Aquesta llista de vocabulari rossellonès recull una mostra significativa de lèxic propi del català septentrional (sovint anomenat rossellonès), un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat a la Catalunya Nord.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Fonts.
__TOC__
Mots comuns amb altres dialectes A les petites: a les primeres hores del dia, cap a la matinada Aiguamoix: llacuna. Conflent Arrombollar: arremolinar, Conflent Bagol: bruel, crit fort Boll: pellofa amb aresta del gra de blat i altres cereals Brutinyó / brutinyós: invar. gen. adj. persona bruta Bufa: bufeta; butllofa Bufeta: butllofa Calciner: venedor de calç Calçons: pl. calces, calçotets Canyó: gola Canyoca: canyota, tronc de l'espiga del blat de moro. Conflent, Ripoll, Olot Càvec: aixada, també emprat al Rosselló. Colomina: coromina Corruntum: correntum, correntim a l'Empordà Corruntumar: acaramullar, acurullar Deixondar: deixondir. Conflent Enfondar/enfondrar?, esfonsar (esfonsar és un col·loquialisme per Enfonsar a tot Catalunya) : afonar, enfonsar (també emprat al Rosselló). Enfondrar també és valencià Esbardellar: esberlar, trencar per contusió o xoc una cosa sòlida Escaló/graó: esglaó, esgraó, grau Escapiar: Collsacabra, Empordà Escarquillat: deixondit, escarrabillat Esguillar-se: esquitllar-se(-les), guillar(-se-les) Estassar: abatre, fer caure o posar violentament en posició horitzontal Estossar: estossinar, esbaltir Fenoll: fonoll, també s'hi empra Galàpet/galapo: la segona a Elna Gelor: fred intens o qualitat de geliu Guinea: rebomboris, batibulls, cabòries torbadores Llossa: culler Lluert: llangardaix Manada: grapat, manat (aplec de coses que s'agafa amb una mà) Masada: heretat rústica amb casa habitada permanentment pels conradors Mesell, -a: triquinós, -osa: porc o sa carn quan l'animal té el paràsit «triquina» Mót: marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec Moledó: modoló, també emprat al Rosselló (garbera, munt de garbes amb les espigues cap a dins formant una pinya o con) Palluc: beneit, Collsacabra, Empordà Panisser: panarra, que li agrada molt menjar pa Panistre: ant.? paner gran o cove Picapolla: picapoll Plovinejar/ploïnejar: ploure menut Pluja batent: pluja molt intensa, en gran quantitat. Conflent Rata penera: rat penat Rata petanera/planera/plana: Banyuls, rat penat Reclamar: cantar la perdiu o el tord. restoll rostoll, també s'hi empra Reviralla: revifalla, revivalla Roïssos: rosecs, restes o deixalles del menjar Sosmoure: somoure, commoure Timó: caps d'ase o tomanyí Tosquirar: tondre, esquilar Trescamar: moure les cames com per a caminar Trumfa: patata, trufa
Canvis o conservació de significat Allongar (s'): allunyar-se, apartar-se Baldaments!: tant de bo! Bàlec: gen. pl. pellofa que cobreix el gra de blat al Conflent i al Rosselló Barqueta/barquet: rentador, barquet, caixó: caixeta baixa i llarguera on les dones posen la roba de rentar Barret: bonet o a una boina ampla Blegadissa: articulació Bolló: boll del gra de blat Bordegàs: bastard Borrassa: sac de gemecs Calmar intr.: amorriar, fer la migdiada el bestiar Calrada: borradura Còrrec: torrent irregular Devota: ermitatge Entrames: entranyes, cat. ant. entràmenes Esbombar: esfondrar Esmordaixes: mordasses o molls, per a agafar les brases Espiar: mirar Esquinxa-roba: espiga de ferro, dita també llangardaix o esquinça-robes Esquixacalces: Vallespir. espiga de ferro, dita també llangardaix o esquinça-robes Estuf: orgull, envaniment Finesa: bestiesa, per antífrasi Força: molt Ganxo: fig. romeguera Gorra: boina Innocent: estúpid Jove: xicota, promesa, parella. cf. Eivissenc. com pertot fora del català central 'la jove' és 'la nora' Llaunes: ulleres Llentilla: 'piga' Lluquet: llumí, misto Marxar: caminar com en occità i no 'partir' Minyona: noia. la 'minyona' és 'la criada' Morralla: cabestre, cordes amb què s'agafen i es menen les bísties de tragí Noi, -a: gitano Oliu o oliver: olivera Olivera, oliveda: olivar. L'arbre 'olivera' hi és 'oliu' Palpada: pallissa, estovada, atonyinada, ablanida, ablaida Pegar: adherir, esp. amb cola. cf. cat. ant. i clàss. i oc. Per: amor de/que a fi de/que Plapar: atonyinar, allisar, estovar, ablanir, ablair Podall?/pudall?: dona lletja Ratàs: rata, avar Rotllo: rotllana S'enyorar: avorrir-se S'enyorar: també vol dir 'avorrir-se' Serrat: turó Terrat: teulada o teulat Tirandes: caminadors, també emprat Tort: béns rústics apropiats injustament. per ex. El Tort d'en Quelot als afores de la Bastida de Bulès, 1960 Tort: ranc, coix Trucar: picar, pegar Venta: boll que salta en passar el gra pel ventador. Sançà, 2001, François Banet Ventre de la cama: panxell, tou de la cama Vespra / vetlla: f. vigília Vigili m. o vigília: dejuni Virolla: coll del pou Zimzam: vaivé.
Occitanismes La llista següent mostra occitanismes o mots de continuïtat occitano-catalana, molt presents en rossellonès.
A Aglan: gla, aglà A polit: compte!; lentament Abartàs: bardissa a Estagell Absolvre: absoldre Adiu!: salut!; adeu! Adondar: domar Adregar: aregar, ensinistrar Afram: golós, golut Agla/alga: àliga Aibre: arbre Aigua senyada: aigua beneita cf. occità "aiga senhada" Aigual: aiguamoll; bassa, bassal Aigua-senyader: beneiter, pica d'aigua beneita Aiguera: cocó, cadolla tapada. Talteüll Aiguerol: aiguamoll Aima: ànima Aimari: armari Aïna: eina Airola/eirola: erola Ajustar: afegir Aladern: "L'aladert / crema tot verd / i l'auliu / crema tot viu” (proverbi d'Òpol) Allandar: esbatanar, obrir de bat a bat Allargar: amollar, deixar anar Allargar-se: estirar-se Allongar-se: estirar-se Allumar: encendre Amolar: esmolar Anguilar (s'): esmunyir-se; colar-se Araire: arada Arapeda: pagellida Ardelesa: gallardia, coratge Argelac: argelaga Arquet de sant Martí Arramir: arraconar Arrestar: aturar Arreu: de seguida Arrollar (s'): aplegar-se, fer rotllo Atisonar: atiar Atudar: apagar Aulendra: oreneta Avisar-se/envisar-se: adonar-se
B Babau: papu; espantall; home-llop; beneit Babot: borinot; corc del gra Badiu: Conflent. cobert on es podia entrar una carreta carregada en cas de tempesta Baldaments: quina sort!; tant de bo Band: banda, costat. Cf. fevesa, partida de prats i bosc en les muntanyes d'un poble al Pallars Sobirà Barbollaire: qui parla precipitadament i confús Barda: aloc, Vitex agnus castus Bardissa: tanca vegetal, fila d'arbusts Barralla: tanca de fusta a l'entrada d'un camp o prat Barrallar: tancar amb barralla Barrenc: avenc amb corrent d'aigua subterrània generalment però que de vegades sobreïx o bé traspua per escletxes a Les Corberes Bartàs: zona plena d'esbarzers Bassí: safareig Bastiment: vaixell Bateu: vaixell, ja en Ramon Llull Belleu: potser, ja en Ramon Llull Bernicloc: totxo, pec Berniclocada: totxeria, ruqueria Bigòs [bigós]: bigot, aixada de ferro amb dues puntes Blaca: garric, coscolla. Talteül Blanquinejar: deixar-se veure una cosa blanca Blat dindi/blat d'Índia/blat indi/mill: nord del Ross. i Capcir blat de moro emprat al Vallespir. DIEC Boïc: artiga Bolsa: bossa Borrada: treball feixuc; gran quantitat Bossut: geperut Botar: inflar Bressairola: cançó de bressol Bri: un una mica Briant: brià, eczema Briu: coratge, atreviment. DIEC Bruig/brutx: grafia de Joan Veny. brogit Brutixa/brutitja: brutícia, oc. brutitge Bubot: abegot, borinot al Vallespir i Conflent Bufa o falla: fallada (també usat al Rosselló), buida, parlant de nous. Bugadera: semal, portadora
C Escorbàs: corb Ca: també es coneix gos Cabeca: xibeca, òliba, gamarús Cabota: cabeça Calça: mitjó Calmàs: calima, calitja Cambajó cuixot Cambra: estança de dormir. DIEC Campanya/campestre: camp Canya: gossa; gossera: mandra, peresa molt forta Carbonilla: carbonissa Carrota: pastanaga. gal·licisme per a la varietat moderna, la de color ataronjat o butà Catlla: guatlla Caulada: formatges fets amb llet brossada Cavalla: egua Cel de la boca: paladar dur Cilla: cella Cinta: cinyell Cintar: cenyir Ciprés: xiprer, també emprat Ciuró/ceiró: cigró. DIEC Clartat: claredat Clavar: tancar amb clau; mossegar amb els ullals o claus Clavillar: turmell. DIEC Clic/papaclic/l'amagat (jugar o se fer a): a cuit i amagar Clofa/pallofa/callofa/pell: clovella de l'ametlla Codena: cotna Cogot: clotell Cominal: comunal Cordell: cordill. DIEC Córrer la gandaina/la galindaina: viure desvagat Corricuita (a) : de/a correcuita, de corre i cuita Cotell: ganivet, coltell Creballa: crebassa, clivell de la pell causat pel fred o per malaltia; escletxa, clivella Crebar: rebentar Crivella: garbell Cuire: cuiro, cuir
D Davallar : baixar (també emprat) De seguit: de seguida, tot seguit Desgallar: fer malbé, desbaratar Demest: enmig Derna/nogall/belga: grill o galló de taronja Desc/desca: panera plana Desenou: dinou Desesset: disset Desevuit: divuit Desmargar: desmanegar Desnuïllador: desllorigador, ballador (articulació) Despenjafigues: gànguil (molt alt) Despiusellar: desvirgar Destetar: desmamar Dorc: dorca petita Dorca/dorga: gerra o càntir gran de terra, de fusta o de metall, que serveix per a tenir diferents líquids, com aigua, oli, vi, llet Duïll: doll
E Eime: esme, consciència Eimina, eiminada: emina, eminada. mesura agrària equivalent a una extensió de terra capaç de contenir una eiminada de sembradura. Eirola: erola Eixir: sortir (també emprat modernament si més no) Emplastre: bufetada Enaiguetes: fer denteta Enclutge: enclusa Enderris: capfoguers Enfallegar: embafar, atipar, enfitar, cat. antic enfalagar; enlluernar Enfarenat: irat, fortament excitat, irritat; enfeinat Enyorer: enyor, enyorança Escampa (fer un/a): partir d'un restaurant sense pagar Escampill: escampall Escampillar: escampar Escarbella/esquerbella/esgrebella/escarballa/escreballa/escretlla: crebassa, escletxa Escarbellar-se/escreballar-se/escrebassar-se: esquerdar-se Esconfir: desconfir, derrotar, vèncer, desfer-se de Escon: escó Esfoirat/esfoiregat: que té diarrea Esfonar/esfonsar: afonar (esfonsar és un col·loquialisme per Enfonsar a tot Catalunya) Espellir: descloure's, una flor Espepissar: inspectar minuciosament Espertinar, espertina, espertineta: berenar, berena Espeternellar-se: estirar-se apàticament, cames ençà, braços enllà Espiar: mirar; vigilar Espinarc: espinac Esporucar: esporuguir Esquerrot: esquerrà Estalzí: sutge. pronunciat "estatgí" com "cotze" per colze Estamaire: estanyaire Estela: estel Estinflat: espaterrat Estofar-se: ofegar, sufocar Estonant: sorprenent Estonar: estranyar
F fanga: fang Fa/fava!: caram! Fajosa: fageda Farda: femer, femoral/femeral en català antic Fargat: malforjat, malgirbat (vestit de qualsevol manera) Fasti: fàstic Favassa: imbècil i encantat Feda per ovella Femoràs: femer, femoral/femeral en català antic Fena: feina, faena Filat: xarxa. DIEC Filata: pal que porta banderes per les festes Filbastar: embastar Filerella: filera Flacar: defallir, flaquejar Flambard-a: orgullós, Conflent Flasco-a: imbècil Flecó: panet Forro: saig Forroll: forrellat Fosseró/forseró/fisseró: vespa terrera/xana, abegot/abelló europeu que sols arriba fins al nord de Catalunya Fotral: imbècil, bèstia, ximple, beneit; molt alt, molt gros: un fotral de… Franquet: cranc Fregador: fregall; lloc o departament de la cuina on hi ha l'aigüera de fregar l'escudellam Conflent; Malví, Althaea officinalis Frígol/frigola/frigoleta/farigoleta: farigola Fringaire: xicot Frixa: freixura Furnyigar: furgar, furguinyar
G De garripautes/garripautis/gratapautes/gratipautes: de quatre grapes Gaio: guerxo, guenyo Galipandàs: home alt, garrallarg Gamarro: gandul Gamat: tarat Gambajó: cuixot Ganyidar: grinyolar, udolar Gara!: compte!