Doomlord va ser una sèrie de còmic (i el nom del títol compartit dels personatges centrals) publicada al còmic britànic Eagle durant la dècada de 1980, des del número 1 el 27 de març de 1982 fins al número 395 el 14 d'octubre de 1989. Les reimpressions de les històries anteriors de Doomlord van continuar fins al 7 d'abril de 1990. Va ser escrit per Alan Grant i John Wagner.
Inicialment un intent de publicar terror de ciència-ficció en forma de fotonovel·la, Doomlord va ser dibuixat més tard per Heinzl (1983–1984) i Eric Bradbury (1984–1989). Va ser una saga que començava amb un extraterrestre que jutjava el dret de la humanitat a existir i que fracassava en el seu intent d'executar la humanitat. Un Doomlord substitut va governar a favor de la Terra i finalment es va convertir en el seu protector, engendrant un fill; la sèrie va evolucionar cap al gènere superheroic.
La barcelonina editorial Bruguera la va publicat parcialment en castellà en les revistes Mortadelo i Super Rompetechos amb el títol dExterminius.
Fotonovel·la original La sèrie va aparèixer originalment com una història de 13 parts en els primers 13 números de la rellançada Eagle, i tenia un to de terror científic. Com moltes de les tires publicades aleshores a Eagle, estava formada per fotografies en blanc i negre amb models i actors, amb quadres de text i globus de parla i pensament.
La història explica com el periodista Howard Harvey i un amic policia, Bob Murton, van ser testimonis d'un aparent meteoroide caient al bosc local. De fet, el meteoroide era una nau espacial que portava a la Terra un alienígena amb túnica sinistra. Es descrivia a ell mateix com "Doomlord -servent de Nox, amo de la vida, portador de la mort!" Llavors Doomlord va matar en Bob aparentment simplement agafant el cap d'en Bob amb les seves mans i va deixar inconscient a Harvey, que es va despertar i es va trobar sol. A la comissaria de policia local, va descobrir en Bob viu, rient-se del "somni" del seu amic; tanmateix, en Bob portava l'"anell energitzador" de l'extraterrestre. 'Bob' va organitzar una reunió amb un membre del Parlament local i després va desaparèixer.
Durant els següents números, Harvey va reconstruir el que estava passant: Doomlord tenia el poder d'assassinar persones i absorbir els seus records i personalitat amb el tacte. Aleshores desintegrava el seu cadàver amb el seu anell energitzador i després utilitzava una altra habilitat alienígena: canviar la seva forma per asumir la forma de la seva víctima absorbida, i així suplantar-los perfectament. D'aquesta manera, podia moure's lliurement entre la societat humana, deixant només un rastre de persones desaparegudes mentre abandonava cada identitat per una de nova.
Harvey va intentar inútilment aturar a Doomlord, però no va poder convèncer ningú més de l'existència de l'alienígena. Doomlord també semblava invulnerable, tanmateix, això no s'estenia a la seva forma humana i Harvey va aprofitar per disparar-li amb una pistola.
Però Doomlord va mostrar una tercera habilitat alienígena: passar la seva "força vital" a una altra persona, i després créixer paràsitament a l'interior i, finalment, "fer-se'n càrrec" com si l'hagués absorbit.
Doomlord va manipular Harvey en una trampa i va explicar la seva "terrible missió" com a "Servent de Nox": havia de ser l'únic jutge, jurat i botxí del dret de la humanitat a existir, utilitzant les identitats d'empresaris, polítics destacats, científics i altres membres de l'"elit" de la societat com a trampolí per reunir proves. Si Doomlord jutgés la humanitat com a incapaç de governar la Terra, o de suposar un risc potencial per a la comunitat interestel·lar més gran, la destruiria, els milers de milions de morts humanes innocents no tenen importància, ja que "El destí de l'individu no és important quan la supervivència de l'espècie està en joc". Va veure els intents de Harvey d'aturar-lo com una diversió, aquesta va ser l'única raó per la qual no el va matar.
Doomlord es va establir així com un "vigilant espacial" extremadament despietat, fins i tot feixista, que no pensaria res del genocidi sempre que els fins justifiquessin els mitjans. Com va dir Alan Grant:
Doomlord va pronunciar un veredicte de culpabilitat i va pronunciar la sentència de mort sobre la humanitat. Va hipnotitzar en Harvey perquè l'acompanyés a un establiment de guerra de gèrmens, per veure impotent com Doomlord construïa un virus per matar humans a tot el món, però deixant les altres espècies sense afectacions. Tanmateix, Harvey va aconseguir superar el seu hipnotisme mitjançant la força de la voluntat i va apunyalar a Doomlord en forma humana. Doomlord va infectar Harvey amb la seva força vital, de manera que Doomlord tornaria a encarnar i completar la seva temible missió. Però Harvey es va sacrificar alliberant el virus dins del laboratori segellat. L'últim acte d'en Harvey va ser informar al Doomlord mort que la humanitat tenia el dret de decidir el seu propi destí, sense importar les conseqüències.
A partir del número 2, el capçal de la tira representaria l'última víctima de Doomlord transformant-se en l'extraterrestre. Com moltes de les primeres tires d'Eagle, la tira original va aparèixer en format de fotonovel·la, requerint un actor amb una màscara i mans de goma fetes a mida i efectes especials de baix pressupost. Malgrat això, la tira va aconseguir produir l'atmosfera i tractava temes adults com l'ecologisme.
Segona fotonovel·la La sèria de Doomlord va ser una tira de "ruptura" que va ser extremadament popular, fins i tot més que Dan Dare, que era la principal atracció d'Eagle. La sèrie va tornar al número 21 d'Eagle, amb el títol de Doomlord II, i era considerablement més de ciència-ficció. Va revelar que "Doomlord" era un nom genèric per a un dels molts "Servirs" del planeta Nox, que havien assumit la terrible tasca de l'eugenèsia a nivell d'espècie per al benestar comú de la galàxia. Els governants de Nox, el Dread Council, havien notat la desaparició del primer Doomlord (o Servitor Zyn) a la Terra, i van enviar al novell Servitor Vek per investigar i possiblement dur a terme el judici de Zyn. (El nom de Vek, però, no es va revelar fins a la història de Doomlord III, el Dread Council el va esmentar quan va enviar el Servidor Zom per trobar el suposadament desaparegut Vek.) La segona sèrie i les sèries posteriors es van retransmetre principalment des del punt de vista de l'alienígena, mentre que la primera sèrie havia estat principalment des del punt de vista d'Howard Harvey.
Les experiències de la humanitat de Vek eren diferents de les de Zyn. Prenent la identitat del viatger comercial Eric Plumrose, Vek es va allotjar al bed and breakfast de la senyora Souster a Bradford, mantenint-la a ella i als seus dos fills petits sota una hipnosi permanent, perquè pogués romandre en la seva pròpia identitat, ja que estar en altres formes minava les seves forces. Mentrestant, va determinar el destí d'en Zyn i va recuperar l'anell energitzant de Zyn. Sense que algú com Harvey el molestés, va concloure -en contrast amb el judici absolutista de Zyn- que els problemes de la humanitat eren majoritàriament socials més que no pas inherents; els líders de la humanitat mereixien el focus de culpa, amb la gran majoria culpables només d'apatia, ignorància i impotència. Vek va demanar al Consell una revisió del judici de Zyn, que li va donar un any per influir en secret sobre la humanitat per a millor. L'execució es duria a terme si no tenia èxit.
Per tant, la sèrie va canviar de to amb Vek intentant alterar clandestinament els afers humans per fer-los passar el judici del Servidor, i es va convertir en més polític d'acord amb les opinions personals d'Alan Grant. Durant un arc de la història de diversos mesos, Vek va hipnotitzar els rics per col·locar centenars de milions de lliures de fons en un grup de pressió ambiental anomenat Terra alternativa; va provocar l'augment de l'activitat política entre el públic en general; i va impactar el món cap al desarmament nuclear manipulant l'exèrcit nord-americà per llançar un atac nuclear. Una seqüència memorable va implicar que Vek va assumir la identitat del xofer d'un industrial multinacional abans d'una entrevista televisiva sobre els residus industrials; hipnotitzat per dir "només la veritat", l'industrial no només va estar d'acord amb l'acusació de l'entrevistador de contaminació desenfrenada, sinó que també va treure una llarga llista d'accions poc ètiques de la seva empresa. Un cop acabada l'emissió, l'industrial es va adonar que la seva carrera i la seva empresa estaven arruïnades i es va suïcidar bevent un efluent verinós produït per la seva pròpia empresa. En veure's obligat a "apressar les coses", Vek va llançar un míssil nuclear nord-americà contra Rússia. Els russos van ser capaços de destruir-lo amb seguretat i el quasi accident va impactar les superpotències en un desarmament nuclear total. Aquesta va ser la "missió complerta" per a Vek. El Dread Council of Nox va aixecar la condemna a mort de la humanitat i li va demanar que tornés a Nox. Tanmateix, l'explosió del míssil havia destruït la seva nau i es va veure obligat a romandre a la Terra fins que li poguessin enviar una nau de reemplaçament. (A la història de Deathlords, el poder de la teleportació es va revelar al lector, de manera que no és clar per què no van poder portar Vek a casa d'aquesta manera). La sèrie Doomlord II va acabar amb Vek tornant a la pensió de la senyora Souster per esperar el seu rescat.
Tercera fotonovel·la "Doomlord III", a partir del número 49, va començar mostrant que aquestes millores eren temporals. Per exemple, un estat àrab va llançar un míssil nuclear, augmentant un conflicte a petita escala i fent que les potències mundials es rearmin, i els fons d'Alternative Earth van ser malversats pel seu director. Vek es va adonar que la naturalesa humana podria haver estat un factor més important del que es va adonar. El Dread Council, després d'haver perdut la fe en la capacitat de la humanitat per complir les seves promeses, va ordenar a Vek que executés la sentència de mort contra la humanitat. A causa de l'afició per la humanitat que havia desenvolupat, en Vek va desobeir, revelant la seva existència a la Humanitat i adoptant una posició oberta en els seus intents de manipular la humanitat, assenyalant la condemna a mort que penjava sobre ella si no es reformava.