Quatermass (també coneguda com Quatermass IV, o The Quatermass Conclusion pel seu llançament internacional previst) és una la sèrie de televisió britànica del 1979 de ciència-ficció televisiva. Produïda per Euston Films per a Thames Television, es va emetre a la cadena ITV l'octubre i novembre de 1979. Com les seves tres predecessores, Quatermass va ser escrita per Nigel Kneale. És la quarta i última sèrie que inclou el personatge del professor Bernard Quatermass. Eel personatge és interpretat per John Mills.
Influenciat per la situació social i geopolítica de principi dels anys setanta i el moviment juvenil hippie de finals dels anys seixanta, Quatermass s'ambienta en un futur proper en què un gran nombre de joves adhereixen a un culte conegut com la «Gent del Planeta» que es reuneix en llocs prehistòrics, convençuts que seran transportats a una vida millor en un altre planeta. La sèrie comença amb el professor Quatermassque va a Londres pera cercar la seva neta, Hettie Carlson. Hi presencia la destrucció de dues naus espacials i la desaparició d'un grup de persones del planeta en un cercle de pedres per una força desconeguda. Investiga aquesta força, creient que Hettie podria estar en perill. A mesura que avança la sèrie, palesa que la gent del planeta és collida per una força alienígena en lloc de ser transportada.
Quatermass es va concebre originalment com una producció de la BBC, però després que la corporació va perdre la fe en el projecte a causa del cost, el treball es va aturar. Els guions van ser realitzats per Euston Films i Kneale, que aleshores treballava per a ITV. Va rebre l'encàrrec de reescriure els guions en dues versions: una sèrie de televisió de quatre parts i The Quatermass Conclusion, un film de cent minuts destinat al públic internacional.
El professor Bernard Quatermass va ser creat per l'escriptor manx Nigel Kneale el 1953 per a la sèrie The Quatermass Experiment. El succés comercial va donar lloc a dues seqüeles, Quatermass II (1955) i Quatermass and the Pit (1958). Aquestes tres sèries Quatermass es consideren avui com a produccions televisives fonamentals dels anys 1950. Kneale, però, es va desencantar amb la BBC. Es va llançar com a independent a la darreria dels anys 1950 i va produir guions per a Hammer Films i Associated Television.Murray, Into the Unknown, passim.
La idea de tornar al professor Quatermass per a una quarta aventura es remunta almenys a l'any 1965, quan la productora Irene Shubik va demanar a Kneale que contribuís amb una nova història per a la primera temporada de la sèrie de televisió d'antologia de ciència-ficció, Out of the Unknown.Pixley, The Quatermass Collection – Viewing Notes, p. 39. No va arribar res, d'això, però la perspectiva de Quatermass va tornar a aparèixer quan, després de l'èxit del film Quatermass and the Pit el 1967, Hammer va anunciar que que discutia amb Kneale sobre una nova aventura de Quatermass.Screen, Production Notes, Disc 1. De nou, això no es va concretar enlà d'unes discussions. Mentrestant, Kneale va tornar a la BBC, escrivint obres de teatre com The Year of the Sex Olympics (1968), Wine of India (1970) i The Stone Tape (1972). Després de completar The Stone Tape, Kneale va rebre l'encàrrec el 21 de novembre de 1972 pel cap de sèries de drama de la BBC, Ronnie Marsh, per escriure un nova sèrie Quatermass de quatre episodis.Pixley, All the Rage of the World, p. 48.
Kneale va començar a escriure els guions, treballant fins a una data límit de lliurament el febrer de 1973.Pixley, All the Rage of the World, p. 49. Gran part de l'escenari de la història va estar influenciat per l'ambient contemporani. Esdeveniments polítics com ara vagues, talls elèctrics, la crisi del petroli i desenvolupaments de la cursa espacial, especialment les missions planificades Apollo-Soiuz i Skylab.Murray, Into the Unknown, pàgina 119. Escrivint a la guia de programes TV Times per promocionar la sèrie, Kneale va dir: "Quatermass és una història del futur, però potser només d'aquí uns anys. Ja hi ha algunes pistes als llocs més evidents: els carrers. Les voreres plenes d'escombraries. Les parets pintades amb grafitis enfadats. Belfast negre de fum i ràbia. El pitjor de tot, la violència sense sentit."Screen, Production Notes, Disc 2. Preocupacions sobre l'estat de la societat, especialment la cultura de "passotisme" del moviment juvenil havia estat un tema de l'escriptura de Kneale durant algun temps. Això es va veure en obres com The Big, Big Giggle, una obra no feta sobre un culte al suïcidi adolescent; The Year of the Sex Olympics, sobre les conseqüències d'un món sense censura ni inhibicions; i Bam! Pow! Zap! (1969), sobre delinqüents adolescents, tots els quals van alimentar el món representat a la nova sèrie Quatermass.Murray, Into the Unknown, pàg. 137.Rigby, Ancient Fears, pàgina 53. Kneale va dir: "Vaig mirar els aspectes alarmants de les tendències contemporànies. Des d'aleshores, hem vist 'flower power' i hippies, així que tot el que vaig fer va ser introduir-los a la història. Va ser escrit l'any 1972 i realment es tractava dels anys seixanta". Un altre tema que s'havia introduït a l'escriptura de Kneale. en aquest moment, com es veu a Wine of India, sobre l'eutanàsia obligatòria per a la gent gran, i més tard l'episodi de Beasts "During Barty's Party", sobre una parella d'ancians terroritzats per les rates, van ser les conseqüències de l'envelliment. Kneale va recordar més tard: "El tema al qual estava intentant arribar era que els vells recuperaven l'equilibri amb els joves, salvant els joves, que em va semblar una idea agradable, paradoxal, irònica després de la joventut orientada als anys 60."Rigby, Ancient Fears, pàg. 52.
El productor de Dixon of Dock Green va assignar la producció de la sèrie Joe Waters.Pixley, All the Rage of the World, p. 50. El rodatge preliminar de Quatermass va començar el juny de 1973 a Ealing Studios on el dissenyador d'efectes especials Jack Wilkie i el seu assistent, Ian Scoones, van rodar imatges del model de la primera part de la sèrie, d'una estació espacial amb astronautes treballant al seu casc.Garrard & Houldsworth, Fantasy Flashback: Quatermass, pàg. 15. En aquest moment, la BBC va refredar el projecte; s'havia preocupat pel cost de muntar la producció i se li va negar el permís per filmar a Stonehenge, un dels llocs on Kneale havia previst que la Gent del Planeta es reuniria per ser collida per la força alienígena. Kneale va recordar que Stonehenge "s'havia convertit en un gran negoci i el lloc era com una fàbrica amb turistes allà des de l'alba fins al capvespre... no anaven a deixar que ningú s'hi acostés." Kneale també va sentir que la BBC no estava satisfeta amb el guió creient que "no s'adaptava a la seva imatge en aquell moment; era massa ombrívol".<ref name="Murray_120">Murray, Into the Unknown' ', pàgina 120.</ref> Al final, durant l'estiu de 1973 es va decidir que per raons financeres la BBC no procediria a la producció. No obstant això, la BBC encara tenia una opció sobre el guió fins al 1975, i la va mantenir fins que va expirar.
En aquesta etapa, Kneale treballava principalment a ITV, després d'haver escrit l'obra Murrain (projectada a la sèrie d'antologia Against The Crowd, 1975) i la sèrie d'antologia 'Beasts (1976) per a ATV. El maig de 1977, Euston Films, una subsidiària de Thames Television, més coneguda per The Sweeney (1975–1978)—va anunciar que havia recollit els guions Quatermass no fets de Kneale. Aquesta nova producció, coneguda com a Quatermass o Quatermass IV, consistiria en una sèrie de quatre parts que s'emetria per ITV que seria retallada com una pel·lícula de 100 minuts, titulada The Quatermass Conclusion, per a l'estrena a Amèrica del Nord i Europa.Murray, Into the Unknown, pàg. 135. Kneale dubtava d'haver d'elaborar tant una versió en sèrie de televisió com una versió cinematogràfica del seu conte, sentint que “al final vam tenir dues versions, cap de les quals era la durada adequada per a la història".Pixley, All the Rage of the World, pàg. 51. Durant les reescriptures, Kneale va trasplantar l'acció al final de la tercera part de Stonehenge. a l'Wembley Stadium més fàcilment disponible. Quan se li va preguntar sobre quines diferències hi havia entre la versió d'Euston Films i la versió inicialment prevista per a la BBC, Kneale va comentar que "la versió de la BBC hauria estat molt més a l'estudi, mentre que la versió d'Euston Films es va rodar completament en 35 mm amb una gran quantitat a l'exterior. Molt més luxós del que la BBC o jo havíem contemplat."Pixley & Kneale, Beyond the Dark Door.
El rodatge va tenir lloc entre el 26 d'agost de 1978 i el 23 de desembre de 1978 a ubicacions al voltant de Middlesex i Hertfordshire, així com Londres, inclòs l'estadi de Wembley.Pixley, All the Rage of the World, p. 52. El cost va ser de £1.25 milions de lliures, cosa que la converteix en una de les empreses més cares que Euston havia intentat en aquell moment. El dissenyador de producció Arnold Chapkis va construir diversos conjunts grans i elaborats, inclosos els per als menhirs megalítics de Ringstone Round, el radiotelescopi i l'observatori dels Kapps i el paisatge urbà en decadència de Londres; Kneale va dir en broma sobre el conjunt de radiotelescopis que "probablement hauria funcionat si l'haguessin apuntat correctament!" El productor associat Norton Knatchbull va assenyalar que la sèrie " va ser la primera imatge del "departament d'art" en la qual s'ha implicat Euston, en el sentit que els grans escenaris s'havien de construir al lloc." Això va fer que l'executiu d'Euston Johnny Goodman fes broma: "El nostre major problema va ser trobar algú que volgués els dos telescopis gegants després d'acabar de filmar. No hi ha molta demanda per a aquestes coses." Un aspecte en el que el pressupost va ser menys que generós va ser amb el model de seqüències fet per Clearwater Films; Johnny Goodman va comentar que el cost era inferior al que el productor de James Bond Cubby Broccoli "gastaria en cigars en una setmana".Garrard & Houlsworth, Fantasy Flashback: Quatermass, pàg. 27. La postproducció es va completar a mitjans de febrer de 1979.Pixley, All the Rage of the World, pàgina 53. A diferència de l'original de la BBC les sèries Quatermass, que havien utilitzat temes de música de fons, la nova sèrie tenia una banda sonora especialment composta per Marc Wilkinson i Nic Rowley que feia un ús particular de la cançó infantil "Huffity, Puffity, Ringstone Round" ideada per Kneale als seus guions.
Argument
Crèdits principals Repartiment L'escollit per interpretar a Quatermass (el quart actor diferent a interpretar el paper en quatre sèries de televisió) va ser l'actor distingit John Mills, que havia aparegut en papers importants en moltes pel·lícules britàniques d'alt perfil, incloses Cap a les estrelles (1945), Grans esperances (1946) i Ice Cold in Alex (1958) i havia guanyat un Oscar al millor actor secundari pel seu paper a La filla de Ryan (1970). Mills, l'únic crèdit en televisió anterior del qual en aquell moment era The Zoo Gang (1974), es va mostrar reticent a prendre el paper, però va ser persuadit per la seva dona, a qui li va agradar el guió. Després de Quatermass va aparèixer a Gandhi (1982), Martin Chuzzlewit' ' (1994) i Hamlet (1996), treballant fins a la seva mort el 2005.