, conegut com a Toni Bou, és un pilot de trial català. Ha assolit 40 títols de campió del món de trial (20 a l'aire lliure i 20 en la modalitat de pista coberta), fet que el situa com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus quaranta títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (14 de trial femení i 6 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini.
Pel que fa al trial per equips estatals, ha format part de l'equip espanyol i ha obtingut la victòria en totes les edicions del Trial de les Nacions en què ha participat des del 2005 i al Trial de les Nacions Indoor des del 2006. A banda, ha guanyat onze campionats d'Espanya a l'aire lliure i cinc d'indoor entre el i el , l'últim any que hi participà. Toni Bou corre amb l'equip oficial Repsol Montesa HRC.
Carrera esportiva Primers anys Toni Bou va néixer el 17 d'octubre de 1986, el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. La seva relació amb el trial es va iniciar a quatre anys, quan li van regalar una moto elèctrica per poder practicar aquesta activitat amb el seu pare, Antoni Bou. Tot i així, els seus primers èxits van ser amb la bicicleta, competint en biketrial. El 1994 va assolir per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat i va arribar a guanyar-ne el campionat del Món en categoria Minime l'any 2000.
Toni Bou començà a competir en trial en motocicleta el 1999, en què obtingué el primer lloc al campionat de Catalunya en categoria Cadet a l'edat de dotze anys. Fins als catorze va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto. Competint amb la va aconseguir ben aviat els seus primers èxits: el fou campió d'Espanya en categoria Júnior i el 2002 fou campió d'Europa juvenil en la cilindrada de 250 cc.
Al mundial de trial miniatura|esquerra|Toni Bou amb la Beta el 2006
El seu debut al Campionat del Món fou l'any , en què acabà en la tretzena posició final, a més de guanyar el Campionat d'Europa (el mateix any que la seva germana Gemma, dos anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina). Les temporades del i va obtenir sengles cinquens llocs finals al mundial de trial, esdevenint així el millor pilot de Beta en aquest campionat. També fou el millor d'aquesta marca al mundial en pista coberta, on acabà en el setè i tercer lloc respectivament. El 2006, a més, va obtenir la seva primera victòria tant al mundial en pista coberta (a Sheffield, Anglaterra, el 7 de gener) com a l'aire lliure (el trial d'Espanya, celebrat a Nigrán el 2 d'abril). Poc després en va obtenir alguna altra, entre elles la seva primera victòria al Trial Indoor de Barcelona –era el primer any que hi participava– una prova que ha guanyat un total de 18 vegades a data del 2025. Finalment, el es va proclamar també campió d'Espanya en la categoria absoluta per primer cop.
De cara al canvià de marca i fitxà per Montesa Honda, on passà a pilotar la Cota 4RT al costat de Dougie Lampkin i el japonès Takahisa Fujinami. La seva entrada a l'equip de la marca catalana fou determinant, ja que a partir del primer any va encetar l'etapa del seu regnat indiscutible dins el trial internacional. Els anys 2007 i fou el gran dominador dels campionats del món i els va guanyar tant en la competició a l'aire lliure com en la de pista coberta.
L'any tancà un any impecable en guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant en pista coberta com a l'aire lliure, i el Trial de les Nacions, fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada .
miniatura|esquerra|Toni Bou amb la Cota 4RT el 2010 El 25 de juliol de va guanyar el seu quart títol consecutiu de campió del món a l'aire lliure, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant de Takahisa Fujinami. Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.
El 12 de març de es proclamà campió del món en pista coberta per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada. El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada. Per acabar d'arrodonir l'any, al novembre aconseguí els títols estatals a l'aire lliure i en pista coberta, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.
La temporada de la començà tot proclamant-se campió del món en pista coberta per sisena vegada consecutiva el 17 de març a Milà (abans i tot que acabés aquest campionat), després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aire lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.
miniatura|Toni Bou durant el mundial del La temporada de aconseguí el seu setè títol mundial en pista coberta consecutiu, i també el setè títol consecutiu a l'aire lliure, assolint d'aquesta manera un total de 14 campionats mundials guanyats, xifra que el convertia en el millor pilot de trial de tots els temps. Bou guanyà aquest campionat superant en els darrers trams del Gran Premi de França a Adam Raga, campió els anys 2005 i 2006.
El març de es proclamà Campió del Món de trial en pista coberta per vuitena vegada consecutiva i el setembre, va fer el mateix al mundial de trial a l'aire lliure. El revalidà de nou ambdós títols i n'acumulà un total de 18.
Entre el i el , Toni Bou va seguir revalidant anualment els seus títols de campió del món i les victòries al Trial de les Nacions, a més de guanyar també el campionat d'Espanya en les edicions en què hi participà. A data de setembre del 2026 acumulava un total de 40 títols de campió del món de trial (20 a l'aire lliure i 20 en pista coberta).
Palmarès Biketrial miniatura|Toni Bou amb la Monty de biketrial el 1994 AnyCategoriaC. del MónC. d'Esp.C. de Cat.1994 Promeses - 1r1995 Poussin2n 1996 Poussin2n 1997 Benjamin9è1r 1998 Benjamin2n 1999 Minime2n 2000 Minime1r Total títols 1 1 1
Trial
AnyMotocicleta C. del Mónoutdoor C. del Mónindoor TDNoutdoor TDNindoor C. d'Esp.outdoor C. d'Esp.indoor Altres Títols2001 - - - - - 12002Beta - - - - - Campió d'Europa juvenil12003Beta - - - 5è Campió d'Europa12004Beta - - - 4t -2005Beta 1r - 2n 12006Beta 1r 1r 3r 32007Montesa 1r 1r 2n 42008Montesa 1r 1r 3r 42009Montesa 1r - 1r 52010Montesa 1r - 1r 42011Montesa 1r - 1r 52012Montesa 1r 1r 1r 62013Montesa 1r - 1r 52014Montesa 1r - - 42015Montesa 1r 1r 52016Montesa 1r 1r - 52017Montesa 1r 1r - 52018Montesa 1r 1r - 52019Montesa 1r 1r - 52020Montesa - 1r - - 32021Montesa 1r - - - 32022Montesa 1r - - - 32023Montesa 1r - - - 32024Montesa 1r - - - 32025Montesa 1r 1r - - 42026Montesa 1r 1r - - 4Total títols202021121252 92 40 mundials33 tdn17 estatals Notes
Resultats al Mundial de trial
Nota.- Es mostren els resultats obtinguts a partir del 2007.
Outdoor Font: Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Punts Posició Montesa ESP1 GUA1 GUA1 FRA1 JPN1 JPN2 ITA1 POL1 CZE2 GBR1 AND1 214 1r Montesa LUX1 IRL2 USA2 USA1 JPN1 JPN1 FRA2 ITA1 CZE2 SWE2 POR1 ESP1 225 1r Montesa IRL2 IRL1 POR1 GBR1 GBR1 JPN1 JPN1 ITA3 AND3 ESP1 FRA4 200 1r Montesa ESP1 POR1 POR4 JPN1 JPN2 GBR1 GBR3 FRA1 RSM1 ITA1 CZE3 200 1r Montesa GER1 FRA3 FRA1 ESP1 AND1 ITA1 GBR2 JPN1 JPN3 FRA2 FRA1 204 1r Montesa FRA2 FRA1 AUS1 AUS1 JPN1 JPN1 ESP1 ESP1 AND1 AND4 ITA1 GBR1 GBR1 250 1r Montesa JPN1 JPN3 USA2 USA2 AND2 AND1 ESP1 ITA1 CZE2 GBR1 GBR1 FRA3 FRA1 238 1r Montesa AUS2 AUS1 JPN2 JPN2 EUR- EUR2 ITA1 BEL1 GBR1 GBR1 FRA2 ESP1 ESP1 225 1r Montesa JPN1 JPN1 CZE1 CZE1 SWE1 SWE1 GBR1 GBR1 FRA1 FRA2 AND2 AND2 USA1 USA1 POR1 POR1 ESP2 ESP2 345 1r Montesa SPA2 SPA1 JPN2 JPN1 GER1 GER1 AND1 AND1 FRA1 FRA3 BEL1 GBR1 GBR1 ITA1 ITA1 289 1r Montesa SPA1 JPN1 JPN1 AND3 FRA1 GBR1 USA1 USA1 CZE2 ITA1 192 1r Montesa SPA1 JPN4 JPN2 AND1 POR1 FRA1 BEL1 GBR1 ITA1 170 1r Montesa ITA1 JPN1 JPN1 NED1 BEL1 POR1 FRA1 ESP1 160 1r Montesa FRA1 FRA3 ESP1 ESP1 AND2 AND1 ITA1 ITA1 152 1r Montesa ITA1 ITA2 FRA1 AND1 AND3 FRA1 ESP1 ESP1 POR1 172 1r Montesa SPA2 SPA1 AND2 AND1 GER1 GER1 BEL1 FRA1 ITA2 ITA11911r Montesa SPA2 SPA1 POR1 POR2 JPN1 JPN2 RSM1 RSM1 AND1 AND1 ITA1 ITA1 FRA1 FRA12711r
Indoor Font: miniatura|Toni Bou al Trial Indoor de Barcelona durant el mundial del 2017 Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 Punts Posició Montesa ESP1 RUS1 FRA6 ESP1 POR1 ITA2 ESP2 ESP2 67 1r Montesa FRA1 ESP2 ESP1 ITA1 ESP1 48 1r Montesa GBR1 FRA2 ESP1 ITA1 ESP1 38 1r Montesa GBR1 FRA2 ESP1 ESP1 ESP1 95 1r Montesa ITA1 FRA1 ESP1 SUI1 ESP1 ITA1 120 1r Montesa FRA1 SUI1 FRA1 ESP1 ESP1 ITA1 FRA1 140 1r Montesa GBR1 ESP1 ESP1 GER1 FRA1 100 1r Montesa GBR1 FRA1 ESP1 ITA1 ESP1 100 1r Montesa GBR1 FRA1 FRA2 ESP1 AUT1 ESP3 107 1r Montesa GBR2 ESP1 FRA1 AUT1 75 1r Montesa ESP1 AUT1 FRA1 FRA1 80 1r MontesaVEN1MON1TOU1STR1BAR1PAR5BUD- 106 1r MontesaHUN1BAR2BIL1GRA1MAR1AND1 100 1r Montesa REU1 REN1 BUD1 BAR1 BIL1 100 1r Montesa AND1 BAR1 40 1r Montesa NIC1 CHA1 MAD1 BAR1 AND2 104 1r Montesa BAR1 WIE2 PAM1 BOR1 AND1 MAD1 VEN1 127 1r
Referències
Enllaços externs
"Toni Bou s'entrena a casa", reportatge a TV3 el 16/3/2020 Entrevista a Toni Bou el 27/10/2020 amb motiu del seu 28è títol mundial
Categoria:Pilots catalans del sud de trial Categoria:Corredors de bicitrial catalans del sud Categoria:Pilots de Beta Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Campions del món de trial catalans Categoria:Campions del món de TrialGP Categoria:Campions del món de X-Trial Categoria:Campions del món de bicitrial catalans Categoria:Guanyadors de Grans Premis de trial Categoria:Guanyadors del Trial de les Nacions Categoria:Campions d'Europa de trial catalans Categoria:Campions d'Espanya de trial Categoria:Esportista català de l'any Categoria:Esportistes anoiencs Categoria:Pierencs Categoria:Marca Leyenda