La colexificació, juntament amb el seu verb associat colexificar, són termes utilitzats en la semàntica i tipologia lèxica per a fer referència a l'expressió de dos o més significats diferents utilitzant una mateixa paraula.
Definició La colexificació descriu el fenomen en el qual diferents significats es poden expressar amb la mateixa paraula (és a dir, "co-lexificat"). Per exemple, la paraula catalana poble, que té tant el sentit de "vila" com el de "conjunt de gent".
La colexificació s'entén com a terme que engloba vaguetat, polisèmia i homonímia. Alguns casos de colexificació són comuns a tot el món (com és el cas de les llengües que fan servir el mateix terme per a referir-se tant al color verd com al blau); d'altres són típics de determinades àrees lingüístiques i culturals (per exemple, "arbre" = "foc" en llengües papús i australianes).Cf. Schapper et al. (2016).
El contrari de la “colexificació” és la “dislexificació” (amb el prefix dis- expressant la separació, cf. disjunció), és a dir, “expressar dos significats utilitzant formes lèxiques diferents”.François (2022:95). Així, mentre que diríem que el rus mostra colexificació tot referint-se a "braç" i "mà" utilitzant una única paraula (рука), diríem que en català tenim un cas de dislexificació amb aquest exemple.
Exemples de colexificació +Llengua Mot Significat 1 Significat 2 Significat 3 Basc herri 'poble' 'gent' 'país' Espanyol pueblo 'poble' 'gent' Català sentir 'notar' 'oir' Francès femme 'dona' 'muller' grand 'gran' 'alt' 'gran (d'edat)' Anglès uncle 'el germà de la mare' 'el germà del pare' 'el marit de la tieta' draw 'estirar, arrossegar' 'representar amb línies' Kriol gilim 'colpejar' 'matar' Rus мир mir 'pau' 'món' Xinès 天 tiān 'cel' 'el cel' 'dia' Japonès 木 ki 'arbre' 'fusta' Mota pane- 'braç' 'mà' 'ala' Italià ciao 'hola' 'adéu' Vietnamita chào LSF 'hola' 'gràcies' LSF (signe) 'amable, simpàtic' 'fàcil' El terme va ser encunyat pel lingüista en el seu article de 2008 titulat Semantic maps and the typology of colexification, que va il·lustrar la noció amb diversos exemples, inclosos els dominis semàntics { }, { }, { }. Aquesta darrera noció és a l'origen d'una xarxa de colexificació que, segons l'autor, està testimoniada en diverses llengües, lligant significats com ara "alè", "vida", "ànima", "esperit", "fantasma", etc.: sànscrit आत्मन् ātmán; grec antic ψυχή, πνεῦμα; llatí animus, spīritus; àrab روح rūḥ, etc. François es va basar en aquest exemple per proposar un mètode per a construir mapes semàntics lèxics.
Altres estudis també han recollit el concepte de colexificació, aplicant-lo a diferents dominis semàntics i a diverses famílies lingüístiques.Cf. la bibliografia.
La colexificació també és objecte d'una base de dades coneguda com CLiCS "Base de dades de colexificacions interlingües".Cf. List et al. (2018), Rzymski et al. (2020). A partir de dades de més de 2400 varietats lingüístiques, la base permet comprovar la freqüència tipològica de cada instància individual de colexificacióEx: la parella de colexificació ‘hear’–‘feel’. i visualitzar-ne les xarxes semàntiquesEx: xarxa de colexificació de la noció { } a partir de dades empíriques de les llengües del món.
Vegeu també Onomasiologia Ontologia Polisèmia Sinònim
Referències
Bibliografia .
Gast, Volker & Maria Koptjevskaja-Tamm. 2018. The areal factor in lexical typology. In D. Olmen, T. Mortelmans & F. Brisard (eds), Aspects of linguistic variation, 43–82. Berlin: DeGruyter. Georgakopoulos, Thanasis, Daniel A. Werning, Jörg Hartlieb, Tomoki Kitazumi, Lidewij van de Peut, Annette Sundermeyer & Gaëlle Chantrain. 2016. The meaning of ancient words for ‘earth’: An exercise in visualizing colexification on a semantic map . In Gerd Graßhoff & Michael Meyer (eds), Space and Knowledge. Special issue of eTopoi. Journal for Ancient Studies 6. 418–452.
Juvonen, Päivi & Maria Koptjevskaja-Tamm. 2016. The Lexical Typology of Semantic Shifts (Cognitive Linguistics Research 58). Berlin: Walter de Gruyter.
Pericliev, Vladimir. 2015. On colexification among basic vocabulary. Journal of Universal Language 16(2). 63–93. .
Schapper, Antoinette, Lila San Roque & Rachel Hendery. 2016. Tree, firewood and fire in the languages of Sahul. In Päivi Juvonen & Maria Koptjevskaja-Tamm (eds.), The Lexical Typology of Semantic Shifts. Berlin, Boston: De Gruyter. Urban, Matthias. 2012. Analyzability and semantic associations in referring expressions. Leiden University PhD dissertation.
Enllaços externs CLiCS Categoria:Lingüística