuació artística no es mesura per les crítiques, premis o reconeixements que rep la producció, sinó només quan s'executa amb una precisió hàbil, una fe dedicada i una concentració pura de manera que l'artista absorbeixi emocionalment el públic en el art i submergeix l'espectador amb pura alegria d'experiència rasa.
Elements Bharata Muni va enunciar els vuit rasa al Nātyasāstra, un text sànscrit antic de teoria dramàtica i altres arts escèniques, escrit entre el 200 aC i el 200. A les arts escèniques índies, un rasa és un sentiment o emoció que l'art provoca en cada membre del públic. El Natya Shastra esmenta sis rasa en una secció, però a la secció dedicada al rasa afirma i discuteix vuit rasa primaris.
Cada rasa, segons Nātyasāstra, té una deïtat que presideix i un color específic. Hi ha 4 parells de rasa. Per exemple, Hāsya sorgeix de Sringara. L'aura d'una persona espantada és negra i l'aura d'una persona enfadada és vermella. Bharata Muni va establir el següent:
+RasaSànscritSentimentDivinitatColorDescripcióŚṛṅgāraḥशृङ्गारःRomanç, amor, atractiuVixnuVerd clarŚṛṅgāraḥ és el més important dels rasa. És pur per a l'ànima pietosa, brillant, noble, esplèndida, i la seva naturalesa és alegria. S'expressa a través de l'atracció de l'home i la dona. Aquesta atracció pot tenir dues qualitats: sanyoga (unitat) o viyoga (separació). Per a l'encarnació de Śṛṅgāraḥ, es poden utilitzar 46 bhava, només alasya (mandra), ugrata (violència) i jugupsa (disgust) no s'utilitzen. La sensació d'unitat és evocada per determinacions com les estacions agradables, l'alegria de les joies i els ornaments, les pomades fragants, els passejos pel jardí, l'estada en habitacions precioses, la companyia de l'ésser estimat, les paraules tendres, el joc amb la parella.
La sensació de separació s'associa amb la preocupació i el desig. Els estats utilitzats per a la seva representació són asuya (gelosia), srama (cansament), cinta (ansietat), autsukya (inquietud, desig), nidra (somni), supta (adormit, superat pel son, somni), vibodha (despertar), vyadhai (febre, malaltia, desordre), unmada (bogeria), jadata (aturdiment), apasmara (oblit), i maranam (mort causada per malaltia o violència).Hāsyamहास्यंRialles, alegria, comèdiaXivaBlancEl riure és produït per joies inusuals, roba desordenada, impertinència, trampes, errors, discurs incoherent, etc. Aquesta rasa s'observa amb més freqüència en personatges femenins i de rang inferior. Hi ha 6 tipus d'aquest rasa: smita (riure suau), hasita (riure), vihasita (somriure ample), upahasita (riure satíric), apahasita (riure ximple), i atihasita (riure fort). Els dos primers matisos també poden aparèixer en figures de rang superior.
Per a l'encarnació de Hāsyam, s'utilitzen 11 bhava.Raudramरौद्रंFúriaXivaVermellAquest rasa s'associa amb esperits malignes i individus violents, però també pot aparèixer en altres personatges. Provoca baralles. Es descriu que els personatges tenen més d'una cara l'aspecte de la qual en la parla, els gestos i les paraules fa por. Fins i tot quan aquests personatges estimen, el seu amor és violent. Aquest rasa també s'aplica als seus servents i soldats. Raudram és causada per batalles, cops, ferits, assassinats, etc. La seva representació inclou moltes armes, caps tallats i similars. Raudram està present en accions com colpejar, causar dolor, vessar sang, atacar amb armes, etc.
Està encarnat per 14 bhava.Kāruṇyamकारुण्यंCompassió, misericòrdiaYamaGrisKāruṇyam s'evoca quan veiem morir un ésser estimat o proper o quan escoltem males notícies. Està encarnat per 24 bhava.Bībhatsamबीभत्संFàstic, aversióXivaBlauBībhatsam es desencadena per les coses que molesten la ment, com ara veure o escoltar coses que no són desitjades, lletjes, desagradables, pudents, de mal gust, discordants, o dolentes al tacte. Es pot utilitzar 11 bhava per a l'encarnació.Bhayānakam(भयानकंHorror, terrorYamaNegreBhayānakam s'evoca veient o escoltant persones o objectes sinistres, narracions de morts de persones, empresonament, etc. S'encarna mitjançant l'ús de 16 bhava.VīramवीरंHeroismeIndraSafràVīram afecta personatges nobles i valents. L'evoca la fredor, la determinació, la justícia, la cavalleria, la força, la prudència, etc. Aquest rasa s'expressa a través de la fermesa, la valentia, la ment oberta i l'art. S'utilitzen 16 bhava per a la representació de vīram.Adbhutamअद्भुतंMeravella, sorpresaBramaGrocAdbhutam es desencadena per la visió dels déus, l'èxit sobtat d'un esforç, passejades al parc, visites als temples, etc. Qualsevol esdeveniment inusual es pot considerar com un desencadenant dadbhutam. Per a l'encarnació dadbhutam s'utilitzen 12 bhava.
El rasa Śāntam Autors posteriors van afegir un novè rasa.El novè rasa, Śāntam, que consolida la relació entre estètica i teologia, es va elaborar per primera vegada en els cercles budistes i jainistes, però Abhinavagupta el va tractar plenament en el seu comentari sobre el Natya-shastra, lAbhinavabharati. [Schweig i Buchta, 2010] Aquesta addició va haver de patir una gran lluita entre els segles i , abans que pogués ser acceptada per la majoria dels Alankarikas, i l'expressió «Navarasa» (els nou rasa), pogués entrar de moda.
+RasaSànscritSentimentDivinitatColorŚāntamशान्तरसPau, tranquil·litatVixnuBlanc perpetu
El rasa Śāntam funciona com un membre igual del conjunt de rasa, però alhora és diferent com la forma més clara de felicitat estètica. Abhinavagupta ho compara amb la corda d'un collaret de joies; tot i que potser no és el més atractiu per a la majoria de la gent, és la corda la que dona forma al collaret, permetent gaudir de les joies de les altres vuit rasa. Gaudir dels rasa i particularment del rasa Śāntam s'insinua que és tan bo, però mai igual, a la felicitat de l'autorealització experimentada pels ioguis.
Llista de bhava miniatura|Bharatanatyam Bhava La paraula sànscrita bhava (भव) traduïda aproximadament significa estats «psicofisiològics»: estats d'ànim i sentiments. El terme també apareix al ioga i altres tradicions índies. El Natya Shastra descriu 49 bhava, que es divideixen en tres categories: Sthaayee Bhava: estats d'ànim persistents o permanents. Vyabhichaaree Bhava (o Sanchari Bhavas): estats d'ànim canviants o variables (desencadenats per estímuls externs), Saattvika Bhava: estats d'ànim emocionals (desencadenats per l'estat interior del cor o un estat d'ànim).
El Natya Shastra descriu detalladament com els diferents bhava han de ser encarnats pels actors.