La casa-fàbrica Francesc Aranyó era un edifici situat al carrer de Sant Rafael, 10 del barri del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història El 1797, els propietaris de diversos horts presentaren una sol·licitud a l'Ajuntament de Barcelona per a obrir-hi tres nous carrers entre de la Cadena i d'en Robador, aprovats l'11 de març del 1798 com Sant Rafael, Sant Bernat (canviat després pel de Beat Oriol) i la Concepció (després d'en Sadurní). Tot seguit, Eulàlia Paxeras i el seu marit, el metge Llorenç Grasset (usufructuari), van establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort amb façana al nou carrer de Sant Rafael al comerciant i fabricant d'indianes Josep Alabau i Cabot, propietari d'unes cases al carrer de l'Hospital.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, nanual 1.113/25, f, 412-418v, 24-03-1798. El 1806, Alabau va entrar en concurs de creditors, i el 1826, el síndic d'aquests va restituir la propietat a Eulàlia Paxeras, ja vídua.AHPB, notari Manuel Rafart, manual 1.223/4 (2a part), f. 187v-193, 11-09-1826.
El 1828, el comerciant Francesc Parera i Compte, adquisidor de les cases d'Alabau, va demanar permís per a edificar-hi una façana de planta baixa i tres portes, segons el projecte del mestre de cases Pere Camps, i l'any següent va obtenir d'Eulàlia Paxeras l'establiment en emfitèutic del terreny.AHPB, notari Josep Ignasi Lluch, manual 1.144/35, f. 14-20, 23-01-1829. El novembre del 1830, Francesc Aranyó i Torrents va demanar permís per a edificar-hi una casa de planta baixa, dos pisos i golfes, segons el projecte del mestre de cases Josep Borrell, i el gener del 1831, va sol·licitar novament permís per a modificar els balcons del segon pis de l'edifici en construcció, segons el projecte del mateix autor. Finalment, l'agost del mateix any, va obtenir de Francesc Parera el subestabliment de gran part de la parcel·la original.AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/33, f. 85-89v, 13-08-1831. El 1833, va demanar permís per a obrir-hi una porta d'escala a l'extrem esquerre, aquest cop segons el projecte del mestre de cases Mateu Marquès.
L'edifici acolliria una fàbrica de sabó, i el 1847, Aranyó va adquirir en emfiteusi a Isidor d'Angulo i d'Agustí una parcel·la de la seva finca a Cornellà,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 348-350v, 23-08-1847. on establiria una altra fàbrica. Casat amb Marianna Colomer, va morir el 1851,AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/4, f. 17-26v, 27-01-1852. Inventari post mortem de Francesc Aranyó i Torrents, fet per la vídua Maria Anna Colomer. i fou succeît per la seva filla Rosa Aranyó i Colomer (†1864), casada amb Martí Antoni Trasserra i Masmitjà.AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/41, f. 503-519v, 09-04-1866. Inventari post mortem dels béns de Rosa Aranyó i Colomer.
El 1857 s'hi instal·là la fàbrica de sabó La Rosalía de la societat Gotzens, Deloustal i Cia, traslladada des de Gràcia: «San Rafael, 10, La Rosalía, Gran fábrica de jabón duro blanco, amarillo, jaspeado, de varias clases; y de jabon oleina. Se hacen espediciones á todas partes. Sres. Gotcens, Deloustal y comp.» El 1860, es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb sabó comú, i el 1863 es va donar a conéixer un nou aparell per a fabricar sabó, inventat pel director Lluís Deloustal i Constants. Posteriorment, la societat s'escindí i Deloustal es va presentar a l'Exposició Universal de París de 1867 en solitari.
Finalment, l'edifici fou enderrocat cap al 1996 per a la construcció d'una promoció d'habitatges de l'empresa mixta Promoció Ciutat Vella SA (PROCIVESA), i el Servei d'Arqueologia de Barcelona hi va recuperar una mostra de rajoles amb motius de fruites situades a la part posterior de la planta baixa.
miniatura|esquerra|Projecte dels carrers de Sant Rafael, Sadurní i Beat Oriol (1798) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 99 de Garriga i Roca (c. 1860)
Notes
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Josep Aranyó Casa-fàbrica Gorgot-Aranyó
Bibliografia
Aranyó Aranyó Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts