Vicent Galcerà i Alapont o Vicente Galcerán y Alapont (València, 1726 - València, 9 de juny de 1778) fou un gravador valencià.
Fill de Tomás Galcerán i Isabel Alapont, va estudiar a València amb Joan Baptista Ravanals i Hipòlit Rovira, i després a Madrid com a deixeble de l'Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, on va gaudir d'una beca per perfeccionar-se al gravat en dolç, gràcies a la protecció de José de Carvajal y Lancáster. L'any 1750 es traslladà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo. Entre eñs seus deixebles es troben Joaquim Ballester i Pere Pascual i Moles. L'any 1754, a causa de la mort de Carvajal, es va veure en l'obligació de tornar a València, encara que continuava rebent encàrrecs des de Madrid. El 14 de novembre de 1762 l'Acadèmia de Sant Ferran el va nomenar acadèmic de mèrit.
Obres Estampas para Espectáculo de la Naturaleza (1757) La Virgen del Pilar 1760 San Venancio (1760) Retrato del obispo de Barcelona para Nomina et acta episcoporum barcinonensium binis libris comprehensa atque ad historiae, et chronologiae rationem revocata (1760) Estampas para Creación, antigüedad y privilegios de los títulos de Castilla por José Berní y Catalá (1769) Vista de la fortaleza de la Alhambra desde el alto de San Nicolás 1772 Inmaculada para Ordenanzas de la Real Maestranza de Cavalleros de la ciudad de Valencia (1776) La Anunciación 1778 San Luis Gonzaga (1778) Virgen del Pilar de Zaragoza (1784)
Referències
Bibliografia
Categoria:Artistes de València Categoria:Morts a València Categoria:Morts el 1788 Categoria:Artistes visuals dels Països Catalans Categoria:Gravadors valencians contemporanis Categoria:Valencians morts al segle XVIII Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1726