Michael John Moorcock (Londres, 18 de desembre de 1939) és un escriptor anglès, conegut sobretot en el camp de la ciència-ficció i la fantasia, que ha publicat una sèrie de novel·les literàries ben rebudes, així com thrillers còmics, novel·les gràfiques i no ficció. Ha treballat com a editor i també és un músic d'èxit. És conegut sobretot per les seves novel·les sobre el personatge Elric de Melniboné, una influència fonamental en el camp de la fantasia des dels anys 60 i 70.
Com a editor de la revista britànica de ciència-ficció New Worlds, des del maig de 1964 fins al març de 1971 i després de 1976 fins a 1996, Moorcock va impulsar el desenvolupament de la ciència-ficció "New Wave" al Regne Unit i indirectament als Estats Units, donant lloc a l'arribada del Ciberpunk. La seva publicació de Bug Jack Barron (1969) de Norman Spinrad com a novel·la en sèrie va ser notòria; al Parlament, alguns diputats britànics van condemnar l'Arts Council of Great Britain per finançar la revista.Michael Ashley, Transformations: Volume 2 in the History of the Science Fiction Magazine, 1950–1970 (Liverpool, England: Liverpool University Press, 2005), p. 250. També és músic de gravació, contribuint a les bandes Hawkwind, Blue Öyster Cult, Robert Calvert, Spirits Burning i al seu propi projecte, Michael Moorcock & The Deep Fix.
El 2008, The Times va nomenar Moorcock a la seva llista de "Els 50 escriptors britànics més grans des de 1945"."The 50 Greatest British Writers Since 1945" . 5 January 2008. The Times. Retrieved April 22, 2020.
Biografia Michael Moorcock va néixer a Londres el desembre de 1939, i el paisatge de Londres, particularment l'àrea de Notting Hill Gate i Ladbroke Grove, té una influència important en algunes de la seva ficcions (com les novel·les de Cornelius).
Moorcock ha esmentat The Mastermind of Mars d'Edgar Rice Burroughs, The Apple Cart de George Bernard Shaw i The Constable of St. Nicholas d'Edwin Lester Arnold com els tres primers llibres no juvenils que va llegir abans de començar l'escola primària.Thoughts \ Interviews \ People Online Chat with Michael Moorcock El primer llibre que va comprar va ser una còpia de segona mà de The Pilgrim's Progress.
Moorcock és l'antic marit de l'escriptora Hilary Bailey de qui va tenir tres fills: Sophie (1963), Katherine (1964) i Max (1972). També és l'antic marit de Jill Riches, que més tard es va casar amb Robert Calvert. Va il·lustrar alguns dels llibres de Moorcock, incloses les portades, inclosa la sobrecoberta Gloriana."Jill Riches – Summary Bibliography" . ISFDB. Retrieved 4 April 2013. El 1983, Linda Steele es va convertir en la tercera esposa de Moorcock.John Clute, "Introduction to The Michael Moorcock Collection" , in The Steel Tsar, Hachette, 2018."Michael Moorcock" , multiverse.org.Iain Sinclair, "Michael Moorcock’s ghost fleet" , The Times Literary Supplement (TLS), 7 October 2013.
Va ser un dels primers membres del Swordsmen and Sorcerers' Guild of America (SAGA), un grup de vuit autors de fantasia heroica fundat a la dècada de 1960 i liderat per Lin Carter, seleccionats només per credencials de fantasia.
Moorcock és objecte de quatre llibres, una monografia i una entrevista, de Colin Greenland. El 1983, Greenland va publicar The Entropy Exhibition: Michael Moorcock and the British 'New Wave' in Science Fiction. Va seguir això amb Michael Moorcock: Death is No Obstacle, un llibre de entrevista sobre tècnica, el 1992. Michael Moorcock: Law of Chaos de Jeff Gardiner i Michael Moorcock: Fiction, Fantasy and the World's Pain de Mark Scroggins es van publicar més recentment.
A la dècada de 1990, Moorcock es va traslladar a Texas als Estats Units. La seva dona Linda és nord-americana. Passa la meitat de l'any a Texas, l'altra meitat a París.
Visions polítiques Les obres de Moorcock destaquen pel seu caràcter polític i contingut. En una entrevista, afirma: "Sóc anarquista i pragmàtic. La meva posició moral/filosòfica és la d'un anarquista." En descriure com es relaciona el seu escrit amb la seva filosofia política, Moorcock diu: "Els meus llibres tracten sovint sobre herois aristocràtics, déus, etc. Totes elles acaben amb una nota que sovint afirma de manera molt directa que no s'ha de servir ni als déus ni als amos, sinó que s'ha de convertir en el propi amo."
A més d'utilitzar la ficció per explorar la seva política, Moorcock també es dedica a l'activisme polític. Per tal de "marginar les coses que funcionen per objectivar les dones i suggerir que les dones gaudeixen de ser colpejades", ha animat a W H Smiths a traslladar les novel·les de la sèrie Gor de John Norman al prestatge superior.
Escriptor Ficció Moorcock va començar a escriure quan encara era a l'escola, col·laborant en una revista que va anomenar Outlaw's Own a partir de 1950.
El 1957, als 17 anys, Moorcock es va convertir en editor de Tarzan Adventures (un setmanari nacional juvenil amb text i historietes de Tarzan), que havia publicat almenys una dotzena de les seves pròpies històries "Sojan the Swordsman" durant aquell any i el següent. Als 18 anys (el 1958), va escriure la novel·la fantàstica al·legòrica The Golden Barge, que va romandre inèdita fins al 1980, quan va ser publicat per Savoy Books amb una introducció de M. John Harrison. Als 19 anys, Moorcock va treballar a Sexton Blake Library (ficció pulp en sèrie amb Sexton Blake, el Sherlock Holmes del pobre)."Sexton Blake Library" . David Langford [DRL]. 21 August 2012. The Encyclopedia of Science Fiction, 3rd online edition [2011–2013, ongoing]. John Clute, David Langford, and Peter Nicholls (eds). Retrieved 17 April 2013.
Sota la dirreció de Moorcock, New Worlds es va convertir en el centre de la ciència-ficció "New Wave". Aquest moviment, no de nom propi, va promoure la visió individual, l'estil literari i una visió existencial del canvi tecnològic, en contrast amb la genèrica "ciència-ficció dura" que extrapolava el mateix canvi tecnològic. Algunes històries de "New Wave" no eren reconeixibles com a ciència-ficció tradicional, i New Worlds va romandre controvertida mentre Moorcock l'editava. Moorcock va afirmar que volia publicar ficció experimental/literària utilitzant tècniques i temes de SF genèric però, almenys inicialment, casar-se amb la "ficció popular" i la "ficció literària en el que considerava la seva superposició natural". Després de 1967, aquesta política es va fer evident i es va aliar amb el moviment 'pop art' britànic exemplificat per Eduardo Paolozzi, Richard Hamilton i altres. Paolozzi es va convertir en "Editor d'aviació".
Durant aquest temps, de tant en tant va escriure com "James Colvin", un "pseudònim de la casa" creat per a ell per John Carnell també utilitzat per altres crítics de New Worlds. A New Worlds nº 197 (gener de 1970) va aparèixer un obituari de Colvin, escrit per Charles Platt com "William Barclay". Moorcock fa molt ús de les inicials "JC"; aquestes també són les inicials de Jesucrist, tema de la seva novel·la guanyadora del premi Nebula de 1967 Behold the Man, que explica la història de Karl Glogauer, un viatger en el temps que assumeix el paper de Crist. També són les inicials de diversos personatges de Moorcock "Eternal Champion" com Jerry Cornelius, Jerry Cornell i Jherek Carnelian. En anys més recents, Moorcock ha començat a utilitzar "Warwick Colvin, Jr." com a pseudònim, especialment a la seva ficció "Second Ether".
Moorcock parla de gran part dels seus escrits a Death Is No Obstacle amb Colin Greenland, que és una transcripció d'entrevistes amb Moorcock sobre les tècniques de la seva escriptura.
Moorcock també ha publicat pastitxes d'escriptors pels quals sentia afecte quan era nen, com Edgar Rice Burroughs, Leigh Brackett i Robert E. Howard. Totes les seves aventures fantàstiques tenen elements de sàtira i paròdia, tot respectant allò que considera essencials de la forma. Tot i que les seves fantasies heroiques han estat els seus llibres més reeditats als Estats Units, va assolir protagonisme al Regne Unit com a autor literari, amb el Premi Guardian de Ficció el 1977 per The Condition of Muzak, i amb Mother London posteriorment preseleccionada per al Premi Whitbread.Jerome Winter, "Radiant Time: An Interview with Michael Moorcock" , Los Angeles Review of Books, 30 January 2013.
Novel·les i sèries com el Cornelius Quartet, Mother London, King of the City, el Pyat Quartet i la col·lecció de contes London Bone l'han consolidat als ulls de crítics com Iain Sinclair, Peter Ackroyd i Allan Massie en publicacions com The Times Literary Supplement i la London Review of Books com a gran novel·lista literària contemporània. El 2008, Moorcock va ser nomenat per un panel de crítics a The Times com un dels cinquanta millors novel·listes britànics des de 1945."The 50 Greatest British Writers Since 1945" . 5 January 2008. The Times. Retrieved April 22, 2020. Pràcticament totes les seves històries formen part del seu tema o obra general "Eternal Champion", amb personatges (inclòs Elric) passant d'una història i un univers de ficció a un altre, tots ells interconnectats (encara que sovint només en somnis o visions).
La major part del treball anterior de Moorcock consistia en contes i novel·les relativament breus: ha esmentat que "podia escriure 15.000 paraules al dia i em vaig donar tres dies per volum. Així és com, per exemple, es van escriure els llibres de Hawkmoon." Durant el període de l'editorial New Worlds i la seva publicació de les novel·les fantàstiques originals, Moorcock ha mantingut un interès per l'ofici d'escriure i un interès continuat per l'ofici semiperiodístic de l'autoria "pulp". Això es reflecteix en el seu desenvolupament de cicles entrellaçats que es remunten als orígens de la fantasia en cicles mitificats i medievals (vegeu "Wizardry and Wild Romance – Moorcock" i "Death Is No Obstacle - Colin Greenland" per a més comentaris). Això també proporciona un vincle implícit amb els orígens episòdics de la literatura en sèries de diaris/revistes des de Trollope i Dickens en endavant. Res d'això no hauria de sorprendre, tenint en compte els antecedents de Moorcock en l'edició de revistes.
Des de la dècada de 1980, Moorcock ha escrit novel·les "mainstream" més llargues i literàries, com ara Mother London i Byzantium Endures, però va continuar revisant personatges de les seves obres anteriors, com Elric. Amb la publicació del tercer i últim llibre de la seva seqüència Elric Moonbeam Roads, va anunciar que s'estava "retirant" d'escriure ficció de fantasia heroica, tot i que va continuar escrivint les aventures d'Elric com a novel·les gràfiques amb els seus col·laboradors de molt de temps Walter Simonson i el difunt James Cawthorn (1929–2008) i el 2021 va anunciar que havia escrit una novel·la "directa" d'Elric, dins del primer cànon, per al 60è aniversari de l'aparició del seu heroi. Ell i Simonson van produir la novel·la gràfica Elric: the Making of a Sorcerer, publicada per DC Comics el 2007. El 2006, va completar la seva elogiada seqüència de Colonel Pyat, que tractava de l'Holocaust nazi. Això va començar el 1981 amb Byzantium Endures, va continuar amb The Laughter of Carthage (1984) i Jerusalem Commands (1992), i va culminar amb The Vengeance of Rome (2006). La seva seqüència més recent, KABOUL, amb il·lustracions de Miles Hyman, va ser publicada en francès per Denoel.
Entre altres obres de Moorcock hi ha The Dancers at the End of Time, comèdies ambientades a la Terra milions d'anys en el futur, Gloriana o The Unfulfill'd Queen, que descriu com un argument amb La Reina Fada de Spenser, ambientada a una història alternativa de la Terra i la seqüència "Second Ether" que comença amb "BLOOD", barrejant absurdisme, reminiscència i memòries familiars amb el rerefons del seu multivers.
miniatura|Moorcock el 2006