La casa-fàbrica Bosch era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Cera i de la Reina Amàlia del Raval de Barcelona, avui desapareguts.
Història
El 1840, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs i el seu fill Joan Calafell i Serra van establir una parcel·la del seu hort a la cantonada dels carrers de la Reina Amàlia i el de la Cera a la societat Josep Solà i Cia, formada pel fabricant de filats de cotó Josep Solà i Perramon i el xocolater Ignasi Galtés.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 18-03-1840. Aquesta hi va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.AHCB, C.XIV Obreria C-135, 30-09-1840. En les obres, acabades el 1843, hi intervingueren el mestre de cases Josep Soler, el fuster Josep Boix,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 297-298, 21-12-1843. el manyà Josep Sendil, el vidrier Josep Molist i el pintor Francesc Pujol.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 298-298v, 21-12-1843. Aquell mateix any, els dos socis, juntament amb l'indià Josep Bosch i Mustich (que havia retornat a Barcelona), van constituir formalment la societat Solà i Cia, l'objecte de la qual seria el lloguer de les instal·lacions i la força motriu del vapor a diversos fabricants.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 131-133v, 1-5-1843. A tal efecte, hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV. El 1845, la mateixa societat va adquirir en emfiteusi a Calafell una altra parcel·la de 60 pams d'amplada al costat de l'anterior (núm. 4).AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 51-53v, 7-3-1845. Algun temps després, es va dissoldre i la propietat de la fàbrica va quedar en mans de Bosch.
El 1849 hi havia les filatures de cotó d'Eulàlia Camprubí i Ubach, Torres i Cia, i el 1857, les d'Artigas i Gispert, Eulàlia Camprubí i Salvador Sagrera (vegeu casa-fàbrica Sagrera). Aquell mateix any, la vídua Rosa Carbonell, com a tutora dels seus fills, va treure a subhasta la casa-fàbrica, coneguda com a de l'«Hort pintat», i el 1858 va demanar permís per a obrir una nova línia vertical de finestres al carrer de la Cera, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.
A la mort de Josep Bosch i Mustich, els seus fills van continuar amb el lloguer de l'espai industrial i la força motriu del vapor a través de la raó social Successors de Josep Bosch i Mustich, administrada per Antoni González. El 1868, aquesta societat va presentar una sol·licitud per a legalitzar les instal·lacions de vapor existents, essent l'arrendatari el fabricant de filats de cotó Salvador Juncadella i Ferrer, que el 1871 la va subarrendar a Josep Mitjans i Rubió.AHPB, notari Josep Maria Prats i Ràfols, manual 1.376/8, f. 954-957v, 02-08-1871. El 1874, es va fer la partició de l'herència i la casa-fàbrica va quedar en mans de Josep Bosch i Carbonell (1843-1895).AHPB, notari Joaquim Serra, 04-08-1874.
A finals del hi havia la fàbrica de trenyines de cotó de Jaume Pons i Parellada, anomenada «La Manresana», on el 19 de febrer del 1899 es va declarar un incendi que la va destruir: «Un terrible incendio ha reducido á cenizas la fábrica de tejidos é hilados de los Sres. Arguerocea [?], Pons y Parellada, establecida en la calle de Amalia, esquina á la de la Cera. El siniestro se inició á las siete de la tarde, adquiriendo desde los primeros instantes gran incremento, y propagándose rápidamente á todas las dependencias de la casa. […] A las nueve y media se consiguió localizar el fuego, impidiendo, con auxilio de las bombas, que se comunicase á los edificios lindantes y próximos. De la fábrica sólo han quedado en pie parte de las fachadas, que amenazan hundirse. Todo lo demás ha sido pasto de las llamas. En el edificio incendiado había establecidas tres industrias: algodonera, de lampistería y depósito de especies. Se han perdido todas las existencias. El edificio estaba asegurado.»
Després de l'incendi, les «quadres» del carrer de la Cera foren enderrocades, i el 1901, Maria dels Àngels Masó i Falp, vídua de Josep Bosch i Carbonell, i els seus fills van vendre els terrenys al fabricant de licors anisats Antoni Tortras i Codina.AHPB, notari Adrià Margarit, manual 1393/79, 23-03-1901.
Els edificis del carrer de la Reina Amàlia van quedar en peu, però foren enderrocats a la dècada del 1990 per a construir-hi una nova promoció d'habitatges.
miniatura|esquerra|Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 102 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Bosch Bosch Categoria:Carrer de la Cera