Ralph-Johannes Lilie (Hamburg, 30 de desembre del 1947 és un bizantinista alemany.

Completà els estudis secundaris a la Sankt-Ansgar-Schule de la seva ciutat natal. El 1968 començà a estudiar Filologia i Història Clàssiques a la Universitat d'Hamburg, formació que seguiria amb Estudis Bizantins a la Universitat de Múnic. El 1975 es doctorà en Estudis Bizantins amb una tesi dirigida per Hans-Georg Beck, Die byzantinische Reaktion auf die Ausbreitung der Araber. Studien zur Strukturwandlung des byzantinischen Staates im 7. und 8. Jahrhundert ('La reacció bizantina a l'expansió dels àrabs. Estudis sobre la transformació estructural de l'Estat bizantí als segles  i ').Vegeu-ne els comentaris de L. A. Tritle a: Byzantinische Zeitschrift 73, 1980, pàg. 85-87; Walter Emil Kaegi, Jr. a: Speculum 53, 1978, pàg. 399-404; Jean-Marie Sansterre: Les mutations de l'Empire byzantin au VIIe siècle. a: Byzantion 47, 1977, pàg. 540-544 Entre el 1976 i el 1978 fou becari del Centre Alemany d'Estudis Venecians.

Des del 1978 fins al 1984 fou assistent científic de Paul Speck en el seminari Bizantí-Neohel·lènic de la Universitat Lliure de Berlín. El seu treball d'habilitació se centra en el desenvolupament de les seves relacions polítiques i econòmiques de les repúbliques marítimes des dels seus inicis fins a la Quarta Croada. Obtingué l'habilitació el 1982/1983. Els resultats d'aquesta obra foren publicats el 1984 sota el títol Handel und Politik zwischen dem byzantinischen Reich und den italienischen Kommunen Venedig, Pisa und Genua in der Epoche der Komnenen und der Angeloi (1081–1204). Entre el 1984 i el 2005 fou professor extraordinari a la Universitat Lliure de Berlín. Des del 1992 fins al 2013 fou director del projecte Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit (PmbZ) a l'Acadèmia de les Ciències de Berlín i Brandenburg, refundada el 1994.

Lilie és un dels principals experts en la dinastia dels Comnens. Les seves obres de recerca sobre l'Imperi Romà d'Orient i les croades són conegudes internacionalment. Ha estudiat sistemàticament la política romana d'Orient envers els croats des de l'inici d'aquest període fins als fets del 1204. Byzantium and the Crusader States (1993) es considera una obra de referència. Ha escrit diversos llibres, incloent-hi: Byzanz: Kaiser und Reich (1994), Byzanz: Das Zweite Rom (2003), Byzanz und die Kreuzzüge (2004) i Einführung in die byzantinischen Geschichte (2007). La seva breu introducció a la història de l'Imperi Romà d'Orient entre el 326 i el 1453, publicada per primer cop el 1999,Vegeu-ne el comentari d'Andreas Külzer a: Historische Zeitschrift 271, 2000, pàg. 125-127. sortí en sisena edició el 2014. És un dels llibres més llegits del món germanòfon sobre l'Imperi Romà d'Orient.Alexander Beihammer: Ralph-Johannes Lilie und sein Beitrag zur Byzantinistik. A: Alexander Beihammer, Bettina Krönung i Claudia Ludwig (editors): Prosopon Rhomaikon. Ergänzende Studien zur Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit. Berlin i altres. 2017, pàg. 1–13. Fundà la nova sèrie Berliner Byzantinistischen Studien, que inclou Byzanz unter Eirene und Konstantin VI. (782–802). Està casat amb la medievalista Marie-Luise Favreau-Lilie.

Obres Die byzantinische Reaktion auf die Ausbreitung der Araber. Studien zur Strukturwandlung des byzantinischen Staates im 7. und 8. Jahrhundert. Institut de Filologia Bizantina i Neohel·lènica de la Universitat de Múnic, 1976. Byzanz und die Kreuzfahrerstaaten. Studien zur Politik des Byzantinischen Reiches gegenüber den Staaten der Kreuzfahrer in Syrien und Palästina bis zum 4. Kreuzzug (1096–1204) (= Poikila Byzantina. Volum 1). Fink, Múnic, 1981, . Handel und Politik zwischen dem byzantinischen Reich und den italienischen Kommunen Venedig, Pisa und Genua in der Epoche der Komnenen und der Angeloi (1081–1204). Hakkert, Amsterdam 1984, . Byzanz. Kaiser und Reich. Böhlau, Colònia i altres. 1994, . Byzanz unter Eirene und Konstantin VI. (780–802) (= Berliner Byzantinistische Studien. Volum 2). Peter Lang, Frankfurt del Main i altres. 1996, . Byzanz. Geschichte des oströmischen Reiches 326–1453 (C. H. Beck Wissen). C. H. Beck, Múnic, 1999, (6a edició, actualitzada, C. H. Beck, Múnic, 2014, ). Byzanz. Das zweite Rom. Siedler, Berlín 2003, . Byzanz und die Kreuzzüge. Kohlhammer, Stuttgart 2004, . Einführung in die byzantinische Geschichte. Kohlhammer, Stuttgart 2007, .

A totes aquestes obres cal afegir-hi articles i assajos sobre la història romana d'Orient, així com diverses col·laboracions i contribucions editorials en el marc de la Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit.

Referències

Bibliografia Alexander Beihammer, Bettina Krönung i Claudia Ludwig (editors): Prosopon Rhomaikon. Ergänzende Studien zur Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit (= Millennium-Studien. Volum 68). De Gruyter, Berlín i altres. 2017, .

Categoria:Escriptors alemanys del segle XXI Categoria:Escriptors hamburguesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Bizantinistes Categoria:Historiadors alemanys Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1947